Antonio García de Herreros Madueño (Madrid, 1958) és un científic apassionat del bàsquet – encara hi juga!– que porta quasi 30 anys dirigint el Grup de Recerca en Mecanismes de la Tumorigènesi i Progressió Tumoral a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). Ens explica la seva carrera científica.
Sempre has tingut clar que volies dedicar-te a la ciència?
Des de que vaig escoltar una conferència de l’investigador i guanyador d’un Premi Nobel Severo Ochoa, als 17 anys! A més, recordo que en una entrevista que li van fer, li van preguntar què faria si tornés a néixer, i va dir que no estudiaria medicina, sinó química.
“Vaig decidir dedicar-me a la ciència quan vaig escoltar una conferència de l’investigador i guanyador d’un Premi Nobel Severo Ochoa, als 17 anys”
Antonio Garcia de Herreros
Així que vas seguir el seu consell….
Si, vaig estudiar química i després vaig fer la tesi al Centro de Biología Molecular Severo Ochoa (CBM) a Madrid. De fet, tot i que no va ser el meu supervisor directe, va ser el César de Haro, vaig fer el doctorat al grup del Severo Ochoa. Ell estava a New Jersey però venia a Espanya, al CBM, varies vegades a l’any. Quan jo vaig acabar la tesi ell va tornar definitivament a Espanya…
… i tu te’n vas anar a EEUU.
Si, vaig fer dos postdocs a Estats Units, un al Sloan-Kettering i l’altre a Harvard. Aquesta època de postdoc va ser la millor època de la meva vida científica! Ja tens carta autonomia, i encara no tens la responsabilitat de tenir un grup que depèn de tu.
Què vas estudiar allà?
En aquella època treballava en diabetis. Però en tornar a Barcelona, ara fa 29 anys, vaig fer un canvi radical de tema. Em vaig establir a l’IMIM, on vaig crear el meu propi grup de recerca en invasió tumoral i la desdiferenciació de cèl·lules epitelials cap a fibroblasts.
Fa 29 anys… com ha canviat l’ecosistema científic a Barcelona?
Sóc dels investigadors més antics que queden a l’IMIM i he sigut testimoni d’un gran canvi! Cap a l’any 2000 hi va haver una explosió de recerca, amb la creació de nous centres com el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l’IRB i l’arribada de molta gent nova. Això va ser molt positiu; implica més possibilitats de col·laboracions, d’aprendre dels altres…
Què és el millor de la ciència?
Que tu mateix et proposes un repte i quan arribes a tenir un cert coneixement sobre el que et preguntaves, és molt gratificant. Sobretot quan veus que el que has trobat té un impacte en la comunitat científica. Per a mi les coses no són rellevants quan les publiques, sinó quan la resta dels científics les accepten.
“Per a mi les coses no són rellevants quan les publiques, sinó quan la resta dels científics les accepten”
Què aconsellaries a algú interessat en dedicar-se a la ciència?
Necessites dues coses, que t’agradi molt el que fas i ser molt tenaç, perquè hi ha molts moments en què no sortiran les coses. La meva cap durant el postdoc sempre deia “has de ser prou intel·ligent, però sobretot has de treballar molt”.
Tornant a en Severo Ochoa… què faries tu si tornessis a néixer?
També tornaria a fer ciència… però potser una mica més aplicada cap a la bioenginyeria. Hi ha molta cosa a fer en aquest camp i encara no hi ha gaire gent que s’hi dediqui.
