La salut mental de la població s’ha convertit en una prioritat de salut pública. Per tal de conèixer la situació actual de la salut mental a nivell poblacional i la seva evolució, és fonamental poder mesurar-la i monitoritzar-la. Una de les eines principals per fer-ho són les enquestes de salut, que habitualment realitzen entitats oficials i que recullen informació directament de la població mitjançant entrevistes personalitzades.
Aquestes enquestes no només inclouen informació de salut mental sinó també altres aspectes relacionats amb la salut en general: variables sòcio-demogràfiques (nivell educatiu, situació laboral,…), malalties cròniques auto-reportades, estil de vida (alimentació, activitat física, consum de substàncies), estat de salut general o ús de serveis sanitaris.
Però, tot i la seva utilitat, la gran diversitat i heterogeneïtat d’aquestes enquestes sovint limita la comparabilitat i aplicabilitat dels resultats.
La diversitat i heterogeneïtat de les enquestes sobre salut mental sovint limita la comparabilitat i aplicabilitat dels resultats. El projecte INSTRUMENTAL intenta fer front a aquest repte.
Per això el Grup de Recerca en Serveis Sanitaris de l’Hospital del Mar Research Institute lidera el projecte INSTRUMENTAL amb l’objectiu d’analitzar i optimitzar els instruments utilitzats per mesurar la salut mental en estudis poblacionals.
El projecte, finançat per l’Institut de Salut Carlos III i iniciat l’any 2024, compta amb la participació de la Subdirecció General d’Addiccions, VIH i Hepatitis Víriques. Els resultats es compartiran amb actors clau del sector sanitari per arribar a consensos sobre les millors pràctiques de monitoratge de la salut mental.
Parlem amb Gemma Vilagut, una de les coordinadores del projectes junt amb Jordi Alonso, tots dos investigadors al HMRIB.
Quantes enquestes de salut mental existeixen?
Hi ha una gran varietat d’enquestes oficials que inclouen aquests continguts, tant a nivell local, com nacional i internacional.
- A nivell espanyol, l’Enquesta Nacional de Salut en España (ENSE), impulsada pel Ministeri de Sanitat i l’Institut Nacional d’Estadística (INE), es duu a terme des de 1987 cada 2 a 7 anys i recull dades representatives de tot l’estat.
- L’Enquesta Europea de salut (EHIS, European Health Interview Survey), també coordinada per l’INE i el Ministeri, és cada 6 anys, com a part d’un projecte harmonitzat entre els països de la UE.
- A escala autonòmica l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA), que elabora anualment el Departament de Salut de la Generalitat – així com d’altres realitzades a d’altres comunitats
- A nivell internacional, molts països realitzen les seves pròpies enquestes poblacionals, per avaluar la salut mental sovint amb instruments i enfocaments diversos. Alguns utilitzen qüestionaris de cribratge de trastorns mentals comuns, com ara el GHQ-12, el PHQ-9, o el CES-D, o també escales de benestar mental, con el WHO-5.
Això genera una gran diversitat de qüestionaris i mètodes, ja que no hi ha un instrument estàndard per avaluar salut mental. Fins i tot, dins d’un mateix país o regió, els instruments que s’utilitzen per mesurar la salut mental canvien al llarg del temps. Aquesta heterogeneïtat dificulta molt la comparació de resultats entre països, comunitats autònomes, així com la valoració de l’evolució la salut mental poblacional al llarg del temps.
És per això que heu començat el projecte INSTRUMENTAL – quin és l’objectiu exactament?
Amb el projecte INSTRUMENTAL, estem revisant els qüestionaris o escales que s’utilitzen (o es podrien utilitzar) en aquestes enquestes per avaluar salut mental de la població. L’objectiu és doble: a) Identificar quins instruments hi ha disponibles i quines dimensions de la salut mental mesuren (depressió, ansietat, benestar, etc.), i b) avaluar quins instruments tenen millors propietats (fiabilitat, validesa, comparabilitat entre països o grups socials).
El producte final no serà una nova enquesta, sinó una guia de recomanacions, basades en l’evidència i consensuades entre investigadors, autoritats de salut i ciutadans. Aquesta guia identificarà els instruments més útils, fiables i comparables per mesurar la salut mental i farà recomanacions consensuades sobre els aspectes de salut mental a mesurar (com ara benestar mental, malestar psicològic, símptomes de depressió i/o ansietat) i quines escales són més útils per fer-ho.
L’objectiu final seria ajudar als investigadors, responsables de salut pública i les institucions que elaboren les enquestes de salut, a que les enquestes futures utilitzin uns mínims indicadors comuns.
Quins reptes us esteu trobant a l’hora d’analitzar dades de fonts tan diverses?
Un dels principals reptes és precisament l’heterogeneïtat de les enquestes. Sovint, per avaluar un mateix constructe –com ara la depressió o el benestar psicològic– s’utilitzen qüestionaris diferents segons l’enquesta, la regió o el moment temporal. Aquesta diversitat implica que els resultats obtinguts poden variar en la seva sensibilitat, en els criteris diagnòstics subjacents o en la manera com operativitzen el constructe. Per exemple, mentre que el PHQ-8 mesura símptomes depressius segons criteris del DSM, altres escales com el GHQ-12 es focalitzen en malestar psicològic general. Els dos instruments utilitzen dintells propis per catalogar les persones com a “un possible cas de depressió major” o de “alt risc d’una mala salut mental”. Aquesta situació limita la capacitat de comparació de la salut mental al llarg del temps o entre territoris, i pot portar a conclusions esbiaixades si no es tenen en compte les diferències entre instruments.
Per facilitar la comparabilitat entre mesures, el projecte INSTRUMENTAL pretén aplicar tècniques específiques, com ara l’equiparació per percentils o la calibració conjunta basada en models de teoria de resposta a l’ítem (IRT), que permeten establir correspondències entre les puntuacions obtingudes amb diferents instruments. Això ens ajuda a crear una escala comuna, o permetria passar de les puntuacions d’una escala a l’altra, possibilitant així comparacions més rigoroses i consistents. Això contribuirà a millorar la utilitat de les enquestes per a la vigilància de la salut mental i la presa de decisions en salut pública.
Teniu previst fer alguna cosa per a que les recomanacions tinguin una aplicació real en les polítiques públiques de salut?
Sí, des de la concepció del projecte INSTRUMENTAL hem tingut molt present la transferència efectiva dels resultats a la pràctica i a les polítiques públiques de salut. En aquest sentit, una de les estratègies clau del projecte és el procés de co-creació de les recomanacions, que es durà a terme amb la participació activa d’un panell divers de persones amb experiència rellevant: responsables d’enquestes de salut, professionals de salut pública, gestors sanitaris, gestors polítics, investigadors i persones amb experiència viscuda en salut mental. Aquesta participació directa permet garantir que les recomanacions siguin aplicables, realistes i adaptades a les necessitats reals del sistema de salut.
El projecte compta amb una estratègia de disseminació activa orientada específicament a responsables de polítiques, que inclou l’elaboració de materials divulgatius, com informes executius o sessions informatives, i la col·laboració amb institucions.
Un dels punts forts del projecte és que els membres de l’equip investigador formen part de diferents institucions clau tant en l’àmbit de la recerca com de l’administració sanitària, incloent: l’Hospital del Mar Research Institute (HMRIB), el CIBERESP – Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universidad de León, el King’s College London, el Ministeri de Sanitat, la Generalitat de Catalunya (Departament de Salut i ASPCAT), l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) o la Escuela Andaluza de Salud Pública. Aquesta diversitat institucional facilita l’alineació de les recomanacions amb les necessitats reals de les administracions públiques i dels sistemes d’informació sanitària i és un factor facilitador per a la translació efectiva dels resultats a les polítiques públiques.
