{"id":5189,"date":"2019-03-01T13:22:56","date_gmt":"2019-03-01T12:22:56","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=5189"},"modified":"2019-03-01T14:05:59","modified_gmt":"2019-03-01T13:05:59","slug":"controlar-la-quantitat-de-mucines-per-tractar-malalties-respiratories-i-del-colon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/controlar-la-quantitat-de-mucines-per-tractar-malalties-respiratories-i-del-colon\/","title":{"rendered":"Controlar la quantitat de mucines per tractar malalties respirat\u00f2ries i del c\u00f2lon"},"content":{"rendered":"
\n

Quan estem encostipats, el nostre cos sembla capa\u00e7 de produir una quantitat inacabable de moc. Investigadors del <\/span>Centre de Regulaci\u00f3 Gen\u00f2mica<\/span><\/a> (CRG) en col\u00b7laboraci\u00f3 amb cient\u00edfics del\u00a0Departament de Ci\u00e8ncies Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF)<\/a><\/span>, han descobert el mecanisme pel qual les c\u00e8l\u00b7lules controlen quanta <\/span>mucina <\/b>– el principal macrocomponent del moc – produeixen en funci\u00f3 de les seves necessitats. Aix\u00ed, les <\/span>c\u00e8l\u00b7lules caliciformes<\/b>, les c\u00e8l\u00b7lules secretores de mucositat que es troben <\/span>a l\u2019epiteli de les mucoses<\/b> del sistema <\/span>digestiu <\/b>i les vies <\/span>respirat\u00f2ries<\/b>, poden produir grans quantitats de moc quan hi ha pres\u00e8ncia d\u2019al\u00b7l\u00e8rgens o pat\u00f2gens o b\u00e9 alliberar-ne la mida justa i de forma constant nom\u00e9s per preservar la capa mucosa. <\/span><\/p>\n

\u201cHi ha dos tipus de secreci\u00f3 de mucina; la basal, per mantenir la capa de moc estable, i la estimulada – per al\u00b7l\u00e8rgens o pat\u00f2gens – on es necessita una gran secreci\u00f3 de cop i volta per a protegir l\u2019epiteli. Se sabia que aquesta secreci\u00f3 est\u00e0 controlada per calci, per\u00f2 no se sabia d\u2019on venia el calci\u201d, explica\u00a0Gerard Cantero-Recasens<\/strong>, investigador post doctoral al laboratori de Vivek Malhotra<\/strong> al CRG<\/a> i primer autor dels dos articles d\u2019aquest estudi.<\/p>\n<\/div>\n

\n

El mecanisme de control que els cient\u00edfics han descobert es basa en un sistema doble de <\/span>sensors de Calci<\/b>:<\/span><\/p>\n

    \n
  1. Dues<\/span> prote\u00efnes, el canal i\u00f2nic TRPM4 i la NCX<\/strong>,\u00a0<\/span>que es troben a la superf\u00edcie de les c\u00e8l\u00b7lules i<\/span> que treballen plegades per <\/span>controlar l\u2019entrada de calci a la c\u00e8l\u00b7lula.<\/span><\/li>\n
  2. Un sensor de calci dins la c\u00e8l\u00b7lula, <\/span>la prote\u00efna KChIP3<\/strong>, que controla la secreci\u00f3 basal de mucines per mantenir una capa \u00f2ptima a les mucoses i protegir-les. Aquest sensor actua frenant l\u2019alliberament excessiu de mucines, perqu\u00e8 en condicions normals s\u2019uneix a les ves\u00edcules secretores de mucines, impedint-ne la seva secreci\u00f3. En resposta a pics regulars de Calci intern, la KChIP3 va alliberant d\u2019una en una les ves\u00edcules secretores.\u00a0<\/span>Per\u00f2 quan TRPM4 i NCX deixen entrar molt de Calci a la c\u00e8l\u00b7lula, el sensor intern KChIP3 s\u2019uneix al Calci, deixant lliures moltes de les ves\u00edcules de cop, que aleshores poden secretar el moc. De fet, en un experiment amb ratolins sense el sensor KChIP3, aquests \u00a0tenien una capa m\u00e9s densa de mucosa al c\u00f2lon.<\/li>\n<\/ol>\n

    \"\"\"\"<\/p>\n

    Hi ha dos tipus de secreci\u00f3 de mucina; la basal<\/strong>, per mantenir la capa de moc que recobreix els nostres epitelis, i la estimulada<\/strong>, deguda a la pres\u00e8ncia d’al\u00b7l\u00e8rgens o pat\u00f2gens, que fa que se secreti molta mucina de cop i volta per a protegir l\u2019epiteli.<\/span><\/p><\/blockquote>\n

    <\/h2>\n

    Un estudi col\u00b7laboratiu de llarga durada<\/b><\/h2>\n

    \u201cL\u2019estudi va comen\u00e7ar cap al 2013 amb un cribratge gen\u00f2mic on vam identificar 25 prote\u00efnes implicades en la secreci\u00f3 de mucines en c\u00e8l\u00b7lules de c\u00e0ncer de c\u00f2lon,\u201d explica Cantero-Recasens.<\/span><\/p>\n

    Despr\u00e9s de seleccionar tres d\u2019aquestes prote\u00efnes, les han estudiat en cultius cel\u00b7lulars derivats de vies respirat\u00f2ries sanes, de colon sa, i de colon amb fibrosi qu\u00edstica. \u201cHem col\u00b7laborat molt amb el laboratori de Miguel Valverde<\/a>\u00a0aqu\u00ed al DCEXS-UPF; hem utilitzat els seus microscopis ja que tenen un sistema per mesurar el Calci intracel\u00b7lular\u201d, diu Cantero-Recasens.<\/span><\/p>\n

    \"C\u00e8l\u00b7lules
    C\u00e8l\u00b7lules de c\u00f2lon cultivades al laboratori (nuclis en vermell, esquelet en verd). En la imatge de la dreta s’aprecien els gr\u00e0nuls de moc. Autor: Gerard Cantero-Recasens, CRG.<\/figcaption><\/figure>\n

    Estudiant les diferents l\u00ednies cel\u00b7lulars, l\u2019equip va descobrir que el proc\u00e9s de control de la secreci\u00f3 de mucines – a trav\u00e9s de TRPM4 i NCX – \u00e9s el mateix en les vies respirat\u00f2ries i en el colon. <\/span><\/p>\n

    El grup est\u00e0 col\u00b7laborant ara amb investigadors de l\u2019<\/span>Hospital Del Mar<\/span><\/a> i l\u2019Institut Hospital del Mar d\u2019Investigacions M\u00e8diques\u00a0(IMIM)<\/a><\/span> per identificar si \u00a0pacients amb malalties en vies respirat\u00f2ries i c\u00f2lon tenen alguna mutaci\u00f3 gen\u00e8tica en les mucines o les prote\u00efnes implicades en la seva secreci\u00f3.<\/span><\/p>\n

    Tamb\u00e9 estan treballant per trobar mol\u00e8cules qu\u00edmiques que puguin controlar aquestes vies de secreci\u00f3 de mucines. <\/span><\/p>\n

    Totes dues aproximacions, la gen\u00e8tica i la qu\u00edmica, poden esdevenir noves vies per detectar i controlar la progressi\u00f3 de <\/span>malalties on es produeix massa o massa poc moc, com ara \u00a0l\u2019asma, la malaltia pulmonar obstructiva cr\u00f2nica (MPOC)<\/strong>, la malaltia de Crohn<\/strong> o el c\u00e0ncer colorectal<\/strong>.<\/span><\/p>\n

    En aquest v\u00eddeo, el primer autor dels articles,\u00a0Gerard Cantero-Recasens<\/strong>, ens explica en primera persona com han fet aquest estudi.<\/p>\n

     <\/p>\n<\/div>\n