En David Cronenberg estava més a prop de la realitat del que creia quan va dirigir “La mosca” el 1986. Efectivament, tot i que físicament no podem ser més diferents, els humans i les mosques compartim un 70% dels nostres gens. Aquesta similitud i la seva fàcil manipulació fan de la Drosophila melanogaster un dels organismes model predilectes dels investigadors en camps tan diversos com la biologia del desenvolupament, la biologia cel·lular, la neurobiologia, el comportament i l’evolució, entre d’altres.
Aproximadament un 75% dels gens humans que han estat vinculats amb alguna malaltia tenen un homòleg a la mosca, és a dir, un gen de la mosca amb una seqüència molt semblant a la del gen humà i amb el mateix origen evolutiu. Per això les mosques s’utilitzen per a estudis sobre malalties com el Parkinson o l’Alzheimer. I per això és fàcil entendre perquè la Drosphila melanogaster va ser escollida per a ser el primer organisme multicel·lular del qual se’n va seqüenciar el genoma complert, ja a l’any 2000. Des d’aleshores, els estudis en aquest insecte de 2,5mm s’han multiplicat. El primer article de recerca sobre la Drosophila es va publicar el 1910. Cent anys després, aquest petit insecte apareix en més de 3000 articles l’any.
Algunes de les avantatges de la mosca per fer recerca són:
- el baix cost de la seva manutenció
- el seu curt cicle vital
- la seva alta fecunditat
- el seu genoma, relativament senzill (només tenen quatre parells de cromosomes, comparats amb els 23 parells dels humans)
- moltes eines per a la seva manipulació genètica
Els investigadors estudien la mosca de la fruita a totes les seves etapes de desenvolupament. Els seus oòcits són molt grans i sovint es fan servir per a estudis de divisió cel·lular. Durant les fases larvàries, s’estudien els seus sistemes olfactori i sensorial. I els científics analitzen els patrons d’aparellament de les mosques adultes, en seccionen els cervells i testicles i n’analitzen els complexes ulls.
Però no patiu. Tot i la molt palpable similitud genètica entre els humans i les mosques, una conversió de l’un a l’altra segueix sent possible, tan sols, en la imaginació de gent com en Cronenberg.
