{"id":46094,"date":"2025-01-20T13:25:13","date_gmt":"2025-01-20T12:25:13","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=46094"},"modified":"2025-03-31T12:50:41","modified_gmt":"2025-03-31T10:50:41","slug":"la-ciencia-des-duna-perspectiva-neurodivergent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/la-ciencia-des-duna-perspectiva-neurodivergent\/","title":{"rendered":"La ci\u00e8ncia des d\u2019una perspectiva neurodivergent"},"content":{"rendered":"\n

La neurodiverg\u00e8ncia<\/strong>, incloent-hi els trastorns de l\u2019espectre autista (TEA), aporta perspectives \u00faniques al m\u00f3n de la ci\u00e8ncia. Les persones amb TEA, entre les quals s\u2019inclou la s\u00edndrome d\u2019Asperger<\/strong>, sovint excel\u00b7leixen en sistematitzar: analitzar la informaci\u00f3 seguint regles i patrons. Parlem amb David Aranda<\/strong>, investigador al laboratori de Desenvolupament de f\u00e0rmacs en base a receptors acoblats a prote\u00efnes G del GRIB<\/a>, per con\u00e8ixer com es veu la<\/strong> ci\u00e8ncia des de la seva perspectiva<\/strong>.  <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Una passi\u00f3 primerenca per la ci\u00e8ncia <\/h2>\n\n\n\n

De petit, al David li encantaven els bitxos<\/em>, els llibres que descrivien animals, la filog\u00e8nia i, amb 10 anys, se sabia pr\u00e0cticament tots els f\u00edlums del regne animal. La zoologia <\/strong>va ser el seu refugi <\/strong>a l\u2019\u00e8poca de l\u2019institut, on recorda avorrir-se molt i estar desmotivat.  <\/p>\n\n\n\n

La seva manera d\u2019entendre el m\u00f3n<\/strong> estava marcada per la necessitat d\u2019estructures clares<\/strong>. Les normes socials, les met\u00e0fores o la ironia eren enigmes que va aprendre a desxifrar <\/strong>com si fossin assignatures d\u2019estudi. Tamb\u00e9 recorda la dificultat de realitzar tasques obertes, com escriure o dibuixar, si no disposava d\u2019instruccions precises. \u201cSi no tinc una pauta clara, no penso\u201d, afirma amb naturalitat. Per\u00f2 aquesta necessitat d\u2019ordre i definici\u00f3<\/strong> es va acabar convertint en una de les seves grans fortaleses. <\/p>\n\n\n\n

El diagn\u00f2stic d\u2019Asperger <\/strong>el va obtenir amb 13 anys, un moment <\/strong>que ell recorda com a revelador<\/strong>. Va suposar un canvi significatiu, ja que \u201cvaig deixar de ser raro per passar a ser alg\u00fa\u201d, diu, descrivint com aquesta etiqueta li va aportar una sensaci\u00f3 de tranquil\u00b7litat i comprensi\u00f3 sobre ell mateix. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u201cEm costa treballar sense instruccions precises, treballo millor amb una pauta clara\u201d 
David Aranda<\/strong> (Hospital del Mar Research Institute)<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El salt a la bioinform\u00e0tica <\/h2>\n\n\n\n

Quan va arribar el moment de triar carrera, va optar per biotecnologia <\/strong>perqu\u00e8 li sonava m\u00e9s interessant que biologia. Tanmateix, aviat va descobrir que el laboratori no era el seu fort<\/strong>: era maldestre, trencava tubs, contaminava plaques… Trobava la ci\u00e8ncia experimental molt m\u00e9s inexacta del que es podria creure a primer cop d\u2019ull. Per\u00f2, sorprenentment, quan la tasca implicava aplicar f\u00f3rmules<\/strong>, realitzar proves estad\u00edstiques <\/strong>o fer una mica de programaci\u00f3<\/strong>, es va adonar que se li donava for\u00e7a b\u00e9. <\/p>\n\n\n\n

Va ser un professor qui li va suggerir que la bioinform\u00e0tica <\/a><\/strong>era un camp en creixement<\/strong> amb molta demanda i poc personal, aix\u00ed que va decidir passar l\u2019estiu aprenent a programar mentre feia el seu treball final de grau. I, de cop, va descobrir una nova passi\u00f3: \u201cEl meu cervell est\u00e0 fet per programar. Em sento b\u00e9 fent-ho\u201d, explica. Trobar una habilitat natural i, al mateix temps, gaudir-ne va ser una gran recompensa personal. <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s per aix\u00f2 que va cursar el m\u00e0ster <\/strong>de bioinform\u00e0tica <\/strong>de la UPF i va entrar al Parc de Recerca Biom\u00e8dica (PRBB)<\/a> a fer el seu treball final de m\u00e0ster al mateix laboratori on ara fa el doctorat<\/strong><\/a>, dirigit per la Jana Selent<\/strong>. Se centra en la fam\u00edlia de prote\u00efnes GPCR<\/a>, uns receptors de membrana que s\u00f3n claus per al funcionament de moltes funcions biol\u00f2giques. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El dia a dia <\/h2>\n\n\n\n

La seva investigaci\u00f3 d\u2019ara li resulta m\u00e9s f\u00e0cil que el m\u00e0ster o la carrera, molt m\u00e9s dispersos que no pas la feina de doctorat. Al cap i a la fi compleix un horari<\/strong> i se centra nom\u00e9s en un tema<\/strong>. Confessa que \u00e9s ideal, ja que aix\u00f2 li permet organitzar <\/strong>les tasques <\/strong>de manera met\u00f2dica <\/strong>i eficient.  <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u201cGr\u00e0cies a la meva manera de pensar, soc molt ordenat a nivell mental. Agafo tot el reguitzell d\u2019idees i tasques, les organitzo i les divideixo en mini-tasques per afrontar-les una a una.\u201d <\/p>

David Aranda<\/strong> (Hospital del Mar Research Institute)<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Aix\u00f2 no significa, per\u00f2, que tot sigui f\u00e0cil. Una de les sorpreses m\u00e9s grans que ha trobat en la seva carrera \u00e9s la quantitat de feina de redacci\u00f3 que implica la ci\u00e8ncia<\/strong>. \u201cNo ens preparen per la quantitat de feina liter\u00e0ria que hi ha. Has d\u2019escriure projectes, articles, tesis<\/a>… cal saber redactar i comunicar, i aix\u00f2 no ens ho ensenyen a la universitat\u201d, explica. A m\u00e9s, com m\u00e9s avances en la jerarquia acad\u00e8mica, m\u00e9s pes tenen aquestes tasques, fins al punt que poden arribar a ser dominants en el dia a dia. <\/p>\n\n\n\n

Malgrat aquestes dificultats, el seu m\u00e8tode de treball rigor\u00f3s<\/strong> \u00e9s un gran aliat. T\u00e9 una capacitat \u00fanica per estructurar i desglossar les tasques m\u00e9s complexes en parts petites<\/strong> per dur-les a terme, cosa que li permet avan\u00e7ar de manera constant. Aquesta organitzaci\u00f3, sumada a la seva inclinaci\u00f3 natural per les rutines<\/strong>, li dona una gran avantatge. Per exemple, quan ha de crear figures o gr\u00e0fics per a articles cient\u00edfics \u2014una tasca que reconeix com una de les m\u00e9s complicades per a ell\u2014, segueix un proc\u00e9s molt clar: divideix cada pas en petites accions i consulta sovint l\u2019opini\u00f3 dels seus companys. \u201c<\/em>Deuen estan farts que els pregunti qu\u00e8 els sembla millor o pitjor!\u201d, bromeja. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u201cEstar tot el dia sol davant d\u2019una pantalla… per mi, aix\u00f2 \u00e9s vida! El meu cervell est\u00e0 fet per programar, i em sento b\u00e9 fent-ho\u201d<\/p>

David Aranda<\/strong> (Hospital del Mar Research Institute) <\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El seu dia a dia<\/strong> est\u00e0 ple d\u2019hores davant l\u2019ordinador<\/strong>, i aix\u00f2 \u00e9s precisament el que l’apassiona. \u201cHi ha molta gent que diu que mai podrien treballar en bioinform\u00e0tica perqu\u00e8 \u00e9s una feina molt solit\u00e0ria, no interactues amb gent, est\u00e0s tot el dia sol davant d\u2019una pantalla… Per mi, aix\u00f2 \u00e9s vida!\u201d. Aquesta manera de fer li permet concentrar-se plenament i treballar escoltant m\u00fasica, un entorn que considera \u00f2ptim. \u201cM\u2019agrada que la meva feina no consisteixi en interactuar amb altres persones; que no hagi d’atendre clients, ni anar a reunions, ni entrevistar gent…\u201d, explica. Aix\u00f2 no vol dir que no gaudeixi de la companyia de la gent i de socialitzar amb els seus companys i companyes, per\u00f2 reconeix que les interaccions socials<\/strong> poden ser esgotadores <\/strong>i prefereix que siguin espaiades.  <\/p>\n\n\n\n

La seva manera de pensar li dona un avantatge a la feina, per\u00f2 tamb\u00e9 l\u2019ha obligat a adaptar-se a un m\u00f3n<\/strong> que sovint no es prepara per a les necessitats de les persones neurodivergents. Tot i aix\u00f2, se sent c\u00f2mode en el seu entorn actual, on el grau d\u2019adaptaci\u00f3 al que ha de rec\u00f3rrer \u00e9s poc, admet. Com a desig diu que \u201ca nivell individual diria a tothom que tingu\u00e9s m\u00e0niga ampla amb la gent que sigui com jo, <\/a>escoltar-nos quan necessitem alguna cosa<\/a><\/strong>. Que no es burlin de nosaltres perqu\u00e8 actuem d\u2019una manera diferent\u201d. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Hi ha moltes persones neurodivergents que es dediquen a la recerca. Al PRBB, el grup BeyondAbility <\/a>treballa per a que les discapacitats es considerin una forma de diversitat, no una limitaci\u00f3.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

I, per a totes aquelles persones neurodivergents amants de la ci\u00e8ncia <\/strong>els aconsella que s\u2019hi dediquin. \u201cAquest \u00e9s un m\u00f3n on hi ha m\u00e9s neurodivergents<\/strong> del que pot semblar<\/strong>, i aix\u00f2 pot ser un avantatge<\/strong>\u201d. La ci\u00e8ncia ofereix espais on poden destacar les seves fortaleses, i la diversitat de perspectives que aporta la neurodiverg\u00e8ncia pot enriquir la manera com es plantegen preguntes i s\u2019aborden problemes<\/a>. Alhora, \u00e9s un \u00e0mbit que requereix esfor\u00e7 per adaptar-se. \u201c\u00c9s important adaptar-se al m\u00f3n, perqu\u00e8 el m\u00f3n no s\u2019adaptar\u00e0 a nosaltres\u201d, conclou, amb realisme per\u00f2 sense perdre la il\u00b7lusi\u00f3 per la recerca. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

David Aranda, investigador neurodivergent, ens explica com la seva manera de pensar estructurada ha esdevingut un actiu clau per avan\u00e7ar en el m\u00f3n de la bioinform\u00e0tica. <\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":46196,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[28,32],"tags":[261,213,287],"new-type":[38,35],"class_list":["post-46094","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-comunitat","category-vida-cientifica","tag-bioinformatica","tag-imim","tag-diversitat","new-type-a-fons","new-type-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46094","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=46094"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46094\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47381,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46094\/revisions\/47381"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/46196"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=46094"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=46094"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=46094"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=46094"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}