{"id":5110,"date":"2019-02-28T08:30:31","date_gmt":"2019-02-28T07:30:31","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=5110"},"modified":"2019-09-22T12:03:57","modified_gmt":"2019-09-22T10:03:57","slug":"el-club-del-microbioma-i-el-sistema-immunitari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/el-club-del-microbioma-i-el-sistema-immunitari\/","title":{"rendered":"El ‘club del microbioma’ i el sistema immunitari"},"content":{"rendered":"

El microbioma<\/strong> <\/a>s’est\u00e0 convertint en una paraula de moda. I amb ra\u00f3. Sembla que aquesta comunitat de microorganismes que viu a les nostres entranyes no nom\u00e9s ajuda a la nostra digesti\u00f3 i metabolisme, sin\u00f3 que tamb\u00e9 configura el nostre sistema immunitari<\/strong>.<\/p>\n

El dimecres 20 de febrer, Andrea Cerutti<\/strong>, investigador de l’Institut Hospital del Mar d\u2019Investigacions M\u00e8diques\u00a0(IMIM)<\/a>, va compartir els resultats del seu grup sobre l’efecte del microbioma en la resposta a les vacunes<\/strong>. Va explicar com ratolins deficients en IgA i alguns pacients amb defici\u00e8ncia d’IgA selectiva tenien tant alteracions de la composici\u00f3 de la microbiota intestinal com una menor resposta d’IgG a vacunes sist\u00e8miques, incloses les vacunes pneumoc\u00f2ccades. El seu grup ha demostrat que aquesta resposta immunit\u00e0ria disminu\u00efda<\/strong> va ser deguda a la defici\u00e8ncia de la microbiota intestinal<\/strong>.<\/p>\n

Els investigadors van agafar ratolins sans lliures de g\u00e8rmens i els van introduir microbiota intestinal de ratolins o humans amb o sense defici\u00e8ncies d’IgA; nom\u00e9s els ratolins \u00abtrasplantats\u00bb amb microbiota intestinal d’un amfitri\u00f3 deficient en IgA van presentar una menor resposta d’IgG a les vacunes. L’experiment oposat tamb\u00e9 apuntava en la mateixa direcci\u00f3. Posant ratolins nounats amb d\u00e8ficit d’IgA amb mares de tipus salvatge (sanes) van aconseguir rescatar parcialment la resposta d’IgG a les vacunes contra el pneumococus. Aix\u00f2 s’explica perqu\u00e8\u00a0les cries reben la microbiota de les seves mares a trav\u00e9s de la llet i per transfer\u00e8ncia lateral.<\/p>\n

Es podria pensar en modificar el perfil del microbioma (les esp\u00e8cies espec\u00edfiques presents) per augmentar la resposta a les vacunes.<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

Giuliana Magri<\/strong>, una postdoc del laboratori de Cerutti<\/a>, va explicar com el seu equip est\u00e0 parlant amb l’animalari del\u00a0Parc de Recerca Biom\u00e8dica de Barcelona (PRBB)<\/a> per veure com poden crear una instal\u00b7laci\u00f3 lliure de germen. \u00abSeria la primera d’aquest tipus a Espanya, crec\u00bb, va dir la cient\u00edfica. Va explicar que seria molt \u00fatil: \u00abPodr\u00edem tenir ratolins lliures de g\u00e8rmens i recolonitzar els seus intestins amb combinacions espec\u00edfiques de bacteris, per veure qu\u00e8 passa\u00bb. Aix\u00ed, va enviar una crida a altres investigadors del PRBB que estiguessin interessats en tal instal\u00b7laci\u00f3.<\/p>\n

Aquesta idea, que la composici\u00f3 espec\u00edfica de la microbiota pot afectar la resposta a les vacunes d’un organisme<\/strong>, t\u00e9 potencials usos cl\u00ednics. Per exemple, es podria pensar en modificar el perfil del microbioma (les esp\u00e8cies espec\u00edfiques presents) per augmentar la resposta a les vacunes. El laboratori Cerutti ha demanat precisament finan\u00e7ament per un projecte on buscaran difer\u00e8ncies de composici\u00f3 en el microbioma de persones que responen millor o pitjor a les vacunes. \u00abIdealment es podria desenvolupar un pro o prebi\u00f2tic, o alguna cosa semblant, i oferir-lo a les persones amb males respostes, per millorar-les\u00bb, va dir Cerutti.<\/p>\n

 <\/p>\n

Una trobada interdisciplinar<\/h2>\n

Cerutti dirigia aquestes idees a alguns dels metges de l’audi\u00e8ncia, que estaven molt interessats i que van oferir la seva visi\u00f3 cl\u00ednica, aix\u00ed com informaci\u00f3 sobre xarxes d’hospitals on els cient\u00edfics podien obtenir mostres per al seu estudi. De fet, aquest di\u00e0leg entre investigadors i cl\u00ednics<\/strong>\u00a0\u00e9s un dels objectius d’aquesta xerrada cient\u00edfica, que formava part del \u00abClub del microbioma<\/strong>\u00bb organitzat per Judit Villar i Juan Pablo Horcajada, dos investigadors de l’IMIM i metges a l’Hospital del Mar. Com diu Villar, \u00abl’objectiu \u00e9s crear un grup transversal de persones que treballen amb el microbioma, des del metge que agafa la mostra al bioinform\u00e0tic que l’analitza\u00bb.<\/p>\n

Posar\u00a0 idees en com\u00fa, ajudar-se m\u00fatuament, potser demanar alguna beca en com\u00fa. Tal \u00e9s l’objectiu del club, que ha estat funcionant durant uns tres anys. En aquestes xerrades, obertes a tothom, es poden trobar metges, cient\u00edfics i bioinform\u00e0tics asseguts un al costat de l’altre. I no nom\u00e9s procedeixen de l’IMIM i de l’Hospital del Mar, sin\u00f3 tamb\u00e9 d’altres centres del PRBB com, en aquest cas, el Centre de Regulaci\u00f3 Gen\u00f2mica (CRG)<\/a>. Una trobada veritablement interdisciplin\u00e0ria; un punt de trobada informal on es pot reunir una diversitat de professionals interessats en un tema espec\u00edfic i trobar sinergies<\/strong>.<\/p>\n

 <\/p>\n

L’objectiu del \u00abClub del microbioma\u00bb – i dels altres \u00abClubs cient\u00edfics de l’IMIM – \u00e9s facilitar un di\u00e0leg entre investigadors i cl\u00ednics interessats en el mateix tema.<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

Podeu escoltar a Judith Villar, una de les coorganitzadores del ‘club’, parlant sobre aquesta iniciativa.<\/p>\n

 <\/p>\n