{"id":46615,"date":"2025-02-19T08:10:06","date_gmt":"2025-02-19T07:10:06","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=46615"},"modified":"2025-03-31T12:44:59","modified_gmt":"2025-03-31T10:44:59","slug":"les-cellules-concepte-base-de-la-nostra-humanitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/les-cellules-concepte-base-de-la-nostra-humanitat\/","title":{"rendered":"Les c\u00e8l\u00b7lules concepte, base de la nostra humanitat"},"content":{"rendered":"\n

Qu\u00e8 \u00e9s el que ens fa humans? Segons Rodrigo Quian Quiroga<\/strong>, investigador de l\u2019Hospital del Mar Research Institute<\/a> (HMRIB) des del 2023<\/a>, la resposta a aquesta pregunta mil\u00b7len\u00e0ria s\u00f3n les c\u00e8l\u00b7lules concepte<\/strong>, que ell mateix va descobrir fa m\u00e9s de 20 anys, quan feia el seu postdoctorat a Caltech, California.<\/p>\n\n\n\n

Les c\u00e8l\u00b7lules concepte s\u00f3n un tipus de neurones que s\u2019activen en resposta a conceptes espec\u00edfics i s\u00f3n clau per a la formaci\u00f3 de la mem\u00f2ria<\/a>. \u201cEn els 20 anys des del seu descobriment, ning\u00fa ha aconseguit trobar-les en altres animals no humans. Jo crec que \u00e9s perqu\u00e8 no existeixen; la meva hip\u00f2tesis \u00e9s que s\u00f3n exclusives dels humans<\/strong>, i s\u00f3n una de les bases de la nostra intel\u00b7lig\u00e8ncia\u201d, explica Quiroga.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

La meva hip\u00f2tesis \u00e9s que les neurones concepte s\u00f3n exclusives dels humans i s\u00f3n una de les bases de la nostra intel\u00b7lig\u00e8ncia.<\/p>

Rodrigo Quiroga<\/strong> (Hospital del Mar Research Institute)<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

I aix\u00f2 \u00e9s el que ara, en un estudi recentment publicat a Cell reports<\/em><\/a>, l\u2019investigador argent\u00ed i el seu equip han demostrat per primer cop de forma experimental: que la manera de codificar la mem\u00f2ria \u00e9s totalment diferent en humans i en altres animals<\/strong>. I que la forma en qu\u00e8 els humans ho fem \u2013 basada en les c\u00e8l\u00b7lules concepte \u2013 \u00e9s la base de la nostra intel\u00b7lig\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

C\u00e8l\u00b7lules concepte per a cada record sortint<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En les dues \u00faltimes d\u00e8cades hem apr\u00e9s que cada persona t\u00e9 una xarxa de c\u00e8l\u00b7lules concepte per a cada idea o concepte amb el que t\u00e9 un vincle experiencial<\/strong> que tendir\u00e0 a recordar; pot ser una persona, un lloc, un objecte. I cada una d\u2019aquestes c\u00e8l\u00b7lules s\u2019activa espec\u00edficament al veure o sentir aquest concepte \u2013 tot i que pot recon\u00e8ixer algun altre, sempre associat. (Aquestes neurones es van anomenar en un principi neurones Jennifer Aniston<\/strong>, perqu\u00e8 es van activar en una pacient quan va veure fotos de l\u2019actriu \u2013 les mateixes s\u2019activarien amb Phoebe, un altre personatge de Friends<\/em>).<\/p>\n\n\n\n

Podem diferenciar entre la mem\u00f2ria sem\u00e0ntica <\/strong>\u2013 el meu coneixement factual dels fets, per exemple, el concepte \u201cmare\u201d \u2013 i la mem\u00f2ria epis\u00f2dica<\/strong> \u2013 la que es basa en la nostra experi\u00e8ncia personal, per exemple, el concepte de la meva<\/em> mare Pilar. Aquest segon tipus de mem\u00f2ria es localitza a l\u2019hipocamp i \u00e9s la que est\u00e0 representada en les neurones concepte.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Humans i altres animals: diferents sistemes operatius<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019article publicat recentment per l\u2019equip de Quian Quiroga<\/a> s\u2019adentra precisament en com les c\u00e8l\u00b7lules concepte determinen la forma de codificar la mem\u00f2ria de forma abstracta que tenim els humans<\/strong>. Tamb\u00e9 ho fa el seu recent llibre<\/a>, \u201cCosas que nunca creer\u00edais<\/em>\u201d en el que intenta respondre a la q\u00fcesti\u00f3 de qu\u00e8 ens fa humans.<\/p>\n\n\n\n

\u201cEl cervell hum\u00e0<\/a> no \u00e9s especial, \u00e9s casi igual que el de un ximpanz\u00e9<\/a>; tan sols una mica m\u00e9s gran. Per\u00f2, el d’una balena t\u00e9 cinc vegades m\u00e9s la mida del nostre, aix\u00ed que no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de mida. \u00c9s el funcionament, el que \u00e9s diferent<\/strong>\u201d, assegura el cient\u00edfic. I la clau de la difer\u00e8ncia \u00e9s que les c\u00e8l\u00b7lules concepte ens ofereixen una base cognitiva m\u00e9s elevada i la capacitat d\u2019abstracci\u00f3<\/strong>. En una analogia per a intentar explicar les difer\u00e8ncies entre el nostre cervell i el de, per exemple, els ximpanz\u00e9s, el cient\u00edfic diu que \u201c\u00e9s com si fossin dos ordinadors iguals, per\u00f2 que funcionen amb dos sistemes operatius diferents\u201d.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

La riquesa abstracta del cervell hum\u00e0<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En animals, diferents mem\u00f2ries<\/strong>, incl\u00fas involucrant un mateix concepte en diferents circumst\u00e0ncies, tendeixen a tenir una representaci\u00f3 neuronal diferent al cervell<\/strong>; aix\u00ed s\u2019eviten interfer\u00e8ncies i no es barregen les mem\u00f2ries. \u00c9s a dir, que quan un ratol\u00ed veu a un altre al mat\u00ed s\u2019activa un grup determinat de neurones, i si el veu en un altre lloc o un altre moment, s\u2019activa un altre grup. Aix\u00f2 es diu \u201cpattern separation<\/em>\u201d (separaci\u00f3 de patrons), i acumulem 50 anys de literatura mostrant aquest fen\u00f2men.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 els recents experiments de Quian Quiroga i el seu equip demostren que, en humans, aix\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed. \u201cEns quedar\u00edem sense neurones si cada mem\u00f2ria requer\u00eds un grup de neurones diferents!\u201d, exclama l\u2019investigador. El que van veure \u00e9s que al mostrar a pacients dues situacions diferents que involucraven a les mateixes persones, les mateixes neurones concepte (vinculades a aquelles persones) responien de la mateixa manera. \u00c9s a dir, si tinc un amic que es diu Alejandro, cada vegada que el veig se m\u2019activa la neurona concepte \u201cd\u2019Alejandro\u201d \u2013 \u00e9s igual si estem a Barcelona o a Cambridge, menjant sushi o fent capoeira. El grup de neurones que representen un concepte no canvia, tot i que canvi\u00ef el context<\/strong>. Aix\u00f2 significa que la codificaci\u00f3 de la mem\u00f2ria \u00e9s m\u00e9s abstracta en humans \u2013 \u00e9s independent dels detalls. I cada mem\u00f2ria es construeix amb l\u2019activaci\u00f3 d\u2019una combinaci\u00f3 de grups de neurones. Per exemple, \u201cAlejandro\u201d+\u201cCambrige\u201d+\u201ccapoeira\u201d o \u201cAlejandro\u201d+\u201cBarcelona\u201d+\u201csushi\u201d.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u201cEl fet de codificar experi\u00e8ncies independentment del context fa que els humans tinguem un pensament m\u00e9s avan\u00e7at, m\u00e9s abstracte\u201d<\/p>

Rodrigo Quian Quiroga <\/strong>(HMRIB)<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u201cCrec que l\u2019espai cognitiu en rates \u00e9s molt m\u00e9s limitat que el d\u2019humans. I el nostre, en ser m\u00e9s ric, no permet aquesta separaci\u00f3 del grup de neurones, perqu\u00e8 no hi hauria lloc per a representar totes les experi\u00e8ncies que tenim o recordem, per dir-ho d\u2019alguna manera\u201d, diu Quian Quiroga. \u201cCodificar experi\u00e8ncies independentment del context fa que tinguem un pensament m\u00e9s avan\u00e7at, m\u00e9s abstracte<\/strong>; ens permet generalitzar i tenir una intel\u00b7lig\u00e8ncia m\u00e9s desenvolupada en humans\u201d.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

De concepte en concepte, un passeig pels cervells del m\u00f3n<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El descobriment de les neurones concepte va ser una revoluci\u00f3. Va ser possible gr\u00e0cies a fer servir una tecnologia <\/strong>avan\u00e7ada que permetia mesurar l\u2019activitat de neurones individuals en humans<\/strong>, una cosa que en aquell moment nom\u00e9s podia fer-se a un lloc al m\u00f3n: la Universitat de Calif\u00f2rnia a Los Angeles. All\u00e0 va anar a parar en Quian Quiroga. I all\u00e0 va descobrir les c\u00e8l\u00b7lules concepte.<\/p>\n\n\n\n

\u201cDes de llavors, el camp va explotar: diferents llocs a EE.UU. van comen\u00e7ar a fer aquests registres i en col\u00b7laboraci\u00f3 amb els meus col\u00b7legues cl\u00ednics, jo vaig portar la t\u00e8cnica al Regne Unit, despr\u00e9s a l\u2019Argentina, despr\u00e9s a Barcelona…\u201d, recorda l\u2019investigador.<\/p>\n\n\n\n

Per a mesurar aquesta activitat neuronal, cal inserir el\u00e8ctrodes al cervell. Aix\u00ed que la \u00fanica possibilitat de fer-ho \u00e9s aprofitar quan, per motius cl\u00ednics, a vegades s\u2019introdueixen el\u00e8ctrodes a persones amb epil\u00e8psia<\/strong> que no pot controlar-se amb medicaci\u00f3, per a entendre d\u2019on venen aquestes crisis epil\u00e8ptiques i poder escollir el millor tractament – incloent una eventual resecci\u00f3 quir\u00fargica del focus epil\u00e8ptic. Hi ha centenars d\u2019hospitals on es fa aix\u00f2, per\u00f2 la tecnologia i el coneixement espec\u00edfic de com mesurar l\u2019activitat neuronal \u00e9s complex i no tan com\u00fa. Per aix\u00f2 fins, i tot avui en dia, hi ha tan sols una trentena de llocs del m\u00f3n on es pot fer servir aquesta t\u00e8cnica<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Per a mesurar l\u2019activitat individual d’una neurona concepte, s\u2019aprofiten els el\u00e8ctrodes inserits al cervell a persones amb epil\u00e8psia.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u201cActualment jo treballo amb pacients, sempre adults, de l\u2019Hospital del Mar aqu\u00ed a Barcelona<\/strong>, d\u2019un hospital de l\u2019Argentina<\/strong> amb el que porto molts anys en col\u00b7laboraci\u00f3, d\u2019un hospital a Anglaterra<\/strong>, un altre a Fran\u00e7a<\/strong> i ara estem establint una col\u00b7laboraci\u00f3 amb un hospital de Xina<\/strong>\u201d, explica Quian Quiroga.<\/p>\n\n\n\n

I justifica la necessitat d\u2019aquesta extensi\u00f3 geogr\u00e0fica: \u201cSi treballes nom\u00e9s amb un hospital ets molt dependent dels factors externs, de din\u00e0miques dels hospitals que estan fora del teu control i que poden afectar a la teva capacitat de fer els estudis. Per exemple, durant l\u2019epid\u00e8mia del COVID<\/a><\/strong> es van cancel\u00b7lar totes les operacions d\u2019epil\u00e8psia durant mesos i no podia continuar amb els estudis<\/strong>. Per\u00f2 mentre aqu\u00ed a Europa estava tot parat, a l\u2019Argentina s\u00ed que els podia fer perqu\u00e8 all\u00e0 el pic del COVID va ser m\u00e9s tard. I quan va arribar i all\u00e0 no es podia, aqu\u00ed lentament comen\u00e7ava a arrancar de nou\u201d.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s a m\u00e9s, aquesta varietat geogr\u00e0fica<\/strong> pot obrir altres avingudes m\u00e9s interessants. El laboratori est\u00e0 ara comen\u00e7ant un nou projecte per a comparar poblacions i veure si hi ha difer\u00e8ncies entre elles en els tipus de c\u00e8l\u00b7lules de concepte que trobem en un o altre lloc<\/strong>; per exemple, un tipus de menjar que aqu\u00ed generi vincle emocional i en una altra cultura sigui neutre. \u201cPodem comparar  quines coses li poden interessar a un argent\u00ed, espanyol o xin\u00e9s. Les neurones de concepte tendeixen a respondre a coses que s\u00f3n interessants i emocionalment sortints per a la persona \u2013 i mentre que un argent\u00ed podr\u00e0 tenir moltes neurones de concepte assignades a jugadors de futbol, per exemple, un xin\u00e9s potencialment tindr\u00e0 m\u00e9s neurones per a jugadors de GO \u2013 l\u2019ancestral joc xin\u00e9s\u201d, explica Quiroga.<\/p>\n\n\n\n

Est\u00e0 clar que l\u2019estudi de les c\u00e8l\u00b7lules concepte donar\u00e0 per molt als propers anys.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Rodrigo Quian Quiroga (HMRIB) i el seu equip han mostrat que la manera de codificar la mem\u00f2ria \u00e9s totalment diferent en humans i en altres animals.<\/p>\n","protected":false},"author":34,"featured_media":46369,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[263,213,317],"new-type":[38,35],"class_list":["post-46615","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-cervell","tag-imim","tag-neurobiologia","new-type-a-fons","new-type-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46615","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/34"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=46615"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46615\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46663,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46615\/revisions\/46663"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/46369"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=46615"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=46615"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=46615"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=46615"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}