Actualment, el PRBB agrupa 7 centres de recerca<\/strong> i una massa cr\u00edtica de a prop de 1.700 persones<\/strong>. Per\u00f2 una part molt important d\u2019aquesta comunitat no correspon nom\u00e9s als perfils m\u00e9s visibles de la recerca, com els investigadors i investigadores principals o el personal postdoctoral. De fet, al voltant del 70% de les persones que treballen al parc<\/strong> desenvolupen tasques vinculades a \u00e0rees com les infraestructures cient\u00edfiques, la gesti\u00f3 de projectes, el manteniment, els serveis cientificot\u00e8cnics o l\u2019administraci\u00f3. \u00c9s a dir, formen part de l\u2019estructura que permet que els projectes de recerca es puguin dur a terme cada dia. <\/p>\n\n\n\n \u201cDarrere de cada descobriment hi ha una enorme estructura humana i tecnol\u00f2gica que \u00e9s imprescindible per fer possible la recerca<\/em>\u00ab<\/p>Jordi Cam\u00ed, director general del PRBB.<\/em><\/strong><\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n Quan el PRBB va obrir les portes l\u2019any 2006, el model de reunir centres independents en un mateix edifici, amb espais, serveis i infraestructures compartides, encara no era tan habitual com ho \u00e9s avui en els grans entorns cient\u00edfics. La idea, simple per\u00f2 poc habitual, va comen\u00e7ar a gestar-se a finals dels anys vuitanta: crear un espai on institucions vinculades a la recerca biom\u00e8dica, universit\u00e0ria i hospital\u00e0ria poguessin conviure i afavorir col\u00b7laboracions de manera natural. <\/p>\n\n\n\n Vint anys despr\u00e9s, aquest model de conviv\u00e8ncia entre els centres continua sent una de les principals singularitats del parc. Els centres mantenen la seva autonomia cient\u00edfica i institucional, per\u00f2 comparteixen 18 plataformes tecnol\u00f2giques<\/a>, com la de prote\u00f2mica, mesoscopia o criopreservaci\u00f3; programes transversals com el programa de formaci\u00f3 transversal del PRBB Intervals<\/a>; i diversos comit\u00e8s inter-centre, com el Bones Pr\u00e0ctiques Cient\u00edfiques<\/a>, Igualtat Diversitat i Inclusi\u00f3<\/a>, Bioseguretat o Sostenibilitat<\/a>.<\/p>\n\n\n\n Segons Reimund Fickert<\/strong>, director de Comunicaci\u00f3 i Relacions Institucionals del PRBB, aquesta manera de treballar ha contribu\u00eft a crear una cultura pr\u00f2pia. <\/p>\n\n\n\n \u201cEl PRBB fa vint anys que experimenta amb una idea que avui sembla evident per\u00f2 que en el seu moment era molt poc habitual: compartir espais, serveis, tecnologia i cultura cient\u00edfica entre institucions independents. Aquesta col\u00b7laboraci\u00f3 radical \u00e9s probablement el que millor explica la identitat del parc\u201d<\/em><\/p>Reimund Fickert, director de Comunicaci\u00f3 i Relacions Institucionals del PRBB<\/em><\/strong><\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n La infraestructura invisible de la ci\u00e8ncia<\/strong> <\/p>\n\n\n\n En aquestes dues d\u00e8cades, la recerca biom\u00e8dica s\u2019ha tornat m\u00e9s tecnol\u00f2gica, m\u00e9s digital i m\u00e9s dependent de plataformes altament especialitzades. Al PRBB, aquest canvi es veu clarament en l\u2019evoluci\u00f3 del personal t\u00e8cnic especialitzat, que ha passat de representar el 14% de la comunitat l\u2019any 2007<\/strong> al 37% actual<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n Aquesta transformaci\u00f3 mostra que la recerca d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia no dep\u00e8n nom\u00e9s de captar talent cient\u00edfic, sin\u00f3 tamb\u00e9 de disposar d\u2019entorns t\u00e8cnics capa\u00e7os d\u2019acompanyar projectes cada vegada m\u00e9s complexos. Plataformes cient\u00edfiques, serveis cientificot\u00e8cnics, estabularis, infraestructures digitals, espais de prototipatge o sistemes de seguretat formen part d\u2019un ecosistema que sovint queda fora del relat p\u00fablic de la ci\u00e8ncia, per\u00f2 que \u00e9s essencial perqu\u00e8 aquesta pugui avan\u00e7ar. <\/p>\n\n\n\n Un exemple \u00e9s el \u03bcFabLab<\/strong><\/a>, un espai impulsat conjuntament pel Laboratori Europeu de Biologia Molecular Barcelona<\/a> (EMBL Barcelona), el Centre de Regulaci\u00f3 Gen\u00f2mica<\/a> (CRG), la Universitat Pompeu Fabra<\/a> (UPF) i el PRBB<\/strong> per facilitar el desenvolupament i prototipatge de noves eines experimentals adaptades a les necessitats de la recerca. <\/p>\n\n\n\n \u201cCada vegada m\u00e9s, la recerca necessita espais flexibles on la biologia, l\u2019enginyeria i la tecnologia treballin conjuntament\u201d<\/em><\/p>Oliver Blanco, director d\u2019Infraestructures del PRBB.<\/em><\/strong><\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n Per a Blanco, el repte \u00e9s que aquests entorns siguin capa\u00e7os d\u2019evolucionar sense interrompre l\u2019activitat cient\u00edfica. \u201cLa ci\u00e8ncia evoluciona molt r\u00e0pid i les infraestructures han d\u2019evolucionar amb ella sense aturar l\u2019activitat investigadora\u201d, afirma. <\/p>\n\n\n\n Aquesta mateixa idea \u00e9s compartida per Joan Antoni Fern\u00e1ndez<\/strong>, director de l\u2019estabulari del PRBB, que defensa que \u201cles plataformes cient\u00edfiques necessiten una actualitzaci\u00f3 constant si vols mantenir un entorn competitiu per a la recerca internacional\u201d. <\/p>\n\n\n\nUn model basat en compartir<\/strong> <\/h2>\n\n\n\n
![\"Petita](\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/JordiCami_20Aniversari_2000x1125-2-600x600.png\")