{"id":8038,"date":"2019-06-06T10:30:10","date_gmt":"2019-06-06T08:30:10","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=8038"},"modified":"2019-09-04T14:30:19","modified_gmt":"2019-09-04T12:30:19","slug":"isabelle-thierry-chef-sglobal-em-preocupa-sobretot-lexposicio-a-la-radiacio-medica-en-nens","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/isabelle-thierry-chef-sglobal-em-preocupa-sobretot-lexposicio-a-la-radiacio-medica-en-nens\/","title":{"rendered":"Isabelle Thierry Chef (ISGlobal): \u00abEm preocupa sobretot l’exposici\u00f3 a la radiaci\u00f3 m\u00e8dica en infants\u00bb"},"content":{"rendered":"

Isabelle Thierry Chef<\/strong> (14 de juliol de 1972) \u00e9s qu\u00edmica de formaci\u00f3 i actualment treballa com a epidemi\u00f2loga. La responsable del grup de Radiaci\u00f3 M\u00e8dica de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)<\/a><\/strong> – i una \u00e0vida amant del flamenc! -, ens explica la seva carrera cient\u00edfica fins ara i ens parla del que cal per ser investigadora.<\/p>\n

 <\/p>\n

Vas estudiar qu\u00edmica; com vas acabar treballant en epidemiologia?<\/strong><\/p>\n

La meva \u00abvida qu\u00edmica\u00bb va ser fa m\u00e9s de vint anys … ja quasi no la recordo! Vaig estudiar qu\u00edmica a Li\u00f3, per\u00f2 ja durant el m\u00e0ster a Marsella vaig con\u00e8ixer l’Elisabeth Cardis<\/strong><\/a>, qui \u00e9s ara cap del programa de radiaci\u00f3 d\u2019ISGlobal<\/a>, i vaig comen\u00e7ar a interessar-me per la protecci\u00f3 radiol\u00f2gica i per aplicar-la a la salut i la societat. Despr\u00e9s d’un segon m\u00e0ster a Estrasburg (Fran\u00e7a), vaig comen\u00e7ar amb el meu doctorat. Des de llavors, sempre he estat entre els aspectes t\u00e8cnics i epidemiol\u00f2gics de la protecci\u00f3 radiol\u00f2gica.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

\u00abSempre he estat entre els aspectes t\u00e8cnics i epidemiol\u00f2gics de la protecci\u00f3 radiol\u00f2gica\u00bb<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

En quin tipus de projectes has treballat?<\/strong><\/p>\n

Vaig fer el doctorat en protecci\u00f3 radiol\u00f2gica amb Elisabeth Cardis quan va estar a l’IARC (Ag\u00e8ncia Internacional per a la Recerca del C\u00e0ncer<\/a>) a Li\u00f3. L\u2019objectiu del doctorat era analitzar l\u2019exposici\u00f3 dels treballadors nuclears<\/strong>, com a part d\u2019una gran cohort epidemiol\u00f2gica creada per l’Elisabeth i socis de 15 pa\u00efsos<\/a>. La meva tesi doctoral es dedicava a reconstruir les dosis que els treballadors van rebre durant la seva carrera professional i quantificar les incerteses sobre les dosis registrades pels dos\u00edmetres que utilitzaven els treballadors, principalment aquells utilitzats en el passat. Com que era una cohort de treballadors que van comen\u00e7ar a treballar als anys quaranta, la meva tasca era avaluar el tipus de dos\u00edmetres que es van utilitzar al llarg del temps i comparar les tecnologies usades al passat i en l’actualitat.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la meva tesi doctoral, em vaig interessar per les exposicions m\u00e8diques<\/strong>, aix\u00ed que em vaig mudar a Par\u00eds i vaig treballar a l’IRSN – Institute de Radioprotecci\u00f3 et de S\u00fbret\u00e9 Nucl\u00e9aire<\/strong> <\/a>per estudiar l’exposici\u00f3 de nadons prematurs en cures intensives<\/strong>. En nadons prematurs, el sistema respiratori i digestiu encara es troba en fase de desenvolupament despr\u00e9s del part, de manera que es prenen radiografies cada dos dies per controlar les seves condicions respirat\u00f2ries i digestives. Com que aquests nadons s\u00f3n molt sensibles i fr\u00e0gils, vol\u00edem assegurar-nos que la seva exposici\u00f3 a la radiaci\u00f3 es mantindria en dosis baixes i no els perjudicaria. Vam arribar a la conclusi\u00f3 que les dosis eren realment molt baixes i vam decidir no continuar el seguiment d’aquesta poblaci\u00f3. Aquest va ser el meu primer projecte en exposicions m\u00e8diques centrat en infants. Des de llavors, la meva carrera ha anat avan\u00e7ant un pas darrera l\u2019altre, i al meu grup d\u2019ISGlobal segueixo centrada en estudiar l\u2019exposici\u00f3 m\u00e8dica.<\/p>\n

 <\/p>\n

Sempre amb nens?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, diria que la pediatria \u00e9s la meva principal preocupaci\u00f3<\/a>, tot i que tamb\u00e9 he fet estudis en adults, per exemple en dosis de mamografia … Per\u00f2 vull subratllar que les comunitats m\u00e8dica i radiol\u00f2gica, especialment en l’\u00e0mbit pedi\u00e0tric, s\u00f3n en general molt conscient dels riscos associats a la utilitzaci\u00f3 de les radiacions ionitzants<\/a>, i van amb relativa cura de mantenir-les el m\u00e9s baixes possible … I tamb\u00e9 \u00e9s important destacar que a baixa dosi, baix risc!<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abLes comunitats m\u00e8dica i radiol\u00f2gica, especialment en l’\u00e0mbit pedi\u00e0tric, s\u00f3n en general molt conscients dels riscos associats a la utilitzaci\u00f3 de les radiacions ionitzants, i van amb relativa cura de mantenir-les el m\u00e9s baixes possible\u00bb<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

Despr\u00e9s de Par\u00eds vas anar als EUA … qu\u00e8 vas fer all\u00e0?<\/strong><\/p>\n

Vaig fer un postdoc al NCI (National Cancer Institute)<\/a><\/strong> durant 2 anys. All\u00e0 vaig continuar treballant en el tema de l\u2019exposici\u00f3 m\u00e8dica i vaig fer una valoraci\u00f3 de l\u2019exposici\u00f3 sobre el cervell dels nens tractats per radiologia intervencionista<\/strong>, \u00e9s a dir, quan es fa servir raigs X per guiar petits instruments com ara cat\u00e8ters a trav\u00e9s dels vasos sanguinis, de manera que el tractament sigui realitzat sense cirurgia. En el nostre estudi, vam considerar els procediments realitzats en el cervell d’una cohort de menys de 50 nens, bastant petita perqu\u00e8 \u00e9s un procediment rar.<\/p>\n

Quan vaig tornar dels Estats Units, em vaig unir a Elisabeth Cardis a l’IARC (una vegada m\u00e9s) i vam comen\u00e7ar la implementaci\u00f3 d\u2019un projecte molt ampli sobre el qual seguim treballant: l\u2019estudi EPI-CT<\/a><\/strong>. Es tracta d’una cohort europea amb 1 mili\u00f3 de nens que han estat sotmesos a exploraci\u00f3 per tomografia computada (TC)<\/strong>. La major part de la cohort ser\u00e0 seguida com a part d\u2019un gran Consorci Europeu (MEDIRAD<\/a>) per investigar l\u2019impacte de l\u2019exploraci\u00f3 de la TC a la poblaci\u00f3 pedi\u00e0trica.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abEstic coordinant un nou projecte, HARMONIC, on construirem una gran cohort de 100.000 nens sotmesos a procediments d’intervenci\u00f3 card\u00edaca\u00bb<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

L’exposici\u00f3 m\u00e8dica ens nens \u00e9s un tema que explorarem m\u00e9s amb el nou projecte HARMONIC<\/strong>, que acaba de ser acceptat pel seu finan\u00e7ament per part de la Comissi\u00f3 Europea i que coordino a ISGlobal. El projecte consisteix, d\u2019una banda, a construir una gran cohort de nens sotmesos a procediments d’intervenci\u00f3 card\u00edaca. En epidemiologia necessitem una mida adequada d\u2019una cohort per treure conclusions i, en el nostre cas, volem incloure 100.000 nens tractats per defectes card\u00edacs<\/strong>.<\/p>\n

Un dels punts forts d\u2019aquest projecte \u00e9s que hem involucrat metges des del principi<\/strong>. Normalment he participat en la recopilaci\u00f3 de dades retrospectiva, mirant arxius antics … A HARMONIC, estem anticipant la recopilaci\u00f3 prospectiva de dades, inclosa la mostra de sang per a investigacions de biomarcadors i el contacte directe amb pacients. Per tant, necessitem una forta col\u00b7laboraci\u00f3 amb metges, ja que s\u00f3n els que tindran contacte directe i manteniran la relaci\u00f3 amb els pacients.<\/p>\n

 <\/p>\n

En quins altres projectes participeu en aquest moment?<\/strong><\/p>\n

Un altre tema del projecte HARMONIC \u00e9s la radioter\u00e0pia moderna que inclou la protonoter\u00e0pia<\/strong>, una nova t\u00e8cnica de radioter\u00e0pia, que a poc a poc s\u2019utilitza en nens, principalment per al tractament de tumors cerebrals. L\u2019\u00fas de protons en lloc de fotons (com en la radioter\u00e0pia convencional) permet un lliurament m\u00e9s prec\u00eds de dosis al tumor amb menys impacte en els teixits circumdants. En aquest context, volem construir una gran cohort de pacients amb c\u00e0ncer pedi\u00e0tric per iniciar un registre paneuropeu.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abL\u2019\u00fas de protons (protonoter\u00e0pia) en lloc de fotons (radioter\u00e0pia convencional) permet un lliurament m\u00e9s prec\u00eds de dosis al tumor amb menys impacte en els teixits circumdants\u00bb<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

Quin tipus d\u2019efectes de la radiaci\u00f3 mireu?<\/strong><\/p>\n

Principalment estudiem el c\u00e0ncer com a principal efecte secundari de la radiaci\u00f3<\/a><\/strong>. Segons el tipus de c\u00e0ncer, es pot desenvolupar molt de temps despr\u00e9s de la radiaci\u00f3. Els casos m\u00e9s r\u00e0pids poden apar\u00e8ixer entre 2 i 5 anys despr\u00e9s de l’exposici\u00f3, per\u00f2 normalment parlem de d\u00e8cades. Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual solem treballar retrospectivament. Avui en dia, amb la recopilaci\u00f3 de dades de sistemes electr\u00f2nics \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil, encara que de vegades hem de tornar als fitxers de paper…<\/p>\n

 <\/p>\n

Com afecta el sistema de finan\u00e7ament de la recerca a aquests projectes tant a llarg termini?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s complicat, ja que la majoria de beques duren nom\u00e9s 5 anys m\u00e9s o menys … Aix\u00ed que cal planificar molt b\u00e9 quan arriba el moment de re-obrir una cohort, potser cada 5 o 10 anys. Aix\u00f2 \u00e9s el que vam fer amb els estudis de treballadors nuclears, vam publicar els primers resultats el 2005-2007 i vam tornar a comen\u00e7ar amb el seguiment de part de la cohort (INWORKS) el 2010. Quan comen\u00e7a el projecte, entre que fas el treball i el publiques<\/a>, ja \u00e9s hora de demanar una nova beca i comen\u00e7ar de nou!<\/p>\n

 <\/p>\n

Com ha estat la teva experi\u00e8ncia treballabt a diferents pa\u00efsos?<\/strong><\/p>\n

Sempre penso que \u00e9s la gent amb la qual treballes la que marca la difer\u00e8ncia; si tens un bon equip, treballar sempre \u00e9s agradable, sigui on sigui. He de dir que he tingut molta sort perqu\u00e8 he aconseguit mantenir relacions fortes amb gent dels meus antics grups i seguim treballant junts en alguns projectes.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00ab\u00c9s la gent amb la qual treballes la que marca la difer\u00e8ncia\u00bb<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

Quins s\u00f3n els reptes m\u00e9s importants de la recerca en el teu camp?<\/strong><\/p>\n

El finan\u00e7ament<\/strong> sempre \u00e9s un repte, sigui quin sigui el camp, crec! I els aspectes \u00e8tics<\/strong> s\u00f3n essencials quan es treballa amb \u00e9ssers humans. Cal treballar dur per assegurar-se que es tenen en compte tots els aspectes \u00e8tics del projecte; de fet, aquesta ‘comprovaci\u00f3 \u00e8tica’ \u00e9s una part espec\u00edfica dels projectes. Per tant, treballar amb cohorts internacionals amb pacients de diferents pa\u00efsos i diferents lleis \u00e9s tot un repte.<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Quin \u00e9s el tret m\u00e9s important per a un cient\u00edfic o cient\u00edfica?<\/strong><\/p>\n

La paci\u00e8ncia!<\/p>\n

 <\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s t’agrada de fer recerca?<\/strong><\/p>\n

El que m\u00e9s m’agrada \u00e9s realment que \u00e9s una feina molt internacional i les col\u00b7laboracions que tenim, treballant amb persones de tot arreu.<\/p>\n

 <\/p>\n

I el pitjor de la ci\u00e8ncia?<\/strong><\/p>\n

Diria que tamb\u00e9 paci\u00e8ncia! De vegades voldries que els projectes estiguin ja acabats i publicats, per\u00f2 tenen una llarga durada i cal tenir molta paci\u00e8ncia.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La responsable del grup de Radiaci\u00f3 M\u00e8dica de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ens explica la seva traject\u00f2ria cient\u00edfica des de la qu\u00edmica fins a l’epidemiologia.<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":7859,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[32],"tags":[207,453,281,506,295,543,611,303],"new-type":[38,35],"class_list":["post-8038","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-vida-cientifica","tag-carrera-cientifica","tag-entrevista","tag-epidemiologia","tag-infants","tag-isglobal-cat","tag-medi-ambient","tag-radiacio","tag-salut-publica","new-type-a-fons","new-type-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8038","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8038"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8038\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9081,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8038\/revisions\/9081"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7859"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8038"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8038"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8038"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=8038"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}