Aquesta imatge mostra el sarcòfag trobat el 2016 a l’església de San Fermo Maggiore, a Verona, arran d’uns treballs de restauració. A l’interior hi havia les que podrien ser les restes d’Arnau de Torroja, un noble català i el novè gran mestre de l’orde del Temple, que va viatjar a Terra Santa i a qui la mort va sorprendre en el viatge de tornada, el 1184, a Verona.
Els investigadors italians que van obrir el sarcòfag van fer una datació amb carboni 14, que va revelar que les restes eren d’entre 1020 i 1220. A més, van prendre una mostra d’una dent que es va enviar a Harvard per fer-ne una anàlisi genètica. Es van genotipar més de mig milió de posicions informatives del genoma nuclear i es va confirmar que es tractava d’un home.
Després, l’equip de Carles Lalueza-Fox a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF) a Barcelona, va efectuar anàlisis de genètica de poblacions comparant la mostra amb les d’ibèrics, italians i francesos actuals. Segons Lalueza-Fox, tot i que el material genètic és molt proper al dels catalans d’avui en dia, «els resultats no són concloents, perquè no sabem com eren els catalans fa mil anys». La identificació només serà concloent un cop feta l’anàlisi comparativa amb les restes del germà, Guillem de Torroja, inhumat a la catedral de Tarragona.
T’agradaria veure la teva foto aquí? Envieu-nos imatges relacionades amb la ciència o el PRBB a ellipse@prbb.org.
