Per promoure una investigació sensible al gènere, el Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF), ha elaborat la guia “Com incorporar la perspectiva de gènere en la nostra investigació?”. Es tracta d’un document i una sèrie de vídeos dirigits a tot el personal investigador que vol incorporar la perspectiva de gènere en el seu treball però que no disposa encara de les eines necessàries per fer-ho.
Parlem amb la Carolina Llorente, una de les autores.
Parlem de gènere… o de sexe?
Són dos conceptes diferents que sovint es confonen. El sexe és biològic, està determinat pels cromosomes que tenim, XX o XY principalment, encara que existeixen altres combinacions. El gènere d’altra banda és una construcció social. Encara que en la nostra societat actual se’ns divideix de forma dominant en “masculí o femení”, cada vegada més persones reclamen una visió diferent de la binària.
En qualsevol cas, en aquesta guia parlem de tots dos, perquè adoptar una perspectiva de gènere en la investigació, el desenvolupament i la innovació implica fer les anàlisis sensibles tant al gènere com al sexe en totes les fases del procés investigador, des del plantejament de la hipòtesi a la comunicació de resultats.
“Cal diferenciar entre sexe (biològic) i gènere (social). Però és important tenir en compte tots dos en la nostra investigació”
Carolina Llorente (DCEXS-UPF)
I què vol dir exactament una investigació sensible al gènere?
Vol dir tenir en compte durant tot el procés d’investigació les diferències potencials entre sexes i gèneres. És a dir, incloure a tots els gèneres o sexes en l’estudi (les dones o identitats no binàries solen estar infrarepresentades en assaigs clínics, per exemple) i analitzar els resultats de forma segregada per sexe o gènere, per veure si hi ha diferències.
Per què és tan important això?
Analitzar el sexe i el gènere com una variable més proporciona una major qualitat a la investigació. I, quan parlem de medicina, pot arribar a salvar vides i minimitzar la probabilitat de conseqüències negatives de medicaments o intervencions terapèutiques. Perquè se sap, per exemple, que els medicaments es metabolitzen de manera diferent en els diferents sexes, o hi ha malalties que afecten de manera diferent a tots dos sexes. O sigui, no es pot assumir que el model masculí (tant pel que fa al sexe com al gènere) es pot prendre com a patró estàndard i extrapolar els resultats a tota la població, perquè no és així en absolut.
“No es pot assumir el masculí com a patró estàndard i extrapolar els resultats a tota la població”
A més, més enllà de l’obtenció de resultats esbiaixats, no tenir en compte a un sexe o gènere implica que s’està desaprofitant coneixement, experiència, i visions d’aproximadament la meitat de la humanitat.
Seguim arrossegant l’arcaica idea de la ciència com a “cosa d’homes”?
Lamentablement. Cada vegada menys, però així és! Igual que en altres camps, avui dia existeixen diversos biaixos de gènere en el món científic:
- a nivell econòmic: hi ha encara una bretxa salarial entre homes i dones.
- a nivell de representació, avaluació, accés, reclutament i retenció: alguns exemples són la visió estereotipada de la ciència com a professió masculina, o el famós gràfic de tisora que mostra un descens en la proporció de dones a l’arribar a càrrecs alts en el món acadèmic.
- a nivell de contingut: fins i tot a l’hora de decidir quina pregunta científica realitzar, aquestes han estat proposades majoritàriament per homes blancs occidentals de classe mitjana i mitjana alta, i no necessàriament concorden amb els problemes, interessos o experiències de la resta de la humanitat.
Incloure una perspectiva de gènere en la investigació inclou per tant no només fer una anàlisi sensible al gènere i sexe, sinó treballar per aconseguir l’equitat de gènere a tots els nivells.
