Rafa Vilasanjuan és director del Departament d’Anàlisi i Desenvolupament Global de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), i membre del Comitè de Direcció de Societat Civil de GAVI (The Vaccine Alliance), des d’on està implicat en la plataforma CovaxFacility.
Aquesta és una iniciativa internacional de GAVI, la OMS i la Coalition for Epidemic Preparedness Innovations (CEPI) que pretén accelerar el desenvolupament i fabricació de vacunes COVID-19, tot garantint un accés just i equitatiu per a tots els països del món.
Parlem amb ell sobre les vacunes en curs contra la Covid19, i com hem de considerar la seva distribució a nivell mundial per posar fi a aquesta pandèmia global.
Quantes vacunes hi ha actualment en marxa?
Ara mateix hi ha prop de 200 vacunes provant-se, però en fase II o III dels assaigs clínics n’hi ha unes 10. Cal tenir en compte, però, que només un 20% de les que arriben a assajos clínics (o un 50% de les que arriben a fase III) acaben sent aprovades. Així que podem dir que el 2021 ja tindrem 2-3 vacunes per distribució.
Quin tipus de vacunes són?
S’estan desenvolupament diferents tipus. Per primera vegada s’estan fent vacunes mRNA que vol dir que enlloc d’introduir el virus inactivat, introdueixen només el seu material genètic. Són més fàcils de produir, però més difícils de desenvolupar.
“El 2021 probablement ja tindrem 2-3 vacunes per a la seva distribució”
Com s’està aconseguint anar tan ràpid amb el seu desenvolupament?
Per una banda s’estan posant més recursos que mai, i això accelera molt el procés.
Per altra banda s’estan escurçant procesos, i alguns que anaven en cascada s’estan fent de forma paral·lela. Alguns exemples d’aquestes ‘dreceres’ són:
- Fusió de les fases II i III dels assajos clínics
- Creació de plantes de producció de vacunes abans de tenir la vacuna: les condicions de bioseguretat són diferents per a cada vacuna, i per això es necessiten plantes de producció específiques, que normalment es construeixen quan ja es té la vacuna. El que estan fent alguns països ara, com per exemple EEUU amb la operació “Warp speed”, és començar a crear les plantes de producció abans de tenir la vacuna.
- Producció de la vacuna abans de la seva aprovació: algunes farmacèutiques ja han dit que, ja que estaran les ‘fàbriques’ creades, en el moment en què hi hagi evidència de seguretat i eficiència de la vacuna, la començaran a produir, abans que no hagi estat llicenciada – una cosa que normalment pot trigar de mesos a anys!
És a dir, es faran fàbriques i es produiran vacunes que encara no se sap si sortiran…Tots dos punts són una inversió gegant a risc, perquè pot ser que aquestes vacunes no serveixin per a res!
Afectarà aquesta velocitat a l’eficàcia i seguretat de les vacunes?
Si es fan bé els passos, no té perquè posar en perill la seguretat. Tot i que els organismes de regulació també estan reduint els temps que demanen per considerar una vacuna segura i eficient, està clar que la seguretat ha d’estar 100% ben documentada.
L’eficàcia és una altra cosa. Normalment per les vacunes es demana un grau d’eficàcia d’un 60-70%. Però degut a la situació d’emergència, una efectivitat del 40-50% podria ser suficient per ara.
“Normalment per les vacunes es demana un grau d’eficàcia d’un 70%; degut a la situació d’emergència, una efectivitat del 40-50% podria ser suficient per ara”
És a dir, s’aprovarien vacunes abans d’hora i menys efectives?
A veure, hi ha diversos tipus de regulació de les vacunes per part dels organismes oficials internacionals:
- Regulació total: requereix molt de temps, per poder veure tots els possibles efectes. Per una vacuna nova es trigaria uns 2-3 anys després d’acabar tots els assajos. En el cas del SARS-Cov-2, com que ja hi ha molta recerca aprovada del SARS i moltes de les vacunes són derivades d’aquestes, podria ser de 6-8 mesos, o fins i tot s’està parlant de 2 mesos per tenir un dossier de regulació aprovat.
- Regulació en funció d’emergència: consisteix a aplicar dosis de vacunes a una població diana (per exemple el personal sanitari) just després dels assajos, és a dir escurçant el procés de regulació de forma temporal. EEUU i el Regne Unit ja han dit que ho faran així; encara no sabem què farà Europa.
Amb tot el què s’està fent – creació de plantes abans de tenir vacuna, producció de la vacuna abans de tenir l’aprovació oficial -, s’està escurçant el procés de desenvolupament d’una vacuna de 10 anys a 18 mesos!
“S’està escurçant el procés de desenvolupament d’una vacuna de 10 anys a 18 mesos”
Aleshores, quan podríem dir que tindrem una vacuna?
S’està anunciant molt que ja hi ha algunes vacunes, o les tindrem a finals d’any… en realitat parlen de tenir vacunes per a assajos clínics. Però podem considerar que tenim una vacuna quan estigui regulada per a tothom. No en assajos clínics i no regulada d’emergència…
I com es distribuirà?
Aquest és un tema delicat i molt important. Ara mateix es podrien generar uns 2.000 milions de dosis anuals de la vacuna pel Covid19. AstraZeneca ha compromès ja 1.000 milions de dosis de la vacuna d’Oxford en un any – i de fet per primera vegada a la història ja s’han venut, abans de produir-la i fins i tot abans de saber si existirà! Han venut 300 milions a la Unió Europea, 300 milions a la plataforma Covax, 300 milions a EEUU, i 50 milions a Gran Bretanya.
“Per primera vegada a la història s’han venut milions de dosis de una vacuna, abans de produir-la i fins i tot abans de saber si existirà”
Però d’aquests 1000 milions, a qui s’han de donar les primeres dosis?
Cal fer una distribució equitativa entre els països, perquè no serveix de res que nosaltres ens posem tots la vacuna si per exemple al Marroc, o a Llatinoamèrica no arriba la vacuna. Hauríem de tancar fronteres. Perquè cal recordar que el fet que estiguem tots vacunats no vol dir que siguem tots immunes – hem dit que l’eficàcia serà d’un 50%, així que la meitat serem encara susceptibles! Per això, és millor vacunar el 20% de la població de cada país, que no pas vacunar el 100% a Espanya, per exemple, i ningú al Marroc.
“Per tal de controlar l’epidemia i de recuperar l’estabilitat econòmica, social i laboral arreu del món, cal distribuir la vacuna de forma equitativa, per exemple vacunant el 20% de la població de cada país”
És això el què proposa la plataforma Covax?
Aquesta plataforma internacional el què proposa és assegurar vacunes per a cobrir un 20% de la població de cada país, seguint certs criteris per decidir com distribuir les primeres vacunes entre aquest 20%, com per exemple el percentatge de població, el pic d’epidèmia, per sectors de risc… i guardant sempre una part per a emergències. Això xoca de front amb els interessos dels estats, que volen assegurar les vacunes per les seves poblacions. Per això CovaxFacility accepta que els països més rics produeixin més dosis per a ells, però sempre que contribueixin a finançar el 20% dels països que no tenen capacitat per fer acords individualment.
I encara hi ha molts altres fronts oberts…
I tant! Jo porto 3 mesos fent videoconferències diàries sobre això i no ens en sortim, hi ha moltíssims aspectes a tenir en compte… Quant costarà la vacuna? Costarà el mateix a tot arreu o hi haurà un preu preferencial? Com ens ho farem per la part logística de la distribució, amb cadenes d’ultrafred (a -80oC) a països on no hi ha electricitat?… Encara hi ha molt a decidir, i hi ha molts actors implicats, però el que no podem perdre de vista mai és que aquesta epidèmia no s’atura amb un país, s’atura amb tots!
Aquí podeu veure l’entrevista al complet.
