{"id":52372,"date":"2026-09-14T15:38:25","date_gmt":"2026-09-14T13:38:25","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=52372"},"modified":"2026-09-14T15:50:27","modified_gmt":"2026-09-14T13:50:27","slug":"anneke-keizer-persones-felices-animals-felicos-millors-resultats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/anneke-keizer-persones-felices-animals-felicos-millors-resultats\/","title":{"rendered":"Anneke Keizer: \u00abPersones felices, animals feli\u00e7os, millors resultats\u00bb\u00a0"},"content":{"rendered":"\n

Treballar amb animals emprats en recerca pot comportar una c\u00e0rrega emocional que no sempre \u00e9s f\u00e0cil de posar en paraules. Aquesta c\u00e0rrega pot derivar en fatiga per compassi\u00f3<\/a>, una forma d\u2019esgotament emocional que pot apar\u00e8ixer despr\u00e9s de treballar amb animals de recerca.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Anneke Keizer, especialista en fatiga per compassi\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit de les ciencies que empren animals per la recerca, fa 16 anys que ajuda estabularis i centres de recerca amb animals a entendre i abordar aquesta q\u00fcesti\u00f3. Al novembre visitar\u00e0 el Parc de Recerca Biom\u00e8dica de Barcelona<\/a> (PRBB) per dur a terme una diagnosi interna sobre la fatiga per compassi\u00f3 al Parc.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

A trav\u00e9s d\u2019una xerrada i de converses confidencials amb persones vinculades a la recerca amb animals, recollir\u00e0 experi\u00e8ncies, identificar\u00e0 necessitats i oferir\u00e0 recomanacions adaptades a la comunitat del PRBB, on es treballa principalment amb ratolins, rates, peixos zebra i alguns models de Xenopus<\/em>. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Qu\u00e8 fa que les persones que treballen amb animals emprats en recerca siguin especialment vulnerables a la fatiga per compassi\u00f3?<\/strong> <\/h2>\n\n\n\n

Hi ha molts factors. Per\u00f2 un dels principals \u00e9s molt senzill: les persones construeixen relacions amb els animals amb qu\u00e8 treballen. <\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 pot passar quan en tenen cura cada dia, quan els fan seguiment o quan participen en procediments i decisions dif\u00edcils. No es tracta nom\u00e9s d\u2019un moment concret. \u00c9s l\u2019acumulaci\u00f3 de responsabilitat, l\u2019exposici\u00f3 repetida a situacions dif\u00edcils i, de vegades, la sensaci\u00f3 que cal continuar endavant sense gaire espai per parlar del que aix\u00f2 implica. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Al PRBB, els equips treballen principalment amb rosegadors i models aqu\u00e0tics, incloent-hi ratolins, rates, peixos zebra i alguns<\/strong> Xenopus<\/em><\/strong>. L\u2019impacte emocional varia segons l\u2019esp\u00e8cie?<\/strong> <\/h2>\n\n\n\n

La manera com les persones es relacionen amb els animals pot variar segons l\u2019esp\u00e8cie. Per\u00f2 els vincles emocionals no es limiten als animals que ens resulta f\u00e0cil recon\u00e8ixer com a individus. Les persones que treballen amb rosegadors o models aqu\u00e0tics tamb\u00e9 poden arribar a con\u00e8ixer molt b\u00e9 el seu comportament, les seves rutines i les seves necessitats. <\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 \u00e9s especialment cert en el cas de les persones que cuiden els animals cada dia. Els observen, els manipulen i intenten assegurar-se que tinguin la millor vida possible durant l\u2019estudi. Amb el temps, aix\u00f2 genera un fort sentit de responsabilitat. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019enriquiment ambiental tamb\u00e9 pot tenir-hi un paper. Quan les persones cuidadores veuen com els animals responen al material de nidificaci\u00f3, als refugis o a altres formes d\u2019enriquiment, aprenen m\u00e9s sobre el seu comportament i les seves prefer\u00e8ncies. Aix\u00f2 les pot apropar als animals. I pot fer que el final d\u2019un estudi sigui emocionalment dif\u00edcil, tant si treballen amb rosegadors com amb models aqu\u00e0tics. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

La fatiga per compassi\u00f3 pot afectar les persones de manera diferent segons el seu rol? I per qu\u00e8 \u00e9s important escoltar-les totes?<\/strong> <\/h2>\n\n\n\n

S\u00ed. Veterinaris i veterin\u00e0ries, personal de cura animal i assistents veterinaris sovint estan m\u00e9s a prop dels animals perqu\u00e8 hi interactuen cada dia. El personal investigador pot tenir-hi un contacte menys directe, tot i que aix\u00f2 varia molt. Algunes persones hi estan molt implicades, mentre que d\u2019altres poden estar m\u00e9s centrades en els resultats de l\u2019estudi. Aquesta difer\u00e8ncia de vegades pot generar tensi\u00f3 amb les persones responsables de la cura di\u00e0ria dels animals. <\/p>\n\n\n\n

Els i les estudiants de doctorat tamb\u00e9 es poden veure especialment afectats. Trobo que les generacions m\u00e9s joves sovint estan m\u00e9s disposades a recon\u00e8ixer i expressar les seves emocions. Moltes persones de generacions anteriors van aprendre a no mostrar emocions ni vincular-se. Aix\u00f2 pot ser encara m\u00e9s marcat en algunes cultures professionals, o entre homes a qui se\u2019ls va ensenyar que mostrar emocions no era acceptable.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 la fatiga per compassi\u00f3 no es limita a les persones que interactuen m\u00e9s directament amb els animals. El personal implicat en el rentat de g\u00e0bies, la neteja o el suport a l\u2019estabulari tamb\u00e9 pot experimentar malestar. <\/p>\n\n\n\n

De vegades, les persones plantegen q\u00fcestions molt pr\u00e0ctiques que no es reconeixen immediatament com a relacionades amb la fatiga per compassi\u00f3. Un terra rellisc\u00f3s pot semblar un problema de manteniment. Per\u00f2 si alg\u00fa porta una g\u00e0bia, cau i t\u00e9 por que tant la persona com l\u2019animal puguin prendre mal, aix\u00f2 es converteix en una font d\u2019estr\u00e8s. Escoltar el personal pot revelar aquestes connexions i identificar canvis que poden millorar tant el benestar de les persones com la cura dels animals. <\/p>\n\n\n\n

Independentment del seu rol, tothom qui manipula animals hauria de fer-ho amb compassi\u00f3, fins i tot en una acci\u00f3 tan rutin\u00e0ria com pesar-los. Sovint dic: persones felices, animals feli\u00e7os, millors resultats. Cuidar el benestar del personal i el benestar animal tamb\u00e9 contribueix a fer millor ci\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Quins senyals poden indicar que alg\u00fa est\u00e0 experimentant fatiga per compassi\u00f3?<\/strong> <\/h2>\n\n\n\n

L\u2019a\u00efllament \u00e9s un senyal important. Les persones es poden allunyar de l\u2019equip, tornar-se inusualment callades o amagar-se. Poden anar a un vestidor o a una escala per seure soles. Altres poden sentir-se tristes, sobrepassades o a punt de plorar, especialment al voltant de procediments dif\u00edcils o al final d\u2019un estudi. <\/p>\n\n\n\n

Les persones responsables dels equips han de ser presents. Han de circular per l\u2019estabulari i parar atenci\u00f3 als canvis en el comportament de les persones. Si alg\u00fa ja no parla o ja no socialitza amb l\u2019equip, \u00e9s important apropar-s\u2019hi i preguntar-li com est\u00e0. <\/p>\n\n\n\n

I despr\u00e9s escoltar. Aix\u00f2 \u00e9s important. Les persones no sempre necessiten consells. De vegades simplement necessiten que alg\u00fa les escolti sense dir-los de seguida qu\u00e8 haurien de fer. <\/p>\n\n\n\n

Els estabularis haurien de deixar clar que aquestes emocions s\u00f3n normals. Ning\u00fa hauria de tenir por o vergonya de parlar-ne. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Algunes persones es preocupen perqu\u00e8 mostrar emocions pugui posar en dubte la seva professionalitat, o senten que aix\u00f2 simplement forma part de la feina. Qu\u00e8 els diries?<\/strong> <\/h2>\n\n\n\n

Cuidar no et fa menys professional. Pensem, per exemple, en metges i infermeres. Quan escolten, mostren empatia i es preocupen de veritat pel que est\u00e0s vivint, sovint els considerem millors professionals. Passa el mateix quan es treballa amb animals. Si et preocupes per ells i tens el comprom\u00eds de donar-los la millor vida possible, est\u00e0s sent professional. <\/p>\n\n\n\n

No us avergonyiu d\u2019aquests sentiments. Sovint venen del fet de preocupar-vos pels animals i de voler fer b\u00e9 la feina. Aquestes s\u00f3n exactament les persones que necessitem en la recerca amb animals. Necessitem persones que parin atenci\u00f3, que cuidin i que assumeixin responsabilitats. <\/p>\n\n\n\n

Per a les institucions, el primer pas \u00e9s recon\u00e8ixer que aquestes emocions existeixen i que ning\u00fa n\u2019est\u00e0 exempt. Despr\u00e9s cal oferir orientaci\u00f3 i crear oportunitats segures per parlar de la fatiga per compassi\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Una opci\u00f3 \u00e9s formar una persona de l\u2019equip com a referent de suport entre iguals: alg\u00fa que s\u00e0piga escoltar, respecti la confidencialitat i no faci safareig. En un estabulari relativament petit, fins i tot una sola persona de confian\u00e7a i ben formada podria marcar la difer\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n

El suport tamb\u00e9 pot incloure converses en grup, abordar la fatiga per compassi\u00f3 en reunions d\u2019equip, crear zones de descans acollidores o espais tranquils, i trobar maneres de recon\u00e8ixer o commemorar els animals. Per\u00f2 les mesures concretes haurien de sorgir del que realment necessiten les persones de cada instal\u00b7laci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Visitar\u00e0s el PRBB al novembre. En qu\u00e8 consistir\u00e0 aquest proc\u00e9s?<\/strong> <\/h2>\n\n\n\n

Comen\u00e7ar\u00e9 amb una sessi\u00f3 d\u2019una hora per explicar qu\u00e8 \u00e9s la fatiga per compassi\u00f3 i qu\u00e8 poden fer les persones per cuidar-se, tant a la feina com a casa. Tamb\u00e9 parlarem del llenguatge que s\u2019utilitza als estabularis i dels tipus de suport que s\u2019hi poden introduir. <\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s far\u00e9 converses confidencials amb persones que treballen amb animals o que tenen rols vinculats a la recerca amb animals. Aix\u00f2 no hauria d\u2019incloure nom\u00e9s veterinaris i veterin\u00e0ries i personal de cura animal, sin\u00f3 tamb\u00e9 personal investigador, persones implicades en el rentat de g\u00e0bies i la neteja, i membres de comit\u00e8s d\u2019\u00e8tica o de bones pr\u00e0ctiques. <\/p>\n\n\n\n

Les converses duraran aproximadament 30 minuts. Prendr\u00e9 notes, per\u00f2 no registrar\u00e9 els noms de les persones. Nom\u00e9s identificar\u00e9 el seu rol professional general. Les persones participants tamb\u00e9 em podran dir si hi ha alguna cosa que no volen que inclogui a les meves notes o a l\u2019informe. <\/p>\n\n\n\n

Vull entendre si les persones estan experimentant fatiga per compassi\u00f3 i qu\u00e8 pensen que podria millorar el seu entorn de treball. Al final de la visita, compartir\u00e9 els principals temes i suggeriments que hagin sorgit. Despr\u00e9s preparar\u00e9 un informe amb recomanacions per al PRBB. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les persones que treballen amb animals emprats en recerca poden experimentar fatiga per compassi\u00f3, especialment quan la cura, la responsabilitat i les decisions dif\u00edcils formen part del seu dia a dia. <\/p>\n","protected":false},"author":37,"featured_media":52369,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[26,32],"tags":[205,227,617],"new-type":[35],"class_list":["post-52372","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","category-vida-cientifica","tag-organismes-model","tag-prbb-ca","tag-somprbb","new-type-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52372","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/37"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=52372"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52372\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":52376,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52372\/revisions\/52376"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/52369"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=52372"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=52372"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=52372"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=52372"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}