![\"\"](\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/infografia_4_idees_rellotges_biologics_Ellipse_CA.png\")
<\/figure>\n\n\n\nUn rellotge central i molts rellotges perif\u00e8rics<\/h2>\n\n\n\n
El principal rellotge circadi\u00e0 dels mam\u00edfers es troba al nucli supraquiasm\u00e0tic<\/strong>, una petita regi\u00f3 de l\u2019hipot\u00e0lem al cervell que rep informaci\u00f3 sobre la llum a trav\u00e9s dels ulls<\/strong>. Tanmateix, gaireb\u00e9 totes les c\u00e8l\u00b7lules disposen d\u2019un mecanisme molecular propi capa\u00e7 de generar oscil\u00b7lacions d\u2019unes 24 hores. El fetge, els m\u00fasculs, la pell o el sistema immunitari tamb\u00e9 tenen els seus propis \u201crellotges\u201d.<\/strong><\/p>\n\n\n\n La llum \u00e9s el principal senyal per sincronitzar el rellotge de l\u2019hipot\u00e0lem. Per\u00f2 quan parlem de teixits perif\u00e8rics tamb\u00e9 entren en lloc altres senyals com els horaris dels \u00e0pats, el dejuni, l\u2019activitat f\u00edsica o la temperatura. Els estils de vida actual, amb exposici\u00f3 a llum nocturna, poc descans i \u00e0pats a hores irregulars poden generar un desajust entre el temps real exterior, els nostres h\u00e0bits i els ritmes interns del nostre cos.<\/p>\n\n\n\n Una de les maneres de veure fins on arribar aquesta regulaci\u00f3 \u00e9s observar l\u2019activitat dels gens al llarg del dia. Aix\u00f2 \u00e9s precisament el que va fer un estudi<\/a> liderat pels grups de recerca del Dr. Manuel Irimia<\/a>, del Centre de Regulaci\u00f3 Gen\u00f2mica (CRG)<\/a> i del Departament de Medicina i Ci\u00e8ncies de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra<\/a> (MELIS-UPF), i del Dr. Roderic Guig\u00f3<\/a>, del Centre de Regulaci\u00f3 Gen\u00f2mica (CRG)<\/a>. L\u2019estudi va analitzar l\u2019expressi\u00f3 g\u00e8nica de 46 teixits humans de 932 donants del projecte Genotype-Tissue Expression<\/a> (GTEx).<\/p>\n\n\n\n La recerca, publicada a PLOS Biology el 2023<\/a>, va mostrar que la variaci\u00f3 entre el dia i la nit no \u00e9s igual a tot el cos<\/strong>. Als ventricles del cor<\/strong> i als pulmons<\/strong>, prop d\u2019una cinquena part dels gens expressats<\/strong> variaven segons el moment del dia<\/strong>; en altres teixits, aquesta oscil\u00b7laci\u00f3 era molt menor. L\u2019equip tamb\u00e9 va identificar centenars de gens amb patrons di\u00fcrns o nocturns<\/strong> compartits entre teixits i variacions estacionals, especialment al cervell i en gens relacionats amb la resposta immunit\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n \u201cAquestes troballes podrien ajudar a ajustar el moment d\u2019administraci\u00f3 dels f\u00e0rmacs als ritmes circadians d\u2019expressi\u00f3 g\u00e8nica. Tamb\u00e9 podrien tenir implicacions per als assaigs cl\u00ednics, ja que l\u2019efecte d\u2019una mateixa dosi pot variar segons l\u2019estaci\u00f3 de l\u2019any\u201d<\/em><\/p>Dr. Roderic Guig\u00f3, Investigador principal del Centre de Regulaci\u00f3 Gen\u00f2mica (CRG)<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n Saber que els teixits tenen rellotges propis obre la pregunta de fins a quin punt poden funcionar de manera aut\u00f2noma i com es comuniquen entre ells. Un estudi, publicat a Cell Reports<\/a>, va analitzar la cooperaci\u00f3 entre els rellotges circadians del m\u00fascul i el fetge. <\/p>\n\n\n\n La recerca va estar liderada, entre altres investigadores i investigadors, per Purificaci\u00f3n Mu\u00f1oz<\/strong><\/strong>, aleshores investigadora del Departament de Medicina i Ci\u00e8ncies de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra<\/a> (MELIS-UPF) i actualment investigadora principal a Altos Labs a San Diego. L’estudi va mostrar que tots dos teixits podien mantenir ritmes propis sense el rellotge central, per\u00f2 amb menys intensitat<\/strong>. Tamb\u00e9 es va observar que per regular b\u00e9 el metabolisme de la glucosa tamb\u00e9 calia una coordinaci\u00f3 m\u00ednima<\/strong> entre els \u00f2rgans i el suport dels cicles d\u2019alimentaci\u00f3 i dejuni.<\/p>\n\n\n\n Una altra investigaci\u00f3<\/a>, liderada tamb\u00e9 per Purificaci\u00f3n Mu\u00f1oz i Salvador Aznar Benitah, de l\u2019IRB Barcelona<\/a>, va estudiar la comunicaci\u00f3 entre els rellotges circadians del cervell i el m\u00fascul<\/strong>. El treball, publicat a Science<\/em> el 2024<\/a>, va mostrar en ratolins que aquesta coordinaci\u00f3 contribueix a mantenir la funci\u00f3 muscular i a prevenir-ne l\u2019envelliment prematur<\/strong>. En animals envellits, restringir l\u2019alimentaci\u00f3 a la fase activa compensava parcialment l\u2019abs\u00e8ncia del rellotge central i mitigava la p\u00e8rdua de massa i for\u00e7a muscular.<\/p>\n\n\n\n Aquests experiments no es poden convertir directament en recomanacions per a les persones, per\u00f2 mostren que els horaris d\u2019alimentaci\u00f3 actuen com un senyal que ajuda a coordinar el metabolisme entre \u00f2rgans.<\/p>\n\n\n\n Un treball publicat a Cell Stem Cell el 2024<\/u><\/a>, liderat per Thomas Mortimer, del VHIR, i Patrick-Simon Welz<\/a>, de l\u2019Hospital del Mar Research Institute<\/a>, va mostrar que el rellotge de l\u2019epidermis<\/strong> no es limita a obeir el del cervell, sin\u00f3 que interpreta els senyals i els adapta a les necessitats de la pell<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n Aquesta coordinaci\u00f3 ajuda a evitar que la replicaci\u00f3 de l\u2019ADN coincideixi amb els moments de m\u00e0xima exposici\u00f3 a la radiaci\u00f3 ultraviolada, quan augmentaria el risc d\u2019acumular mutacions. <\/p>\n\n\n\n Si els \u00e0pats ajuden a sincronitzar els rellotges perif\u00e8rics, pot influir en la salut l\u2019hora en qu\u00e8 mengem? Aquesta \u00e9s la pregunta central de la crononutrici\u00f3<\/a><\/strong>, un camp que combina nutrici\u00f3, ritmes circadians i epidemiologia.<\/p>\n\n\n\n A l\u2019Institut de Salut Global de Barcelona<\/a> (ISGlobal), l\u2019equip de Camille Lassale<\/a> estudia com l\u2019hora del primer i l\u2019\u00faltim \u00e0pat, la durada del dejuni nocturn o la regularitat dels horaris es relacionen amb la salut en grans cohorts de poblaci\u00f3. El 2023, un estudi de NutriNet-Sant\u00e9<\/a> va associar esmorzar despr\u00e9s de les nou amb un risc m\u00e9s alt de diabetis de tipus 2 que fer-ho abans de les vuit<\/strong>. Un altre treball de la mateixa cohort, amb m\u00e9s de 100.000 participants i publicat a Nature Communications<\/u><\/a>, va relacionar els \u00e0pats m\u00e9s tardans amb un risc cardiovascular m\u00e9s elevat<\/strong>. Un dejuni nocturn m\u00e9s llarg s\u2019associava amb menys risc cerebrovascular quan tamb\u00e9 s\u2019avan\u00e7aven el primer i l\u2019\u00faltim \u00e0pat.<\/p>\n\n\n\n El 2024 un estudi de la cohort catalana GCAT d’adults entre 40 i 65 anys,\u00a0publicat a\u00a0<\/a>International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity<\/em><\/a>, va descriure\u00a0patrons crononutricionals diferents en homes i dones<\/strong>. Un primer \u00e0pat m\u00e9s tard\u00e0 i un dejuni nocturn m\u00e9s curt\u00a0s\u2019associaven amb un \u00edndex de massa corporal m\u00e9s alt<\/strong>. En canvi, saltar-se l\u2019esmorzar per allargar el dejuni no es va relacionar amb una reducci\u00f3 de pes.<\/p>\n\n\n\n \u201cEncara \u00e9s massa aviat per extreure conclusions definitives i caldr\u00e0 esperar evid\u00e8ncies m\u00e9s s\u00f2lides abans de fer recomanacions\u201d<\/p>Luciana Pons-Muzzo, primera autora de l\u2019estudi i investigadora d’ISGlobal<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n Tots aquests estudis s\u00f3n observacionals<\/strong>, \u00e9s a dir, permeten detectar associacions, per\u00f2 no demostren que canviar l\u2019hora dels \u00e0pats redueixi directament el risc<\/strong>. La feina, el son, l\u2019activitat f\u00edsica, la qualitat de la dieta o la situaci\u00f3 socioecon\u00f2mica tamb\u00e9 condicionen els horaris i s\u00f3n dif\u00edcils de separar completament a l\u2019hora de fer un estudi d\u2019aquest tipus.<\/p>\n\n\n\n Un dels reptes actuals \u00e9s entendre quins mecanismes biol\u00f2gics podrien explicar les associacions observades en les cohorts. Un estudi d\u2019ISGlobal publicat el 2026 a Molecular Nutrition & Food Research<\/em><\/a>, coordinat per Camille Lassale<\/strong>, ha comen\u00e7at a explorar aquesta q\u00fcesti\u00f3 durant l\u2019embar\u00e0s. L\u2019estudi va analitzar els h\u00e0bits crononutricionals de 389 dones embarassades de la cohort Barcelona Life Study (BiSC), aix\u00ed com mostres de placenta. L\u2019hora de sopar <\/strong>va ser l\u2019\u00fanic factor associat amb canvis en la metilaci\u00f3 de l\u2019ADN placentari<\/strong>, un mecanisme epigen\u00e8tic que regula l\u2019activitat dels gens sense modificar-ne la seq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n Els senyals afectaven gens relacionats amb el metabolisme del colesterol, la formaci\u00f3 de vasos sanguinis o la resposta al dany de l\u2019ADN. L\u2019estudi no permet saber si aquests canvis tenen conseq\u00fc\u00e8ncies per a la mare o el fetus, ni establir una hora \u00f2ptima per sopar. Ofereix, per\u00f2, una possible connexi\u00f3 entre un h\u00e0bit quotidi\u00e0 i la regulaci\u00f3 molecular de la placenta.<\/p>\n\n\n\n Aquesta connexi\u00f3 tamb\u00e9 centra el projecte CUPID<\/u><\/a>, liderat per ISGlobal<\/strong> i actiu fins al febrer de 2027. El projecte estudia els comportaments circadians de m\u00e9s de 8.000 persones de la cohort GCAT i analitza, en una submostra, si la metilaci\u00f3 de l\u2019ADN pot intervenir entre la desalineaci\u00f3 circadiana i el risc cardiometab\u00f2lic.<\/p>\n\n\n\n Les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019una alteraci\u00f3 circadiana podrien anar m\u00e9s enll\u00e0 del metabolisme. Una de les situacions que m\u00e9s clarament posa a prova els rellotges interns \u00e9s el treball nocturn, que obliga a mantenir-se en activitat quan l\u2019organisme espera descansar i que tamb\u00e9 pot despla\u00e7ar els horaris dels \u00e0pats.<\/p>\n\n\n\n El projecte SHE-WORK<\/u><\/a>, coordinat per ISGlobal<\/strong> i actiu fins a finals de 2028, estudia la salut sexual i mental de 307 dones treballadores di\u00fcrnes i nocturnes<\/strong>. Analitza la microbiota intestinal, els horaris alimentaris, biomarcadors hormonals i indicadors de salut menstrual i reproductiva. Com que el projecte encara est\u00e0 en curs, no se\u2019n poden avan\u00e7ar conclusions.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 l\u2019Hospital del Mar Research Institute (HMRIB) <\/strong>investiga una possible connexi\u00f3 entre la disrupci\u00f3 circadiana, la microbiota i la salut cerebral. Un projecte liderat pel grup de Patrick-Simon Welz<\/a>, a l\u2019HMRIB<\/strong>, estudia si la disrupci\u00f3 de la comunicaci\u00f3 circadiana entre l\u2019organisme i la microbiota pot afectar la fisiologia cerebral, el comportament i la cognici\u00f3<\/strong>. La recerca combina models experimentals i aproximacions multi\u00f2miques, per\u00f2 encara no se n\u2019han publicat els resultats.<\/p>\n\n\n\n La recerca del PRBB connecta a escales diferents. El CRG estudia l\u2019expressi\u00f3 dels gens; el MELIS-UPF i l\u2019Hospital del Mar Research Institute, la coordinaci\u00f3 entre el cervell i els teixits; i ISGlobal, la relaci\u00f3 entre els horaris quotidians i la salut de milers de persones. Els estudis poblacionals detecten patrons, mentre que els models experimentals ajuden a explorar-ne els mecanismes.<\/p>\n\n\n\n En el futur, aquesta dimensi\u00f3 temporal podria ajudar a afinar els horaris d\u2019alimentaci\u00f3, adaptar els tractaments o dissenyar intervencions per a persones que treballen de nit. Abans caldr\u00e0 combinar m\u00e9s evid\u00e8ncia experimental i poblacional. De moment, la recerca refor\u00e7a la idea que el cos no nom\u00e9s respon al que fem, sin\u00f3 tamb\u00e9 a quan ho fem<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n La recerca d\u2019ISGlobal, el CRG, el MELIS-UPF i l\u2019Hospital del Mar Research Institute mostra com els ritmes circadians intervenen en l\u2019alimentaci\u00f3, el metabolisme, l\u2019expressi\u00f3 dels gens i l\u2019envelliment dels teixits.<\/p>\n","protected":false},"author":37,"featured_media":52066,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[26,4],"tags":[265,332,213,295,273,303],"new-type":[38,15],"class_list":["post-52062","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","category-research","tag-crg-ca","tag-gens","tag-imim","tag-isglobal-cat","tag-melis-upf-ca","tag-salut-publica","new-type-a-fons","new-type-in-depth"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52062","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/37"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=52062"}],"version-history":[{"count":19,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52062\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":52305,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52062\/revisions\/52305"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/52066"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=52062"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=52062"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=52062"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=52062"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Els gens tampoc no funcionen igual a totes hores<\/h2>\n\n\n\n
Quan el cervell, el m\u00fascul i el fetge s\u2019han de coordinar<\/h2>\n\n\n\n
La pell tamb\u00e9 sap quina hora \u00e9s<\/h2>\n\n\n\n
No nom\u00e9s importa qu\u00e8 mengem, sin\u00f3 tamb\u00e9 quan ho fem<\/h2>\n\n\n\n
Dels h\u00e0bits als mecanismes moleculars<\/h2>\n\n\n\n
Quan perdre el ritme pot afectar altres sistemes<\/h2>\n\n\n\n
Cap a una medicina que tamb\u00e9 tingui en compte l\u2019hora<\/h2>\n\n\n\n
\n\n\n\nPer saber- ne m\u00e9s:<\/h2>\n\n\n\n