El proper 10 d’octubre es celebra el dia mundial de la salut mental. Aquesta part important del nostre benestar ha quedat tocada pels canvis en la manera de viure que ha imposat la pandèmia de la COVID-19 durant l’últim any i mig. Espanya és el quart país del món en el que més ha empitjorat la salut mental: més de la meitat de la població espanyola afirma que el seu estat emocional i la seva salut mental han empitjorat des de l’inici de la pandèmia.
Per això, l’Estanis Mur, investigador del Grup de recerca en Salut Mental de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i metge adjunt del Servei de Psiquiatria de l’Hospital del Mar, ens convida a una “Jornada de promoció de la salut mental” aquest divendres 8 d’octubre a les 10h.
El divendres 8 d’octubre a les 10h tindrà lloc la jornada de promoció de la salut mental, oberta a totes les persones interesades.
Segons l’especialista, “la pèrdua de la rutina genera molta patologia”. I aquest any “hem perdut hàbits que ens ajudaven a mantenir-nos sans. Deixar de quedar amb els amics o d’anar al gimnàs, ha fet que augmentessin els trastorns d’ansietat i de l’estat d’ànim en la població general i es perdéssin les rutines de sociabilitat dels pacients amb trastorns mentals més greus”.
Trencar l’estigma
Si bé és cert que aquest últim any personalitats com Simone Biles o Íñigo Errejón han ajudat a posar de manifest la importància de la salut mental i els tabús que l’envolten, encara queda molt per trencar un “estigma que no es perdrà així com així”, explica Mur. “Sense una intervenció pensada a llarg termini y dirigida a tota la població, des dels més grans als més petits, això no canviarà. Mentre seguim utilitzant la paraula boig amb lleugeresa o sentim una notícia d’algú que fa una animalada i als mitjans es justifiqui dient que tenia un trastorn mental, estarem perpetuant l’estigma. I això per les persones amb una malaltia mental greu és molt dur. Igual que ho és per aquells amb trastorns lleus, percebre que tenir ansietat o depressió és fruit de la seva debilitat o flaquesa mental”.
“Mentre sentim una notícia d’algú que fa una animalada i als mitjans es justifiqui dient que tenia un trastorn mental, estarem perpetuant l’estigma”
Estanis Mur (IMIM-Hospital del Mar)
Només el temps dirà quin serà l’impacte de la pandèmia sobre la salut mental. Però depenent de com sigui la crisi posterior, “d’aquí un temps veurem que augmenten els suïcidis. I per molt que intentem seguir el Codi Risc Suïcidi per millorar la situació, la recerca ens ensenya que, en la gran majoria de casos, aquestes ideacions deriven de problemes socials. I sense polítiques fortes per canviar les situacions problemàtiques, serà difícil fer disminuir aquestes xifres”, explica Mur.
Recerca participativa
La recerca és clau per identificar causes i tractaments de les malalties i, en definitiva, millorar la vida de les persones afectades per algun trastorn de salut mental. Però, segons Mur, “en aquest país la majoria de professionals o es dediquen a la medicina assistencial o fan recerca. Es difícil fer les dues coses, i hauríem de poder-ho fer tot perquè des de la recerca no es perdessin de vista les necessitats dels pacients”.
Fruit d’aquesta inquietud per ser a les dues bandes i de veure que els usuaris que participaven en projectes de recerca no sabien els resultats de les proves que els feien ni el resultat final del projecte, el 2018 l’Estanis Mur va organitzar la primera jornada de promoció de la salut mental. Una jornada que no hagués estat possible sense les hores que el seu director de tesi, el Dr. Francesc Colom, li va “regalar”.
D’això ja en fa quatre anys i tot i haver hagut de parar per la pandèmia, aquest any celebren la tercera edició en un format híbrid entre la presencialitat i el seguiment en línia, i amb més participació de les persones usuàries que mai. Això sí, amb la mateixa voluntat que va motivar a l’Estanis el primer dia: “retornar als pacients l’esforç i el coneixement que ells i elles han ajudat a construir”.
Parlem amb l’Estanis Mur, del comitè organitzador de la jornada per saber-ne més.
A qui va dirigida aquesta jornada de promoció de la salut mental?
La jornada està pensada per usuaris de la xarxa de salut mental, els seus familiars i la població en general. Tot i que està generant també molt interès entre els professionals sanitaris i, ara com ara, ja podríem tenir la sala plena només amb aquest col·lectiu!
Com es pot participar?
A la jornada hi ha una part de xerrades que és “unidireccional” i una part participativa. D’entrada, a totes les persones assistents els demanem d’omplir un qüestionari abans i un altre després de la jornada per veure, si després de la jornada, canvia la percepció i l’interès dels participants pels estudis de recerca. I després de les xerrades fem una activitat participativa per fer un estudi de recerca fictici entre tots.
Encareu el tercer any de la jornada de promoció de la salut mental. Què ha canviat des de la primera edició?
Moltes coses! La primera jornada va ser fruit d’una idea de l’equip del CSMA de Santa Coloma. El segon any vam recollir opinions i els usuaris van començar a participar activament. Fins i tot una de les ponències la va fer una usuària que havia participat en un projecte d’investigació en el qual es dissenyava una escala d’avaluació de maltractaments a partir del testimoni de dones maltractades. I aquest any hem volgut donar el màxim pes als i les usuàries. Tant elles com els familiars i les associacions han treballat colze a colze amb el personal de l’Hospital del Mar en el comitè organitzador de la jornada. Hem fet tres grups per treballar els continguts, la logística i la difusió de la jornada, i en els tres grups de treball hi havia persones de tots els col·lectius. Per tant, crec que aquest any hem aconseguit fer una jornada dels usuaris pels usuaris.
Personalment, què destacaries d’aquestes jornades?
He confirmat allò que em va moure a organitzar la primera edició: que les persones usuàries aprecien molt tenir informació. Jo estic fent la tesis sobre liti i trastorn bipolar, i una de les coses que estem fent és un llibre sobre les preguntes més freqüents quan s’està en tractament amb liti. I a les que m’han ajudat sempre els ho dic: quan acabi el llibre us el regalaré! De fet, algunes ja n’han llegit una primera versió per revisar-lo.
També m’ha sorprès adonar-me que, sovint, els professionals mèdics ens atrevim a decidir pels usuaris i no els demanem si volen participar en els nostres estudis, assumint que no ho voldran fer. I resulta que quan els demanes de participar, la majoria d’usuaris et diuen que sí! I això és un problema del prejudici que tenim els professionals, més que les reticències dels usuaris a participar.
Quin és el futur de la jornada?
M’encantaria pensar que això es pot convertir en una jornada anual. Malgrat que és una feinada, val molt la pena!
Aquesta jornada és només un exemple del que es pot aconseguir quan s’impliquen els usuaris en la recerca en salut mental. Però l’objectiu final és que l’hospital tingui un comitè avaluador format per usuaris i familiars. “La pandèmia ens ha fet endarrerir, però esperem poder arrencar-lo aviat. L’ideal seria que, a partir d’ara, tots els projectes passessin per aquest comitè per a que la recerca fos un projecte comú”, conclou Mur.
Podeu apuntar-vos a la jornada enviant un correu a promocio.investigacio@psmar.cat o bé seguir-la a través del canal de YouTube de l’Hospital del Mar.
