{"id":47467,"date":"2025-04-16T14:22:56","date_gmt":"2025-04-16T12:22:56","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=47467"},"modified":"2025-04-24T10:25:50","modified_gmt":"2025-04-24T08:25:50","slug":"evolucio-una-comedia-dels-errors","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/evolucio-una-comedia-dels-errors\/","title":{"rendered":"Evoluci\u00f3, una com\u00e8dia dels errors"},"content":{"rendered":"\n

Tothom ha sentit a parlar de l\u2019evoluci\u00f3<\/strong>, de la superviv\u00e8ncia del m\u00e9s apte, de les esp\u00e8cies, de la gen\u00e8tica, de les mutacions… per\u00f2, tot i que alguns conceptes s\u00f3n familiars, sovint la comprensi\u00f3 dels mecanismes evolutius est\u00e0 plena d\u2019idees equivocades.<\/p>\n\n\n\n

En aquest article, el bi\u00f2leg evolutiu Jos\u00e9 Luis Maestro<\/strong>, investigador de l\u2019Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF)<\/a> i cap del grup de recerca en Senyals Nutricionals en Insectes<\/a><\/u><\/strong>, ens clarifica algunes de les nocions vinculades a l\u2019evoluci\u00f3 i ens mostra com les mutacions s\u00f3n una oportunitat de conquerir nous territoris.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Diversitat, un ingredient essencial per a l\u2019evoluci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els \u00e9ssers vius funcionen gr\u00e0cies a la informaci\u00f3 que tenen als seus gens. Aquesta informaci\u00f3, en forma d\u2019ADN<\/strong>, \u00e9s la que indica com seran les prote\u00efnes que fabriquen les seves c\u00e8l\u00b7lules i que les fan funcionar. Aquesta informaci\u00f3 gen\u00e8tica<\/a> \u00e9s essencial i deu ser mantinguda invariable per les c\u00e8l\u00b7lules perqu\u00e8 aquestes i l\u2019organisme puguin funcionar en conjunt.<\/p>\n\n\n\n

La duplicaci\u00f3 de l\u2019ADN<\/strong> ha de ser, per aix\u00f2, un proc\u00e9s conservador, en el qu\u00e8 les c\u00f2pies de l\u2019ADN siguin exactes<\/strong>. Aquesta duplicaci\u00f3 t\u00e9 lloc durant la proliferaci\u00f3 cel\u00b7lular<\/a> (ja que cadascuna de les dues c\u00e8l\u00b7lules filles han de tenir una c\u00f2pia de l\u2019ADN de la c\u00e8l\u00b7lula mare) i tamb\u00e9 durant la formaci\u00f3 de les c\u00e8l\u00b7lules germinals (espermatozoides i \u00f2vuls en el cas dels animals).<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, a vegades es poden produir errors de c\u00f2pia<\/strong>. A aquests errors els anomenem \u201cmutacions<\/strong>\u201d. Aquestes mutacions, que no s\u00f3n m\u00e9s que errors a l\u2019atzar, generen diversitat<\/strong><\/a>, \u00e9s a dir, fan que cada individu sigui diferents als altres. I aix\u00f2 \u00e9s la base sobre la que funciona l\u2019evoluci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u201cLes mutacions s\u00f3n a l\u2019atzar i, en realitat, s\u00f3n un error de c\u00f2pia que no s\u2019hauria de produir. Per\u00f2 s\u00f3n una oportunitat de conquerir nous territoris\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Evoluci\u00f3, un joc d\u2019atzar<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A vegades es diu que l\u2019evoluci\u00f3 \u2018selecciona\u2019 les mutacions m\u00e9s favorables, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s una forma no del tot correcta d\u2019expressar-se. En realitat, sobre aquesta diversitat, l\u2019evoluci\u00f3 no selecciona res \u201cde forma activa\u201d<\/strong>. Simplement, els gens de l\u2019individu que deixa m\u00e9s descendents s\u2019hereten en una proporci\u00f3 major, i s\u00f3n els que la poblaci\u00f3 no t\u00e9 m\u00e9s remei que mantenir.<\/p>\n\n\n\n

Generalment, si un individu amb una variant gen\u00e8tica espec\u00edfica<\/a> t\u00e9 m\u00e9s descend\u00e8ncia, \u00e9s perqu\u00e8 aquesta variant li ofereix algun avantatge competitiu<\/strong>, al moment i lloc en el que es troba. \u00c9s important entendre que no hi ha variants \u2018bones\u2019 o \u2018dolentes\u2019 de cada gen, sin\u00f3 que depenen de la situaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

L\u2019evoluci\u00f3 no selecciona res \u201cde forma activa\u201d i no hi ha variants gen\u00e8tiques bones ni dolentes. Els gens de l\u2019individu que deixa m\u00e9s descendents en un moment i lloc determinats s\u00f3n els que la poblaci\u00f3 acabar\u00e0 tenint.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Un clar exemple \u00e9s la variant del gen de la \u03b2-globina<\/strong> que causa an\u00e8mia<\/strong> falciforme \u2013 en alguns pa\u00efsos de l\u2019\u00c0frica, aquesta variant, que en altres llocs \u00e9s desfavorable, \u00e9s de fet \u2018bona\u2019, perqu\u00e8 fa als seus portadors resistents a la mal\u00e0ria<\/strong>, una greu malaltia molt com\u00fa en aquestes zones. Per aix\u00f2, en aquests llocs, les persones amb aquesta variant tenen m\u00e9s descend\u00e8ncia, i s\u2019ha fixat en la poblaci\u00f3, en lloc de desapar\u00e8ixer, com ho ha fet en altres poblacions.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Tipus de mutacions <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les mutacions poden ser mutacions senzilles<\/strong>, errors d\u2019una o dues lletres (l\u2019ADN est\u00e0 format per combinacions de 4 mol\u00e8cules o bases a les que diem, per simplificar, A, T, C i G). O poden ser delecions<\/strong> (p\u00e8rdues d\u2019un gen o un tros d\u2019ADN) o duplicacions<\/strong>. Les duplicacions g\u00e8niques no s\u00f3n infreq\u00fcents i poden afectar des d\u2019unes poques bases d\u2019ADN fins a la duplicaci\u00f3 d\u2019un genoma sencer<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

En la majoria dels casos, les mutacions s\u00f3n neutrals<\/strong> ja que no afecten a la competitivitat de l\u2019individu. Unes poques son delet\u00e8ries<\/strong>, \u00e9s a dir, tenen efecte negatiu i molt, molt poques s\u00f3n beneficioses<\/strong> i tenen un efecte positiu.<\/p>\n\n\n\n