La Margarita Puig va ser la primera dona Catedràtica de Farmacologia a Espanya. Avui dirigeix la Càtedra Extraordinària de Dolor de la UAB i el Grup de Recerca en Fisiopatologia i Tractament del dolor de l’IMIM-Hospital del Mar. Aquest grup, junt amb el Grup de Recerca en Anestesiologia, forma part del Servei d’Anestesiologia i Reanimació de l’Hospital de Mar, del qual ella en va ser cap durant 10 anys. Des d’ençà, aquesta anestesista es dedica a la recerca en dolor, tant a nivell bàsic amb models experimentals de laboratori, com clínic, amb malalts que pateixen dolor i voluntaris sans. La seva responsabilitat docent es desplega tant en el pregrau (estudiants de Medicina de la UAB) com en el postgrau (Doctorat i Màster en Dolor).
“La nostra recerca és exclusivament translacional. Al laboratori hi portem problemes clínics”, emfatitza Puig. El grup estudia la transformació del dolor agut en crònic, sobretot en el post-operatori. En un 35% de les intervencions quirúrgiques el dolor agut postoperatori es converteix en dolor crònic, que pot durar més de sis mesos i és de difícil tractament. Un exemple més extrem de transformació d’un dolor agut traumàtic lleuger a un dolor crònic greu són les síndromes de dolor regional complex (CRPS), que poden durar tota la vida.
Per tal d’estudiar els factors determinants que podrien estar implicats en el pas de dolor agut a crònic el grup participa en un consorci europeu, PAIN-OUT, del qual Puig n’és la coordinadora espanyola. També han rebut fons de la Marató de TV3 per fer una base de dades de pacients espanyols tot recollint mostres per tal d’investigar mutacions genètiques relacionades amb el dolor i l’analgèsia. Aquest projecte és liderat per l’Antonio Montes. Al laboratori, per altra banda, el David Cabañero, l’Anna Campillo, i la Carolina Zamora, utilitzen tècniques de biologia cel·lular i molecular, inmuhohistoquìmica i microPET per estudiar la cronificació del dolor. Recentment han pogut demostrar que la teràpia gènica amb un vector víric que allibera encefalines és capaç de prevenir la sensibilització al dolor en el postoperatori.
Manca de tractament
“Quasi bé no existeixen medicaments nous per al dolor, ja que el seu desenvolupament és molt lent, així que cal optimitzar l’eficàcia dels existents”, resalta Puig. Per això, un dels altres projectes del grup és trobar quines combinacions de medicaments són més beneficioses per prevenir el dolor agut post-operatori. La Susana Fernández i l’Enriqueta Barrera s’encarreguen d’estudiar aquest tema en malalts i l’Asunció Romero i el Christian Dürsteler ho fan en models experimentals als quals hi assajen diferents combinacions de fàrmacs. Així poden establir la relació òptima de les dosis en la combinació i quins tipus d’interacció es dóna entre els medicaments.
“Hi ha una inexistència de formació en dolor (…) per això vam començar el primer Màster en Fisiopatología i Tractament de Dolor”
Margarita Puig (IMIM)
El cost social i humà que representa el dolor és immens. Tot i així, els metges en formació no reben una formació en dolor, ni durant la carrera ni durant la residència. “Hi ha una inexistència de formació en dolor”, diu Puig. “Per això al 2005 vam començar un Màster en Fisiopatología i Tractament de Dolor per a metges especialistes a la UAB, l’únic a Espanya d’aquestes característiques”. Aquest màster de dos anys instrueix a 30 metges en cada edició.
“El fet que no hi hagi una educació formal en dolor fa que a Espanya hi hagi molt pocs grups consolidats de recerca en dolor tant a nivell clínic com bàsic”, comenta Puig. “Esperem que a partir d’aquest Màster s’estimuli la recerca en aquest camp tant important”.
