Punts clau<\/strong><\/h2>\n\n\n\n\n- El c\u00e0ncer de mama inclou tumors biol\u00f2gicament diferents. Els receptors hormonals i HER2 ajuden a classificar-los i orientar el tractament, per\u00f2 s\u00f3n nom\u00e9s una part de la seva diversitat.<\/li>\n\n\n\n
- Als centres del PRBB s\u2019estudien diferents moments de la malaltia: el risc i la detecci\u00f3, el creixement del tumor, la met\u00e0stasi, la resist\u00e8ncia als tractaments i els efectes que poden persistir anys despr\u00e9s.<\/li>\n\n\n\n
- Una troballa en c\u00e8l\u00b7lules o ratolins, una associaci\u00f3 observada en una poblaci\u00f3 i el resultat d\u2019un assaig cl\u00ednic no ens diuen el mateix. Saber en quin punt es troba cada estudi \u00e9s clau per interpretar-ne els resultats.<\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<\/div>\n\n\n\n
Un mateix nom, tumors diferents<\/strong><\/h2>\n\n\n\nUna de les primeres coses que s\u2019analitzen en un tumor de mama s\u00f3n els receptors d\u2019estr\u00f2gens i progesterona i la prote\u00efna HER2. Aquests marcadors donen pistes sobre qu\u00e8 impulsa el creixement del tumor i permeten escollir tractaments dirigits contra algunes d\u2019aquestes vies.<\/p>\n\n\n\n
Quan un tumor no presenta receptors hormonals ni nivells elevats d\u2019HER2, es classifica com a triple negatiu. Per\u00f2 ni tan sols aquestes categories expliquen tota la diversitat que hi ha entre tumors.<\/p>\n\n\n\n
Una altra part de la resposta est\u00e0 en la manera com les c\u00e8l\u00b7lules fan servir el seu ADN. Per activar uns gens i mantenir-ne d\u2019altres silenciats, han d\u2019obrir i tancar regions de la cromatina, l\u2019estructura formada per l\u2019ADN i les prote\u00efnes que l\u2019organitzen.<\/p>\n\n\n\n
El 2016, el grup de Cromatina i Expressi\u00f3 G\u00e8nica que dirigia Miguel Beato al Centre de Regulaci\u00f3 Gen\u00f2mica (CRG)<\/a> va descriure a<\/a> Science<\/a> un mecanisme inesperat en c\u00e8l\u00b7lules de c\u00e0ncer de mama sensibles a hormones<\/a>. Amb Roni Wright com a primera autora, l\u2019equip va descobrir que aquestes c\u00e8l\u00b7lules podien generar ATP dins del mateix nucli, una energia necess\u00e0ria per reorganitzar la cromatina despr\u00e9s de rebre un senyal hormonal i activar els gens corresponents.<\/p>\n\n\n\nLa relaci\u00f3 entre metabolisme i regulaci\u00f3 dels gens continua sent una de les preguntes que s\u2019investiguen al CRG. El grup de Sara Sdelci<\/a> estudia enzims coneguts sobretot pel seu paper metab\u00f2lic, per\u00f2 que tamb\u00e9 apareixen a la cromatina. En un estudi publicat el 2024 a<\/a> Nature Communications<\/a>, el grup va posar el focus en IMPDH2, una prote\u00efna que s\u2019acumulava a la cromatina de les c\u00e8l\u00b7lules de c\u00e0ncer de mama triple negatiu i intervenia en la resposta al dany de l\u2019ADN. Alterar-ne l\u2019activitat podia arribar a provocar la mort de les c\u00e8l\u00b7lules tumorals.<\/p>\n\n\n\nLa classificaci\u00f3 cl\u00ednica d\u2019un tumor \u00e9s essencial, per\u00f2 sota una mateixa etiqueta hi pot haver c\u00e8l\u00b7lules que utilitzen els gens, l\u2019energia i les vies de reparaci\u00f3 de manera diferent.<\/p>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\nAbans del diagn\u00f2stic: risc i detecci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\nNo tota la recerca sobre c\u00e0ncer de mama comen\u00e7a amb un tumor. Alguns estudis miren molt abans i es pregunten quins factors s\u2019associen amb el risc de desenvolupar la malaltia.<\/p>\n\n\n\n
El 2018, Cristina O\u2019Callaghan-Gordo, Mark Nieuwenhuijsen i altres investigadors de l\u2019Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)<\/a> van analitzar la relaci\u00f3 entre els espais verds i el c\u00e0ncer de mama dins de l\u2019estudi MCC-Spain, publicat el 2018 a<\/a> International Journal of Hygiene and Environmental Health<\/a>.<\/p>\n\n\n\nViure m\u00e9s a prop d\u2019espais verds urbans s\u2019associava amb un risc menor de c\u00e0ncer de mama, mentre que la proximitat a zones agr\u00edcoles mostrava una associaci\u00f3 en sentit contrari. Aix\u00f2 no significa que viure al costat d\u2019un parc protegeixi directament contra el c\u00e0ncer. El resultat obre altres preguntes sobre les difer\u00e8ncies entre aquests entorns i el paper de la contaminaci\u00f3, l\u2019activitat f\u00edsica i altres exposicions.<\/p>\n\n\n\n
Quan arribem al cribratge, les preguntes se centren en si podem saber millor qui t\u00e9 m\u00e9s risc entre una mamografia i la seg\u00fcent.<\/p>\n\n\n\n
Marta Rom\u00e1n, del grup d\u2019Epidemiologia i Avaluaci\u00f3 de l\u2019Hospital del Mar Research Institute (HMRIB)<\/a>, ha participat en un estudi que combina informaci\u00f3 cl\u00ednica amb dades extretes de les mamografies mitjan\u00e7ant intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. L\u2019estudi es va publicar en l\u00ednia el 2025 a<\/a> European Radiology<\/a> i va utilitzar les mamografies de 2.193 dones del programa de cribratge de l\u2019Hospital del Mar per estimar el risc de diagn\u00f2stic durant els dos anys seg\u00fcents.<\/p>\n\n\n\nEl model que combinava les diferents fonts d\u2019informaci\u00f3 obtenia els millors resultats, tot i que la millora respecte a alguns dels altres models era petita. Abans d\u2019incorporar una eina aix\u00ed a un programa de cribratge, cal comprovar que funciona tamb\u00e9 en altres poblacions i que realment ajuda a prendre millors decisions.<\/p>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\nEl tumor no creix sol<\/strong><\/h2>\n\n\n\nAvui sabem que una part important de la hist\u00f2ria del c\u00e0ncer passa al voltant de les c\u00e8l\u00b7lules tumorals.<\/p>\n\n\n\n
Fibroblasts, c\u00e8l\u00b7lules immunit\u00e0ries, vasos sanguinis i mol\u00e8cules que formen l\u2019estructura del teixit conviuen amb el tumor i formen el seu microambient. Aquest entorn pot facilitar el creixement, impedir que les defenses arribin a les c\u00e8l\u00b7lules canceroses o fer m\u00e9s dif\u00edcil que un f\u00e0rmac penetri al teixit.<\/p>\n\n\n\n
Per observar aquestes interaccions en condicions m\u00e9s semblants a les d\u2019un tumor real, el grup d\u2019Alexandre Calon, de l\u2019HMRIB, va participar amb l\u2019equip d\u2019Anna Labernadie en el desenvolupament de MIRO, un model de tumor en un xip<\/a>. En models de c\u00e0ncer de mama HER2 positiu, MIRO reprodueix la frontera entre el tumor i el teixit que l\u2019envolta. Aquesta barrera podia dificultar l\u2019arribada de les c\u00e8l\u00b7lules immunit\u00e0ries i protegir les c\u00e8l\u00b7lules tumorals de l\u2019acci\u00f3 dels anticossos dirigits contra HER2. El treball es va publicar el 2025 a<\/a> Nature Communications<\/a>.<\/p>\n\n\n\nUna altra manera de reproduir aquest entorn \u00e9s incorporar-hi vasos sanguinis. Kristina Haase<\/a>, d\u2019EMBL Barcelona, va participar en un estudi publicat el 2024 a<\/a> Advanced Science<\/a> que va construir models vascularitzats a partir de diferents l\u00ednies de c\u00e0ncer de mama<\/a> i de c\u00e8l\u00b7lules procedents de pacients. Quan el teixit que envoltava el tumor era m\u00e9s dens i els vasos funcionaven pitjor, tamb\u00e9 ho feia l\u2019arribada dels f\u00e0rmacs.<\/p>\n\n\n\nTamb\u00e9 compten les propietats f\u00edsiques d\u2019aquest entorn. Selma Serra i Miguel \u00c1ngel Valverde, del Departament de Medicina i Ci\u00e8ncies de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF)<\/a>, van participar en un estudi internacional publicat el 2022 a<\/a> Nature<\/a> sobre la viscositat dels fluids que envolten les c\u00e8l\u00b7lules<\/a>. En diversos models, entre ells de c\u00e0ncer de mama, els fluids m\u00e9s viscosos podien augmentar inesperadament la capacitat de moviment i disseminaci\u00f3 de les c\u00e8l\u00b7lules tumorals.<\/p>\n\n\n\n<\/div>\n\n\n\n![\"Il\u00b7lustraci\u00f3](\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/El-tumor-y-su-microambiente-900x600.png\")
<\/figure>\n\n\n\n<\/div>\n\n\n\nSortir del tumor i sobreviure lluny d\u2019ell<\/strong><\/h2>\n\n\n\nPer formar una met\u00e0stasi, una c\u00e8l\u00b7lula ha d\u2019abandonar el tumor primari, sobreviure durant el trajecte, arribar a un altre teixit i aconseguir establir-s\u2019hi.<\/p>\n\n\n\n
Al MELIS-UPF, el grup de Pilar Rivera-Gil<\/a> ha estudiat un element molt petit que sembla intervenir en aquest proc\u00e9s: el zinc. El 2025, el seu equip va publicar a<\/a> Biosensors and Bioelectronics<\/a> una plataforma nanosensora capa\u00e7 de mesurar zinc disponible dins de diferents l\u00ednies de c\u00e0ncer de mama<\/a>. Els nivells basals augmentaven en les l\u00ednies amb m\u00e9s capacitat metast\u00e0tica i determinats nivells de zinc afavorien la migraci\u00f3, la invasi\u00f3 i la proliferaci\u00f3, mentre que concentracions molt m\u00e9s altes produ\u00efen l\u2019efecte contrari.<\/p>\n\n\n\nUn cop una c\u00e8l\u00b7lula ha arribat a un altre \u00f2rgan comen\u00e7a la micromet\u00e0stasi, una fase dif\u00edcil d\u2019observar en pacients. S\u00f3n poques c\u00e8l\u00b7lules, encara sense formar una lesi\u00f3 detectable, que intenten sobreviure en un teixit nou.<\/p>\n\n\n\n
El grup d\u2019Estats Cel\u00b7lulars del C\u00e0ncer i Immunitat de la Met\u00e0stasi<\/a>, liderat per Toni Celi\u00e0-Terrassa a l\u2019HMRIB, va estudiar aquesta etapa en un treball publicat el 2025 a<\/a> Cancer Cell<\/a>. Amb Catalina Rozal\u00e9n com a primera autora, l\u2019equip va identificar una poblaci\u00f3 de c\u00e8l\u00b7lules de c\u00e0ncer de mama amb nivells elevats de la prote\u00efna TIM3 que apareix especialment durant les primeres fases de la micromet\u00e0stasi.<\/p>\n\n\n\nEn models precl\u00ednics, TIM3 ajudava aquestes c\u00e8l\u00b7lules a sobreviure i a crear un entorn immunitari m\u00e9s favorable. Les dades de pacients apuntaven tamb\u00e9 a una associaci\u00f3 entre una major pres\u00e8ncia de TIM3 i una pitjor evoluci\u00f3 de la malaltia. El 2026, el grup ha iniciat un projecte per estudiar si TIM3 tamb\u00e9 participa en la resist\u00e8ncia a la quimioter\u00e0pia neoadjuvant.<\/p>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\nQuan el tumor aconsegueix passar desapercebut<\/strong><\/h2>\n\n\n\nUna c\u00e8l\u00b7lula tumoral no nom\u00e9s ha de cr\u00e9ixer. Tamb\u00e9 ha d\u2019evitar, almenys en part, que el sistema immunitari l\u2019elimini.<\/p>\n\n\n\n
El 2022, els equips de Toni Celi\u00e0-Terrassa i Joan Albanell, a l\u2019HMRIB, van identificar el paper de la prote\u00efna LCOR en aquest proc\u00e9s en c\u00e0ncer de mama triple negatiu. Quan LCOR estava poc activa, les c\u00e8l\u00b7lules tumorals es feien menys visibles per al sistema immunitari; recuperar-ne l\u2019activitat millorava la resposta a la immunoter\u00e0pia en models precl\u00ednics.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta l\u00ednia no s\u2019ha quedat nom\u00e9s al laboratori. El 2026 es va crear VIOLET Pharmaceuticals, una spin-off de l\u2019HMRIB que treballa amb una estrat\u00e8gia basada en ARN missatger i LCOR<\/a>. La hist\u00f2ria de LCOR tamb\u00e9 ha continuat en tumors amb receptors hormonals positius: en un treball publicat en l\u00ednia a finals de 2025 i al volum de 2026 de<\/a> The Journal of Clinical Investigation<\/a><\/em>, el grup va observar que la senyalitzaci\u00f3 del receptor d\u2019estr\u00f2gens interferia amb les funcions de LCOR que ajuden a fer visible la c\u00e8l\u00b7lula cancerosa al sistema immunitari.<\/p>\n\n\n\nAltres components de les defenses tamb\u00e9 poden influir en la resposta als tractaments. Un estudi liderat per Sara Santana-Hern\u00e1ndez i Aura Muntasell, publicat el 2024 a<\/a> Journal of Experimental & Clinical Cancer Research, va analitzar les c\u00e8l\u00b7lules NK en tumors HER2 positius<\/a>. Aquestes c\u00e8l\u00b7lules podien posar en marxa una cadena de senyals que atrau altres components del sistema immunitari quan actuen els anticossos dirigits contra HER2, una resposta relacionada amb una millor resposta al tractament neoadjuvant.<\/p>\n\n\n\n<\/div>\n\n\n\nDel laboratori a la cl\u00ednica<\/strong><\/h2>\n\n\n\nMoltes d\u2019aquestes troballes permeten entendre millor la malaltia o proposar noves estrat\u00e8gies. Per\u00f2 demostrar que un tractament ajuda les persones requereix un altre tipus d\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019assaig FLIPPER<\/a>, liderat per Joan Albanell, de l\u2019HMRIB i l\u2019Hospital del Mar, va incloure 189 dones amb c\u00e0ncer de mama avan\u00e7at amb receptors hormonals positius i HER2 negatiu. L\u2019estudi va comparar fulvestrant amb la combinaci\u00f3 de fulvestrant i palbociclib, un inhibidor de CDK4\/6.<\/p>\n\n\n\nLa combinaci\u00f3 va aconseguir mantenir la malaltia sense progressi\u00f3 durant m\u00e9s temps. Aix\u00f2 no equival a demostrar, per si sol, que les pacients visquin m\u00e9s: superviv\u00e8ncia lliure de progressi\u00f3 i superviv\u00e8ncia global s\u00f3n objectius diferents.<\/p>\n\n\n\n
Tamb\u00e9 es pot investigar si \u00e9s possible reduir la intensitat d\u2019un tractament. L\u2019assaig OPTIMAL<\/a>, encap\u00e7alat per Manel Algara, va comparar dues estrat\u00e8gies d\u2019irradiaci\u00f3 dels ganglis en 487 pacients amb c\u00e0ncer de mama inicial i afectaci\u00f3 ganglionar limitada. Als cinc anys, els resultats dels dos grups eren molt semblants, per\u00f2 l\u2019estudi no va poder demostrar estad\u00edsticament la no-inferioritat de l\u2019estrat\u00e8gia menys dirigida. Obtenir n\u00fameros semblants no \u00e9s el mateix que demostrar que dos tractaments s\u00f3n equivalents.<\/p>\n\n\n\n<\/div>\n\n\n\nQuan el tractament s\u2019acaba<\/strong><\/h2>\n\n\n\nHi ha preguntes sobre el c\u00e0ncer de mama que apareixen molt despr\u00e9s del diagn\u00f2stic. Per exemple, els inhibidors de l\u2019aromatasa s\u00f3n un tractament habitual en dones postmenop\u00e0usiques amb tumors sensibles a hormones. Redueixen els estr\u00f2gens, per\u00f2 aquest efecte pot afectar tamb\u00e9 la salut dels ossos.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta q\u00fcesti\u00f3 s\u2019ha seguit durant anys en la cohort B-ABLE de l\u2019HMRIB. En un estudi publicat el 2025 a<\/a> Maturitas<\/a><\/em>, Nat\u00e0lia Garc\u00eda-Giralt, S\u00f2nia Servitja, Xavier Nogu\u00e9s i col\u00b7laboradors van estudiar com canviaven diferents components de l\u2019os del f\u00e8mur durant el tractament per entendre millor aquesta p\u00e8rdua \u00f2ssia.<\/p>\n\n\n\nPer\u00f2 no totes les seq\u00fceles es poden mesurar en una imatge. Un estudi publicat el 2026 a<\/a> Supportive Care in Cancer<\/a><\/em>, amb participaci\u00f3 del grup d\u2019Epidemiologia i Avaluaci\u00f3 de l\u2019HMRIB i Maria Sala com a autora s\u00e8nior, va reunir dones que havien passat per un c\u00e0ncer de mama i professionals sanitaris per reconstruir qu\u00e8 passa durant el seguiment a llarg termini.<\/p>\n\n\n\nVan apar\u00e8ixer necessitats molt diferents: controlar les seq\u00fceles f\u00edsiques i una possible recurr\u00e8ncia, tenir suport psicol\u00f2gic, tornar a la feina, adoptar h\u00e0bits saludables o saber a quin professional adre\u00e7ar-se quan el seguiment oncol\u00f2gic es va espaiant. Tant les participants com els professionals assenyalaven especialment la necessitat de millorar la coordinaci\u00f3 assistencial i el suport psicol\u00f2gic.<\/p>\n\n\n\n
El c\u00e0ncer de mama, per tant, no planteja una \u00fanica pregunta. N\u2019hi ha abans que aparegui un tumor, mentre creix, quan respon a un tractament, quan intenta disseminar-se i tamb\u00e9 anys despr\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n
Mirar-lo de prop vol dir acceptar aquesta complexitat. I estudiar cadascuna d\u2019aquestes parts ens ajuda a entendre per qu\u00e8 una mateixa malaltia pot seguir camins tan diferents.<\/p>\n\n\n\n
<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"El c\u00e0ncer de mama inclou tumors molt diferents. Repassem la recerca dels centres del PRBB sobre detecci\u00f3, met\u00e0stasi, resist\u00e8ncia als tractaments i salut despr\u00e9s del c\u00e0ncer.<\/p>\n","protected":false},"author":37,"featured_media":52611,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[497,265,279,213,295,273],"new-type":[38],"class_list":["post-52610","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-cancer-de-mama","tag-crg-ca","tag-embl-barcelona-ca","tag-imim","tag-isglobal-cat","tag-melis-upf-ca","new-type-a-fons"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52610","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/37"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=52610"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52610\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":52653,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52610\/revisions\/52653"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/52611"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=52610"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=52610"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=52610"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=52610"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Un mateix nom, tumors diferents<\/strong><\/h2>\n\n\n\nUna de les primeres coses que s\u2019analitzen en un tumor de mama s\u00f3n els receptors d\u2019estr\u00f2gens i progesterona i la prote\u00efna HER2. Aquests marcadors donen pistes sobre qu\u00e8 impulsa el creixement del tumor i permeten escollir tractaments dirigits contra algunes d\u2019aquestes vies.<\/p>\n\n\n\n
Quan un tumor no presenta receptors hormonals ni nivells elevats d\u2019HER2, es classifica com a triple negatiu. Per\u00f2 ni tan sols aquestes categories expliquen tota la diversitat que hi ha entre tumors.<\/p>\n\n\n\n
Una altra part de la resposta est\u00e0 en la manera com les c\u00e8l\u00b7lules fan servir el seu ADN. Per activar uns gens i mantenir-ne d\u2019altres silenciats, han d\u2019obrir i tancar regions de la cromatina, l\u2019estructura formada per l\u2019ADN i les prote\u00efnes que l\u2019organitzen.<\/p>\n\n\n\n
El 2016, el grup de Cromatina i Expressi\u00f3 G\u00e8nica que dirigia Miguel Beato al Centre de Regulaci\u00f3 Gen\u00f2mica (CRG)<\/a> va descriure a<\/a> Science<\/a> un mecanisme inesperat en c\u00e8l\u00b7lules de c\u00e0ncer de mama sensibles a hormones<\/a>. Amb Roni Wright com a primera autora, l\u2019equip va descobrir que aquestes c\u00e8l\u00b7lules podien generar ATP dins del mateix nucli, una energia necess\u00e0ria per reorganitzar la cromatina despr\u00e9s de rebre un senyal hormonal i activar els gens corresponents.<\/p>\n\n\n\nLa relaci\u00f3 entre metabolisme i regulaci\u00f3 dels gens continua sent una de les preguntes que s\u2019investiguen al CRG. El grup de Sara Sdelci<\/a> estudia enzims coneguts sobretot pel seu paper metab\u00f2lic, per\u00f2 que tamb\u00e9 apareixen a la cromatina. En un estudi publicat el 2024 a<\/a> Nature Communications<\/a>, el grup va posar el focus en IMPDH2, una prote\u00efna que s\u2019acumulava a la cromatina de les c\u00e8l\u00b7lules de c\u00e0ncer de mama triple negatiu i intervenia en la resposta al dany de l\u2019ADN. Alterar-ne l\u2019activitat podia arribar a provocar la mort de les c\u00e8l\u00b7lules tumorals.<\/p>\n\n\n\nLa classificaci\u00f3 cl\u00ednica d\u2019un tumor \u00e9s essencial, per\u00f2 sota una mateixa etiqueta hi pot haver c\u00e8l\u00b7lules que utilitzen els gens, l\u2019energia i les vies de reparaci\u00f3 de manera diferent.<\/p>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\nAbans del diagn\u00f2stic: risc i detecci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\nNo tota la recerca sobre c\u00e0ncer de mama comen\u00e7a amb un tumor. Alguns estudis miren molt abans i es pregunten quins factors s\u2019associen amb el risc de desenvolupar la malaltia.<\/p>\n\n\n\n
El 2018, Cristina O\u2019Callaghan-Gordo, Mark Nieuwenhuijsen i altres investigadors de l\u2019Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)<\/a> van analitzar la relaci\u00f3 entre els espais verds i el c\u00e0ncer de mama dins de l\u2019estudi MCC-Spain, publicat el 2018 a<\/a> International Journal of Hygiene and Environmental Health<\/a>.<\/p>\n\n\n\nViure m\u00e9s a prop d\u2019espais verds urbans s\u2019associava amb un risc menor de c\u00e0ncer de mama, mentre que la proximitat a zones agr\u00edcoles mostrava una associaci\u00f3 en sentit contrari. Aix\u00f2 no significa que viure al costat d\u2019un parc protegeixi directament contra el c\u00e0ncer. El resultat obre altres preguntes sobre les difer\u00e8ncies entre aquests entorns i el paper de la contaminaci\u00f3, l\u2019activitat f\u00edsica i altres exposicions.<\/p>\n\n\n\n
Quan arribem al cribratge, les preguntes se centren en si podem saber millor qui t\u00e9 m\u00e9s risc entre una mamografia i la seg\u00fcent.<\/p>\n\n\n\n
Marta Rom\u00e1n, del grup d\u2019Epidemiologia i Avaluaci\u00f3 de l\u2019Hospital del Mar Research Institute (HMRIB)<\/a>, ha participat en un estudi que combina informaci\u00f3 cl\u00ednica amb dades extretes de les mamografies mitjan\u00e7ant intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. L\u2019estudi es va publicar en l\u00ednia el 2025 a<\/a> European Radiology<\/a> i va utilitzar les mamografies de 2.193 dones del programa de cribratge de l\u2019Hospital del Mar per estimar el risc de diagn\u00f2stic durant els dos anys seg\u00fcents.<\/p>\n\n\n\nEl model que combinava les diferents fonts d\u2019informaci\u00f3 obtenia els millors resultats, tot i que la millora respecte a alguns dels altres models era petita. Abans d\u2019incorporar una eina aix\u00ed a un programa de cribratge, cal comprovar que funciona tamb\u00e9 en altres poblacions i que realment ajuda a prendre millors decisions.<\/p>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\nEl tumor no creix sol<\/strong><\/h2>\n\n\n\nAvui sabem que una part important de la hist\u00f2ria del c\u00e0ncer passa al voltant de les c\u00e8l\u00b7lules tumorals.<\/p>\n\n\n\n
Fibroblasts, c\u00e8l\u00b7lules immunit\u00e0ries, vasos sanguinis i mol\u00e8cules que formen l\u2019estructura del teixit conviuen amb el tumor i formen el seu microambient. Aquest entorn pot facilitar el creixement, impedir que les defenses arribin a les c\u00e8l\u00b7lules canceroses o fer m\u00e9s dif\u00edcil que un f\u00e0rmac penetri al teixit.<\/p>\n\n\n\n
Per observar aquestes interaccions en condicions m\u00e9s semblants a les d\u2019un tumor real, el grup d\u2019Alexandre Calon, de l\u2019HMRIB, va participar amb l\u2019equip d\u2019Anna Labernadie en el desenvolupament de MIRO, un model de tumor en un xip<\/a>. En models de c\u00e0ncer de mama HER2 positiu, MIRO reprodueix la frontera entre el tumor i el teixit que l\u2019envolta. Aquesta barrera podia dificultar l\u2019arribada de les c\u00e8l\u00b7lules immunit\u00e0ries i protegir les c\u00e8l\u00b7lules tumorals de l\u2019acci\u00f3 dels anticossos dirigits contra HER2. El treball es va publicar el 2025 a<\/a> Nature Communications<\/a>.<\/p>\n\n\n\nUna altra manera de reproduir aquest entorn \u00e9s incorporar-hi vasos sanguinis. Kristina Haase<\/a>, d\u2019EMBL Barcelona, va participar en un estudi publicat el 2024 a<\/a> Advanced Science<\/a> que va construir models vascularitzats a partir de diferents l\u00ednies de c\u00e0ncer de mama<\/a> i de c\u00e8l\u00b7lules procedents de pacients. Quan el teixit que envoltava el tumor era m\u00e9s dens i els vasos funcionaven pitjor, tamb\u00e9 ho feia l\u2019arribada dels f\u00e0rmacs.<\/p>\n\n\n\nTamb\u00e9 compten les propietats f\u00edsiques d\u2019aquest entorn. Selma Serra i Miguel \u00c1ngel Valverde, del Departament de Medicina i Ci\u00e8ncies de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF)<\/a>, van participar en un estudi internacional publicat el 2022 a<\/a> Nature<\/a> sobre la viscositat dels fluids que envolten les c\u00e8l\u00b7lules<\/a>. En diversos models, entre ells de c\u00e0ncer de mama, els fluids m\u00e9s viscosos podien augmentar inesperadament la capacitat de moviment i disseminaci\u00f3 de les c\u00e8l\u00b7lules tumorals.<\/p>\n\n\n\n<\/div>\n\n\n\n<\/figure>\n\n\n\n<\/div>\n\n\n\nSortir del tumor i sobreviure lluny d\u2019ell<\/strong><\/h2>\n\n\n\nPer formar una met\u00e0stasi, una c\u00e8l\u00b7lula ha d\u2019abandonar el tumor primari, sobreviure durant el trajecte, arribar a un altre teixit i aconseguir establir-s\u2019hi.<\/p>\n\n\n\n
Al MELIS-UPF, el grup de Pilar Rivera-Gil<\/a> ha estudiat un element molt petit que sembla intervenir en aquest proc\u00e9s: el zinc. El 2025, el seu equip va publicar a<\/a> Biosensors and Bioelectronics<\/a> una plataforma nanosensora capa\u00e7 de mesurar zinc disponible dins de diferents l\u00ednies de c\u00e0ncer de mama<\/a>. Els nivells basals augmentaven en les l\u00ednies amb m\u00e9s capacitat metast\u00e0tica i determinats nivells de zinc afavorien la migraci\u00f3, la invasi\u00f3 i la proliferaci\u00f3, mentre que concentracions molt m\u00e9s altes produ\u00efen l\u2019efecte contrari.<\/p>\n\n\n\nUn cop una c\u00e8l\u00b7lula ha arribat a un altre \u00f2rgan comen\u00e7a la micromet\u00e0stasi, una fase dif\u00edcil d\u2019observar en pacients. S\u00f3n poques c\u00e8l\u00b7lules, encara sense formar una lesi\u00f3 detectable, que intenten sobreviure en un teixit nou.<\/p>\n\n\n\n
El grup d\u2019Estats Cel\u00b7lulars del C\u00e0ncer i Immunitat de la Met\u00e0stasi<\/a>, liderat per Toni Celi\u00e0-Terrassa a l\u2019HMRIB, va estudiar aquesta etapa en un treball publicat el 2025 a<\/a> Cancer Cell<\/a>. Amb Catalina Rozal\u00e9n com a primera autora, l\u2019equip va identificar una poblaci\u00f3 de c\u00e8l\u00b7lules de c\u00e0ncer de mama amb nivells elevats de la prote\u00efna TIM3 que apareix especialment durant les primeres fases de la micromet\u00e0stasi.<\/p>\n\n\n\nEn models precl\u00ednics, TIM3 ajudava aquestes c\u00e8l\u00b7lules a sobreviure i a crear un entorn immunitari m\u00e9s favorable. Les dades de pacients apuntaven tamb\u00e9 a una associaci\u00f3 entre una major pres\u00e8ncia de TIM3 i una pitjor evoluci\u00f3 de la malaltia. El 2026, el grup ha iniciat un projecte per estudiar si TIM3 tamb\u00e9 participa en la resist\u00e8ncia a la quimioter\u00e0pia neoadjuvant.<\/p>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\nQuan el tumor aconsegueix passar desapercebut<\/strong><\/h2>\n\n\n\nUna c\u00e8l\u00b7lula tumoral no nom\u00e9s ha de cr\u00e9ixer. Tamb\u00e9 ha d\u2019evitar, almenys en part, que el sistema immunitari l\u2019elimini.<\/p>\n\n\n\n
El 2022, els equips de Toni Celi\u00e0-Terrassa i Joan Albanell, a l\u2019HMRIB, van identificar el paper de la prote\u00efna LCOR en aquest proc\u00e9s en c\u00e0ncer de mama triple negatiu. Quan LCOR estava poc activa, les c\u00e8l\u00b7lules tumorals es feien menys visibles per al sistema immunitari; recuperar-ne l\u2019activitat millorava la resposta a la immunoter\u00e0pia en models precl\u00ednics.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta l\u00ednia no s\u2019ha quedat nom\u00e9s al laboratori. El 2026 es va crear VIOLET Pharmaceuticals, una spin-off de l\u2019HMRIB que treballa amb una estrat\u00e8gia basada en ARN missatger i LCOR<\/a>. La hist\u00f2ria de LCOR tamb\u00e9 ha continuat en tumors amb receptors hormonals positius: en un treball publicat en l\u00ednia a finals de 2025 i al volum de 2026 de<\/a> The Journal of Clinical Investigation<\/a><\/em>, el grup va observar que la senyalitzaci\u00f3 del receptor d\u2019estr\u00f2gens interferia amb les funcions de LCOR que ajuden a fer visible la c\u00e8l\u00b7lula cancerosa al sistema immunitari.<\/p>\n\n\n\nAltres components de les defenses tamb\u00e9 poden influir en la resposta als tractaments. Un estudi liderat per Sara Santana-Hern\u00e1ndez i Aura Muntasell, publicat el 2024 a<\/a> Journal of Experimental & Clinical Cancer Research, va analitzar les c\u00e8l\u00b7lules NK en tumors HER2 positius<\/a>. Aquestes c\u00e8l\u00b7lules podien posar en marxa una cadena de senyals que atrau altres components del sistema immunitari quan actuen els anticossos dirigits contra HER2, una resposta relacionada amb una millor resposta al tractament neoadjuvant.<\/p>\n\n\n\n<\/div>\n\n\n\nDel laboratori a la cl\u00ednica<\/strong><\/h2>\n\n\n\nMoltes d\u2019aquestes troballes permeten entendre millor la malaltia o proposar noves estrat\u00e8gies. Per\u00f2 demostrar que un tractament ajuda les persones requereix un altre tipus d\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019assaig FLIPPER<\/a>, liderat per Joan Albanell, de l\u2019HMRIB i l\u2019Hospital del Mar, va incloure 189 dones amb c\u00e0ncer de mama avan\u00e7at amb receptors hormonals positius i HER2 negatiu. L\u2019estudi va comparar fulvestrant amb la combinaci\u00f3 de fulvestrant i palbociclib, un inhibidor de CDK4\/6.<\/p>\n\n\n\nLa combinaci\u00f3 va aconseguir mantenir la malaltia sense progressi\u00f3 durant m\u00e9s temps. Aix\u00f2 no equival a demostrar, per si sol, que les pacients visquin m\u00e9s: superviv\u00e8ncia lliure de progressi\u00f3 i superviv\u00e8ncia global s\u00f3n objectius diferents.<\/p>\n\n\n\n
Tamb\u00e9 es pot investigar si \u00e9s possible reduir la intensitat d\u2019un tractament. L\u2019assaig OPTIMAL<\/a>, encap\u00e7alat per Manel Algara, va comparar dues estrat\u00e8gies d\u2019irradiaci\u00f3 dels ganglis en 487 pacients amb c\u00e0ncer de mama inicial i afectaci\u00f3 ganglionar limitada. Als cinc anys, els resultats dels dos grups eren molt semblants, per\u00f2 l\u2019estudi no va poder demostrar estad\u00edsticament la no-inferioritat de l\u2019estrat\u00e8gia menys dirigida. Obtenir n\u00fameros semblants no \u00e9s el mateix que demostrar que dos tractaments s\u00f3n equivalents.<\/p>\n\n\n\n<\/div>\n\n\n\nQuan el tractament s\u2019acaba<\/strong><\/h2>\n\n\n\nHi ha preguntes sobre el c\u00e0ncer de mama que apareixen molt despr\u00e9s del diagn\u00f2stic. Per exemple, els inhibidors de l\u2019aromatasa s\u00f3n un tractament habitual en dones postmenop\u00e0usiques amb tumors sensibles a hormones. Redueixen els estr\u00f2gens, per\u00f2 aquest efecte pot afectar tamb\u00e9 la salut dels ossos.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta q\u00fcesti\u00f3 s\u2019ha seguit durant anys en la cohort B-ABLE de l\u2019HMRIB. En un estudi publicat el 2025 a<\/a> Maturitas<\/a><\/em>, Nat\u00e0lia Garc\u00eda-Giralt, S\u00f2nia Servitja, Xavier Nogu\u00e9s i col\u00b7laboradors van estudiar com canviaven diferents components de l\u2019os del f\u00e8mur durant el tractament per entendre millor aquesta p\u00e8rdua \u00f2ssia.<\/p>\n\n\n\nPer\u00f2 no totes les seq\u00fceles es poden mesurar en una imatge. Un estudi publicat el 2026 a<\/a> Supportive Care in Cancer<\/a><\/em>, amb participaci\u00f3 del grup d\u2019Epidemiologia i Avaluaci\u00f3 de l\u2019HMRIB i Maria Sala com a autora s\u00e8nior, va reunir dones que havien passat per un c\u00e0ncer de mama i professionals sanitaris per reconstruir qu\u00e8 passa durant el seguiment a llarg termini.<\/p>\n\n\n\nVan apar\u00e8ixer necessitats molt diferents: controlar les seq\u00fceles f\u00edsiques i una possible recurr\u00e8ncia, tenir suport psicol\u00f2gic, tornar a la feina, adoptar h\u00e0bits saludables o saber a quin professional adre\u00e7ar-se quan el seguiment oncol\u00f2gic es va espaiant. Tant les participants com els professionals assenyalaven especialment la necessitat de millorar la coordinaci\u00f3 assistencial i el suport psicol\u00f2gic.<\/p>\n\n\n\n
El c\u00e0ncer de mama, per tant, no planteja una \u00fanica pregunta. N\u2019hi ha abans que aparegui un tumor, mentre creix, quan respon a un tractament, quan intenta disseminar-se i tamb\u00e9 anys despr\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n
Mirar-lo de prop vol dir acceptar aquesta complexitat. I estudiar cadascuna d\u2019aquestes parts ens ajuda a entendre per qu\u00e8 una mateixa malaltia pot seguir camins tan diferents.<\/p>\n\n\n\n
<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"El c\u00e0ncer de mama inclou tumors molt diferents. Repassem la recerca dels centres del PRBB sobre detecci\u00f3, met\u00e0stasi, resist\u00e8ncia als tractaments i salut despr\u00e9s del c\u00e0ncer.<\/p>\n","protected":false},"author":37,"featured_media":52611,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[497,265,279,213,295,273],"new-type":[38],"class_list":["post-52610","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-cancer-de-mama","tag-crg-ca","tag-embl-barcelona-ca","tag-imim","tag-isglobal-cat","tag-melis-upf-ca","new-type-a-fons"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52610","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/37"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=52610"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52610\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":52653,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52610\/revisions\/52653"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/52611"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=52610"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=52610"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=52610"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=52610"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
La relaci\u00f3 entre metabolisme i regulaci\u00f3 dels gens continua sent una de les preguntes que s\u2019investiguen al CRG. El grup de Sara Sdelci<\/a> estudia enzims coneguts sobretot pel seu paper metab\u00f2lic, per\u00f2 que tamb\u00e9 apareixen a la cromatina. En un estudi publicat el 2024 a<\/a> Nature Communications<\/a>, el grup va posar el focus en IMPDH2, una prote\u00efna que s\u2019acumulava a la cromatina de les c\u00e8l\u00b7lules de c\u00e0ncer de mama triple negatiu i intervenia en la resposta al dany de l\u2019ADN. Alterar-ne l\u2019activitat podia arribar a provocar la mort de les c\u00e8l\u00b7lules tumorals.<\/p>\n\n\n\n La classificaci\u00f3 cl\u00ednica d\u2019un tumor \u00e9s essencial, per\u00f2 sota una mateixa etiqueta hi pot haver c\u00e8l\u00b7lules que utilitzen els gens, l\u2019energia i les vies de reparaci\u00f3 de manera diferent.<\/p>\n\n\n\n No tota la recerca sobre c\u00e0ncer de mama comen\u00e7a amb un tumor. Alguns estudis miren molt abans i es pregunten quins factors s\u2019associen amb el risc de desenvolupar la malaltia.<\/p>\n\n\n\n El 2018, Cristina O\u2019Callaghan-Gordo, Mark Nieuwenhuijsen i altres investigadors de l\u2019Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)<\/a> van analitzar la relaci\u00f3 entre els espais verds i el c\u00e0ncer de mama dins de l\u2019estudi MCC-Spain, publicat el 2018 a<\/a> International Journal of Hygiene and Environmental Health<\/a>.<\/p>\n\n\n\n Viure m\u00e9s a prop d\u2019espais verds urbans s\u2019associava amb un risc menor de c\u00e0ncer de mama, mentre que la proximitat a zones agr\u00edcoles mostrava una associaci\u00f3 en sentit contrari. Aix\u00f2 no significa que viure al costat d\u2019un parc protegeixi directament contra el c\u00e0ncer. El resultat obre altres preguntes sobre les difer\u00e8ncies entre aquests entorns i el paper de la contaminaci\u00f3, l\u2019activitat f\u00edsica i altres exposicions.<\/p>\n\n\n\n Quan arribem al cribratge, les preguntes se centren en si podem saber millor qui t\u00e9 m\u00e9s risc entre una mamografia i la seg\u00fcent.<\/p>\n\n\n\n Marta Rom\u00e1n, del grup d\u2019Epidemiologia i Avaluaci\u00f3 de l\u2019Hospital del Mar Research Institute (HMRIB)<\/a>, ha participat en un estudi que combina informaci\u00f3 cl\u00ednica amb dades extretes de les mamografies mitjan\u00e7ant intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. L\u2019estudi es va publicar en l\u00ednia el 2025 a<\/a> European Radiology<\/a> i va utilitzar les mamografies de 2.193 dones del programa de cribratge de l\u2019Hospital del Mar per estimar el risc de diagn\u00f2stic durant els dos anys seg\u00fcents.<\/p>\n\n\n\n El model que combinava les diferents fonts d\u2019informaci\u00f3 obtenia els millors resultats, tot i que la millora respecte a alguns dels altres models era petita. Abans d\u2019incorporar una eina aix\u00ed a un programa de cribratge, cal comprovar que funciona tamb\u00e9 en altres poblacions i que realment ajuda a prendre millors decisions.<\/p>\n\n\n\n Avui sabem que una part important de la hist\u00f2ria del c\u00e0ncer passa al voltant de les c\u00e8l\u00b7lules tumorals.<\/p>\n\n\n\n Fibroblasts, c\u00e8l\u00b7lules immunit\u00e0ries, vasos sanguinis i mol\u00e8cules que formen l\u2019estructura del teixit conviuen amb el tumor i formen el seu microambient. Aquest entorn pot facilitar el creixement, impedir que les defenses arribin a les c\u00e8l\u00b7lules canceroses o fer m\u00e9s dif\u00edcil que un f\u00e0rmac penetri al teixit.<\/p>\n\n\n\n Per observar aquestes interaccions en condicions m\u00e9s semblants a les d\u2019un tumor real, el grup d\u2019Alexandre Calon, de l\u2019HMRIB, va participar amb l\u2019equip d\u2019Anna Labernadie en el desenvolupament de MIRO, un model de tumor en un xip<\/a>. En models de c\u00e0ncer de mama HER2 positiu, MIRO reprodueix la frontera entre el tumor i el teixit que l\u2019envolta. Aquesta barrera podia dificultar l\u2019arribada de les c\u00e8l\u00b7lules immunit\u00e0ries i protegir les c\u00e8l\u00b7lules tumorals de l\u2019acci\u00f3 dels anticossos dirigits contra HER2. El treball es va publicar el 2025 a<\/a> Nature Communications<\/a>.<\/p>\n\n\n\n Una altra manera de reproduir aquest entorn \u00e9s incorporar-hi vasos sanguinis. Kristina Haase<\/a>, d\u2019EMBL Barcelona, va participar en un estudi publicat el 2024 a<\/a> Advanced Science<\/a> que va construir models vascularitzats a partir de diferents l\u00ednies de c\u00e0ncer de mama<\/a> i de c\u00e8l\u00b7lules procedents de pacients. Quan el teixit que envoltava el tumor era m\u00e9s dens i els vasos funcionaven pitjor, tamb\u00e9 ho feia l\u2019arribada dels f\u00e0rmacs.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 compten les propietats f\u00edsiques d\u2019aquest entorn. Selma Serra i Miguel \u00c1ngel Valverde, del Departament de Medicina i Ci\u00e8ncies de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF)<\/a>, van participar en un estudi internacional publicat el 2022 a<\/a> Nature<\/a> sobre la viscositat dels fluids que envolten les c\u00e8l\u00b7lules<\/a>. En diversos models, entre ells de c\u00e0ncer de mama, els fluids m\u00e9s viscosos podien augmentar inesperadament la capacitat de moviment i disseminaci\u00f3 de les c\u00e8l\u00b7lules tumorals.<\/p>\n\n\n\n Per formar una met\u00e0stasi, una c\u00e8l\u00b7lula ha d\u2019abandonar el tumor primari, sobreviure durant el trajecte, arribar a un altre teixit i aconseguir establir-s\u2019hi.<\/p>\n\n\n\n Al MELIS-UPF, el grup de Pilar Rivera-Gil<\/a> ha estudiat un element molt petit que sembla intervenir en aquest proc\u00e9s: el zinc. El 2025, el seu equip va publicar a<\/a> Biosensors and Bioelectronics<\/a> una plataforma nanosensora capa\u00e7 de mesurar zinc disponible dins de diferents l\u00ednies de c\u00e0ncer de mama<\/a>. Els nivells basals augmentaven en les l\u00ednies amb m\u00e9s capacitat metast\u00e0tica i determinats nivells de zinc afavorien la migraci\u00f3, la invasi\u00f3 i la proliferaci\u00f3, mentre que concentracions molt m\u00e9s altes produ\u00efen l\u2019efecte contrari.<\/p>\n\n\n\n Un cop una c\u00e8l\u00b7lula ha arribat a un altre \u00f2rgan comen\u00e7a la micromet\u00e0stasi, una fase dif\u00edcil d\u2019observar en pacients. S\u00f3n poques c\u00e8l\u00b7lules, encara sense formar una lesi\u00f3 detectable, que intenten sobreviure en un teixit nou.<\/p>\n\n\n\n El grup d\u2019Estats Cel\u00b7lulars del C\u00e0ncer i Immunitat de la Met\u00e0stasi<\/a>, liderat per Toni Celi\u00e0-Terrassa a l\u2019HMRIB, va estudiar aquesta etapa en un treball publicat el 2025 a<\/a> Cancer Cell<\/a>. Amb Catalina Rozal\u00e9n com a primera autora, l\u2019equip va identificar una poblaci\u00f3 de c\u00e8l\u00b7lules de c\u00e0ncer de mama amb nivells elevats de la prote\u00efna TIM3 que apareix especialment durant les primeres fases de la micromet\u00e0stasi.<\/p>\n\n\n\n En models precl\u00ednics, TIM3 ajudava aquestes c\u00e8l\u00b7lules a sobreviure i a crear un entorn immunitari m\u00e9s favorable. Les dades de pacients apuntaven tamb\u00e9 a una associaci\u00f3 entre una major pres\u00e8ncia de TIM3 i una pitjor evoluci\u00f3 de la malaltia. El 2026, el grup ha iniciat un projecte per estudiar si TIM3 tamb\u00e9 participa en la resist\u00e8ncia a la quimioter\u00e0pia neoadjuvant.<\/p>\n\n\n\n Una c\u00e8l\u00b7lula tumoral no nom\u00e9s ha de cr\u00e9ixer. Tamb\u00e9 ha d\u2019evitar, almenys en part, que el sistema immunitari l\u2019elimini.<\/p>\n\n\n\n El 2022, els equips de Toni Celi\u00e0-Terrassa i Joan Albanell, a l\u2019HMRIB, van identificar el paper de la prote\u00efna LCOR en aquest proc\u00e9s en c\u00e0ncer de mama triple negatiu. Quan LCOR estava poc activa, les c\u00e8l\u00b7lules tumorals es feien menys visibles per al sistema immunitari; recuperar-ne l\u2019activitat millorava la resposta a la immunoter\u00e0pia en models precl\u00ednics.<\/p>\n\n\n\n Aquesta l\u00ednia no s\u2019ha quedat nom\u00e9s al laboratori. El 2026 es va crear VIOLET Pharmaceuticals, una spin-off de l\u2019HMRIB que treballa amb una estrat\u00e8gia basada en ARN missatger i LCOR<\/a>. La hist\u00f2ria de LCOR tamb\u00e9 ha continuat en tumors amb receptors hormonals positius: en un treball publicat en l\u00ednia a finals de 2025 i al volum de 2026 de<\/a> The Journal of Clinical Investigation<\/a><\/em>, el grup va observar que la senyalitzaci\u00f3 del receptor d\u2019estr\u00f2gens interferia amb les funcions de LCOR que ajuden a fer visible la c\u00e8l\u00b7lula cancerosa al sistema immunitari.<\/p>\n\n\n\n Altres components de les defenses tamb\u00e9 poden influir en la resposta als tractaments. Un estudi liderat per Sara Santana-Hern\u00e1ndez i Aura Muntasell, publicat el 2024 a<\/a> Journal of Experimental & Clinical Cancer Research, va analitzar les c\u00e8l\u00b7lules NK en tumors HER2 positius<\/a>. Aquestes c\u00e8l\u00b7lules podien posar en marxa una cadena de senyals que atrau altres components del sistema immunitari quan actuen els anticossos dirigits contra HER2, una resposta relacionada amb una millor resposta al tractament neoadjuvant.<\/p>\n\n\n\n Moltes d\u2019aquestes troballes permeten entendre millor la malaltia o proposar noves estrat\u00e8gies. Per\u00f2 demostrar que un tractament ajuda les persones requereix un altre tipus d\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n L\u2019assaig FLIPPER<\/a>, liderat per Joan Albanell, de l\u2019HMRIB i l\u2019Hospital del Mar, va incloure 189 dones amb c\u00e0ncer de mama avan\u00e7at amb receptors hormonals positius i HER2 negatiu. L\u2019estudi va comparar fulvestrant amb la combinaci\u00f3 de fulvestrant i palbociclib, un inhibidor de CDK4\/6.<\/p>\n\n\n\n La combinaci\u00f3 va aconseguir mantenir la malaltia sense progressi\u00f3 durant m\u00e9s temps. Aix\u00f2 no equival a demostrar, per si sol, que les pacients visquin m\u00e9s: superviv\u00e8ncia lliure de progressi\u00f3 i superviv\u00e8ncia global s\u00f3n objectius diferents.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 es pot investigar si \u00e9s possible reduir la intensitat d\u2019un tractament. L\u2019assaig OPTIMAL<\/a>, encap\u00e7alat per Manel Algara, va comparar dues estrat\u00e8gies d\u2019irradiaci\u00f3 dels ganglis en 487 pacients amb c\u00e0ncer de mama inicial i afectaci\u00f3 ganglionar limitada. Als cinc anys, els resultats dels dos grups eren molt semblants, per\u00f2 l\u2019estudi no va poder demostrar estad\u00edsticament la no-inferioritat de l\u2019estrat\u00e8gia menys dirigida. Obtenir n\u00fameros semblants no \u00e9s el mateix que demostrar que dos tractaments s\u00f3n equivalents.<\/p>\n\n\n\n Hi ha preguntes sobre el c\u00e0ncer de mama que apareixen molt despr\u00e9s del diagn\u00f2stic. Per exemple, els inhibidors de l\u2019aromatasa s\u00f3n un tractament habitual en dones postmenop\u00e0usiques amb tumors sensibles a hormones. Redueixen els estr\u00f2gens, per\u00f2 aquest efecte pot afectar tamb\u00e9 la salut dels ossos.<\/p>\n\n\n\n Aquesta q\u00fcesti\u00f3 s\u2019ha seguit durant anys en la cohort B-ABLE de l\u2019HMRIB. En un estudi publicat el 2025 a<\/a> Maturitas<\/a><\/em>, Nat\u00e0lia Garc\u00eda-Giralt, S\u00f2nia Servitja, Xavier Nogu\u00e9s i col\u00b7laboradors van estudiar com canviaven diferents components de l\u2019os del f\u00e8mur durant el tractament per entendre millor aquesta p\u00e8rdua \u00f2ssia.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 no totes les seq\u00fceles es poden mesurar en una imatge. Un estudi publicat el 2026 a<\/a> Supportive Care in Cancer<\/a><\/em>, amb participaci\u00f3 del grup d\u2019Epidemiologia i Avaluaci\u00f3 de l\u2019HMRIB i Maria Sala com a autora s\u00e8nior, va reunir dones que havien passat per un c\u00e0ncer de mama i professionals sanitaris per reconstruir qu\u00e8 passa durant el seguiment a llarg termini.<\/p>\n\n\n\n Van apar\u00e8ixer necessitats molt diferents: controlar les seq\u00fceles f\u00edsiques i una possible recurr\u00e8ncia, tenir suport psicol\u00f2gic, tornar a la feina, adoptar h\u00e0bits saludables o saber a quin professional adre\u00e7ar-se quan el seguiment oncol\u00f2gic es va espaiant. Tant les participants com els professionals assenyalaven especialment la necessitat de millorar la coordinaci\u00f3 assistencial i el suport psicol\u00f2gic.<\/p>\n\n\n\n El c\u00e0ncer de mama, per tant, no planteja una \u00fanica pregunta. N\u2019hi ha abans que aparegui un tumor, mentre creix, quan respon a un tractament, quan intenta disseminar-se i tamb\u00e9 anys despr\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n Mirar-lo de prop vol dir acceptar aquesta complexitat. I estudiar cadascuna d\u2019aquestes parts ens ajuda a entendre per qu\u00e8 una mateixa malaltia pot seguir camins tan diferents.<\/p>\n\n\n\n El c\u00e0ncer de mama inclou tumors molt diferents. Repassem la recerca dels centres del PRBB sobre detecci\u00f3, met\u00e0stasi, resist\u00e8ncia als tractaments i salut despr\u00e9s del c\u00e0ncer.<\/p>\n","protected":false},"author":37,"featured_media":52611,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[497,265,279,213,295,273],"new-type":[38],"class_list":["post-52610","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-cancer-de-mama","tag-crg-ca","tag-embl-barcelona-ca","tag-imim","tag-isglobal-cat","tag-melis-upf-ca","new-type-a-fons"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52610","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/37"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=52610"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52610\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":52653,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52610\/revisions\/52653"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/52611"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=52610"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=52610"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=52610"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=52610"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Abans del diagn\u00f2stic: risc i detecci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
El tumor no creix sol<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
<\/figure>\n\n\n\nSortir del tumor i sobreviure lluny d\u2019ell<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Quan el tumor aconsegueix passar desapercebut<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Del laboratori a la cl\u00ednica<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Quan el tractament s\u2019acaba<\/strong><\/h2>\n\n\n\n