Descoberta una relació positiva entre un aminoàcid de la dieta i la depressió

L’estudi liderat per l’IDIBGI i la UPF revela que una dieta rica en prolina pot causar un estat més depressiu en humans, ratolins i mosques i que la microbiota intestinal també pot jugar un paper clau en la malaltia.

La depressió és una malaltia que afecta més de 300 milions de persones al món. En aquest estudi s'ha analitzat el paper de l'aminoàcid prolina en la malaltia. Foto de Alex Ivashenko a Unsplash.

Investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han realitzat una recerca sobre el paper de la prolina en la depressió. L’estudi ha analitzat com afecta aquest aminoàcid en humans, ratolins i mosques de la fruita i conclou que la relació entre una dieta rica en prolina i la microbiota intestinal pot portar a un estat anímic més depressiu.

Els equips dirigits per José Manuel Fernández-Real i Jordi Mayneris-Perxachs de l’IDIBIG i en Rafael Maldonado de la UPF i adscrit a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), han estudiat com l’aminoàcid prolina, afecta l’estat depressiu en humans. Per a fer-ho, el primer pas va ser passar un qüestionari per a mesurar l’ànim depressiu en 116 pacients de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta i van analitzar el tipus i quantitat d’aminoàcids a la seva dieta. L’aminoàcid més repetit entre els pacients més depressius va ser la prolina i en van analitzar les concentracions plasmàtiques. Els resultats van mostrar que, malgrat que les persones amb altes concentracions de prolina tendeixen a ser més depressives, l’alt consum de l’aminoàcid no sempre comporta altes concentracions sanguínies. Va ser això el que els va portar a pensar que la microbiota intestinal podria tenir un paper en el transport de la prolina cap al cervell.

Transplantar microbiota a ratolins i mosques

El primer pas per a comprovar-ho va ser el trasplantament de microbiota dels participants de l’estudi a ratolins, mostrant que els rosegadors més deprimits eren aquells que rebien bacteris de participants amb altes concentracions de prolina. La segona comprovació va analitzar l’estat d’ànim depressiu en mosques de la fruita (Drosophila) introduint bacteris associats al consum de prolina en la seva dieta. Es va observar que les mosques que ingerien Lactobacillus –associat a menys depressió en ratolins– eren més propenses a superar les dificultats que aquelles que ingerien Enterobacter –associat a més depressió en humans–.  Per últim, l’eliminació dels canals cerebrals de transport de prolina en mosques genèticament modificades, va suposar l’obtenció d’individus molt més resilients a la depressió.

La demostració que el transplantament de microbiota transfereix el fenotip depressiu d’humans a ratolins i genera alteracions en el transport de la prolina indica una possible associació causal amb l’estat d’ànim depressiu
Rafael Maldonado (MELIS-UPF)

L’estudi demostra que la prolina té un efecte en l’estat depressiu de les persones, els ratolins i les mosques i la descoberta del paper d’aquest aminoàcid en la malaltia, obre portes a plantejar noves vies de tractament més eficients per a la depressió basades en la dieta.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *