{"id":8797,"date":"2019-07-08T17:34:12","date_gmt":"2019-07-08T15:34:12","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=8797"},"modified":"2019-07-08T17:34:30","modified_gmt":"2019-07-08T15:34:30","slug":"dona-i-salut-als-mitjans-un-tema-encara-pendent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/dona-i-salut-als-mitjans-un-tema-encara-pendent\/","title":{"rendered":"Dona i salut als mitjans, un tema encara pendent"},"content":{"rendered":"

Cada edici\u00f3 anual de l\u2019Informe Quiral \u00e9s una nova oportunitat per reflexionar sobre com es comunica a la societat una determinada tem\u00e0tica de salut. Enguany, l\u2019Informe Quiral 2018<\/a><\/strong> \u201cMujer, salud y comunicaci\u00f3n\u201d<\/em> s\u2019ha fet ress\u00f2 del clam social, cada vegada m\u00e9s visible, que reivindica assolir la plena igualtat de g\u00e8nere<\/a>.<\/p>\n

 <\/p>\n

El Projecte Quiral <\/strong><\/h6>\n
Amb l\u2019objectiu de millorar la informaci\u00f3 que rep la societat en mat\u00e8ria de salut i medicina, la Fundaci\u00f3 Vila Casas i la Universitat Pompeu Fabra van establir un conveni de col\u00b7laboraci\u00f3 el 1996 per crear instruments formatius i de reflexi\u00f3 sobre les bones pr\u00e0ctiques en la comunicaci\u00f3 de salut, tant per a periodistes com per professionals de la salut, de la investigaci\u00f3, representants de la ind\u00fastria i de l\u2019administraci\u00f3. L\u2019instrument central d\u2019aquest projecte \u00e9s el seu informe anual<\/strong>, que investiga sobre la comunicaci\u00f3 p\u00fablica d\u2019un tema monogr\u00e0fic relacionat amb la salut.<\/h6>\n

 <\/p>\n

L\u2019informe, realitzat pel Centre d\u2019Estudis de Ci\u00e8ncia, Comunicaci\u00f3 i Societat<\/a> del Departament de Ci\u00e8ncies Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF)<\/a>, s\u2019ha marcat com a objectiu analitzar si els mitjans de comunicaci\u00f3 incorporen la visi\u00f3 de g\u00e8nere quan informen<\/strong>; \u00a0\u00e9s a dir, si inclouen dades, imatges o informacions que ajudin a comprendre de quina manera les malalties afecten de manera diferent a homes i dones, i quins aspectes es poden tenir en compte per a millorar-ne la prevenci\u00f3, el diagn\u00f2stic i el tractament, atenent aquests trets diferencials. Els resultats obtinguts de l\u2019an\u00e0lisi de les not\u00edcies de l\u2019any 2018 s\u2019han comparat amb els d\u2019un estudidut a terme entre 1997 i 2001.<\/p>\n

En concret, l\u2019informe ha estudiat:<\/p>\n

    \n
  1. Inclusi\u00f3 de la perspectiva de g\u00e8nere en els articles de salut<\/li>\n
  2. Biaixos de g\u00e8nere en l\u2019\u00fas del llenguatge i les imatges<\/li>\n
  3. Pres\u00e8ncia de dones expertes com a fonts d\u2019informaci\u00f3<\/li>\n
  4. An\u00e0lisi de casos<\/li>\n
  5. Cerques de Google<\/li>\n<\/ol>\n

     <\/p>\n

    1. Perspectiva de g\u00e8nere en articles de salut<\/strong><\/h2>\n

    S\u2019han analitzat 239 peces period\u00edstiques sobre temes de salut publicades entre l\u20191 de gener i el 31 de desembre de 2018 als 5 diaris espanyols amb major difusi\u00f3: El Pa\u00eds, ABC, El Mundo, La Vanguardia<\/em> i El Peri\u00f3dico<\/em> – els mateixos mitjans que es van incloure en l\u2019estudi de finals dels 90.<\/p>\n

    Els resultats mostren que nom\u00e9s el 20% de les not\u00edcies analitzades<\/strong> informen amb perspectiva de g\u00e8nere<\/a><\/strong>. Segons la tem\u00e0tica, les categories que aporten m\u00e9s visi\u00f3 de g\u00e8nere han estat: addiccions, sexualitat i reproducci\u00f3, sistema sanitari, c\u00e0ncer i salut mental.<\/p>\n

    Tot i que els resultats de 2018 mostren una millora respecte als de fa dues d\u00e8cades, on el percentatge era del 7,7%, encara queda recorregut de millora.<\/p>\n

     <\/p>\n

    2. Biaixos en l\u2019\u00fas del llenguatge i les imatges<\/strong><\/h2>\n

    Pel que fa a l\u2019\u00fas del llenguatge, escrit i gr\u00e0fic, persisteixen dos biaixos de g\u00e8nere.<\/p>\n

    1- La discriminaci\u00f3 m\u00e9s recurrent en llenguatge escrit, \u00e9s la d\u2019emprar la veu masculina en refer\u00e8ncia al conjunt de la poblaci\u00f3, homes i dones<\/strong><\/span>. A les not\u00edcies hi llegim, de manera sistem\u00e0tica: \u201cels pacients\u201d, \u201cels investigadors\u201d o \u201cels hipertensos\u201d. Aquesta \u00e9s la tend\u00e8ncia imperant, no nom\u00e9s en les informacions de salut. Alguns textos s\u00ed que mostren un tarann\u00e0 m\u00e9s inclusiu i intercalen la veu masculina amb el recurs del desdoblament de g\u00e8nere\u00a0(per exemple, parlar \u201cdel metge i la metgessa\u201d, o \u201cels i les pacients\u201d). Aquesta \u00e9s una f\u00f3rmula ling\u00fc\u00edstica no sexista, que dona visibilitat a les dones. Tot i que no es pot emprar de manera habitual en la redacci\u00f3 dels textos, per no fer-los massa feixucs, l\u00b4\u00fas sistem\u00e0tic de la veu en mascul\u00ed<\/strong><\/span> tampoc hauria de ser l\u2019\u00fanic recurs; perpetua la invisibilitat de les dones com a subjectes susceptibles de patir malalties o com a fonts expertes d\u2019informaci\u00f3 en salut<\/a><\/strong><\/span>. Una opci\u00f3 \u00e9s\u00a0optar per una terminologia m\u00e9s neutra o inclusiva, que requereix un cert esfor\u00e7 de creativitat al principi, fins que es converteixi en h\u00e0bit narratiu.<\/p>\n

     <\/p>\n

    L’\u00fas sistem\u00e0tic de la veu en mascul\u00ed\u00a0perpetua la invisibilitat de les dones com a subjectes susceptibles de patir malalties o com a fonts expertes d\u2019informaci\u00f3 en salut.<\/p><\/blockquote>\n

     <\/p>\n

    2- L\u2019altre biaix \u00e9s el llenguatge expl\u00edcitament sexista <\/strong><\/span>\u2013que inclouria paraules o expressions ofensives cap al col\u00b7lectiu femen\u00ed. Aquest pot tenir un rang de matisos ampli: des de ser agressiu a tenir un caire m\u00e9s subtil, de manera que passi desapercebut i vagi perpetuant una imatge negativa o d\u2019inferioritat en relaci\u00f3 a les dones. En la mostra estudiada s\u2019han detectat algunes expressions i imatges pejoratives respecte les dones, les seves necessitats, el seu patiment o aparen\u00e7a. Malgrat no ser extremes o insultants, caldria prendre\u2019n consci\u00e8ncia i eradicar-les.<\/p>\n

     <\/p>\n

    3. Dones expertes com a fonts d\u2019informaci\u00f3<\/strong><\/h2>\n

    Les 239 peces period\u00edstiques estudiades inclo\u00efen 295 fonts d\u2019informaci\u00f3. D\u2019aquestes, 190 son homes (64.4%) i 105 dones (35.6%)<\/strong>. Dels 190 homes citats, el 91% s\u00f3n veus expertes o d\u2019autoritat en la mat\u00e8ria. Pel que fa a les dones, les veus expertes<\/a> s\u00f3n el 81%.<\/strong> Entre les fonts d\u2019informaci\u00f3 consultades pels mitjans<\/a>, actualment es citen m\u00e9s dones que fa 20 anys (35.6% ara respecte al 17.8% de principis de segle). Com passa amb la visi\u00f3 de g\u00e8nere, la tend\u00e8ncia \u00e9s positiva, malgrat que queda encara molt cam\u00ed per rec\u00f3rrer si tenim en compte el gran percentatge de dones dins el col\u00b7lectiu sanitari.<\/p>\n

     <\/p>\n

    \"\"<\/p>\n

    4. An\u00e0lisi de casos\u00a0<\/strong><\/h2>\n

    L\u2019informe ha posat la lupa sobre tres temes molt concrets: dolor, malalties cardiovasculars i salut sexual-reproductiva<\/strong>. Per aquest estudi de casos, s\u2019han tingut en compte els mateixos diaris en premsa escrita i els continguts de la web de RTVE. La principal conclusi\u00f3 d\u2019aquesta part de l\u2019informe \u00e9s que les q\u00fcestions de g\u00e8nere, en aquestes tem\u00e0tiques, encara tenen poca cobertura period\u00edstica \u2013 malgrat ser determinants en el diagn\u00f2stic, tractament i pron\u00f2stic dels problemes de salut relacionats. L\u2019\u00fas d\u2019imatges i el llenguatge sobre aquests temes segueix incloent for\u00e7a estereotips.<\/p>\n

     <\/p>\n

    5. Cerques a Google<\/strong><\/h2>\n

    Finalment, s\u2019han comparat els resultats provinents dels mitjans de comunicaci\u00f3 amb les necessitats informatives reals de la ciutadania, tot estudiant el comportament de cerca d\u2019informaci\u00f3 a Google\u00a0des d\u2019ordinadors de tot el territori espanyol. La conclusi\u00f3 \u00e9s que la l\u2019inter\u00e8s per les q\u00fcestions de salut, en relaci\u00f3 al g\u00e8nere, no sempre es correspon amb el que s\u2019informa des dels mitjans<\/strong>. Per exemple, els temes de fertilitat-infertilitat sovint s\u00f3n coberts als mitjans de comunicaci\u00f3 quan afecten als homes \u2013 problemes d\u2019impot\u00e8ncia, de mobilitat i qualitat dels espermatozoides, etc. Per\u00f2, en les cerques d\u2019informaci\u00f3 reals a trav\u00e9s de Google, hi abunden m\u00e9s els termes associats a la fertilitat femenina que a la masculina.<\/p>\n

     <\/p>\n

    Conclusions<\/h2>\n

    En resum l’informe conclou que:<\/p>\n