Aquest article ha estat escrit per Giorgio Ravanelli, un biofísic fent el seu doctorat al Collaboratorium (EMBL-CRG), en representació del grup BeyondAbility al PRBB.
Quan pensem en discapacitats, sovint ens centrem en les limitacions que imposen. Descrivim una persona cega com algú que no pot veure, una persona amb pèrdua auditiva com algú que no pot sentir sense ajudes, algú amb una discapacitat d’aprenentatge com una persona que té dificultats en entorns acadèmics, o una persona en cadira de rodes com algú que no pot caminar. En els nostres idiomes, “discapacitat” sovint es converteix en sinònim d’absència o falta. Fins i tot en la llengua de signes catalana, “discapacitat” es representa amb un gest que imita mans tallades. Les nostres paraules modelen els nostres pensaments, i aquest marc lingüístic construeix ràpidament un “mur del no pot” — una barrera que alimenta la discriminació conscient i inconscient. Aquest mur és un terreny fèrtil per al prejudici.
BeyondAbility@PRBB va néixer per ajudar la gent a mirar més enllà d’aquest mur, desafiar prejudicis i abraçar el valor inherent de la diversitat humana. Som un grup divers de persones amb i sense discapacitat dels centres del PRBB — actualment amb membres del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS-UPF), l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF), el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Les nostres missions són:
- ser una font de recursos per a la comunitat del PRBB sobre discapacitats; per resoldre dubtes, consultes, o donar suport
- augmentar la conscienciació i fomentar l’educació sobre temes relacionats amb la discapacitat.
Com a primer pas, vam participar en la jornada de portes obertes del PRBB amb un petit però impactant estand amb dues activitats principals.
En la primera activitat, vam convidar adults i joves a encapsular la seva comprensió de “discapacitat” en una sola paraula, escriure-la en un Post-it i enganxar-la a una paret. La resposta va ser entusiasta, amb una varietat de perspectives resumides en aquest núvol de paraules.
El terme més freqüent va ser “diferent”, en línia amb la implicació lingüística de “discapacitat” com alguna cosa “fora de la norma”. Curiosament, un participant va descriure la discapacitat com un “error genètic”, un recordatori contundent de l’àrea semàntica que explorem mentalment quan pensem en aquesta paraula. En canvi, molts la van associar a qualitats com “superpoder”, “enginy” o “oportunitat”. Aquests termes positius eren gairebé exclusivament escollits per persones amb discapacitats o properes a algú amb discapacitat.
La segona activitat anava dirigida a participants més joves. Vam dissenyar una sèrie d’exercicis per simular viure amb una discapacitat. Els infants van començar dibuixant amb els ulls embenats, després identificant objectes dins d’una bossa sense utilitzar la vista, i finalment intentant llegir un text amb paraules desordenades i en moviment per simular la dislèxia.
Després, els vam demanar que descrivissin la seva experiència seleccionant paraules d’una llista impresa. Molts la van descriure com “estranya” o “insegura”, mentre que d’altres la van trobar “divertida” i “diferent”. L’objectiu d’aquests exercicis era demostrar com habilitats compensatòries, com el tacte o el reconeixement de patrons, poden oferir noves formes de percebre i interactuar amb el món.
Un dels exemples inspiradors que vam compartir va ser el de Wanda Díaz-Merced, una astrònoma cega porto-riquenya que va desenvolupar un mètode per traduir dades astronòmiques en so. Aquesta innovació no només li va permetre analitzar dades de forma audible, sinó que també va avançar en el camp del descobriment d’objectes massius. La seva història il·lustra com perdre una habilitat pot donar lloc a perspectives i solucions remarcables.
“Perdre una habilitat pot donar lloc a perspectives i solucions destacables”
Aquestes activitats van revelar un fort interès públic per entendre la discapacitat i les seves complexitats. També van posar de manifest les connotacions inherentment negatives de la paraula “discapacitat”. Tot i així, quan les persones es van involucrar amb el tema, sovint van descobrir els seus aspectes positius —enginy, adaptabilitat i perspectives úniques.
El nostre objectiu és transcendir les limitacions implícites pel terme “discapacitat”, fomentant un entorn inclusiu que celebri la riquesa de les experiències diverses. La discapacitat pot ser una habilitat, i és vital nodrir una comunitat que valori i doni suport a tothom per igual.
Des de BeyondAbility@PRBB, aspirem a cultivar un lloc de treball on les discapacitats siguin abraçades com una forma de diversitat, no una limitació. T’hi uneixes? Escriu a edi@prbb.org per posar-te en contacte! També pots omplir aquest formulari.
