Disset anys després de la seva primera celebració, investigadors de tot el món es van reunir novament per participar en la 7a conferència internacional “Choanoflagellates & Friends” al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) del 24 al 27 de maig de el 2019.
En aquesta ocasió, quatre investigadors postdoctorals del Laboratori Multicellgenome, liderats per Iñaki Ruiz-Trillo a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF), van estar a càrrec de l’organització. La conferència va ser patrocinada per The Moore Foundation, el repositori de plàsmids sense ànim de lucre Addgene, i la plataforma col·laborativa i servidor de preprints Protocols.io. Aquestes tres organitzacions sense ànim de lucre contribueixen activament a la comunitat científica en proporcionar una plataforma de recursos, finançar la investigació i promoure l’accés obert i la investigació transparent.
Els orígens de la conferència
La trobada “Choanoflagellates and friends” va néixer el 2002 a Reading, Regne Unit, a partir de la idea de compartir i construir una comunitat emergent i poderosa. Un petit grup de científics interessats en els coanoflagel·lats, els parents unicel·lulars més propers dels animals, es van adonar que unir esforços i experiència podria ajudar a avançar en el camp de manera més ràpida i efectiva. Des de 2009 aquestes reunions s’han celebrat bianualment. El King Lab, dirigit per la Dra. Nicole King a UC Berkeley (Califòrnia), ha organitzat a tres d’elles i les altres es van organitzar a Alemanya, França i ara al PRBB de Barcelona.
L’objectiu principal d’aquesta conferència és construir la comunitat d’investigació de coanoflagel·lats fomentant les col·laboracions, difonent noves tècniques i recursos, i proporcionant un fòrum per presentar investigacions d’avantguarda sobre la biologia dels coanoflagel·lats. Encara que sempre ha atret als investigadors que treballen en coanoflagel·lats, en els últims anys la trobada ha ampliat el seu enfocament cap a altres parents propers d’animals que són unicel·lulars. El Multicellgenome Lab a l’IBE ha fet contribucions significatives a l’estudi d’aquests organismes unicel·lulars, que pertanyen als llinatges de Filasterea, Ichthyosporea i Corallochytrea.
“M’agradaria ressaltar la paraula més important de la conferència: amics”
Iñaki Ruiz-Trillo
Enguany, la conferència va rebre a 45 participants de 9 països diferents, inclosos els Estats Units, Alemanya, Noruega i fins i tot Filipines. Aquest ambient amigable i “íntim” va promoure l’intercanvi d’idees, els comentaris i una participació activa en les xerrades i les sessions de pòsters per part de pràcticament la totalitat dels participants. La trobada va incloure set sessions que van cobrir molts temes diferents, des de diversitat i abundància de coanoflagel·lats, descripció de noves espècies, biologia cel·lular, desenvolupament d’eines genètiques per als parents unicel·lulars d’animals, genòmica funcional, genòmica comparativa i senyals moleculars que influeixen en els comportaments en aquests organismes.
Els orígens de la diferenciació cel·lular en animals
La conferència va començar amb una inspiradora xerrada magistral del Dr. Pawel Burkhardt, del Centre Internacional de Sars per la Biologia Molecular Marina i la Universitat de Bergen, qui va oferir una visió general de la història de la comunitat y el seu creixement fins avui dia i sobre l’origen evolutiu de la diferenciació de les cèl·lules animals i de la maquinària de senyalització sinàptica. Sorprenentment, va mostrar com un enfocament particular de la microscòpia electrònica de transmissió (TEM), que consisteix en la congelació a alta pressió i la secció 3D ultrafina, va permetre la reconstrucció tridimensional de tota la composició subcel·lular de cèl·lules individuals i colònies del coanoflagel·lat S. rosetta com així com les cèl·lules del collaret d’una esponja marina (1). Increïblement, algunes de les cèl·lules dins d’una colònia de S. rosetta són morfològicament diferents, el que indica una evidència potencial de diferenciació cel·lular espacial.
Arquitectura cel·lular en 3D d’una cèl·lula de coanoflagel·lat S2. De Laundon et al., 2019. La membrana plasmàtica es va fer transparent i es van eliminar el glucogen i el RE per permetre una millor visualització de les estructures subcel·lulars i les poblacions de vesícules. Es mostren vesícules apicals (rosa), vacuoles alimentàries (verd), vacuoles endocitóticas (Fuschia), RE (groc), vesícules extracel·lulars (gris), filopodis (extern, porpra), cos basal flagel·lar (blau clar), flagell (verd fosc), emmagatzematge de glicogen (blanc), aparell de Golgi i vesícules (porpra), ponts intercel·lulars (extern, groc; septes, vermell), vesícules grans (marró), collaret microvilar (taronja clar), mitocondri (vermell), cos basal no flagel·lar (taronja fosc), i nuclis (blau fosc).
Burkhardt també va destacar la rellevància de la seqüenciació del genoma de S. rosetta i M. brevicollis, dues espècies de coanoflagel·lats, i de la filasterea Capsaspora owczarzaki. Aquesta fita va revelar que els animals no són tan únicament complexos com s’esperava a nivell del genoma, perquè els seus parents unicel·lulars en realitat codifiquen un complex repertori de gens relacionats amb funcions multicel·lulars que abans es pensava que eren específics dels animals. La pregunta que segueix és: ¿què fan aquests gens en un context unicel·lular? Tenen funcions similars a les que tenen en els animals? Com va afirmar el Dr. Burkhardt, el recent desenvolupament de protocols de transfecció en el coanoflagel·lat S. rosetta i en C. owczarzaki permetrà estudiar la funció de gens i així com la seva localització en cèl·lules vives, aplanant el camí cap a un futur intrigant amb noves vies per a estudis funcionals.
La sessió de cloenda va ser dirigida per Nicole King, qui va coordinar una àmplia discussió sobre les futures direccions per a la comunitat. Tots els participants van estar d’acord que volien una major comunicació entre diferents laboratoris per impulsar la recerca i van planejar centralitzar la majoria de les dades que generen per proporcionar un repositori ben documentat d’imatges, il·lustracions i documents per a la comunitat.
“Veig a la nostra comunitat creisent en col·laboració, no en competició”
Nicole King
Al final de la conferència, tots vam sentir que, independentment dels reptes i les dificultats que tinguem per endavant, els resoldrem junts i compartirem moltes noves lliçons i coneixements. Els nostres esforços conjunts segurament contribuiran a conèixer més sobre la diversitat oculta d’aquestes comunitats en els oceans i altres llocs, aprenent més sobre la seva biologia cel·lular, definint millor un marc filogenètic en què abordar les preguntes evolutives i convertir així aquests organismes en un model emergent experimentalment manejable, que esperem que atregui futurs investigadors per contribuir i col·laborar en aquesta creixent i meravellosa comunitat científica.
Podeu seguir el que va succeir a la conferència mitjançant el a Twitter a través de #choanomeeting19.
