{"id":44437,"date":"2024-10-04T13:35:25","date_gmt":"2024-10-04T11:35:25","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=44437"},"modified":"2024-10-11T11:59:23","modified_gmt":"2024-10-11T09:59:23","slug":"evolucio-puntuada-de-les-especies-a-eleccions-ordinadors-o-la-covid","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/evolucio-puntuada-de-les-especies-a-eleccions-ordinadors-o-la-covid\/","title":{"rendered":"Evoluci\u00f3 puntuada: de les esp\u00e8cies a eleccions, ordinadors o la Covid"},"content":{"rendered":"\n

La teoria de l\u2019evoluci\u00f3<\/strong> sempre ha estat predominantment gradualista; \u00e9s a dir, mant\u00e9 que els canvis evolutius es donen de forma suau, no sobtada. Aix\u00ed i tot, el mateix Darwin <\/a>ja es va adonar que hi havia \u2018salts\u2019 evolutius no explicats. \u201cEll no hi va poder trobar una explicaci\u00f3 satisfact\u00f2ria dins la teoria de la selecci\u00f3 natural, i per aix\u00f2 no ho va comentar als seus llibres; per\u00f2 aquesta preocupaci\u00f3 s\u00ed que surt a les seves notes\u201d, ens diu Sergi Valverde<\/strong>, investigador a l\u2019Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF)<\/a> i cap del laboratori d’Evoluci\u00f3 de xarxes<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

\u201cLa visi\u00f3 \u2018saltacionista\u2019 de l\u2019evoluci\u00f3 sempre ha tingut mala fama. Donada la seva aparent contraposici\u00f3 a la teoria Darwinista, defensar els salts s\u2019ha relacionat amb el creacionisme o intervencionisme d\u2019all\u00f2 sobrenatural, visions no cient\u00edfiques\u201d, sost\u00e9 el seu company Blai Vidiella<\/strong>, qui actualment treballa al CNRS, Fran\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 les coses no estan tan clares. Ja als anys 70, els paleobi\u00f2legs Niles Eldredge i Stephen Jay Gould <\/strong>van observar en el registre f\u00f2ssil que hi havia per\u00edodes on no es veien canvis en la morfologia d\u2019una esp\u00e8cie, seguits d\u2019episodis de molta variaci\u00f3. Per explicar aquest patr\u00f3 van proposar la teoria de l\u2019equilibri puntuat. <\/strong>Aquesta sost\u00e9 que, en els canvis morfol\u00f2gics d\u2019una esp\u00e8cie, hi ha per\u00edodes estables molt llargs combinats amb d\u2019altres de canvi molt r\u00e0pid en poc temps. Poc es pensaven Eldredge i Gould que, 50 anys m\u00e9s tard, la controv\u00e8rsia que va generar la seva teoria encara continuaria.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

D\u2019equilibri puntuat a evoluci\u00f3 puntuada<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El grup dirigit per Valverde ha indagat recentment en aquesta teoria, estudiant <\/a>com ha variat el concepte d\u2019evoluci\u00f3 puntuada al llarg del temps, i aplicant-lo a diferents camps<\/a>.<\/strong> \u201cEl 2022, conjuntament amb antrop\u00f2legs dels Estats Units, vam trobar que l’evoluci\u00f3 cultural<\/strong> pot passar de gradual a puntuada per mecanismes interns. Despr\u00e9s d’aquesta troballa, vol\u00edem explorar com aquest concepte podia tenir implicacions en altres \u00e0rees, com la mateixa antropologia o la biologia\u00bb,  explica el cap del grup.<\/p>\n\n\n\n

Aquests estudis els han fet proposar un nou terme: \u2018evoluci\u00f3 puntuada<\/strong>\u2019.<\/p>\n\n\n\n

\u201cEl terme original, \u2018equilibri puntuat\u2019 ha estat hist\u00f2ricament lligat a canvis sobtats deguts a una causa externa dr\u00e0stica que feia canviar el patr\u00f3 morfol\u00f2gic – per exemple, un meteorit que fa desapar\u00e8ixer algunes esp\u00e8cies o una barrera geogr\u00e0fica que separa permanentment individus de la mateixa esp\u00e8cie de forma que eventualment n\u2019esdevenen dues diferents\u201d, explica Salva Duran Nebreda<\/strong>, posdoc al laboratori. \u201cPer\u00f2 aquest concepte ha dut a grans discussions en el camp, perqu\u00e8 \u00e9s molt restrictiu\u201d. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019equip de l\u2019IBE va observar que aquests canvis podien ser deguts no nom\u00e9s a efectes externs sin\u00f3 a la mateixa din\u00e0mica interna, d\u2019evoluci\u00f3 normal. Aix\u00ed, el que proposen Valverde i els seus col\u00b7laboradors – entre els quals s\u2019inclou un dels autors inicials del concepte \u2018equilibri puntuat\u2019, en Niles Eldredge \u2013 \u00e9s utilitzar el terme \u2018evoluci\u00f3 puntuada\u2019, perqu\u00e8 el mateix mecanisme evolutiu que duu a canvis subtils, pot dur a canvis dr\u00e0stics,<\/strong> sense necessitat d\u2019efectes externs.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El mateix mecanisme evolutiu que duu a canvis subtils, pot dur a canvis dr\u00e0stics. \u00c9s el que hem anomenat evoluci\u00f3 puntuada.<\/em><\/p>

Sergi Valverde<\/strong><\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Alguns exemples en l\u2019\u00e0mbit biol\u00f2gic serien l\u2019evoluci\u00f3 del coronavirus <\/a>causant de la Covid<\/strong>, on les variants molt freq\u00fcents <\/a>semblen apar\u00e8ixer de cop i volta \u2013 per\u00f2 en realitat s\u00f3n fruit de mutacions, igual que les variants m\u00e9s lleus; o el c\u00e0ncer<\/a><\/strong>, on una persona pot semblar estar perfectament b\u00e9 i de cop tenir una met\u00e0stasi <\/a>molt avan\u00e7ada, fruit d\u2019una acumulaci\u00f3 de mutacions i canvis en les c\u00e8l\u00b7lules al llarg del temps que no s\u00f3n visibles \u2013 fins que travessen aquest llindar de la met\u00e0stasi. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Evoluci\u00f3 cultural<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Quan parlem d\u2019evoluci\u00f3 cultural, fins ara s\u2019assumia el mateix que amb l\u2019equilibri puntuat \u2013 que hi ha un canvi dr\u00e0stic (per exemple l\u2019adopci\u00f3 de l\u2019ordinador personal per milers de persones) perqu\u00e8 de cop arriba<\/strong> alg\u00fa, un geni <\/strong>com l\u2019Steve Jobs, que inventa Apple i revoluciona el m\u00f3n<\/strong>. \u201cPer\u00f2 aix\u00f2, aquest mite de l\u2019excepcionalitat, \u00e9s fals<\/strong>\u201d, assegura Valverde.<\/p>\n\n\n\n

Les obres culturals o les noves tecnologies, s\u00f3n fruit del treball acumulat de moltes persones i molt de temps.<\/strong> Quan hi ha \u2018estabilitat\u2019 no vol dir que no passi res; la gent continua treballant, i all\u00f2 que apareix i funciona es va copiant… No veiem la innovaci\u00f3 en un mar de c\u00f2pies, per\u00f2 si que hi ha innovaci\u00f3, diuen els investigadors. Quan suficient gent adopta una cosa nova, quan aquesta \u00e9s prou bona per cridar l\u2019atenci\u00f3 de molta gent, \u00e9s quan veiem <\/em>la innovaci\u00f3. \u201cAnomenem aquest punt \u2018barrera d\u2019adopci\u00f3<\/strong>\u2019, i podem calcular matem\u00e0ticament quan s\u2019hi arribar\u00e0\u201d, afegeix Vidiella. Continuant amb l\u2019exemple de l\u2019ordinador personal: m\u00e9s d’una d\u00e8cada abans que Steve Jobs comenc\u00e9s a comercialitzar el primer prototip, ja en tenien a Xerox Parc, on moltes persones desconegudes hi havien treballat durant anys i havien aconseguit crear-los. Per\u00f2 ells no van pensar que es poguessin comercialitzar.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, el mecanisme pel qual l\u2019evoluci\u00f3 cultural pot fer salts de gegant, en lloc de graduals, \u00e9s la c\u00f2pia social<\/strong>. \u201cEs pot entendre de forma molt clara en l\u2019\u00e0mbit sociol\u00f2gic. Tu pots tenir la teva pr\u00f2pia opini\u00f3 sobre a quin partit votar en unes eleccions, per exemple: t\u2019has informat a diferents llocs i has escollit l\u2019opci\u00f3 que et sembla millor. O pots anar amb l\u2019opini\u00f3 de la majoria, triar l\u2019opci\u00f3 que tria la major part de la teva comunitat o la gent que t\u2019envolta\u201d, explica Valverde. \u201cSi molt\u00edssima gent escull aquesta segona opci\u00f3, es pot veure un canvi radical, de cop, en l\u2019opini\u00f3 global. Per\u00f2 en realitat \u00e9s un canvi gradual d’algunes persones que han aconseguit \u2018arrossegar\u2019 a la resta per la seva popularitat, per exemple, i uniformitzar l\u2019opini\u00f3. Existeix aquest fenomen, en el que \u00e9s m\u00e9s probable triar l\u2019opci\u00f3 m\u00e9s triada<\/strong>\u201d, conclou.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El mite de l\u2019excepcionalitat – arriba un geni i revoluciona el m\u00f3n – \u00e9s fals. Les obres culturals o noves tecnologies, s\u00f3n fruit del treball acumulat de moltes persones i molt de temps. Els grans salts en l’evoluci\u00f3 cultural s\u00f3n deguts a la c\u00f2pia social.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

D\u2019aquesta manera, un menor o major pes de la tria social versus l\u2019elecci\u00f3 pensada a nivell individual, \u00e9s suficient per veure aquest canvi d\u2019evoluci\u00f3 continua a evoluci\u00f3 puntuada<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

C\u00f2pia social: perill o oportunitat?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Si creiem, com diuen les simulacions del grup, que l\u2019evoluci\u00f3 puntuada pot venir per aquesta c\u00f2pia social, quines s\u00f3n les implicacions quant a l\u2019evoluci\u00f3 de les decisions que prenem?<\/p>\n\n\n\n

\u201cCada vegada \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil uniformitzar les opinions,<\/strong> sobretot amb comunitats que s\u00f3n cada dia m\u00e9s grans. Les xarxes socials s\u00f3n una plataforma que permet fer c\u00f2pia social a una escala inimaginable. I lamentablement, aix\u00f2 ens pot frenar a l\u2019hora d\u2019escollir les millors opcions per enfrontar-nos a reptes com el canvi clim\u00e0tic<\/a><\/strong>, perqu\u00e8 pots acabar triant l\u2019opci\u00f3 que no \u00e9s la millor, sin\u00f3 la que moltes altres persones han triat. Les xarxes socials <\/a>van esclatar com una eina per a democratitzar i possibilitar la pau i just\u00edcia social… per\u00f2 ha estat el contrari\u201d, es lamenta Valverde.<\/p>\n\n\n\n

\u201cA m\u00e9s, les idees innovadores han estat sempre de gent \u2018rara\u2019, que va en contra de la conformitat social. No tenim manera d\u2019impulsar la innovaci\u00f3 si nom\u00e9s es reforcen les opinions de l\u2019statu quo<\/em>\u201d, apunta Vidiella.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u201cNo podem impulsar la innovaci\u00f3 si nom\u00e9s es reforcen les opinions de l\u2019statu quo\u201d
Blai Vidiella<\/strong>, investigador a l\u2019IBE.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
 A mesura que la imitaci\u00f3 augmenta, veiem que l’evoluci\u00f3 aconsegueix trobar millors solucions tot i que ho faran passant d’un patr\u00f3 gradual a puntuat. Si hi ha massa imitaci\u00f3, el patr\u00f3 puntuat evoluciona cap a un patr\u00f3 d\u2019estasis; no hi ha adopci\u00f3 de noves variants i es frena l’evoluci\u00f3. Imatge de Blai Vidiella.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Aleshores, \u00e9s dolenta la c\u00f2pia social? \u201c\u00c9s com un yin-yang<\/strong> \u2013 ens ha perm\u00e8s arribar on som, fa que no h\u00e0gim de reinventar la roda tota l\u2019estona, i en aquest sentit juga un paper clau. Per\u00f2 si \u00e9s excessiva, pot tenir efectes negatius <\/strong>si copiem el que \u00e9s dolent, i pot dur a la desinformaci\u00f3<\/a>, quan es prioritza all\u00f2 que \u00e9s recent i popular en lloc del que \u00e9s v\u00e0lid<\/a>. Tamb\u00e9 pot reduir la innovaci\u00f3\u201d, diu Valverde. Un perill que ara mateix no sembla imminent en la ci\u00e8ncia, <\/a>segons un estudi del mateix grup<\/a> que mostra que la disrupci\u00f3 cient\u00edfica (l\u2019abandonament d\u2019antigues idees i l\u2019adopci\u00f3 de noves) hauria augmentat en els darrers 20 anys. El mateix estudi indica que podria fer-ho encara m\u00e9s gr\u00e0cies a la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial<\/a> i la seva capacitat per recuperar estudis disruptius o innovadors que han passat desapercebuts per la comunitat cient\u00edfica, per exemple per ser d\u2019autors no reconeguts o \u2018populars\u2019.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Predir l\u2019evoluci\u00f3: aprendre del passat per millorar el futur<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Tornant a l\u2019evoluci\u00f3 puntuada i la c\u00f2pia social, el grup fa un temps va publicar un article<\/a> on proposaven com predir el ritme i el mode d\u2019evoluci\u00f3 cultural<\/strong> en funci\u00f3 de tres par\u00e0metres: l\u2019aprenentatge o c\u00f2pia social<\/strong>, \u00e9s a dir, aquesta tend\u00e8ncia a imitar els altres; l\u2019acc\u00e9s <\/strong>que cada individu t\u00e9 a<\/strong> informaci\u00f3 ver\u00eddica<\/strong>; i la mida de la poblaci\u00f3<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, per predir si una nova tecnologia s\u2019adaptar\u00e0 o predir la seva evoluci\u00f3 (com va fer el grup amb l\u2019invent de les tisores<\/a>), caldria veure quina \u00e9s la barrera d\u2019utilitat que ha de superar per ser socialment acceptada, quin el nivell de transpar\u00e8ncia necessari i quanta gent l’hauria d\u2019adoptar per provocar un canvi global.<\/p>\n\n\n\n

En definitiva, l’evoluci\u00f3 puntuada<\/strong> (llargs per\u00edodes d’estabilitat intercalats amb canvis r\u00e0pids) pot ajudar a explicar les causes darrere del sorgiment i la caiguda sobtada no nom\u00e9s d’esp\u00e8cies, sin\u00f3 tamb\u00e9 de cultures i tecnologies<\/strong>. I, potser m\u00e9s important, pot oferir-nos un marc per a entendre les implicacions de les nostres decisions, preparar-nos millor i influir en el futur del planeta i de la nostra pr\u00f2pia hist\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un equip de l’IBE proposa el concepte d’evoluci\u00f3 puntuada (llargs per\u00edodes d’estabilitat intercalats amb canvis r\u00e0pids) per explicar les causes darrere del sorgiment i la caiguda sobtada no nom\u00e9s d’esp\u00e8cies, sin\u00f3 tamb\u00e9 de cultures i tecnologies.<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":44441,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[26,4],"tags":[283,192],"new-type":[13,35],"class_list":["post-44437","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","category-research","tag-evolucio","tag-ibe-2","new-type-news","new-type-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44437","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=44437"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44437\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":44503,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44437\/revisions\/44503"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/44441"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=44437"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=44437"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=44437"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=44437"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}