Els símptomes de COVID persistent poden durar fins a dos anys

Un estudi d’ISGlobal determina que una de cada quatre persones infectades de COVID-19 va tenir COVID persistent.

Personal mèdic de blau mira un pacient en una habitació de vidre

La COVID pot deixar seqüeles respiratòries i d'altres tipus en alguns pacients. Fotografia de Francisco Àvia | Hospital Clínic publicada per ISGlobal

L’estudi COVICAT, dut a terme per l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal) en col·laboració amb l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol (IGPT), conclou que el 23% de persones infectades de SARS-CoV-2 van patir COVID persistent entre 2021 i 2023. En el 56% d’aquestes, els símptomes van durar fins a dos anys. La COVID persistent és la manifestació dels símptomes de COVID (respiratoris, neurològics, digestius, fatiga…) durant al menys tres mesos després de superar la infecció.

COVICAT va fer servir les dades d’una cohort de quasi 3000 persones adultes a les que els hi van fer un seguiment entre 2020 i 2023. Aquesta és una cohort poblacional, més enllà del context clínic en el que s’han fet la majoria d’estudis sobre la COVID persistent. Amb aquest estudi, volien veure l’impacte de la malaltia a la salut de la població catalana.

L’equip investigador ha pogut classificar la COVID persistent en tres categories diferents segons els símptomes: neuromusculars, respiratoris o greus multiorgànics. A més, també han pogut determinar els factors de risc i de protecció.

Entre els primers, es troben ser dona, haver patit COVID de manera greu i una malaltia crònica, especialment asma, abans de la infecció. Marianna Karachaliou, co-autora de l’estudi afegeix que “observem que les persones amb obesitat i alts nivells d’anticossos IgG abans de la vacunació eren més susceptibles a desenvolupar la malaltia”.

Pel contrari, entre els factors de protecció, els investigadors i investigadores han detectat haver-se vacunat i portar un estil de vida saludable, incloent fer exercici i dormir entre 6 i 8 hores. A més, també han vist que la variant Òmicron era menys propensa de causar COVID persistent.

Segons Judith Garcia-Aymerich, última autora de l’article, “establir col·laboracions amb altres països serà clau per a entendre si aquestes troballes poden extrapolar-se a altres poblacions”.

En efecte, després de cinc anys de l’explosió de la pandèmia, encara queda molt per fer per a entendre aquesta malaltia.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *