{"id":52571,"date":"2026-11-05T13:14:10","date_gmt":"2026-11-05T12:14:10","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=52571"},"modified":"2026-11-05T13:14:13","modified_gmt":"2026-11-05T12:14:13","slug":"lart-al-prbb","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/lart-al-prbb\/","title":{"rendered":"L’art al PRBB"},"content":{"rendered":"\n

Marie Curie, despr\u00e9s de molts anys i moltes tones d\u2019uranita, va aconseguir a\u00efllar dos elements nous per a la humanitat, el poloni i el radi. En cada gram d\u2019uranita existeixen mol\u00e8cules d\u2019aquests dos nous elements; invisibles, per\u00f2 hi son. En l\u2019art passa el mateix: existeixen moltes obres d\u2019art i, en un rac\u00f3 de cadascuna d\u2019elles, un element nou per a la humanitat.<\/p>\n\n\n\n

En aquest article fem doncs un recull d\u2019algunes de les obres d\u2019art que conviuen amb la ci\u00e8ncia i amb la nostra vida di\u00e0ria al Parc de Recerca Biom\u00e8dica de Barcelona (PRBB)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

De cometes i de c\u00e8l\u00b7lules<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Un cometa de viatge que travessa una gal\u00e0xia, directe cap al forat negre ve\u00ed\u2026 de cap a la dimensi\u00f3 desconeguda! Una c\u00e8l\u00b7lula en ple proc\u00e9s de mitosi<\/a>, tranquil\u00b7lament envoltada d\u2019altres elements aliens a la seq\u00fc\u00e8ncia de la creaci\u00f3. \u00c9s Ras 3, i \u00e9s el primer que veieu cada mat\u00ed a la recepci\u00f3 del PRBB.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n
\n
\"Quadre
Ras 3<\/em>, de Ferran Garc\u00eda Sevilla, a la recepci\u00f3 del PRBB.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Ferran Garc\u00eda Sevilla<\/strong> (Palma de Mallorca, 1949) va comen\u00e7ar als anys 80, amb regust elemental, instintiu, eliminant la dist\u00e0ncia entre les cultures primitives i el grafit urb\u00e0. La pintura de Garc\u00eda Sevilla a vegades sembla un cel de focs artificials, una dansa tribal, d\u2019altres, i tamb\u00e9 provoca, denuncia i fa pensar en el temps, l\u2019espai i el color. El pintor diu de s\u00ed mateix: \u201cjo no pinto els quadres, els quadres em pinten a mi\u201d. \u00c9s el temps que fa els humans, i no a l\u2019inrev\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

I la pintura nom\u00e9s n\u2019\u00e9s el rastre, l\u2019estela que deixa el cometa. Ara que les tardes es confonen amb la nit, quan sortiu del PRBB, passat el control d\u2019acc\u00e9s i a punt de marxar cap a casa, mireu enrere: tanta llum promet que un dia d\u2019aquests arribar\u00e0 la primavera.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u00c8tica o est\u00e8tica?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Segons el fil\u00f2sof alemany Heidegger, el problema de l\u2019art no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 est\u00e8tica sin\u00f3 la veritat. En l\u2019art conceptual s\u00f3n m\u00e9s importants les idees dins l\u2019obra que l\u2019objecte en si mateix i l\u2019obra d\u2019art conceptual es va creant dins el nostre cervell a mida que passa el temps. Aix\u00ed, l\u2019espectador esdev\u00e9 creador.  <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n
\n
\"Vitrina
Exogen\/Endogen<\/em>, de Francesc Abad.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Exogen\/Endogen<\/em>, de Francesc Abad<\/strong> (Terrassa, 1944), curiosament est\u00e0 situat a l\u2019exterior de l\u2019edifici a la pla\u00e7a interior del PRBB. Exogen (de fora), l\u2019escor\u00e7a d\u2019un arbre amb la imatge d\u2019unes palmeres, Endogen (de dins), un tronc sense escor\u00e7a i sense projecci\u00f3 de cap imatge. Una escor\u00e7a sola \u00e9s inert, no pot regenerar un arbre, i l\u2019interior del tronc tampoc no viur\u00e0 gaire sense generar una nova escor\u00e7a. No poden existir l\u2019un sense l\u2019altre.<\/p>\n\n\n\n

El pensament cr\u00edtic crea la reflexi\u00f3 sobre la informaci\u00f3 que ens arriba i \u00e9s el que modifica la nostra pr\u00f2pia escor\u00e7a. Diuen que tot el que sabem se\u2019ns reflecteix als ulls, i que tot el que ens ha passat se\u2019ns reflecteix a la pell. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

De grecs i n\u00fameros<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Comen\u00e7arem amb 3 paraules. Kal\u00f3s<\/em> que vol dir bellesa, Eid\u00f3s<\/em> que significa imatge i Scopeo<\/em>, el verb observar, s\u00f3n tres mots grecs que barrejats construeixen el terme Calidoscopi<\/strong>, m\u00e0quina que accionada correctament produeix una imatge bella i sempre canviant.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n
\n
\"Composici\u00f3
Una de les composicions fotogr\u00e0fiques de Manuel Serra sobre l\u2019edifici del PRBB.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Manuel Serra<\/strong> (Barcelona, 1949) ha fet de calidoscopi. Amb un carret de 36 fotos va realitzar una foto des d\u2019un angle recte, despr\u00e9s oblic i una altra a l\u2019horitz\u00f3, en total 3 exposicions des del mateix punt. Va repetir el moviment 12 vegades fins a girar 360\u00ba sobre si mateix, les va disposar seguint un ordre l\u00f2gic i com a resultat va obtenir un nombre infinit d\u2019edificis PRBB situats a les oficines del Consorci PRBB.<\/p>\n\n\n\n

El mot fotografia<\/strong> prov\u00e9 tamb\u00e9 del grec i significa dibuixar amb la llum, i una foto plasma les llums i les ombres de la realitat que veiem sobre un paper qu\u00edmic. Per\u00f2 en veure-les revelades, les imatges no s\u00f3n les mateixes que hem vist en un principi. Igual que els pintors van decidir no representar mai m\u00e9s la natura sin\u00f3 interpretar-la, la fotografia ha quedat alliberada de la c\u00e0rrega de reproduir exactament un edifici i n\u2019ha dibuixat uns quants on tot est\u00e0 per fer i tot \u00e9s possible.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Monstres<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Segons Pit\u00e0gores, la m\u00fasica \u00e9s la traducci\u00f3 auditiva d\u2019una cosa tan abstracta com s\u00f3n les matem\u00e0tiques, que s\u00f3n l\u2019estructura de l\u2019univers. I qu\u00e8 hi ha a la vegada de m\u00e9s abstracte i entenedor que la m\u00fasica? A la sala de juntes del Consorci PRBB, a la quarta planta del Parc, trobem dues obres d\u2019Antoni T\u00e0pies<\/strong> (Barcelona, 1923 \u2013 Barcelona, 2012) que intenten ser la traducci\u00f3 visual del que no t\u00e9 ni forma ni color a un idioma no sempre f\u00e0cil d\u2019entendre, la pintura.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n
\n
\"GAT,
GAT<\/em>, d\u2019Antoni T\u00e0pies, a la sala de juntes del Consorci PRBB.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Hi ha persones que pateixen trastorns d\u2019ansietat<\/a>, diuen que un pes els oprimeix el pit i tenen dificultats per respirar i a vegades, fins i tot, per anar al supermercat. Si poguessin arrencar-se del pit aquesta sensaci\u00f3 i estavellar-la contra la paret segurament s\u2019assemblaria a \u201cGAT\u201d: tres ulls sobre una forma negra amb fons vermell que mira fixament. S\u2019assembla als personatges que habitaven dessota el llit i a dins de l\u2019armari quan \u00e9rem petits, \u00e9s la por a la por, por de no saber qu\u00e8 ens passa i de no poder-ho controlar. Per sort Antoni T\u00e0pies li ha donat forma i color i ara ja sabem quina cara fa el monstre que ens acompanya al s\u00faper i no ens deixa respirar tranquils.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Abracadabra<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Donar forma a aquest m\u00f3n invisible \u00e9s una feina complicada. T\u00e0pies<\/strong> despulla la mat\u00e8ria del seu significat real i va m\u00e9s enll\u00e0. Agafa una tela i la grata, li enganxa paper de diari i hi pinta al damunt. Sembla que vulgui veure si la mat\u00e8ria t\u00e9 entranyes. Per\u00f2 com que va comen\u00e7ar pintant somnis, pintant el que nom\u00e9s existeix en la ment, sembla que li ha quedat la d\u00e8ria de donar forma al que no en t\u00e9. Dona forma a l\u2019\u00e0nima i dona \u00e0nima a la forma, fa apar\u00e8ixer l\u2019objecte vertader. \u00c9s com si llanc\u00e9s un pot de pintura per revelar la figura de l\u2019home invisible o tenyir una c\u00e8l\u00b7lula per veure-la amb el microscopi<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n
\n
\"Obra
Roig i negre 1<\/em> (1985), d\u2019Antoni T\u00e0pies, a la sala de juntes del Consorci PRBB.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

El llenguatge (l\u2019alfabet), segons T\u00e0pies, \u00e9s el recurs leg\u00edtim de la ra\u00f3 per copiar figures mentals<\/a>. Mai ning\u00fa no pintar\u00e0 res que s\u2019assembli a la nostra pr\u00f2pia realitat. En aquesta segona obra, titulada Roig i negre 1 <\/em>(1985), hi ha les lletres g a t<\/em>. A partir de tres lletres, el cervell ha fet una rapid\u00edssima associaci\u00f3 d\u2019idees, tot i que no hi ha res en la imatge que ens faci pensar en\u2026 en qu\u00e8 ens fa pensar? Fent m\u00e0gia, abracadabra, ha aparegut quelcom davant nostre, i segons la nostra experi\u00e8ncia no hi hauria de ser. Digueu els sons g a t<\/em> seguits, i fixeu-vos en la imatge que us ha aparegut al cap, ser\u00e0 la imatge vertadera, feta a la vostra mida, a partir de l\u2019experi\u00e8ncia \u00fanica i personal. A partir d\u2019aqu\u00ed sou lliures, descobriu el nou m\u00f3n!<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

L\u2019art camina amb la ci\u00e8ncia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019artista barcelon\u00ed Antoni Llena<\/strong> (1942) \u00e9s l\u2019autor de la cara gegant que es troba a la pla\u00e7a de prop del PRBB (s\u00ed, aquella que travesseu cada dia per anar a agafar el metro). Es diu David i Goliat, si us hi poseu a sota sabreu qui \u00e9s qui.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n
\n
\"Quadre
Escriure en una llengua que es mor (la pintura)<\/em>, d\u2019Antoni Llena, al LabCaf\u00e8 del PRBB.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Llena tamb\u00e9 \u00e9s el creador d\u2019aquell quadre que tothom mira i ning\u00fa no ent\u00e9n, que es troba al fons del LabCaf\u00e8<\/a> i que es titula \u201cEscriure en una llengua que es mor (la pintura)<\/strong>\u201d. Llena pinta l\u2019ef\u00edmer, all\u00f2 vol\u00e0til, per\u00f2 que queda penjat d\u2019una paret per a alertar-nos que el temps es compta per segons, que tot passa\u2026<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Els textos sobre les obres s\u00f3n d\u2019Isabel R\u00e0fols i es van publicar originalment a l\u2019Ellipse.<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un recorregut per algunes de les obres d\u2019art exposades al Parc de Recerca Biom\u00e8dica de Barcelona.<\/p>\n","protected":false},"author":29,"featured_media":43045,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[28],"tags":[578,227,617],"new-type":[35],"class_list":["post-52571","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-comunitat","tag-art","tag-prbb-ca","tag-somprbb","new-type-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52571","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/29"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=52571"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52571\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":52585,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52571\/revisions\/52585"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=52571"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=52571"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=52571"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=52571"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}