El nord d’Àfrica ha patit canvis culturals, lingüístics i demogràfics que han anat modelant l’estructura genètica dels que hi viuen. Una d’aquestes poblacions és l’amazic, que ha estat estudiada darrerament a nivell genètic per equips investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF) i del Departament de Medicina i Ciències de la vida, Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF). Concretament, han estudiat 13 grups d’amazics, amb la base de dades més gran fins al moment d’aquesta població.
La investigació és ben peculiar, ja que ha analitzat dades genòmiques a un nivell no estudiat fins ara: microgeogràfic. L’àrea estudiada és d’uns 2.500 km2, corresponent a la regió d’Aurès, al nordest d’Argèlia. Estudis previs han mostrat que les poblacions nordafricanes són diferents a les de la resta del continent africà, però aquest estudi a petita escala ha permès relacionar la història dels amazics amb la seva genètica i trobar diferències específiques també entre grups d’amazics separats geogràficament.
El nord d’Àfrica va acollir diverses poblacions durant llargs períodes de temps, coincidint amb els moviments demogràfics històrics. I efectivament, la genètica corrobora aquesta idea: hi ha hagut més diversitat genètica en moments àlgids de migracions. Un d’aquests moments va ser durant la conquesta àrab al segle XII, i també una mica abans, amb l’afluència de poblacions mediterrànies com els fenicis (900 a.C.) o els romans (146 a.C.). També van arribar noves variants gèniques a causa del tràfic d’esclaus pel Sàhara (que va durar des de l’època Romana fins el segle XIX) i de l’establiment de rutes comercials amb l’Àfrica subsahariana (entre els segles VIII i XVI).
Una altra curiositat que s’ha vist en l’estudi genètic és que entre els amazics predomina l’aparellament assortatiu negatiu, que és aquell on les persones s’aparellen amb d’altres molt diferents físicament a elles. Tot i això, un parell de poblacions amazics presentaven indicis d’aparellament assortatiu (el contrari, aparellar-se amb persones semblants a un mateix). Això reflecteix costums culturals que varien a nivell microgeogràfic.
Vilà-Valls, L., Abdeli, A., Lucas-Sánchez, M., Bekada, A., Calafell, F., Benhassine, T., Comas, D. Understanding the genomic heterogeneity of North African Imazighen: from broad to microgeographical perspectives. Sci Rep 14, 9979 (2024). https://doi.org/10.1038/s41598-024-60568-8
