{"id":52873,"date":"2026-11-13T15:20:03","date_gmt":"2026-11-13T14:20:03","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=52873"},"modified":"2026-11-13T22:51:06","modified_gmt":"2026-11-13T21:51:06","slug":"cancer-de-prostata-de-prop-que-en-sabem-i-que-ens-falta-entendre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/cancer-de-prostata-de-prop-que-en-sabem-i-que-ens-falta-entendre\/","title":{"rendered":"C\u00e0ncer de pr\u00f2stata, de prop: qu\u00e8 en sabem i qu\u00e8 ens falta entendre?"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Qu\u00e8 podem saber d\u2019un tumor quan el detectem? Qu\u00e8 fa que uns siguin m\u00e9s dif\u00edcils de tractar que d\u2019altres? I qu\u00e8 explica un pacient quan li preguntem com es troba vint anys despr\u00e9s del tractament? Aquest novembre, coincidint amb Movember, repassem la recerca dels darrers cinc anys en qu\u00e8 han participat equips dels centres de recerca ubicats al <a href=\"https:\/\/www.prbb.org\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Parc de Recerca Biom\u00e8dica de Barcelona (PRBB)<\/a> per respondre aquestes preguntes.<\/p>\n\n\n\n<div style=\"height:48px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-group has-light-green-cyan-background-color has-background\"><div class=\"wp-block-group__inner-container is-layout-constrained wp-block-group-is-layout-constrained\">\n<div class=\"wp-block-group is-nowrap is-layout-flex wp-container-core-group-is-layout-8f761849 wp-block-group-is-layout-flex\">\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Punts clau<\/h2>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Els antecedents familiars i l\u2019edat ajuden a entendre el risc de c\u00e0ncer de pr\u00f2stata. La recerca tamb\u00e9 estudia el paper de l\u2019ambient, per\u00f2 una associaci\u00f3 no demostra que una exposici\u00f3 causi la malaltia.<\/li>\n\n\n\n<li>Una mateixa pr\u00f2stata pot contenir diversos focus tumorals amb caracter\u00edstiques moleculars diferents. Aix\u00f2 complica el pron\u00f2stic i explica per qu\u00e8 s\u2019investiguen nous biomarcadors.<\/li>\n\n\n\n<li>Per valorar un tractament cal saber com controla la malaltia i qu\u00e8 canvia en el dia a dia de qui el rep. Alguns efectes es poden observar fins a vint anys despr\u00e9s.<\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div style=\"height:48px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Qu\u00e8 influeix en el risc de desenvolupar c\u00e0ncer de pr\u00f2stata?<\/h2>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El risc de tenir c\u00e0ncer de pr\u00f2stata <a href=\"https:\/\/www.cancer.gov\/types\/prostate\/patient\/prostate-prevention-pdq\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">augmenta amb l\u2019edat i \u00e9s m\u00e9s alt en persones amb antecedents familiars<\/a>. Una part d\u2019aquesta predisposici\u00f3 es pot estudiar a trav\u00e9s de les puntuacions de risc polig\u00e8nic, que combinen la informaci\u00f3 de moltes variants gen\u00e8tiques. Per interpretar una puntuaci\u00f3, per\u00f2, cal saber quins valors s\u00f3n habituals en una poblaci\u00f3 de refer\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>Arcadi Navarro<\/strong>, responsable del grup de Gen\u00f2mica Evolutiva de l\u2019<a href=\"https:\/\/www.ibe.upf-csic.es\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-UPF)<\/a>, va contribuir a interpretar els resultats d\u2019<a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1038\/s41431-025-01850-9\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">un estudi publicat el 2025 a <em>European Journal of Human Genetics<\/em><\/a>. L\u2019equip va utilitzar dades gen\u00f2miques de 2.190 persones d\u2019ascend\u00e8ncia espanyola per construir distribucions de refer\u00e8ncia per a m\u00e9s de 3.000 puntuacions. N\u2019hi ha de relacionades amb el c\u00e0ncer de pr\u00f2stata, entre moltes altres malalties i caracter\u00edstiques. L\u2019atles permet situar una puntuaci\u00f3 dins la distribuci\u00f3 poblacional, per\u00f2 no valida una prova per saber qui desenvolupar\u00e0 la malaltia.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Per estudiar el risc, tamb\u00e9 cal mirar l\u2019ambient, i per aix\u00f2 calen altres eines. <strong>Cristina M. Villanueva<\/strong>, investigadora del Campus Mar de l\u2019<a href=\"https:\/\/www.isglobal.org\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)<\/a>, \u00e9s una de les autores d\u2019<a href=\"https:\/\/www.agenciasinc.es\/Noticias\/El-nitrato-en-el-agua-de-consumo-podria-ser-un-factor-de-riesgo-de-cancer-de-prostata-a-largo-plazo\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">un estudi sobre els nitrats de l\u2019aigua de consum, publicat el 2023 a <em>Environmental Health Perspectives<\/em><\/a>. El treball, amb Carolina Donat-Vargas com a primera autora, forma part de <a href=\"https:\/\/www.mccspain.org\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">MCC-Spain, un estudi epidemiol\u00f2gic amb la participaci\u00f3 de diversos centres de recerca<\/a>. L\u2019equip va reconstruir l\u2019exposici\u00f3 a partir dels llocs on havien viscut les persones participants i del tipus d\u2019aigua que bevien. En comparar 697 casos amb 927 controls, van observar que una ingesta estimada m\u00e9s alta de nitrats procedents de l\u2019aigua s\u2019associava amb m\u00e9s probabilitat de c\u00e0ncer de pr\u00f2stata. L\u2019associaci\u00f3 era m\u00e9s marcada per als tumors agressius.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En <a href=\"https:\/\/cnsa.isciii.es\/w\/la-exposici%C3%B3n-a-ars%C3%A9nico-est%C3%A1-relacionada-con-un-mayor-riesgo-de-c%C3%A1ncer-de-pr%C3%B3stata-avanzado\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">un altre estudi de MCC-Spain, publicat el 2026 a <em>Environmental Research<\/em><\/a>, <strong>Manolis Kogevinas<\/strong>, amb afiliaci\u00f3 a l\u2019Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i a l\u2019Hospital del Mar Research Institut (HMRIB), i <strong>Gemma Casta\u00f1o-Vinyals<\/strong>, d\u2019ISGlobal, van col\u00b7laborar amb un equip de l\u2019Instituto de Salud Carlos III. L\u2019associaci\u00f3 amb el c\u00e0ncer de pr\u00f2stata, sobretot avan\u00e7at, es va observar quan es mesurava l\u2019ars\u00e8nic a les ungles dels peus, per\u00f2 no a l\u2019orina. Les dues mostres poden reflectir per\u00edodes d\u2019exposici\u00f3 diferents. Tant en aquest cas com en el dels nitrats, els resultats assenyalen una possible relaci\u00f3 que cal continuar investigant, ja que de moment aquests estudis no permeten afirmar que aquestes exposicions causin c\u00e0ncer de pr\u00f2stata.<\/p>\n\n\n\n<div style=\"height:48px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Detectar un tumor no sempre vol dir saber com evolucionar\u00e0<\/h2>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El PSA, o antigen prost\u00e0tic espec\u00edfic, \u00e9s una prote\u00efna que es pot mesurar amb una an\u00e0lisi de sang. Un valor elevat pot ser un indicador de c\u00e0ncer, per\u00f2 tamb\u00e9 es pot donar quan la pr\u00f2stata ha augmentat de mida per causes benignes. <a href=\"https:\/\/uroweb.org\/guidelines\/prostate-cancer\/chapter\/diagnostic-evaluation\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Les guies europees de c\u00e0ncer de pr\u00f2stata<\/a> situen el PSA dins d\u2019un proc\u00e9s en qu\u00e8 tamb\u00e9 es valora si cal fer una resson\u00e0ncia magn\u00e8tica i una bi\u00f2psia. Si es confirma que hi ha un tumor, el grau, que indica fins a quin punt les c\u00e8l\u00b7lules s\u2019allunyen de l\u2019aspecte habitual al microscopi, i l\u2019estadi, que descriu fins on s\u2019ha est\u00e8s, ajuden a orientar la decisi\u00f3. En alguns tumors localitzats de baix risc, aix\u00f2 pot significar fer vigil\u00e0ncia activa i reservar el tractament per si apareixen senyals de progressi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Ara b\u00e9, la mostra que s\u2019analitza no sempre explica tota la hist\u00f2ria. <strong>Silvia Hern\u00e1ndez-Llodr\u00e0<\/strong> i <strong>Josep Lloreta-Trull<\/strong> van dissenyar i supervisar un estudi sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3, amb <strong>Laura Segal\u00e9s<\/strong> com a primera autora. Tots tres hi signen pel <a href=\"https:\/\/www.upf.edu\/ca\/web\/biomed\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Departament de Medicina i Ci\u00e8ncies de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF)<\/a>. Lloreta-Trull i <strong>Nuria Juanpere<\/strong>, coautora, tamb\u00e9 hi signen pel Servei d\u2019Anatomia Patol\u00f2gica de l\u2019Hospital del Mar. En <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1007\/s00428-023-03699-z\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">un treball publicat al volum de 2024 de <em>Virchows Archiv<\/em><\/a>, van analitzar cinc prote\u00efnes en mostres de 185 casos. En 69 casos amb m\u00e9s d\u2019un focus tumoral van poder comparar el focus dominant i un de secundari. En alguns casos, els dos focus presentaven perfils moleculars diferents.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Alguns patrons es van associar amb una pujada m\u00e9s primerenca del PSA despr\u00e9s del tractament, un senyal que es coneix com a recurr\u00e8ncia bioqu\u00edmica. Aquesta pujada no equival necess\u00e0riament a una met\u00e0stasi.<\/p>\n\n\n\n<div style=\"height:42px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" width=\"900\" height=\"600\" src=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2026\/11\/infografia-prostata-ellipse-900x600.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-52884\" srcset=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2026\/11\/infografia-prostata-ellipse-900x600.png 900w, https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2026\/11\/infografia-prostata-ellipse-336x224.png 336w, https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2026\/11\/infografia-prostata-ellipse-767x511.png 767w, https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2026\/11\/infografia-prostata-ellipse-1536x1024.png 1536w, https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2026\/11\/infografia-prostata-ellipse.png 2000w\" sizes=\"(max-width: 900px) 100vw, 900px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<div style=\"height:42px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La pregunta de fins on s\u2019ha est\u00e8s el tumor tamb\u00e9 es planteja durant la cirurgia. <strong>Llu\u00eds Fumad\u00f3<\/strong>, ur\u00f2leg de l\u2019Hospital del Mar i investigador col\u00b7laborador de l\u2019HMRIB, va coordinar <a href=\"https:\/\/www.hospitaldelmar.cat\/ca\/noticies\/view.php?ID=13144\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">un assaig europeu sobre la detecci\u00f3 del gangli sentinella, publicat en l\u00ednia el 2023 a <em>European Urology Focus<\/em><\/a>. Fumad\u00f3 i Jos\u00e9 Mar\u00eda Abascal hi signen tamb\u00e9 per MELIS-UPF. La sonda va ajudar a localitzar almenys un dels primers ganglis on drena el tumor en els 27 pacients analitzats. Localitzar-lo, per\u00f2, no vol dir descartar que hi hagi c\u00e8l\u00b7lules tumorals en altres ganglis. L\u2019assaig avaluava sobretot el rendiment de la sonda.<\/p>\n\n\n\n<div style=\"height:48px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">De l\u2019ADN a l\u2019ARN, qu\u00e8 ens diu la biologia del tumor?<\/h2>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Una via per entendre aquestes difer\u00e8ncies \u00e9s estudiar qu\u00e8 passa amb els gens que intervenen en la reparaci\u00f3 de l\u2019ADN. <strong>Laura Segal\u00e9s i Silvia Hern\u00e1ndez-Llodr\u00e0<\/strong>, del MELIS-UPF i l\u2019HMRIB, amb col\u00b7laboradors del <a href=\"https:\/\/researchmar.net\/programesrecerca\/cancer\/urologic.html?g=178&amp;t=membres\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Grup de Recerca en C\u00e0ncer Urol\u00f2gic (GRECU)<\/a> de l\u2019HMRIB coordinat per Joaquim Bellmunt, van analitzar 121 tumors primaris en <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1016\/j.labinv.2025.104171\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">un estudi publicat el 2025 a <em>Laboratory Investigation<\/em><\/a>. Van observar que la p\u00e8rdua de c\u00f2pies de PARP1 i el guany de c\u00f2pies de PARP2, dos gens implicats en la reparaci\u00f3 de l\u2019ADN, s\u2019associaven amb trets de m\u00e9s agressivitat. Els tumors que nom\u00e9s presentaven un guany de PARP2 eren els que trigaven menys a mostrar una nova pujada del PSA.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1007\/s11033-025-11258-9\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">un treball de 2026 a <em>Molecular Biology Reports<\/em><\/a>, Segal\u00e9s i Hern\u00e1ndez-Llodr\u00e0, amb altres membres del grup, van observar que la relaci\u00f3 d\u2019un altre marcador, ETS2, amb el temps fins a la reaparici\u00f3 del PSA variava segons com es detectava la prote\u00efna p53 a les mostres. Tots dos estudis apunten a possibles marcadors de pron\u00f2stic, \u00e9s a dir, indicis de com pot evolucionar la malaltia. Encara cal comprovar si aporten prou informaci\u00f3 per orientar decisions en la pr\u00e0ctica cl\u00ednica. En paral\u00b7lel, el GRECU ha completat <a href=\"https:\/\/researchmar.net\/programesrecerca\/cancer\/urologic.html?g=178&amp;t=projectes\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">un projecte sobre el paper de PARP1 i PARP2 en el c\u00e0ncer metast\u00e0tic sensible al tractament hormonal<\/a>, amb suport de l\u2019<em>Asociaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Urolog\u00eda<\/em>.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Per\u00f2 la seq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019ADN \u00e9s nom\u00e9s una part de la hist\u00f2ria. Quan una c\u00e8l\u00b7lula copia un gen a l\u2019ARN, pot combinar de maneres diferents els fragments que en conserva. Aquest proc\u00e9s, que es coneix com a <em>splicing<\/em> alternatiu, permet que d\u2019un mateix gen en surtin versions diferents d\u2019ARN.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>Malgorzata Rogalska<\/strong> i <strong>Juan Valc\u00e1rcel<\/strong>, tots dos del <a href=\"https:\/\/www.crg.eu\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Centre de Regulaci\u00f3 Gen\u00f2mica (CRG)<\/a>, van participar en <a href=\"https:\/\/www.cicbiogune.es\/news\/un-estudio-internacional-liderado-por-cic-biogune-revela-el-mecanismo-mediante-el-cual-los\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">un estudi sobre la regulaci\u00f3 de l\u2019<em>splicing<\/em>, publicat el 2026 a <em>Nature<\/em><\/a>. L\u2019equip de l\u2019estudi va mostrar que les poliamines, mol\u00e8cules que les c\u00e8l\u00b7lules produeixen de manera natural, poden modificar com es processa l\u2019ARN protegint parts de les prote\u00efnes que hi intervenen. Entre els models hi havia c\u00e8l\u00b7lules humanes de c\u00e0ncer de pr\u00f2stata. El resultat explica una connexi\u00f3 entre metabolisme i regulaci\u00f3 dels gens, per\u00f2 no demostra que el mecanisme es pugui aprofitar per tractar la malaltia.<\/p>\n\n\n\n<div style=\"height:48px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Quan aporta un benefici combinar tractaments?<\/h2>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Molts tumors de pr\u00f2stata necessiten el senyal de les hormones andr\u00f2genes, com la testosterona, per cr\u00e9ixer. En la malaltia avan\u00e7ada es pot reduir la producci\u00f3 d\u2019aquestes hormones o bloquejar-ne el senyal. Si el tumor progressa tot i que la testosterona es mant\u00e9 en nivells molt baixos, es parla de c\u00e0ncer resistent a la castraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>Alejo Rodr\u00edguez-Vida<\/strong>, onc\u00f2leg de l\u2019Hospital del Mar i investigador del GRECU de l\u2019HMRIB, \u00e9s coautor dels <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1016\/j.annonc.2026.02.009\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">resultats finals de PEACE-3, publicats el 2026 a <em>Annals of Oncology<\/em><\/a>. L\u2019assaig internacional de fase III, coordinat per l\u2019Organitzaci\u00f3 Europea per a la Recerca i el Tractament del C\u00e0ncer (EORTC), va estudiar pacients amb malaltia metast\u00e0tica resistent a la castraci\u00f3 i met\u00e0stasis \u00f2ssies. La superviv\u00e8ncia mediana va ser de 38,2 mesos amb enzalutamida i radi-223, i de 32,6 mesos amb enzalutamida sola. Amb la combinaci\u00f3, per\u00f2, tamb\u00e9 hi va haver m\u00e9s efectes adversos de grau alt.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Rodr\u00edguez-Vida tamb\u00e9 va participar en <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1038\/s41591-026-04671-5\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">ZZ-FIRST, publicat el 2026 a <em>Nature Medicine<\/em><\/a>. Aquest assaig de fase II, fet en vuit centres d\u2019Espanya i promogut per MEDSIR, va incloure 54 pacients amb malaltia metast\u00e0tica extensa que encara era sensible al tractament hormonal. Amb ter\u00e0pia de privaci\u00f3 androg\u00e8nica de base en tots dos grups, l\u2019addici\u00f3 de talazoparib a l\u2019enzalutamida va assolir el llindar de resposta del PSA fixat com a objectiu principal. Ara b\u00e9, la comparaci\u00f3 entre grups era explorat\u00f2ria i no va establir un benefici cl\u00ednic addicional clar. A m\u00e9s, amb la combinaci\u00f3 hi va haver m\u00e9s toxicitat de grau alt. Els dos assaigs estudiaven situacions diferents, per una banda ZZ-FIRST mostra per qu\u00e8 una resposta del PSA per si sola no demostra un benefici per al pacient.<\/p>\n\n\n\n<div style=\"height:51px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Com \u00e9s la vida vint anys despr\u00e9s del tractament?<\/h2>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Un resultat que importa al pacient pot ser tan concret com tornar a dormir sense haver-se d\u2019aixecar diverses vegades per orinar. Altres canvis tenen a veure amb la contin\u00e8ncia, la funci\u00f3 sexual o les mol\u00e8sties intestinals. Els q\u00fcestionaris que responen els pacients permeten estudiar aquests efectes directament i veure si canvien amb el temps.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>V\u00edctor Zamora, Olatz Garin i Montse Ferrer<\/strong>, del Grup de Recerca en Serveis Sanitaris de l\u2019HMRIB, i els seus col\u00b7laboradors van fer servir aquests q\u00fcestionaris en <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1016\/j.ctro.2023.100694\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">un estudi publicat el 2024 a <em>Clinical and Translational Radiation Oncology<\/em><\/a>. Van comparar els primers dos anys de vigil\u00e0ncia activa, cirurgia rob\u00f2tica, radioter\u00e0pia externa d\u2019intensitat modulada i braquiter\u00e0pia, una t\u00e8cnica que aplica la radiaci\u00f3 des de dins de la pr\u00f2stata. El perfil de mol\u00e8sties no era igual en tots els grups. La cirurgia rob\u00f2tica es va associar amb m\u00e9s incontin\u00e8ncia urin\u00e0ria que la vigil\u00e0ncia activa, mentre que en els grups de radioter\u00e0pia i braquiter\u00e0pia es van observar m\u00e9s s\u00edmptomes intestinals.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1016\/j.euros.2025.10.007\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">un altre estudi, publicat el 2025 a <em>European Urology Open Science<\/em><\/a>, Zamora, Garin i Ferrer van seguir una altra cohort de pacients amb c\u00e0ncer localitzat fins a vint anys despr\u00e9s del tractament. Algunes difer\u00e8ncies es mantenien fins al final del seguiment. La incontin\u00e8ncia urin\u00e0ria havia empitjorat m\u00e9s entre els qui havien rebut cirurgia oberta, mentre que el deteriorament de la funci\u00f3 sexual havia estat menor en el grup de braquiter\u00e0pia. Com que els tractaments no es van assignar a l\u2019atzar, part de les difer\u00e8ncies es poden deure a com eren els grups abans de comen\u00e7ar. Aquestes dades no indiquen que hi hagi un tractament millor per a tothom, per\u00f2 ajuden a fer preguntes m\u00e9s concretes abans de decidir.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Precisament, el <a href=\"https:\/\/researchmar.net\/programesrecerca\/epidemiologia\/lineesgrss.html\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">projecte de recerca sobre decisions compartides que ha liderat Montse Ferrer a l\u2019HMRIB<\/a>, amb finan\u00e7ament de l\u2019Instituto de Salud Carlos III i l\u2019Asociaci\u00f3n Espa\u00f1ola Contra el C\u00e1ncer, ha donat lloc a <a href=\"https:\/\/start.cat\/es\/proyectos\/tu-decision\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">una aplicaci\u00f3 en fase de proves per valorar les opcions de tractament amb l\u2019equip m\u00e8dic<\/a>. L\u2019equip tamb\u00e9 ha participat en <a href=\"https:\/\/researchmar.net\/programesrecerca\/epidemiologia\/en_lineesgrss.html\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">el registre internacional TrueNTH de resultats en c\u00e0ncer de pr\u00f2stata<\/a>, finan\u00e7at per Movember, que permet estudiar la qualitat de vida i l\u2019atenci\u00f3 en diferents pa\u00efsos.<\/p>\n\n\n\n<div style=\"height:85px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Per saber m\u00e9s<\/h2>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>El PSA i altres marcadors a la sang.<\/strong> Manolis Kogevinas i Gemma Casta\u00f1o-Vinyals, d\u2019ISGlobal, van contribuir a <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1038\/s41467-024-52472-6\">un estudi sobre una variant del gen que codifica el PSA, publicat el 2024 a <em>Nature Communications<\/em><\/a>, i van participar en <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1038\/s41598-025-01373-9\">un estudi de MCC-Spain sobre microARN circulants, publicat el 2025 a <em>Scientific Reports<\/em><\/a>.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Altres exposicions ambientals.<\/strong> Kogevinas i Casta\u00f1o-Vinyals van participar en <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1016\/j.scitotenv.2024.174347\">un estudi sobre la proximitat a instal\u00b7lacions industrials, publicat el 2024 a <em>Science of the Total Environment<\/em><\/a>. No va detectar una associaci\u00f3 global amb el c\u00e0ncer de pr\u00f2stata. A El\u00b7lipse tamb\u00e9 vam explicar <a href=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/crisi-climatica-efectes-de-les-temperatures-extremes-en-la-salut-de-la-poblacio-treballadora\/\">la recerca amb participaci\u00f3 de Michelle C. Turner, d\u2019ISGlobal, sobre l\u2019exposici\u00f3 laboral a la calor, publicada el 2023 a <em>Environmental Research<\/em><\/a>, que no va trobar una associaci\u00f3 clara amb el risc de c\u00e0ncer de pr\u00f2stata.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Altres maneres d\u2019estudiar els tumors.<\/strong> Miquel Anglada-Girotto, Carolina Segura-Morales i Luis Serrano, del CRG, van contribuir a <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1038\/s41467-026-69642-3\">un m\u00e8tode per estudiar l\u2019activitat dels factors d\u2019<em>splicing<\/em>, publicat el 2026 a <em>Nature Communications<\/em><\/a>. Guim Aguad\u00e9-Gorgori\u00f3 i Ricard Sol\u00e9, amb afiliaci\u00f3 a l\u2019IBE, i Jos\u00e9 Costa, de la Universitat Yale, van proposar <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1002\/bies.202200215\">un marc per estudiar els tumors des d\u2019una perspectiva evolutiva, publicat el 2023 a <em>BioEssays<\/em><\/a>. S\u00f3n treballs de context, no centrats espec\u00edficament en la pr\u00f2stata.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Com mesurem els efectes del tractament?<\/strong> Olatz Garin i Montse Ferrer, de l\u2019HMRIB, van contribuir a dissenyar <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.5306\/wjco.v17.i3.115774\">un estudi que compara t\u00e8cniques de radioter\u00e0pia a partir de les respostes dels pacients, publicat el 2026 a <em>World Journal of Clinical Oncology<\/em><\/a>. Ferrer tamb\u00e9 va participar en <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1155\/ecc\/3563061\">una avaluaci\u00f3 econ\u00f2mica dels tractaments amb seguiment a deu anys, publicada el 2025 a <em>European Journal of Cancer Care<\/em><\/a>.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Estadificar i localitzar una recaiguda.<\/strong> Llu\u00eds Fumad\u00f3, amb Jos\u00e9 Mar\u00eda Abascal, Nuria Juanpere i Llu\u00eds Cecchini, va participar en <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.3389\/fmed.2022.931867\">un estudi sobre la bi\u00f2psia del gangli sentinella, publicat el 2022 a <em>Frontiers in Medicine<\/em><\/a>. Fumad\u00f3 tamb\u00e9 \u00e9s coautor d\u2019<a href=\"https:\/\/doi.org\/10.3390\/cancers17081272\">un estudi amb Oncologia Radioter\u00e0pica i Medicina Nuclear de l\u2019Hospital del Mar sobre el PET dirigit al PSMA despr\u00e9s de la cirurgia, publicat el 2025 a <em>Cancers<\/em><\/a>. Pedro Plaza i Juan Sebastian Blanco, de Medicina Nuclear de l\u2019Hospital del Mar, van contribuir a <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.3390\/cancers18182919\">un treball posterior sobre com aquesta imatge pot modificar la planificaci\u00f3 de la radioter\u00e0pia, publicat el 2026 a <em>Cancers<\/em><\/a>.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Vigil\u00e0ncia activa en la pr\u00e0ctica cl\u00ednica.<\/strong> Llu\u00eds Fumad\u00f3, del GRECU i del Servei d\u2019Urologia de l\u2019Hospital del Mar, tamb\u00e9 va participar en <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1002\/cam4.71173\">una an\u00e0lisi d\u2019un registre espanyol de vigil\u00e0ncia activa, publicada el 2025 a <em>Cancer Medicine<\/em><\/a>.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Mesurar b\u00e9 la qualitat de vida.<\/strong> V\u00edctor Zamora, Olatz Garin i Montse Ferrer, de l\u2019HMRIB, van participar en <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1007\/s00345-023-04691-7\">la validaci\u00f3 de la versi\u00f3 castellana d\u2019un q\u00fcestionari de qualitat de vida espec\u00edfic del c\u00e0ncer de pr\u00f2stata, publicada el 2023 a <em>World Journal of Urology<\/em><\/a>.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Qu\u00e8 aporta un registre internacional?<\/strong> Olatz Garin i Montse Ferrer, de l\u2019HMRIB, tamb\u00e9 van contribuir a <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1200\/GO.23.00420\">un estudi de TrueNTH sobre les variacions en l\u2019atenci\u00f3 quir\u00fargica, publicat el 2024 a <em>JCO Global Oncology<\/em><\/a>. L\u2019HMRIB explica com l\u2019antic IMIM <a href=\"https:\/\/researchmar.net\/news\/259\/movember-researching-how-to-improve-quality-of-life-after-prostate-cancer\">va coordinar a Espanya el projecte internacional de Movember sobre qualitat de vida despr\u00e9s del c\u00e0ncer de pr\u00f2stata<\/a>.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<div style=\"height:100px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Repassem la recerca del PRBB sobre el c\u00e0ncer de pr\u00f2stata: factors de risc, diagn\u00f2stic, nous tractaments i qualitat de vida despr\u00e9s del tractament.<\/p>\n","protected":false},"author":37,"featured_media":52879,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[312,265,213,211,295,273],"new-type":[38],"class_list":["post-52873","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-cancer-ca","tag-crg-ca","tag-imim","tag-ibe-csic-upf","tag-isglobal-cat","tag-melis-upf-ca","new-type-a-fons"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52873","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/37"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=52873"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52873\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":52887,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52873\/revisions\/52887"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/52879"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=52873"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=52873"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=52873"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=52873"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}