{"id":47641,"date":"2025-04-23T13:43:56","date_gmt":"2025-04-23T11:43:56","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=47641"},"modified":"2025-04-23T15:00:48","modified_gmt":"2025-04-23T13:00:48","slug":"coses-que-mai-creurieu-de-la-ciencia-ficcio-a-la-neurociencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/coses-que-mai-creurieu-de-la-ciencia-ficcio-a-la-neurociencia\/","title":{"rendered":"\u00abCoses que mai creur\u00edeu: de la ci\u00e8ncia ficci\u00f3 a la neuroci\u00e8ncia\u00bb"},"content":{"rendered":"\n

El recent llibre del f\u00edsic i neurocient\u00edfic Rodrigo Quian Quiroga<\/a><\/strong>, \u00abCoses que mai creur\u00edeu: de la ci\u00e8ncia ficci\u00f3 a la neuroci\u00e8ncia<\/strong>\u00bb \u00e9s un passeig per les grans preguntes de la filosofia a trav\u00e9s de pel\u00b7l\u00edcules cl\u00e0ssiques de ci\u00e8ncia ficci\u00f3 i dels m\u00e9s recents i apassionants aven\u00e7os de la neuroci\u00e8ncia. Uns aven\u00e7os que cada vegada \u00abredueixen m\u00e9s la ficci\u00f3\u00bb i ens acosten a futurs que semblarien impossibles<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

En el primer cap\u00edtol ens endinsa en el cl\u00e0ssic \u00ab2001, Odissea en l’espai<\/strong>\u00bb per anar de la computadora HAL a la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (IA)<\/a> que va guanyar 4 a 1 a un dels mestres de Go, el mil\u00b7lenari joc xin\u00e8s d’estrat\u00e8gia. Aix\u00ed, reflexiona sobre si les m\u00e0quines poden algun dia arribar a tenir la mateixa intel\u00b7lig\u00e8ncia que els humans, entesa com el nostre sentit com\u00fa i la capacitat d’encarar problemes de diferents maneres: la nostra capacitat anal\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n

A trav\u00e9s de \u00abBlade runner<\/strong>\u00ab, el segon cap\u00edtol ens interroga sobre si una m\u00e0quina pot arribar a pensar i tenir consci\u00e8ncia de la seva exist\u00e8ncia \u2013 tenint en compte que encara no podem tan sols explicar qu\u00e8 significa realment la consci\u00e8ncia… L’autor, actualment investigador a l’Hospital del Mar Research Institute<\/a>, va ser el descobridor de les neurones concepte<\/a>, i creu que aquestes estan precisament lligades a la nostra consci\u00e8ncia i capacitat d’abstracci\u00f3 i generalitzaci\u00f3, d’aplicar l’apr\u00e8s en una tasca a una altra de diferent – all\u00f2 que ens fa realment humans.<\/p>\n\n\n\n

Amb el tercer cap\u00edtol \u00abEl planeta dels simis<\/strong>\u00ab, Quiroga passa de les m\u00e0quines als animals per plantejar preguntes semblants. Avui dia sabem que els animals s\u00f3n molt m\u00e9s intel\u00b7ligents del que cr\u00e8iem fa anys, per\u00f2 s\u00f3n conscients? Es fan preguntes? Poden raonar? Tot i mostrar-nos alguns exemples d’animals amb capacitats extraordin\u00e0ries, fins i tot per posar-se al lloc d’un altre individu i entendre com pensa per actuar en conseq\u00fc\u00e8ncia, l’autor conclou que, de nou, la capacitat d’abstracci\u00f3 \u00e9s \u00fanica dels humans.<\/p>\n\n\n\n

\u00abMatrix<\/strong>\u00bb \u00e9s un altre dels cl\u00e0ssics de ci\u00e8ncia ficci\u00f3 que apareixen al llibre, una pel\u00b7l\u00edcula que recupera una idea tan antiga com la que va plantejar Plat\u00f3 en la seva al\u00b7legoria de la caverna. Existeix en realitat el que veiem?<\/p>\n\n\n\n

\u00abFins a la fi del m\u00f3n<\/strong>\u00bb \u00e9s la pel\u00b7l\u00edcula que porta l’autor a fer un pas m\u00e9s enll\u00e0 en les seves preguntes. Si la ment no \u00e9s m\u00e9s que el resultat de l’activaci\u00f3 de milions de neurones, \u00bfpodem llegir la ment mesurant l’activitat cerebral? Potser no podem encara, o no puguem mai, de forma molt concreta, per\u00f2 la ci\u00e8ncia ha demostrat ja que \u00e9s possible predir qu\u00e8 est\u00e0 veient o pensant una persona a trav\u00e9s d’imatges de resson\u00e0ncia magn\u00e8tica de la seva activitat cerebral.<\/p>\n\n\n\n

El sis\u00e8 cap\u00edtol s’endinsa en el futur – \u00bfpodem predir les accions futures d’un individu? \u00abMinority report<\/strong>\u00bb \u00e9s el film que el porta a fer-se aquesta pregunta. Est\u00e0 tot determinat? Som realment lliures? Reflexionant sobre el que l’autor anomena la il\u00b7lusi\u00f3 del lliure albir<\/em>, aprofita per parlar-nos d’experiments que mostren que es pot manipular la presa de decisions sense que les persones es donin compte.<\/p>\n\n\n\n

Quiroga aprofita la premissa de \u00abRobocop<\/strong>\u00bb per parlar de recents aven\u00e7os en neuroci\u00e8ncia que ens permeten ja visibilitzar la possibilitat d’utilitzar pr\u00f2tesis neuronals per restablir (o fins i tot augmentar) els sentits. Tamb\u00e9 dona peu la pel\u00b7l\u00edcula a q\u00fcestionar el significat de la identitat (\u00e9s un bra\u00e7 biomec\u00e0nic encara part de nosaltres, de la nostra identitat?).<\/p>\n\n\n\n

La pel\u00b7l\u00edcula \u00abInception<\/strong>\u00bb dona lloc, com no podria ser d’una altra manera, a una an\u00e0lisi dels somnis<\/a>, la seva funci\u00f3 i el paper del cervell i la mem\u00f2ria en aquests. Sabem ja que dormir (especialment el principi del son, la fase no-REM) t\u00e9 un paper clau per refermar la mem\u00f2ria<\/a>. Per\u00f2 i els somnis? Quiroga argumenta, basant-se en recents estudis, que els somnis (majorit\u00e0riament en la fase REM) ens ajuden a posar en context les noves mem\u00f2ries, i per tant no nom\u00e9s a recordar, sin\u00f3 a aprendre.<\/p>\n\n\n\n

Quiroga argumenta en cap\u00edtols anteriors que la nostra identitat dep\u00e8n de la nostra mem\u00f2ria, dels nostres records. Per\u00f2 tamb\u00e9 ens mostra com de f\u00e0cilment modificables poden ser els nostres records i percepcions.<\/a> Podrien llavors nous records ser introdu\u00efts al nostre cervell i canviar la nostra personalitat? La manipulaci\u00f3 i l’implant de la mem\u00f2ria \u00e9s el que l’autor que discuteix en el cap\u00edtol sobre la pel\u00b7l\u00edcula \u00abTotal recall<\/strong>\u00ab.<\/p>\n\n\n\n

\u00abObre els ulls<\/strong>\u00bb tanca el llibre amb un dels temes que m\u00e9s han atret els humans: la immortalitat. Podr\u00edem, com a la pel\u00b7l\u00edcula d’Amen\u00e1bar, algun dia preservar el nostre cervell<\/a>, i aix\u00ed perpetuar-nos m\u00e9s enll\u00e0 de la mort? I mantindr\u00edem d’aquesta manera la nostra identitat?<\/p>\n\n\n\n

Al llarg de m\u00e9s de 300 p\u00e0gines, Quiroga va mostrant les diferents respostes donades a aquesta i d’altres preguntes al llarg de la hist\u00f2ria de la filosofia, contrastant-les amb els descobriments de la neuroci\u00e8ncia en les \u00faltimes d\u00e8cades. Uns descobriments que desdibuixen cada vegada m\u00e9s la l\u00ednia entre la ci\u00e8ncia i la ficci\u00f3, per\u00f2 que no canvien, de moment, la premissa amb qu\u00e8 l’investigador acaba el llibre: no som immortals, i la mort ens dona, de fet, una urg\u00e8ncia de viure i gaudir el temps que ens toca.<\/p>\n\n\n\n

Per exemple, llegint llibres com aquest.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest Sant Jordi us recomanem el darrer llibre de l’investigador Rodrigo Quian Quiroga sobre filosofia, el cervell i pel\u00b7l\u00edcules de ci\u00e8ncia ficci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":47622,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[30],"tags":[263,213,379],"new-type":[35],"class_list":["post-47641","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ciencia-i-societat","tag-cervell","tag-imim","tag-ressenya","new-type-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47641","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=47641"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47641\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47651,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47641\/revisions\/47651"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/47622"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=47641"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=47641"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=47641"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=47641"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}