Se sap que l’agricultura urbana, una pràctica no gaire coneguda per la societat, afavoreix la salut de qui la practica, promovent l’activitat física i l’establiment de vincles interpersonals. Tal i com el seu nom indica, consisteix en activitats de jardineria a diferents llocs de la ciutat: des de cultius a l’interior d’edificis, fins a parets verdes i jardins als terrats dels edificis.
Sobre aquesta última activitat han basat el seu estudi les investigadores Isabelle Anguelovski de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), Margarita Triguero-Mas i Carolyn Dahe, ambdues de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Les científiques es troben endinsades en un projecte sobre inclusió, salut i benestar en individus socialment vulnerables a Barcelona.
L’estudi tracta els aspectes socials de la jardineria a terrats d’edificis. Concretament, les investigadores han volgut estudiar els beneficis que comporta aquesta activitat en individus amb discapacitats, doncs la pràctica de l’agricultura urbana és especialment positiva per les persones que pertanyen a grups socials vulnerables.
El projecte s’està portant a terme a dos jardins pilots: un ubicat al Districte de l’Eixample i l’altre al de Sants. Per avaluar els beneficis, s’està entrevistant a tot el personal implicat (familiars, treballadors socials i els propis participants). L’objectiu és demostrar, quantitativa i qualitativament, els beneficis que obtenen els participants al practicar l’agricultura urbana. En efecte, les persones que han treballat en els jardins puntuen la seva qualitat de vida per sobre dels que no ho han fet.
Els beneficis específics que s’han determinat fins el moment són:
- Integració social, desenvolupament personal i canvi de rols. Per poder arribar al jardins urbans, la majoria dels participants ha d’agafar el transport públic i això els proporciona autonomia. D’altra banda, la jardineria consisteix en assaig i error, de manera que han de lidiar amb la sensació de frustració i, conseqüentment, superar-se.
- Suport mutu entre els participants. Fora d’aquests espais, les persones amb discapacitats solen presentar dificultats a l’hora de relacionar-se. No obstant, s’ha observat que la jardineria enforteix vincles entre els participants.
- Els jardins són espais de descobriment, llibertat i pau. Veure la teva ciutat des d’un punt de vista diferent, descobrir noves maneres d’aprendre… Proporciona als participants sensació de pau i llibertat.
- Sentiment de rellevància, confiança i autonomia. Els individus se senten productius realitzant les tasques de jardineria de manera autònoma.
- Aprenentatge personal i pèrdua de la por. La segona és molt important. Normalment, els participants són tan conscients de l’estigma que porten a sobre que ells mateixos es boicotegen pensant que fracassaran. Gràcies a la jardineria, s’ha vist com els individus perden la por i comencen a prendre la iniciativa.
- Benestar emocional, físic i social. Els participants no només se senten millor anímicament sinó que, a conseqüència de practicar la jardineria, comencen a alimentar-se millor.
Les investigadores estan estudiant les possibilitats de replicar, en un futur, aquests dos jardins pilots a nous espais de la ciutat de Barcelona.
