Aquí hi teniu una imatge d’un gekko, un dragó del desert d’Aràbia, feta per en Bernat Burriel, actualment investigador al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB). I és que fa poc que ha publicat un estudi, mentre encara investigava a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF), on van fer una gran troballa: tres espècies de gekkos que brillen per la nit!
Això sí, aquesta biofluorescència no és visible als ulls humans (només es veu sota llum ultraviolada), però es creu que seria naturalment visible pels dragons, la visió dels quals cobreix un espectre de llum més ampli que la nostra.
A més, la biofluorescència que han trobat en el Dragó de Sorra d’Aràbia de Mans Palmejades (Trigonodactylus arabicus), concretament, és ben especial, ja que la majoria de dragons que brillen ho fan pel ossos, mentre que aquest gekko ho fa a nivell cutani. Això sembla estar relacionat amb l’aparellament i les interaccions socials entre les espècies del desert. De fet, la part més brillant és la panxa, que la poden tapar contra el terra en el cas que vingui un depredador, mentre que, fora de perill, la poden estar ensenyant per comunicar-se amb d’altres gekkos.
La investigació no només aporta llum sobre la singularitat ecològica del desert àrab, sinó que també destaca la importància de la seva biodiversitat i obre les portes cap a futurs estudis sobre les interaccions ecològiques i l’evolució d’aquests dragonets nocturns del desert.
Burriel-Carranza, B., Talavera, A., Mochales-Riaño, G., Al Hashmi, S., Al Busaidi, A., Els, J., & Carranza, S. (2024). First record of dermal fluorescence in the desert-adapted Stenodactylus and Trigonodactylus geckos. Journal of Arid Environments. DOI:10.1016/j.jaridenv.2024.105161
