Elena Martín (DCEXS-UPF): “Hem comprovat que l’ARNm de les vacunes Covid-19 es mantindria estable en un trasllat per carretera d’unes 3h de durada”

Un estudi dirigit pel Servei de Farmàcia de l’Hospital de la Mar en el qual ha col·laborat el Grup de Recerca en Neurofarmacologia-Neurophar del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF) ha comprovat que l’ARNm de les vacunes contra la SARS-CoV-2 és més estable del que es pensava.

Hem parlat amb l’Elena Martín, del grup Neurophar, perquè ens expliqui en què consisteix l’estudi i quines conseqüències podríen tenir els resultats per als protocols de vacunació.

D’on sorgeix el projecte?

La idea va sorgir des de l’Hospital, ja que eren ells qui preparaven les vacunes i havien de fer-ho amb molt de compte per no alterar l’estabilitat de l’ARNm. Com que eren tan conscients de les complicacions que suposaven els protocols, i sabent que no hi havia cap prova al respecte, van decidir comprovar com d’estable era, en realitat, l’ARNm de les vacunes contra la Covid-19.

A partir d’aquí, en Santi Grau, cap del Servei de Farmacologia de l’Hospital del Mar i amb el qual compartim la docència de l’assignatura de farmacologia a la UPF, li va plantejar la idea a en Rafael Maldonado, director del grup de Neurofarmacologia. Així vam decidir fer un experiment per comprovar l’estabilitat de l’ARNm de les vacunes.

Entrant més en detall, quines proves heu fet?

Amb l’ajuda del grup de Genòmica de la UPF hem dut a terme diferents tests en els quals hem analitzat i comparat l’estabilitat de l’ARNm en 4 grups experimentals:

1. El grup control era la mostra que es descongelava, la qual nosaltres anomenàvem la mostra fresh, equivalent a les vacunes que s’administren.
2. Un grup que estava en un agitador amb un moviment suau, equivalent a un transport per carretera.
3. Un tercer grup agitat en un vortex, és a dir, sotmès a un estrès molt més intens.
4. Finalment, un quart grup de mostres que estava, simplement, a temperatura ambient ja que comprovar com afectava la temperatura “normal” a l’estabilitat de l’ARNm també era important de cara a avaluar els protocols de l’Hospital.

Al fer aquests tests en les vacunes de Moderna i Pfizer-BioNTech, de seguida vam comprovar que l’estabilitat es preservava després de 3h d’agitació suau, és a dir, que el grup que estava en un agitador amb moviment suau a temperatura ambient tenia una estabilitat similar a la del grup fresh, el grup control. El mateix passava amb les vacunes a temperatura ambient, però no amb les sotmeses a una agitació intensa.

Amb aquests resultats hem demostrat que, en contra del que es pensava, l’ARNm de les vacunes es mantindria estable en un trasllat per carretera d’unes 3h de durada.

Amb aquests resultats, podrien canviar els protocols de vacunació d’ara endavant?

Sí, sobretot en poblacions de zones allunyades o en persones que, per diferents motius, no puguin accedir als centres de vacunació. Hem comprovat que les vacunes poden ser transportades per carretera sense problema, de manera que es poden preparar en centres de referència i després administrar-les en zones rurals o de difícil accés. Fins ara s’havia de desplaçar la gent als centres de referència, i ara podrà ser a l’inrevés, ja sigui en cotxe, furgoneta o bici.

Saber que les vacunes són estables durant 3h facilitarà que es puguin fer arribar a persones que ho tenen més difícil per a desplaçar-se als centres de referència.

Amb aquest canvi en el protocol, podrem evitar que la gent de zones rurals no es vacuni per la dificultat del procés (distància, temps de trajecte, etc.).

Sabent que les estrictes directrius per la manipulació de les vacunes han estat un dels factors que més ha determinat el ritme de vacunació de la població, com és possible que aquesta estabilitat no s’hagi comprovat abans?

Tots els protocols que s’apliquen als hospitals deriven d’informació primària que ofereixen les empreses responsables de les vacunes, així que per precaució o per desconeixement es va decidir prendre les mesures que s’han estat aplicant durant tot aquest temps.

Quant al nostre projecte, sí que és cert que podria haver-se fet abans, però cal tenir en compte que des que es comença un estudi fins que es publica passa molt de temps… En el nostre cas vam haver de enviar-ho a diverses revistes perquè veiés la llum, amb tot el procés de revisions que això implica.

Tot i així, estem satisfets amb la publicació dels resultats: va ser una molt bona sorpresa que les dades fossin tan clares i concloents pel que fa a la preservació de l’estabilitat de l’ARNm!

Parlant de vacunes, no puc evitar la pregunta… Què opines de l’ús de la informació que han fet els mitjans de comunicació en tot aquest tema?

Ha estat tot una mica caòtic. Cada dia sortien notícies que perseguien massa la novetat de la informació i no la seva veracitat. Així i tot, crec que és positiu que es conscienciï la gent i s’ha fet, en general, una tasca informativa bona.

El tema de les vacunes ha desplaçat al coronavirus a les cerques de Google, el que significa que hi ha molt interès i que la gent està motivada per escoltar aquest tipus d’informació.

I ja per acabar… Has esmentat l’interès de la gent, creus que la població està més preparada o atenta a la informació científica després de tot el que hem viscut?

Jo crec que sí. Crec que es valora molt més l’esforç de la comunitat científica i amb la crisi de la Covid-19 s’ha vist que potenciant la investigació es podria arribar molt lluny, ha creat un precedent. Ara la gent és conscient que, invertint temps, diners, infraestructures i personal en altres malalties, es podrien aconseguir avenços molt importants.

Ara la gent és conscient que, invertint temps, diners, infraestructures i personal en altres malalties, es podrien aconseguir avenços molt importants.

Ara tota la població coneix termes com ARNm o PCR, així que, en general, crec que s’ha revaloritzat la ciència i la importància de la investigació científica.