{"id":52036,"date":"2026-07-13T12:13:54","date_gmt":"2026-07-13T10:13:54","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=52036"},"modified":"2026-07-13T12:16:39","modified_gmt":"2026-07-13T10:16:39","slug":"fatiga-per-compassio-el-cost-emocional-de-treballar-amb-animals-en-recerca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/fatiga-per-compassio-el-cost-emocional-de-treballar-amb-animals-en-recerca\/","title":{"rendered":"Fatiga per compassi\u00f3: el cost emocional de treballar amb animals en recerca"},"content":{"rendered":"\n

En la recerca biom\u00e8dica, el treball amb animals forma part d\u2019un entorn altament regulat, sotm\u00e8s a criteris \u00e8tics, cient\u00edfics i de benestar animal molt estrictes<\/strong>. El seu \u00fas nom\u00e9s es planteja dins d\u2019un marc basat en els principis de les 3R<\/a><\/strong>: reempla\u00e7ar els animals sempre que sigui possible, reduir-ne el nombre al m\u00ednim imprescindible i refinar els procediments per minimitzar-ne el patiment i millorar-ne el benestar. Per\u00f2 darrere dels protocols, les autoritzacions i els procediments, hi ha tamb\u00e9 una dimensi\u00f3 humana que sovint queda en segon pla. Es tracta de l\u2019impacte emocional <\/strong>que pot tenir treballar de manera continuada amb animals en recerca. <\/p>\n\n\n\n

Les persones que treballen en estabularis, equips t\u00e8cnics o grups de recerca poden tenir un vincle professional molt estret amb els animals que cuiden o utilitzen en els seus estudis. Aquest treball requereix responsabilitat, precisi\u00f3 i sensibilitat, i tamb\u00e9 pot implicar situacions emocionalment dif\u00edcils, com la presa de decisions sobre l\u2019aplicaci\u00f3 de punts finals humanitaris o l’eutan\u00e0sia. Aquest esgotament emocional es coneix com a fatiga per compassi\u00f3<\/strong>.  <\/p>\n\n\n\n

La fatiga per compassi\u00f3 fa refer\u00e8ncia al malestar psicol\u00f2gic que poden experimentar les persones exposades de manera repetida al patiment, la vulnerabilitat o la mort d\u2019altres \u00e9ssers vius. \u00c9s un concepte que s\u2019ha estudiat sobretot en \u00e0mbits com la medicina, la infermeria, la veterin\u00e0ria, les cures o les emerg\u00e8ncies, per\u00f2 que cada vegada es reconeix m\u00e9s tamb\u00e9 en l\u2019\u00e0mbit de les ci\u00e8ncies d\u2019animals emprats en recerca. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Qu\u00e8 diu la recerca?<\/strong> <\/h2>\n\n\n\n

La literatura cient\u00edfica descriu la fatiga per compassi\u00f3 com un fenomen relacionat amb l\u2019estr\u00e8s traum\u00e0tic secundari, per\u00f2 diferent de la s\u00edndrome del burnout<\/em>. Tots dos poden compartir alguns s\u00edmptomes, com l\u2019esgotament emocional, la dist\u00e0ncia respecte a la feina o la p\u00e8rdua de motivaci\u00f3. Per\u00f2 mentre que el burnout <\/em>s\u2019associa sobretot a l\u2019estr\u00e8s laboral cr\u00f2nic, la sobrec\u00e0rrega o la manca de suport, la fatiga per compassi\u00f3 est\u00e0 m\u00e9s vinculada a l\u2019exposici\u00f3 continuada al patiment, la vulnerabilitat o la mort d\u2019altres \u00e9ssers vius. <\/p>\n\n\n\n

De fet, una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica publicada per Fiona Cocker i Nerida Joss el 2016<\/a>, centrada en professionals de la salut, les emerg\u00e8ncies i els serveis comunitaris, la defineix com una resposta d\u2019estr\u00e8s associada a l\u2019exposici\u00f3 continuada al patiment d\u2019altres persones<\/strong>. Aquesta revisi\u00f3 tamb\u00e9 subratlla que la fatiga per compassi\u00f3 pot afectar el benestar personal, la relaci\u00f3 amb els equips, la qualitat de l\u2019atenci\u00f3 i la continu\u00eftat professional. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

La fatiga per compassi\u00f3 no \u00e9s una manca de professionalitat, sin\u00f3 una resposta emocional que pot apar\u00e8ixer en feines basades en la cura i l\u2019exposici\u00f3 al patiment.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Un element important d\u2019aquesta recerca \u00e9s que la fatiga per compassi\u00f3 no s\u2019ent\u00e9n nom\u00e9s en negatiu. Eines com el q\u00fcestionari ProQOL<\/a> (de l’angl\u00e8s, Professional Quality of Life<\/em>) analitzen tres dimensions relacionades: el burnout<\/em>, l\u2019estr\u00e8s traum\u00e0tic secundari i la satisfacci\u00f3 per compassi\u00f3. Aquesta \u00faltima fa refer\u00e8ncia a la part positiva de la feina de cura, \u00e9s a dir, a la satisfacci\u00f3 de fer una tasca significativa, contribuir al benestar d\u2019altres \u00e9ssers vius i formar part d\u2019un projecte amb sentit. <\/p>\n\n\n\n

Quan aquest debat es trasllada a l\u2019\u00e0mbit de la recerca amb animals trobem encara pocs estudis. Per\u00f2 una noticia publicada a Science el 2023, posava la mirada a la fatiga per compassi\u00f3<\/a> entre professionals que treballen amb animals emprats en experimentaci\u00f3. La not\u00edcia recollia diferents dades nord-americanes segons les quals la fatiga per compassi\u00f3 pot afectar una proporci\u00f3 molt elevada de professionals en l\u2019\u00e0mbit de la recerca que treballen amb animals en algun moment de la seva carrera. La mateixa pe\u00e7a destacava que alguns dels principals factors desencadenants s\u00f3n l\u2019eutan\u00e0sia, la manca d\u2019av\u00eds sobre els punts finals dels estudis, la manca de suport social i la dificultat de parlar obertament del malestar dins de les institucions. <\/p>\n\n\n\n

Aquestes dades no s\u2019han de llegir com una xifra universal aplicable a tots els centres, sin\u00f3 com un senyal clara de que el fenomen existeix i que cal estudiar-lo en cada context.  <\/p>\n\n\n\n

Un altre punt que destaca la recerca \u00e9s que les respostes gen\u00e8riques al malestar emocional no sempre s\u00f3n suficients. Recomanacions com \u201cfer autocura\u201d o practicar ioga poden ser \u00fatils per a algunes persones, per\u00f2 no resolen necess\u00e0riament factors espec\u00edfics d\u2019aquest entorn professional. Per aix\u00f2, diferents iniciatives internacionals han comen\u00e7at a explorar mesures m\u00e9s adaptades a la realitat dels estabularis i dels equips de recerca. Entre aquestes mesures es troben millorar la comunicaci\u00f3 sobre els punts finals dels estudis, crear espais per compartir experi\u00e8ncies, recon\u00e8ixer millor la feina del personal de cura animal, refor\u00e7ar el vincle entre equips cient\u00edfics i personal t\u00e8cnic, o promoure pr\u00e0ctiques que millorin el benestar animal i tamb\u00e9 el benestar de les persones. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Una realitat sovint silenciosa<\/strong> <\/h2>\n\n\n\n

Els senyals de fatiga per compassi\u00f3 poden variar molt d\u2019una persona a una altra. Algunes persones poden sentir tristesa, culpa, irritabilitat o esgotament emocional. Altres poden experimentar distanciament, p\u00e8rdua de motivaci\u00f3, dificultats per dormir o una sensaci\u00f3 de tensi\u00f3 constant. Tamb\u00e9 pot apar\u00e8ixer la necessitat de no parlar del tema, d\u2019evitar determinades situacions o de normalitzar el malestar com si fos simplement \u201cpart de la feina\u201d. <\/p>\n\n\n\n

Un dels principals reptes \u00e9s, precisament, el silenci. Les persones que treballen amb animals en recerca poden sentir que no hi ha un espai adequat per expressar aquest malestar, o poden t\u00e9mer que fer-ho sigui interpretat com una manca de capacitat per assumir les seves responsabilitats. A m\u00e9s, la recerca amb animals \u00e9s un \u00e0mbit socialment sensible, fet que pot afegir una capa de complexitat a l\u2019hora de parlar obertament de les emocions associades a aquesta feina. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Parlar de fatiga per compassi\u00f3 no vol dir q\u00fcestionar la recerca amb animals, sin\u00f3 recon\u00e8ixer una dimensi\u00f3 emocional que sovint queda poc visible.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Al PRBB, aquesta reflexi\u00f3 \u00e9s especialment rellevant. El Parc acull una comunitat cient\u00edfica diversa, amb centres de recerca que treballen en \u00e0mbits com la biomedicina, la biologia molecular, la salut p\u00fablica, l\u2019evoluci\u00f3, la neuroci\u00e8ncia o la recerca traslacional. En alguns d\u2019aquests entorns, el treball amb models animals, com rosegadors, granotes o peixos zebra, \u00e9s de moment una part essencial del proc\u00e9s cient\u00edfic. Tamb\u00e9 ho \u00e9s la tasca de les persones que en tenen cura, que donen suport als equips de recerca i que vetllen perqu\u00e8 el treball es desenvolupi amb els m\u00e0xims est\u00e0ndards de qualitat i benestar animal. <\/p>\n\n\n\n

Per aquest motiu, el PRBB iniciar\u00e0 durant els pr\u00f2xims mesos una avaluaci\u00f3<\/strong> interna per con\u00e8ixer millor com es viu aquesta realitat al Parc<\/strong>. La iniciativa ha estat impulsada <\/strong>conjuntament amb l\u2019Estabulari del PRBB i els equips de prevenci\u00f3 de riscos laborals i recursos humans<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

Aquesta diagnosi es dur\u00e0 a terme amb l\u2019acompanyament d\u2019Anneke Keizer<\/a>, professional especialitzada en fatiga per compassi\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit de les ci\u00e8ncies d\u2019animals emprats en recerca. El proc\u00e9s inclour\u00e0 accions de sensibilitzaci\u00f3, recollida d\u2019informaci\u00f3 i espais d\u2019escolta confidencials compresos entre els dies 23 i 25 de novembre, amb la voluntat d\u2019entendre millor quines necessitats existeixen i com es percep aquest fenomen dins la comunitat del PRBB. <\/p>\n\n\n\n

Fer visible aquesta realitat \u00e9s un primer pas per reduir l\u2019estigma, trencar l\u2019a\u00efllament i construir una cultura cient\u00edfica m\u00e9s oberta, m\u00e9s curosa i m\u00e9s sostenible.  <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El PRBB iniciar\u00e0 una avaluaci\u00f3 interna per entendre millor com pot afectar aquest fenomen a les persones que treballen directament o indirectament amb animals d\u2019experimentaci\u00f3. <\/p>\n","protected":false},"author":37,"featured_media":52038,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[28],"tags":[434,205,227],"new-type":[35],"class_list":["post-52036","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-comunitat","tag-bones-practiques-cientifiques","tag-organismes-model","tag-prbb-ca","new-type-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52036","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/37"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=52036"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52036\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":52058,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/52036\/revisions\/52058"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/52038"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=52036"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=52036"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=52036"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=52036"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}