Quan descrivim un paisatge vist a través d’una finestra és evident que, com més neta sigui la finestra, més detalls podrem veure. Prenent això com una metàfora per al mètode científic, la “finestra” seria el model biològic que hem triat per trobar les respostes a les nostres hipòtesis, i el “paisatge”, el procés que intentem entendre. Aquest símil s’aplica bé al peix zebra, conegut per la seva transparència òptica durant l’embriogènesi, una característica que permet seguir el moviment de les seves cèl·lules o l’activitat dels seus gens en temps real.
“La transparència durant l’embriogènesi del peix zebra permet seguir el moviment de les seves cèl·lules o l’activitat dels seus gens en temps real”
Però la seva transparència per ella mateixa no explica l’interès creixent tant del món acadèmic com de la indústria per aquest petit peix. El fet que sigui un vertebrat que comparteix el 87% dels gens implicats en malalties humanes també hi ajuda. O el fet de tenir un cor que batega, un cervell amb un complex cablejat i d’altres òrgans amb una estructura cel·lular i una fisiologia similars a la nostra.
A més, se’n poden obtenir centenars de petits embrions simultàniament, la qual cosa permet la realització de múltiples experiments en paral·lel. Per exemple, es pot provar la seguretat de diversos fàrmacs potencials de cop, simplement afegint les molècules en l’aigua on neden.
Es pot provar la seguretat de diversos fàrmacs potencials de cop, simplement afegint les molècules en l’aigua
Aquestes característiques ja han fet del peix zebra un model ideal per a la comprensió de les bases del desenvolupament, la neurociència o el càncer. I per a la indústria farmacèutica són la raó per la qual el peix zebra s’està convertint en una alternativa més barata i més ràpida als models de rosegadors en el descobriment preclínic de noves medicines.
