{"id":8098,"date":"2018-06-07T11:04:05","date_gmt":"2018-06-07T09:04:05","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=8098"},"modified":"2019-06-17T00:09:28","modified_gmt":"2019-06-16T22:09:28","slug":"no-pots-tenir-un-bebe-vell","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/no-pots-tenir-un-bebe-vell\/","title":{"rendered":"\u201cNo pots tenir un beb\u00e8 vell\u201d"},"content":{"rendered":"

Despr\u00e9s d’una tesi centrada en una nova via de divisi\u00f3 cel\u00b7lular<\/strong> a l’Institut de Recerca del C\u00e0ncer de Manchester (CRUK)<\/a>, Elvan B\u00f6ke es va adonar que necessitava un canvi en la seva carrera professional. Aquesta decisi\u00f3 d’explorar noves l\u00ednies de recerca la va dur, despr\u00e9s de tres anys a la Harvard Medical School<\/strong> d\u2019EUA, al Centre de Regulaci\u00f3 Gen\u00f2mica (CRG)<\/a>. Aqu\u00ed, el 2017 va crear el laboratori de la Biologia de l\u2019O\u00f2cit i Dormici\u00f3 Cel\u00b7lular<\/strong>, que dirigeix. \u00c9s un grup petit, per\u00f2 en creixement; hi ha dues estudiants de doctorat i una de m\u00e0ster, tots elles bi\u00f2logues, i aviat s\u2019hi incorporaran els primers investigadors postdoctorals.<\/p>\n

Durant la seva estada a Harvard va entrar en contacte amb el cos de Balbiani<\/strong>, un descobriment que va canviar la seva carrera. Aquest compartiment sense membrana<\/strong> \u00e9s caracter\u00edstic dels o\u00f2cits adormits<\/strong> de pr\u00e0cticament tots els vertebrats. Cont\u00e9 la majoria dels org\u00e0nuls dels o\u00f2cits adormits i nom\u00e9s \u00e9s estable en aquests; es dispersa un cop s\u2019activen.<\/p>\n

 <\/p>\n

El cos de Balbiani\u00a0\u00e9s un\u00a0compartiment sense membrana\u00a0que cont\u00e9 la majoria dels org\u00e0nuls dels o\u00f2cits adormits.<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

De seguida es va preguntar com aquesta estructura s\u00f2lida podria estar enmig del citoplasma dels o\u00f2cits sense una membrana. Qu\u00e8 era el que mantenia tots els org\u00e0nuls junts? B\u00f6ke va demostrar que en les granotes<\/a> aquesta \u00abcola\u00bb \u00e9s una prote\u00efna anomenada Xvelo<\/strong>, que forma una xarxa semblant a l’amiloide <\/strong>al voltant dels org\u00e0nuls. \u00abEls agregats tipus amiloides s\u00f3n coneguts pel seu paper clau en la malaltia d’Alzheimer i l\u2019ELA. Sempre pensem en amiloides com a agregats patol\u00f2gics, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha amiloides fisiol\u00f2gics<\/strong>\u00ab, explica. Aquests, un cop acabada la seva missi\u00f3, es dissolen. Per\u00f2 si hi ha problemes i no es dissolen, poden arribar a ser patol\u00f2gics molt r\u00e0pidament.<\/p>\n

 <\/p>\n

Particularitat dels o\u00f2cits i import\u00e0ncia del cos de Balbiani<\/h2>\n

Els o\u00f2cits es formen quatre mesos despr\u00e9s de la concepci\u00f3. \u00abQuan una dona neix, tots els seus o\u00f2cits ja s\u00f3n dins d\u2019ella\u00bb, explica B\u00f6ke. \u201cPensa en qualsevol altra c\u00e8l\u00b7lula del nostre cos: c\u00e8l\u00b7lules de la pell, fibroblasts; tria la que vulguis. La majoria d’elles no viuen durant gaireb\u00e9 40 anys, com ho fan els o\u00f2cits. I si observes les que viuen durant 40-50 anys, com ara neurones, acumulen molts problemes: mutacions, agregacions de prote\u00efnes, etc.\u00bb. Per\u00f2 els o\u00f2cits no poden permetre’s aquest tipus d’errors. Si s’activen i comencen a desenvolupar un nou \u00e9sser hum\u00e0<\/a>, \u00abcal que sigui un inici fresc, net; no pots tenir un beb\u00e8 vell\u00bb, assenyala B\u00f6ke. El cos de Balbiani podria ser el que ajuda a mantenir tots els org\u00e0nuls i el citoplasma dels o\u00f2cits \u00abjoves i sans\u00bb<\/strong> durant aquest llarg per\u00edode.<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

Quan neix una dona, tots els seus o\u00f2cits ja estan dins d’ella, de manera que aquestes c\u00e8l\u00b7lules tenen una vida de 40 anys o m\u00e9s; per\u00f2 no poden permetre’s acumular mutacions.<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

 <\/p>\n

Treballar al PRBB i aplicacions cl\u00edniques<\/h2>\n

B\u00f6ke expressa la seva satisfacci\u00f3 de treballar en una organitzaci\u00f3 com el Parc de Recerca Biom\u00e8dica de Barcelona (PRBB)<\/a>. \u00abEn primer lloc, les instal\u00b7lacions s\u00f3n sorprenents, especialment l\u2019estabulari. \u00c9s genial, el seu personal ens proporciona tot el que necessitem. A m\u00e9s, com que el PRBB \u00e9s una instituci\u00f3 multidisciplin\u00e0ria<\/strong>, \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil establir noves col\u00b7laboracions<\/a> amb investigadors amb diferents or\u00edgens i punts de vista\u00bb.<\/p>\n

B\u00f6ke espera estar al CRG durant nou anys, el m\u00e0xim temps que els cient\u00edfics j\u00fanior poden romandre al centre. Estaria m\u00e9s que satisfeta si en aquest temps el seu laboratori fos capa\u00e7 d’identificar la prote\u00efna (o prote\u00efnes) que sost\u00e9 el cos de Balbiani en els mam\u00edfers.<\/p>\n

Aquesta troballa podria tenir un impacte directe en el tractament de la infertilitat<\/a><\/strong>, un dels problemes m\u00e9s comuns del segle XX. \u00abSi trobem l’an\u00e0leg d\u2019Xvelo en humans i veiem, per exemple, que els seus nivells disminueixen amb l’edat, podriem explicar els problemes de fertilitat a causa de l’envelliment<\/strong>. Avui dia, les dones volen tenir nens amb 35 anys o m\u00e9s i els o\u00f2cits eventualment es deterioren amb l’edat\u00bb.<\/p>\n

La segona aplicaci\u00f3 cl\u00ednica pot ser en el tractament de la malaltia d’Alzheimer. \u00abSi entenem com es dissolen els amiloides fisiol\u00f2gics, podrem aplicar aquest coneixement per dissoldre agregats amiloides patol\u00f2gics<\/strong>\u00ab, conclou B\u00f6ke.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Elvan B\u00f6ke lidera el grup Biologia de l\u2019O\u00f2cit i Dormici\u00f3 Cel\u00b7lular del CRG, on estudien els mecanismes que protegeixen els org\u00e0nuls de l’envelliment i la forma en qu\u00e8 els o\u00f2cits romanen latents durant moltes d\u00e8cades.<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8087,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[320,269,265,271,291],"new-type":[35],"class_list":["post-8098","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-alzheimer","tag-biologia-cellular","tag-crg-ca","tag-divisio-cellular","tag-perfil-de-grup","new-type-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8098","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8098"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8098\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8249,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8098\/revisions\/8249"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8087"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8098"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8098"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8098"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=8098"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}