El genoma d’una papallona extinta dóna pistes per a la conservació

Aquesta fotografia de Roger Vila, un investigador de l‘Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF), és d’un exemplar de Glaucopsyche alexis, el parent europeu més proper a la papallona Xerces Blue (Glaucopsyche xerces) – una papallona que ja no existeix

La Xerces Blue va ser la primera papallona en extinguir-se en temps històrics. Era originària de les dunes costaneres de San Francisco, però la destrucció del seu hàbitat i les accions humanes van portar a la seva extinció.

Ara, investigadors de l’IBE i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) han aconseguit seqüenciar el genoma complet d’aquesta papallona extinta. Els equips, liderats per Carles Lalueza-Fox i Roger Vila, amb la participació de Tomás Marqués-Bonet, han aconseguit seqüenciar els gens de 4 papallones Xerces Blue (Glaucopsyche xerces) i 7 exemplars de Silvery Blue (Glaucopsyche lygdamus), el seu parent viu més proper. Els exemplars, amb una antiguitat compresa entre els vuitanta i els cent anys, van ser obtinguts de la Smithsonian Institution a Washington.

L’estudi va revelar que el genoma de la Xerces Blue mostrava senyals d’endogàmia i disminució de població. L’equip d’investigació també va descobrir que la papallona va experimentar una disminució demogràfica durant milers d’anys, possiblement a causa de canvis climàtics. No obstant això, la destrucció humana del seu hàbitat va ser el factor decisiu que va portar a la seva extinció.

Els trets genòmics descoberts podrien ajudar a identificar altres espècies d’insectes amenaçades i prevenir l’extinció d’altres insectes en perill, les poblacions dels quals podrien ser difícils d’avaluar mitjançant mètodes de cens tradicionals.

A més, la informació genòmica completa de la papallona Xerces Blue és un pas essencial cap a la seva possible desextinció utilitzant tècniques d’enginyeria genètica com CRISPR. Això podria tenir un impacte positiu en la comunitat científica i la conservació dels insectes pol·linitzadors.