Demostren que els bacteris poden emmagatzemar informació de manera similar a les neurones

Personal investigador del DCEXS-UPF confirma en un nou estudi que els bacteris de l’espècie Bacillus subtilis poden emmagatzemar informació sobre les seves condicions passades, de manera similar a les neurones.

Van utilitzar la llum per marcar un patró de lletres a una àrea més petita que el gruix d’un cabell al biofilm, format per centenars de bacteris. | Imatge de la UPF i UCSD.

Van utilitzar la llum per marcar un patró de lletres a una àrea més petita que el gruix d’un cabell al biofilm, format per centenars de bacteris. | Imatge de la UPF i UCSD.

Els bacteris de l’espècie Bacillus subtilis tenen capacitat de memòria — poden emmagatzemar informació sobre les seves condicions passades — i la generen de manera similar a com ho fan les neurones: controlant el flux de ions a través de la seva membrana cel·lular. Així ho confirma l’estudi en el que ha participat personal investigador del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF) i la Universitat de Califòrnia a San Diego (UCSD). El descobriment revela un paral·lelisme entre els organismes unicel·lulars i les neurones que processen la memòria al nostre cervell, molt més complexes.

Abans d’arribar a aquesta troballa, el mateix equip científic havia descobert en un estudi previ que els bacteris als biofilms — colònies de bacteris que cooperen per protegir als seus habitants d’amenaces externes com ara els antibiòtics — utilitzen senyals elèctrics per comunicar-se. Aquests senyals consisteixen en àtoms carregats (ions) que entren i surten de la cèl·lula, i la seva propagació permet la comunicació entre bacteris.

Per demostrar la capacitat de memòria de B. subtilis, es va utilitzar llum per variar aquest flux de ions. “Vam observar que dos bacteris veïns es comporten de forma diferent, depenent de si han rebut la llum o no. Aquests bacteris segueixen actuant de forma diferent fins i tot hores després de la il·luminació”, confirma l’investigador del DCEXS-UPF Jordi Garcia-Ojalvo.

El resultat pot inspirar nous enfocaments en biologia sintètica, doncs la capacitat memorística en bacteris pot ser molt rellevant a l’hora de dissenyar sistemes computacionals complexos amb organismes vius.

 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *