{"id":44638,"date":"2024-09-27T10:31:32","date_gmt":"2024-09-27T08:31:32","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=44638"},"modified":"2024-09-27T10:54:47","modified_gmt":"2024-09-27T08:54:47","slug":"que-es-i-que-no-es-un-organoide-embrionari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/que-es-i-que-no-es-un-organoide-embrionari\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 \u00e9s, i qu\u00e8 no \u00e9s, un organoide embrionari?"},"content":{"rendered":"\n

Un grup internacional de 14 cient\u00edfics i cient\u00edfiques, coordinat per Alfonso Mart\u00ednez-Arias<\/strong> del Departament de Medicina i Ci\u00e8ncies de la Vida, Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF)<\/a>, ha establert criteris per ajudar a definir models embrionaris basats en c\u00e8l\u00b7lules mare<\/strong><\/a> que siguin \u00fatils per a futures investigacions.<\/p>\n\n\n\n

Aquests nous models imiten les primeres etapes del desenvolupament hum\u00e0<\/strong>, l’estudi de les quals presenta grans reptes \u00e8tics i t\u00e8cnics.<\/strong> \u00abLes restriccions de l’\u00fas d’embrions humans fan que el nostre coneixement sobre el desenvolupament hum\u00e0 entre el dia 14 i la setmana 4 sigui molt limitat\u00bb, explica Susanne van den Brink<\/a>, investigadora a l’Hospital del Mar Research Institute<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

En canvi, els models embrionaris o organoides<\/a> d’embrions, estructures tridimensionals que imiten embrions humans, poden recapitular esdeveniments del desenvolupament primerenc<\/a>, com el patr\u00f3 dels teixits i la morfog\u00e8nesi<\/strong>. Aquests, que no es poden estudiar d’altra manera, s\u00f3n crucials per entendre problemes de fertilitat<\/a> i anomalies en nadons.<\/p>\n\n\n\n

Per a Mart\u00ednez-Arias, els referents actuals de models embrionaris s\u00f3n els \u00abblastoides\u00bb, que imiten el blastocist, i els \u00abgastruloides<\/a>\u00bb que imiten estadis posteriors a la gastrulaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u00abFalsos\u00bb models embrionaris<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

No obstant, \u00abde vegades es fan afirmacions sobre estructures que suposadament s\u00f3n models embrionaris, per\u00f2 en realitat no imiten l’embri\u00f3\u00bb, explica Mart\u00ednez-Arias, \u00abcosa que pot portar a errors en el coneixement\u00bb. Aix\u00f2 es deu al fet que \u00e9s un camp molt nou, i hi ha una manca de criteris a seguir<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Els models embrionaris s\u00f3n estructures tridimensionals que imiten embrions humans. Un grup d’experts ha proposat quines caracter\u00edstiques han de tenir per ser fiables.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Per aix\u00f2, un redu\u00eft grup de persones expertes en c\u00e8l\u00b7lules mare i biologia del desenvolupament de tot el m\u00f3n ha estat treballant durant un any per establir quines s\u00f3n les caracter\u00edstiques necess\u00e0ries perqu\u00e8 aquests models embrionaris siguin fiables<\/strong>. En un comentari a Nature Cell Biology<\/em><\/a>, el grup expert proposa una estandarditzaci\u00f3 de les normes tant per experimentar com per informar sobre la creaci\u00f3, caracteritzaci\u00f3 i avaluaci\u00f3 de models embrionaris humans derivats de c\u00e8l\u00b7lules mare<\/a><\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

\u00abEl nostre objectiu \u00e9s deixar clar qu\u00e8 s’ha d’anomenar model embrionari perqu\u00e8 es pugui utilitzar en recerca i en biologia reproductiva\u00bb<\/strong>, afirma Alfonso Mart\u00ednez-Arias, investigador ICREA i un dels responsables del treball. \u00abEs requereixen una s\u00e8rie d’atributs, per\u00f2 crec que el m\u00e9s important \u00e9s que han d’assemblar-se al tot o a parts de l’embri\u00f3 i, sobretot, que, com l’embri\u00f3, han de ser reprodu\u00efbles<\/strong>. No podem anomenar model a una cosa que en cada experiment produeix estructures diferents\u00bb, explica.<\/p>\n\n\n\n

\u00abSi es barregen c\u00e8l\u00b7lules mare embrion\u00e0ries, passen coses, entre les quals es poden trobar estructures que, m\u00e9s o menys, tenen sentit. Hi ha diversos treballs d’aquest tipus en revistes de gran visibilitat. Per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que aquestes estructures tinguin res a veure amb embrions\u00bb, explica l’investigador. \u00abDe fet, el problema m\u00e9s gran que poden tenir aquestes estructures \u00e9s quan s’intenten aplicar a usos<\/strong> cl\u00ednics, o m\u00e9s honestament, precl\u00ednics, ja que poden conduir a mals usos<\/strong>\u00ab, conclou.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u201cSi s’adopten els nostres suggeriments per a aquestes normes, podrem frenar malentesos que s\u00f3n molt perjudicials per a les possibilitats d’aquest nou per\u00f2 important camp\u201d<\/em>
Alfonso Mart\u00ednez-Arias<\/strong>, MELIS-UPF<\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

La nova iniciativa busca garantir un vocabulari com\u00fa, acordant les definicions de diversos conceptes, i millorar la comunicaci\u00f3 entre investigadors, mitjans i la societat<\/strong>, a m\u00e9s d’ajudar organismes de finan\u00e7ament i reguladors en l’avaluaci\u00f3 d’aquest prometedor camp.<\/p>\n\n\n\n

\u00abEspero que les revistes que publiquen aquests treballs i els organismes nacionals que els regulen tinguin en compte aquests suggeriments perqu\u00e8, definitivament, necessitem elevar el nivell del camp<\/strong>\u00ab, conclou l’investigador del MELIS-UPF.<\/p>\n\n\n\n

Per saber m\u00e9s sobre models embrionaris, podeu veure aquest v\u00eddeo (en holand\u00e8s i angl\u00e8s) sobre el treball que est\u00e0 fent Susanne van den Brink<\/a> al laboratori dirigit per Anna Bigas<\/a> al PRBB:<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n