{"id":4634,"date":"2017-01-16T11:01:50","date_gmt":"2017-01-16T10:01:50","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=4634"},"modified":"2019-02-15T10:46:41","modified_gmt":"2019-02-15T09:46:41","slug":"estres-oxidatiu-i-cicle-cel%c2%b7lular-dos-camins-encreuats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/estres-oxidatiu-i-cicle-cel%c2%b7lular-dos-camins-encreuats\/","title":{"rendered":"\u201cEstr\u00e8s oxidatiu i cicle cel\u00b7lular: dos camins encreuats\u201d"},"content":{"rendered":"<p><strong>Elena Hidalgo<\/strong> i <strong>Jos\u00e9 Ayt\u00e9<\/strong> eren a Boston quan van veure anunciada a la revista <em>Nature<\/em> una oferta de feina a la nova <a href=\"https:\/\/www.upf.edu\/web\/biomed\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">facultat de Ci\u00e8ncies de la Salut i de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)<\/a>, a Barcelona. Setze anys despr\u00e9s, <strong>comparteixen un grup de recerca<\/strong> format per quinze persones en aquesta universitat, on utilitzen el mateix organisme model \u2014el <strong>llevat de fissi\u00f3<\/strong> <em>Schizosaccharomyces pombe\u2014<\/em>per estudiar l&#8217;<strong>estr\u00e8s oxidatiu<\/strong> i el <strong>control del<\/strong> <strong>cicle cel\u00b7lular<\/strong>.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>El paper de les ROS en l\u2019envelliment: perjudicial o benefici\u00f3s?<\/strong><\/p>\n<p>Les <strong>esp\u00e8cies reactives d\u2019oxigen (ROS)<\/strong> s\u00f3n mol\u00e8cules molt inestables que contenen oxigen i es generen constantment dins les nostres c\u00e8l\u00b7lules com un efecte secundari de la respiraci\u00f3 \u2014la metabolitzaci\u00f3 del sucre en pres\u00e8ncia d&#8217;oxigen. \u00abLa <strong>respiraci\u00f3<\/strong> \u00e9s molt m\u00e9s eficient, energ\u00e8ticament parlant, que la <strong>fermentaci\u00f3<\/strong>\u00ab, explica Hidalgo. Per\u00f2 la contrapartida \u00e9s que, com a productes secundaris, es produeixen les ROS, que s\u00f3n t\u00f2xiques perqu\u00e8 interactuen amb tot i poden danyar les prote\u00efnes, els l\u00edpids o l\u2019ADN. El grup estudia actualment <strong>com l&#8217;estr\u00e8s oxidatiu afecta la prote\u00f2stasi<\/strong>, el sistema de manteniment de les prote\u00efnes en la c\u00e8l\u00b7lula. Aquest concepte \u00e9s central per a malalties associades amb el plegament excessiu de prote\u00efnes o la seva agregaci\u00f3, com ara <strong>Huntington, Alzheimer<\/strong> o <strong>Parkinson<\/strong>.<\/p>\n<blockquote><p>\u00abLa respiraci\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s eficient, energ\u00e8ticament parlant, que la fermentaci\u00f3, per\u00f2 es produeixen les ROS, subproductes t\u00f2xics que interactuen amb tot i poden danyar les prote\u00efnes, els l\u00edpids o l\u2019ADN.\u00bb<\/p>\n<p><strong>Elena Hidalgo<\/strong><\/p><\/blockquote>\n<p>Per fer front a les ROS, les c\u00e8l\u00b7lules tenen <strong>sistemes antioxidants<\/strong> potents. I \u00e9s bo deixar-les lluitar, segons Hidalgo, que estudia com les c\u00e8l\u00b7lules detecten aquest estr\u00e8s i com hi responen. La <strong>restricci\u00f3 cal\u00f2rica<\/strong> i l&#8217;<strong>exercici<\/strong> augmenten fisiol\u00f2gicament els nivells de ROS. Aix\u00f2 pot semblar dolent, per\u00f2 en realitat obliga a la c\u00e8l\u00b7lula a activar rutes que condueixen a la reparaci\u00f3 i a la producci\u00f3 d\u2019antioxidants per disminuir les ROS.<\/p>\n<p>El seu grup ha demostrat que, quan les c\u00e8l\u00b7lules de llevat creixen amb <strong>nivells de glucosa alts<\/strong>, moren dos dies despr\u00e9s d&#8217;arribar a la fase de creixement estacionari. En canvi, les c\u00e8l\u00b7lules de llevat que creixen amb <strong>poca glucosa<\/strong> pateixen m\u00e9s inicialment a causa de la falta de nutrients; per\u00f2, un cop a la fase estacion\u00e0ria, viuen almenys fins al dia 10.<\/p>\n<p>\u201c<strong>La restricci\u00f3 de calories \u00e9s beneficiosa per a l&#8217;envelliment cronol\u00f2gic<\/strong>. Una cosa similar es va observar en un gran experiment amb \u00e9ssers humans i exercici\u00bb, continua. Els participants havien de fer exercici, fer exercici i prendre antioxidants, o descansar. Els que van descansar tenien nivells m\u00e9s alts de marcadors d&#8217;envelliment, per\u00f2 tamb\u00e9 els que van fer exercici i prendre antioxidants! Aix\u00f2 es deu al fet que <strong>l&#8217;exercici augmenta les ROS<\/strong>, cosa que empeny les c\u00e8l\u00b7lules fora de la seva zona de comfort; \u00e9s per aix\u00f2 que l&#8217;estr\u00e8s oxidatiu endogen pot ser bo. Per\u00f2 <strong>prendre antioxidants externs elimina les ROS sense que les c\u00e8l\u00b7lules facin res<\/strong>; \u00abse&#8217;ls treu la seva oportunitat de lluitar i posar-se en forma\u00bb, explica Hidalgo.<\/p>\n<blockquote><p>La <strong>restricci\u00f3 cal\u00f2rica<\/strong> i l&#8217;<strong>exercici<\/strong> augmenten fisiol\u00f2gicament els nivells de ROS. Aix\u00f2 pot semblar dolent, per\u00f2 en realitat obliga a la c\u00e8l\u00b7lula a activar rutes que condueixen a la reparaci\u00f3 i a la producci\u00f3 d\u2019antioxidants per disminuir les ROS. (&#8230;)\u00a0\u00a0\u00c9s per aix\u00f2 que l&#8217;estr\u00e8s oxidatiu endogen pot ser bo.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p><\/blockquote>\n<p><em><strong>Start<\/strong><\/em><\/p>\n<p>L&#8217;altra meitat del laboratori, dirigit per Ayt\u00e9, se centra en el control del cicle cel\u00b7lular. Hi ha un punt durant el cicle cel\u00b7lular anomenat <strong><em>start<\/em><\/strong>, en qu\u00e8 <strong>les c\u00e8l\u00b7lules han de decidir si es comprometen a la mitosi<\/strong> (divisi\u00f3 cel\u00b7lular), <strong>la meiosi<\/strong> (la divisi\u00f3 especialitzada que d\u00f3na lloc a l&#8217;esporulaci\u00f3 en llevats) <strong>o la quiesc\u00e8ncia<\/strong>. <em>Start<\/em> est\u00e0 absolutament conservat en tots els eucariotes i es coneix com a <strong>punt de restricci\u00f3<\/strong> en c\u00e8l\u00b7lules de mam\u00edfer. La <strong>inactivaci\u00f3 del punt de restricci\u00f3<\/strong> condueix a una progressi\u00f3 del cicle cel\u00b7lular desregulada i promou el creixement descontrolat de les c\u00e8l\u00b7lules, la inestabilitat gen\u00f2mica i l\u2019aneuplo\u00efdia (un nombre inusual de cromosomes), caracter\u00edstiques de la <strong>progressi\u00f3 tumoral<\/strong>. Ayt\u00e9 explica: \u00abPer dividir-se, les c\u00e8l\u00b7lules primer han de duplicar el seu ADN i hem identificat una prote\u00efna, Yox1, que assegura que l&#8217;ADN s&#8217;ha copiat correctament abans que la c\u00e8l\u00b7lula entri en mitosi\u201d.<\/p>\n<p>Ayt\u00e9 tamb\u00e9 utilitza el <em>S. cerevisiae<\/em> per estudiar la <strong>relaci\u00f3 entre l&#8217;estr\u00e8s oxidatiu i la progressi\u00f3 del cicle cel\u00b7lular<\/strong>. Quan la via principal que controla l&#8217;estr\u00e8s oxidatiu, la de la <strong>MAP quinasa Sty1<\/strong>, est\u00e0 mutada, les c\u00e8l\u00b7lules no poden sobreviure en fase estacion\u00e0ria i presenten defectes del cicle cel\u00b7lular. La investigaci\u00f3 d\u2019Ayt\u00e9 est\u00e0 intentant determinar com l&#8217;estr\u00e8s oxidatiu incideix en la regulaci\u00f3 de la progressi\u00f3 del cicle cel\u00b7lular. \u00abL&#8217;estr\u00e8s oxidatiu i el cicle cel\u00b7lular tenen moltes connexions i actualment tenim projectes que superposen els dos temes\u00bb, conclouen els dos col\u00edders del grup.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Elena Hidalgo i Jos\u00e9 Ayt\u00e9, coliders del grup de recerca d&#8217;Estr\u00e9s Oxidatiu i Cicle Cel\u00b7lular del DCEXS-UPF, utilitzen el llevat de fissi\u00f3 com a organisme model per a estudiar les connexions entre l&#8217;estr\u00e8s oxidatiu i el cicle cel\u00b7lular.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":4641,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[320,269,271,273,205,231,291],"new-type":[35],"class_list":["post-4634","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-alzheimer","tag-biologia-cellular","tag-divisio-cellular","tag-melis-upf-ca","tag-organismes-model","tag-parkinson","tag-perfil-de-grup","new-type-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4634","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4634"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4634\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4876,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4634\/revisions\/4876"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4641"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4634"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4634"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4634"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=4634"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}