A finals de 2026, Julia Menon impartirà un seminari web al PRBB per presentar Preclinicaltrials.eu, una plataforma per preregistrar estudis de recerca realitzats amb animals. Aquest seminari web formarà part del pla de formació de l’estabulari del PRBB, adreçat al personal científic que realitza estudis in vivo amb ratolins, rates o peixos zebra.
L’objectiu del seminari web serà presentar dades recents sobre l’impacte del preregistre, oferir informació sobre com preregistrar estudis a Preclinicaltrials.eu i realitzar una demostració en directe de la plataforma.
Com a bestreta a aquest seminari web, parlem amb Julia per conèixer la plataforma, com funciona i per què és important preregistrar els estudis amb animals.
Comencem pel principi. La gent acostuma a tenir una idea clara del que és un assaig clínic, però què són exactament els estudis preclínics?
Un estudi preclínic és qualsevol estudi o experiment realitzat amb animals. Suposo que també es podria interpretar que dins de «preclínic» hi caben estudis amb organoides, etc. Per ara no els estem considerant a la nostra plataforma, però la meva intenció és que en el futur puguem incloure també aquests altres models!
Tot i que aproximadament el 60 % dels protocols registrats consisteixen en experiments en què s’avalua un fàrmac o una intervenció, com passa en els assaigs clínics, no són els únics. La resta corresponen a estudis mecanístics o experiments de recerca bàsica, i fins i tot hi ha alguns estudis veterinaris.
I què significa ‘preregistrar’?
Preregistrar significa, literalment, especificar per endavant què faràs i com ho faràs.
A la nostra plataforma, significa enviar o publicar el protocol abans de començar l’experiment. És a dir, descriure la hipòtesi, els resultats esperats, el disseny de l’estudi… bàsicament, què s’analitzarà i com es farà.
Per tant, estem parlant d’una base de dades de protocols d’estudis de recerca amb animals, amb alguns projectes que encara no han començat, d’altres que estan en curs i d’altres que ja han finalitzat.
Així és.
I què passa si després de publicar el protocol decideixes canviar alguna cosa?
És una cosa completament normal: desviar-se del pla forma part de la recerca, sempre que es faci amb transparència i es justifiquin els canvis. A la nostra plataforma es poden modificar els protocols tantes vegades com sigui necessari de forma fàcil i ràpida, i cada modificació queda guardada com una nova versió, de manera que tot queda registrat i es pot rastrejar.
Per què és important preregistrar aquests estudis?
Hi ha moltes raons per les quals el preregistre és una bona idea:
- Raons de qualitat: en primer lloc, obliga el personal investigador a pensar amb precisió què ha de fer i com, cosa que millora les bones pràctiques i la solidesa dels estudis. A més, en fer públic el protocol, altres persones poden consultar-lo, revisar-lo, aprendre’n, veure si hi ha algun error… En definitiva, s’augmenta la transparència i la reproductibilitat.
- Raons ètiques: evita repetir involuntàriament experiments que altres ja estan realitzant, cosa que redueix el nombre d’animals utilitzats.
- Raons econòmiques: de la mateixa manera, s’eviten repeticions innecessàries el que permet estalviar diners i reduir l’ús de recursos.
- Raons pràctiques: per al mateix investigador o investigadora pot resultar molt útil, al final del projecte, tornar a consultar aquesta planificació i utilitzar-la per redactar informes o articles de forma molt més ràpida i complint les directrius de presentació d’informes ARRIVE (la llista de verificació oficial recomanada per a la presentació completa i transparent d’informes sobre recerques amb animals, que demanen la majoria de les revistes científiques).
- Finalment, pot donar lloc a col·laboracions: si veus que una altra persona està fent una cosa semblant al que tu tenies pensat, pots posar-te en contacte amb ella (la plataforma inclou una opció per fer-ho) i explorar possibles sinergies.
Quins altres avantatges té publicar el protocol a la vostra plataforma?
Una característica molt bona de la nostra plataforma és que també pots afegir un enllaç a l’article un cop publicat, així com a les dades/resultats (si ja estan disponibles en un repositori). Així, en cas que no aconsegueixis publicar els resultats en una revista, almenys el protocol i els resultats estaran junts al mateix lloc. Això redueix el biaix de publicació (el conegut fenomen pel qual els resultats negatius o infructuosos no es publiquen) i garanteix la transparència.
A més, disposar de totes aquestes dades podria servir de suport a la meta recerca: revisions sistemàtiques, etc.
Tot això sona molt bé en teoria, però hi ha proves del seu impacte?
Recentment vam saber del cas d’uns autors que esperaven obtenir un gran resultat en el seu projecte, però finalment no va ser tan contundent. Els preocupava tenir dificultats per publicar-lo, però l’editor va veure que l’estudi estava preregistrat i els va comentar que això havia influït en la seva decisió de publicar-lo. Ho van considerar una prova de solidesa, encara que els resultats no fossin gaire significatius.
Però més enllà d’aquestes experiències anecdòtiques, acabem de publicar un preprint en què analitzem 55 articles: 22 dels quals havien estat preregistrats (ja sigui amb nosaltres o a l‘Animal Study Registry, una altra plataforma de registre similar amb seu a Alemanya) i 33 no. Els que no estaven preregistrats es van publicar a la mateixa revista o van ser realitzats pels mateixos autors que els articles preregistrats. En realitzar una anàlisi cega de qualitat, observem que els articles preregistrats obtenien puntuacions més altes segons les directrius ARRIVE i presentaven a més un menor risc de biaix (és a dir, una major validesa interna). I, el que és més important, els articles preregistrats publicats per un mateix equip mostraven millores en la qualitat dels informes, la qual cosa suggereix que aquests equips van millorar i/o van informar de forma més completa gràcies al preregistre.
“Recentment hem realitzat un estudi que demostra que els estudis preregistrats presenten millors informes, un menor risc de biaix i, en general, una millor qualitat” Julia Menon
D’acord, m’has convençut. Si estic investigant i vull preregistrar el meu estudi, com puc fer-ho?
N’hi ha prou que et creïs un compte i omplis una plantilla molt simple que consta de quatre parts:
- Una per a informació general sobre el projecte (títol de l’estudi, quan comença i acaba, finançament, etc.).
- La segona és la més important: conté la hipòtesi, els resultats que es busquen, com es realitza l’aleatorització, quines estadístiques s’utilitzaran… Els detalls metodològics, informació suficient perquè d’altres puguin replicar-ho si és necessari.
- La tercera conté informació sobre l’afiliació on es durà a terme l’estudi.
- I la quarta és per preguntar si desitges afegir un embargament, de manera que el registre quedi ocult a tercers.
És molt fàcil. I el que té de bo és que aquesta plantilla compleix amb les directrius de presentació d’informes ARRIVE per a estudis amb animals, que has de seguir quan publiques la teva recerca. Per tant, si dediques una mica de temps a omplir aquest formulari per al preregistre, t’estalviaràs temps més endavant en redactar l’informe!
Un cop enviat, ho revisem, però no es tracta d’una revisió ètica, ja que això ho fan els comitès d’ètica, ni tampoc d’una revisió per parells, ja que no disposem del temps ni de l’experiència necessaris. Només és una comprovació administrativa per veure si hi ha prou detalls, etc.
I després ho publiquem! Els autors reben un parell de correus electrònics després de la data prevista de finalització de l’estudi per comprovar si hi ha alguna actualització, de manera que puguin aixecar l’embargament o completar el seu registre amb un enllaç a l’article o a les dades, etc.
És obligatòria l’aprovació ètica abans del preregistre?
És obligatòria l’aprovació ètica abans del preregistre? L’acceptació de la revisió ètica haurà de produir-se en algun moment abans de realitzar l’estudi, per suposat, però no és obligatòria per al preregistre. Tanmateix, recomanem realitzar el preregistre un cop s’hagi obtingut l’acceptació ètica, ja que, en cas contrari, si el comitè d’ètica demana canvis, caldrà que tornis a la nostra plataforma més endavant per afegir-los, cosa que suposarà més feina.
A més, podem utilitzar els documents ètics oficials per omplir els nostres formularis automàticament, cosa que estalvia molt de temps, tot i que per ara només en dos països, França i els Països Baixos. Estem treballant per millorar aquest sistema i aplicar-lo en altres països (hem acceptat registres de 36 països, en la seva majoria europeus, però també d’altres continents). Cada país, i fins i tot cada institució, té el seu propi format per a les aprovacions ètiques; sovint el contingut és similar, però està organitzat de forma diferent, cosa que dificulta l’automatització. Per tant, el que estem fent en aquest moment és crear directrius per a diferents institucions (actualment estem buscant més institucions interessades a fer-ho!) per tal d’adaptar els seus documents ètics estàndard al nostre formulari i facilitar aquesta transferència dels documents cap a la plataforma.
I si soc un investigador o investigadora que vol consultar els estudis preregistrats?
De nou, només t’has de crear un compte i fer una cerca al lloc web! Pots buscar per disciplina, per espècie, etc. i utilitzar paraules clau. I si veus un projecte que t’interessa, tens l’opció de posar-te en contacte amb els autors. La seva identitat no és pública: tu no sabràs qui són fins que ells no decideixin revelar-la però ells sí sabran qui ets.
Quants estudis preregistrats hi ha a la plataforma?
Només en tenim 285. Encara som relativament nous i petits. Pensa que Preclinicaltrials.eu es va crear el 2018 i ha estat gestionada de forma voluntària per una estudiant de doctorat a Utrecht (Països Baixos). El seu equip portava temps pensant en la necessitat d’una plataforma d’aquest tipus i, quan van veure que no existia res semblant, van decidir crear la seva pròpia. No va ser fins al 2021 que van obtenir fons del govern i van poder contractar un parell de persones per continuar desenvolupant-la.
És sorprenent que no hi hagi més investigadors que la facin servir. Quins són els inconvenients o reptes?
Els investigadors acostumen a tenir dubtes, tot i que aquests poden dissipar-se o reduir-se una vegada que coneixen el funcionament de la plataforma. Per exemple:
- Por que d’altres s’avancin: al personal investigador li preocupa que, si publica el seu protocol, altres grups puguin “copiar-lo” i fer-ho més ràpid. Però tenim un període d’embargament opcional, que per defecte és d’un any, però que es pot renovar per més temps o aixecar abans si s’ha acabat. Durant aquest període, el seu protocol queda registrat, però ningú pot veure’l, per la qual cosa no hi ha perill real que d’altres s’avancin.
- Por a una càrrega administrativa excessiva i a la pèrdua de temps: el personal científic ja està molt ocupat, per la qual cosa es tracta d’una preocupació comprensible. Però completar tot el procés només porta entre 20 i 30 minuts! A més, estem treballant en l’automatització, de manera que si la teva institució o país compta amb aprovacions ètiques a través d’algunes plataformes, tenim una forma d’exportar part de la informació (nom de l’estudi, detalls de la metodologia, etc.) directament, cosa que estalvia encara més temps.
- Por a les represàlies per part dels activistes pels drets dels animals: aquesta és potser una de les principals preocupacions: si el meu nom apareix aquí amb una descripció de l’estudi que he fet, seré blanc dels activistes? Una vegada més, és molt comprensible. El que estem fent per superar això és que el registre sigui anònim. És a dir, es veu el nom de la institució on es realitzaran els experiments, però no el nom dels investigadors. Per suposat, això té l’inconvenient que els investigadors no poden rebre reconeixement per la seva feina. Estem mirant d’intentar vincular-lo a través d’ORCID perquè els investigadors puguin ser reconeguts per haver realitzat el registre.
Creus que serà o hauria de ser obligatori registrar prèviament els estudis amb animals?
Sí! Realment no requereix gaire temps ni esforç, i els beneficis són enormes! El nostre objectiu és tenir prou suport de diferents països i després presentar-ho a la Comissió Europea a Brussel·les i sol·licitar que s’incorpori a la legislació, almenys per a algunes investigacions amb animals. Crec que s’hauria de començar amb els “assajos preclínics tardans”, els que es realitzen just abans dels assajos clínics, perquè són els que requereixen un major nombre d’animals i exigeixen la màxima qualitat per informar la clínica. Però, a llarg termini, si els sistemes d’exportació funcionen bé i registrar un estudi és senzill, per què no preregistrar tots els estudis amb animals?
Menon, J. M. L., Heinl, C., & Errington, T. M. (2026, January 30). Preregistration Works: Increased Reporting Quality, Internal Validity, and Protocol Adherence in Animal Studies. Retrieved from osf.io/preprints/metaarxiv/ruw7p_v1




