{"id":44049,"date":"2024-08-28T10:33:52","date_gmt":"2024-08-28T08:33:52","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=44049"},"modified":"2024-08-28T10:37:21","modified_gmt":"2024-08-28T08:37:21","slug":"el-sistema-immunitari-la-nostra-defensa-contra-els-agents-infecciosos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/el-sistema-immunitari-la-nostra-defensa-contra-els-agents-infecciosos\/","title":{"rendered":"El sistema immunitari: la nostra defensa contra els agents infecciosos"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Estem en contacte constant amb <a href=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/resistencies-microbianes-als-anitibiotics-on-estem\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">bacteris<\/a>, <a href=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/una-collaboracio-entre-dos-grups-del-prbb-desmonta-una-assumpcio-erronia-sobre-els-virus\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">virus <\/a>i <a href=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/llum-sobre-la-separacio-evolutiva-danimals-i-fongs\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">fongs<\/a>. De fet, n\u2019hi ha que conviuen amb nosaltres formant part de <a href=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/tu-jo-i-el-nostre-microbioma-compartit\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">la nostra <strong>microbiota<\/strong><\/a>. Tot i aix\u00f2, no tots els microorganismes s\u00f3n bons, tamb\u00e9 n\u2019hi ha de <strong>pat\u00f2gens que causen malalties i infeccions<\/strong>. Quan algun d\u2019aquests microbis entra al nostre organisme, desencadena un seguit de processos complexos que ens ajuden a combatre la infecci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<div style=\"height:50px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Defensa i atac. Un drama d\u2019acci\u00f3 en tres actes<\/strong><strong>&nbsp;<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Des del moment en qu\u00e8 un microorganisme infecci\u00f3s entra al nostre cos, s\u2019activen mecanismes destinats a eliminar-lo. Per aconseguir-ho, necessitem:&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<ol class=\"wp-block-list\"><li>Un sistema que <strong>ajudi a frenar<\/strong> la infecci\u00f3 en les etapes inicials<\/li><li>Un sistema que <strong>erradiqui<\/strong> la infecci\u00f3 per complet<\/li><li><strong>Mem\u00f2ria<\/strong> per recordar quin microbi ens ha infectat i poder combatre\u2019l m\u00e9s r\u00e0pidament en el futur&nbsp;<\/li><\/ol>\n\n\n\n<div style=\"height:51px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong><em>Acte I: Rapidesa per frenar la infecci\u00f3<\/em><\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La primera defensa que interv\u00e9 es coneix amb el nom de <strong>sistema immunitari innat<\/strong>. La <a href=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/aliar-se-amb-els-bacteris-de-la-pell-per-tractar-patologies\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">pell<\/a>, juntament amb les mucoses i les membranes que recobreixen els tractes digestiu, respiratori i genitourinari formen la nostra primera l\u00ednia de defensa. A m\u00e9s a m\u00e9s, les secrecions com la saliva, les ll\u00e0grimes i el mucus contenen subst\u00e0ncies que destrueixen els microorganismes. Tot i aix\u00ed, a vegades hi ha pat\u00f2gens que aconsegueixen superar aquestes <strong>barreres f\u00edsiques i qu\u00edmiques<\/strong> i entren al nostre cos. En aquest moment, s\u2019activen altres components del sistema immunitari que ens ajudaran a combatre la infecci\u00f3. Per\u00f2, com ho fan?<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En primer lloc, la c\u00e8l\u00b7lula que ha estat infectada comen\u00e7a a secretar unes subst\u00e0ncies, els <a href=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/nou-element-clau-en-la-regulacio-dels-interferons-durant-la-resposta-immunologica\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\"><strong>interferons<\/strong><\/a>, que protegeixen les c\u00e8l\u00b7lules del voltant de ser infectades. D\u2019aquesta manera les intenta protegir perqu\u00e8 la infecci\u00f3 no s\u2019escampi. A la vegada, aquestes subst\u00e0ncies tamb\u00e9 fan \u201c<strong>efecte crida<\/strong>\u201d perqu\u00e8 les c\u00e8l\u00b7lules del sistema immunitari vagin cap al lloc de la infecci\u00f3. A les capes internes de la pell i les mucoses ja trobem les <strong>primeres c\u00e8l\u00b7lules immunit\u00e0ries que intentaran contenir la infecci\u00f3<\/strong>; hi trobem c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques i altres c\u00e8l\u00b7lules fagoc\u00edtiques. Aquestes c\u00e8l\u00b7lules reconeixen estructures i prote\u00efnes que es troben en bacteris, virus i fongs per\u00f2 no a les c\u00e8l\u00b7lules del nostre cos. Aix\u00f2 els permet oferir una <strong>resposta r\u00e0pida i inespec\u00edfica, <\/strong>\u00e9s a dir, que actuen de la mateixa manera contra tota mena de pat\u00f2gens, no fan distincions. Aix\u00f2 serveix per contenir la infecci\u00f3 de microorganismes molt diversos. Aquesta resposta es dona durant els primers dies de la infecci\u00f3, ajuda a contenir-la i dona temps a qu\u00e8 s\u2019activin altres mecanismes de resposta m\u00e9s especialitzats.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques i les c\u00e8l\u00b7lules fagoc\u00edtiques que trobem als teixits infectats s\u00f3n capaces de \u201cmenjar-se\u201d el microbi causant de la infecci\u00f3. Un cop l\u2019han processat, les <strong>c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques<\/strong> viatgen cap als ganglis limf\u00e0tics per activar les c\u00e8l\u00b7lules que donaran una resposta m\u00e9s espec\u00edfica per erradicar la infecci\u00f3, les c\u00e8l\u00b7lules del sistema immunitari adaptatiu.<\/p>\n\n\n\n<div style=\"height:20px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"848\" height=\"600\" src=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/1CAT-848x600.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-44250\" srcset=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/1CAT-848x600.jpg 848w, https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/1CAT-317x224.jpg 317w, https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/1CAT-768x543.jpg 768w, https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/1CAT-1536x1087.jpg 1536w, https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/1CAT.jpg 1587w\" sizes=\"auto, (max-width: 848px) 100vw, 848px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<div style=\"height:20px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong><em>Acte II. Especificitat per erradicar la infecci\u00f3<\/em><\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">I com s\u2019activa el <strong>sistema immunitari adaptatiu<\/strong>?&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Les c\u00e8l\u00b7lules encarregades de disparar la resposta espec\u00edfica s\u00f3n les <strong>c\u00e8l\u00b7lules B i T<\/strong> (o <a href=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/trajectories-de-limfocits-t-en-ganglis-limfatics-infectats-pel-vih\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">limf\u00f2cits <\/a>B i T). Quan no hi ha cap patogen, circulen per la sang de forma inactiva. Cada c\u00e8l\u00b7lula B i T porta un receptor \u00fanic, que s&#8217;ha muntat a l&#8217;atzar. Cada receptor reconeix una \u00fanica <strong>mol\u00e8cula estranya pel cos, <\/strong>totalment espec\u00edfica. Aquestes mol\u00e8cules estranyes reconegudes pels receptors reben el nom d&#8217;<strong>ant\u00edgens<\/strong>. En abs\u00e8ncia d&#8217;aquests ant\u00edgens, les c\u00e8l\u00b7lules B i T continuen inactives.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Cadascun d\u2019aquests tipus cel\u00b7lulars ocupa una zona dins el gangli. Quan la c\u00e8l\u00b7lula dendr\u00edtica hi arriba, es troba amb les <strong>c\u00e8l\u00b7lules T<\/strong> inactives. Les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques digereixen els microbis que han menjat i <strong>ensenyen els trossets de prote\u00efnes (p\u00e8ptids)<\/strong> a les c\u00e8l\u00b7lules T. Aquesta presentaci\u00f3 es fa a trav\u00e9s d\u2019unes mol\u00e8cules que s\u2019anomenen <strong>HLA<\/strong>. Quan alguna c\u00e8l\u00b7lula T expressa un receptor que reconeix aquell complex HLA-p\u00e8ptid: bingo! La c\u00e8l\u00b7lula amb el receptor \u201cguanyador\u201d inicia una <strong>expansi\u00f3 clonal<\/strong>, \u00e9s a dir, comen\u00e7a a activar-se, a dividir-se i forma un clon de <strong>limf\u00f2cits T efectors<\/strong>. A difer\u00e8ncia dels limf\u00f2cits T inactius, els efectors s\u00f3n capa\u00e7os d\u2019activar-se per contribuir a la defensa contra la infecci\u00f3.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<div style=\"height:21px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1587\" height=\"1123\" src=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/2CAT.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-44238\" srcset=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/2CAT.jpg 1587w, https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/2CAT-317x224.jpg 317w, https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/2CAT-848x600.jpg 848w, https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/2CAT-768x543.jpg 768w, https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/2CAT-1536x1087.jpg 1536w\" sizes=\"auto, (max-width: 1587px) 100vw, 1587px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<div style=\"height:20px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">De limf\u00f2cits T efectors n\u2019hi ha de dues classes: els citot\u00f2xics i els col\u00b7laboradors:<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>Els <strong>limf\u00f2cits T citot\u00f2xics<\/strong> surten dels ganglis limf\u00e0tics i viatgen a trav\u00e9s de la sang fins al teixit infectat. Un cop hi arriben, reben uns senyals que els fan sortir dels vasos sanguinis per entrar al teixit. All\u00e0 es troben amb les c\u00e8l\u00b7lules infectades que estan presentant p\u00e8ptids del virus a trav\u00e9s de l\u2019HLA, de la mateixa manera que ho feien les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques. Els limf\u00f2cits T citot\u00f2xics s\u00f3n capa\u00e7os de recon\u00e8ixer aquells p\u00e8ptids i matar la c\u00e8l\u00b7lula que els presenta.&nbsp;<\/li><\/ul>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>Els <strong>limf\u00f2cits T col\u00b7laboradors<\/strong> que tamb\u00e9 s\u2019han activat als ganglis, produeixen subst\u00e0ncies que ajuden a mantenir l\u2019activaci\u00f3 de les diferents c\u00e8l\u00b7lules implicades en la defensa de la infecci\u00f3. Entre d\u2019altres funcions, les T col\u00b7laboradores tamb\u00e9 ajuden a activar els <strong>limf\u00f2cits B<\/strong> dels ganglis.&nbsp;<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Hem vist com s\u2019activen i actuen les c\u00e8l\u00b7lules T, per\u00f2 qu\u00e8 passa amb les B? Els limf\u00f2cits B s\u2019activen gr\u00e0cies a l\u2019ajuda de les c\u00e8l\u00b7lules T col\u00b7laboradores del gangli. L\u2019activaci\u00f3 de les c\u00e8l\u00b7lules B provoca la seva diferenciaci\u00f3 en <strong>c\u00e8l\u00b7lules plasm\u00e0tiques<\/strong>. Algunes d\u2019aquestes c\u00e8l\u00b7lules viatgen per la sang fins a la medul\u00b7la \u00f2ssia on es queden a \u201cviure\u201d. Des d\u2019all\u00e0, produeixen <a href=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/un-efectiu-anticos-contra-totes-les-variants-del-sars-cov-2\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\"><strong>anticossos<\/strong> <\/a>que contribuiran a protegir-nos. Ens protegeixen de diverses maneres, entre elles:&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>Bloquegen l\u2019entrada dels microbis a les c\u00e8l\u00b7lules.<\/li><li>\u201cMarquen\u201d els microbis perqu\u00e8 siguin menjats per les c\u00e8l\u00b7lules del sistema innat.<\/li><li>\u201cMarquen\u201d les c\u00e8l\u00b7lules infectades perqu\u00e8 siguin eliminades per les <strong>c\u00e8l\u00b7lules NK<\/strong>, unes c\u00e8l\u00b7lules del sistema immunitari innat capaces de recon\u00e8ixer anticossos.&nbsp;<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Les c\u00e8l\u00b7lules plasm\u00e0tiques poden seguir produint anticossos fins i tot d\u00e8cades despr\u00e9s d\u2019haver estat exposats al microbi. Passada la infecci\u00f3, els segueixen secretant en quantitats baixes i fan que estiguem preparats per una nova entrada del mateix microorganisme.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1123\" height=\"1587\" src=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/3CAT.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-44242\" srcset=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/3CAT.jpg 1123w, https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/3CAT-159x224.jpg 159w, https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/3CAT-425x600.jpg 425w, https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/3CAT-768x1085.jpg 768w, https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/3CAT-1087x1536.jpg 1087w\" sizes=\"auto, (max-width: 1123px) 100vw, 1123px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong><em>Acte III. Mem\u00f2ria per no oblidar la infecci\u00f3<\/em><\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Despr\u00e9s de combatre la infecci\u00f3, una petita part de les c\u00e8l\u00b7lules T i B espec\u00edfiques que s\u2019han generat, queden com a <strong>c\u00e8l\u00b7lules de mem\u00f2ria<\/strong>. Les c\u00e8l\u00b7lules de mem\u00f2ria quedaran circulant a la sang i mantindran la seva capacitat de recon\u00e8ixer l\u2019antigen pel qual han estat seleccionades. Per tant, si detecten altre cop c\u00e8l\u00b7lules infectades pel mateix microorganisme, estaran preparades per activar-se, dividir-se i fer la seva funci\u00f3 de manera immediata. Aix\u00f2 permet donar una <strong>resposta molt m\u00e9s r\u00e0pida i forta<\/strong> quan tornem a estar en contacte amb el mateix patogen.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Les <a href=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/avaluant-leficacia-i-lacceptacio-de-la-vacuna-contra-la-covid-19\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\"><strong>vacunes<\/strong> <\/a>permeten generar c\u00e8l\u00b7lules de mem\u00f2ria abans d\u2019haver estat infectats pel microbi. S\u2019utilitzen fragments del patogen, pat\u00f2gens inactivats i altres tipus de recursos per estimular el sistema immunitari a simular la resposta que donaria davant la infecci\u00f3 real. D\u2019aquesta manera, s\u2019aconsegueix generar<a href=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/aniversari-immune-els-anticossos-contra-el-sars-cov-2-es-mantenen-un-any-despres-de-la-infeccio\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\"> <strong>mem\u00f2ria immunit\u00e0ria<\/strong> per poder respondre r\u00e0pidament en cas d\u2019entrada del patogen real a l\u2019organisme<\/a>.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1587\" height=\"1123\" src=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/4CAT.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-44246\" srcset=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/4CAT.jpg 1587w, https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/4CAT-317x224.jpg 317w, https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/4CAT-848x600.jpg 848w, https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/4CAT-768x543.jpg 768w, https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2024\/08\/4CAT-1536x1087.jpg 1536w\" sizes=\"auto, (max-width: 1587px) 100vw, 1587px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<div style=\"height:21px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>El contraatac dels microbis<\/strong><strong>&nbsp;<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Per\u00f2 mentre el nostre cos intenta defensar-se, els microorganismes no es queden de bra\u00e7os plegats! Per cada tipus d\u2019infecci\u00f3, hi ha una resposta immunit\u00e0ria que evolutivament s\u2019ha adaptat a les particularitats de cada tipus de microbi. Al mateix temps, han sobreviscut els pat\u00f2gens que han anat trobant maneres d\u2019<strong>escapar i evitar l\u2019acci\u00f3 del sistema immunitari<\/strong>. Aquest \u00e9s el cas d\u2019alguns virus.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Hi ha <a href=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/virus-sistemes-adaptatius-complexes\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\"><strong>virus<\/strong> <\/a>que <strong>han evolucionat per passar desapercebuts<\/strong> i enganyar les nostres defenses impedint que reconeguin les c\u00e8l\u00b7lules infectades. Un dels mecanismes que utilitzen \u00e9s provocar la disminuci\u00f3 de l\u2019expressi\u00f3 de les mol\u00e8cules d\u2019HLA. Com que en disminueixen la pres\u00e8ncia a la superf\u00edcie de les c\u00e8l\u00b7lules infectades, aquelles c\u00e8l\u00b7lules no poden presentar els p\u00e8ptids del virus. Per tant, els limf\u00f2cits T no les reconeixen com a infectades i no les poden eliminar.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Com \u00e9s que aquest tipus de virus no s\u00f3n m\u00e9s perillosos? Perqu\u00e8 dins el nostre sistema immunitari tenim altres mecanismes a banda dels descrits fins ara. Per exemple, tenim un tipus de limf\u00f2cits anomenats <strong>NK (Natural Killer)<\/strong> que tenen un paper molt important en la defensa contra les infeccions virals. Les <strong>c\u00e8l\u00b7lules NK formen part del sistema immune innat<\/strong>. En condicions normals, aquestes c\u00e8l\u00b7lules estan inhibides, per\u00f2 quan detecten que una c\u00e8l\u00b7lula no ensenya les mol\u00e8cules d\u2019HLA, secreten unes subst\u00e0ncies que en perforen la membrana i la maten. Aquest \u00e9s un exemple de com de complexa \u00e9s la resposta immunit\u00e0ria i com s\u2019ha adaptat evolutivament a respondre a cada tipus d\u2019infecci\u00f3.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/la-grip-una-historia-interminable\/\" target=\"_blank\">El sistema immunitari i els microorganismes infecciosos han evolucionat conjuntament<\/a>. En alguns casos, han arribat a un equilibri, en el que s\u2019anomena <strong>infecci\u00f3 latent<\/strong>. El sistema immunitari controla la infecci\u00f3, per\u00f2 no aconsegueix eliminar el pat\u00f2gen del tot i a la vegada el microbi pot sobreviure dins del cos en un estat \u201cadormit\u201d. Aquest \u00e9s el cas, per exemple, de la infecci\u00f3 per citomegalovirus o la infecci\u00f3 causada pel bacteri de la tuberculosi.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Estudiar com ens defensem dels microorganismes infecciosos i a la vegada entendre com reacciona el microbi al nostre sistema immunitari \u00e9s clau per comprendre com funcionen les infeccions i pensar quines estrat\u00e8gies terap\u00e8utiques podem aplicar per combatre-les. Al <strong><a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"https:\/\/www.upf.edu\/web\/nkiller\" target=\"_blank\">grup d\u2019immunologia de la Universitat Pompeu Fabra<\/a><\/strong> dirigit pel Miguel L\u00f3pez-Botet <a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/descobert-un-nou-mecanisme-contra-la-infeccio-del-virus-depstein-barr\/\" target=\"_blank\">estudiem els canvis que provoca la infecci\u00f3 per citomegalovirus en el conjunt de c\u00e8l\u00b7lules NK i c\u00e8l\u00b7lules T<\/a>. A la vegada, tamb\u00e9 estudiem quins mecanismes de defensa tenen aquests dos grups de c\u00e8l\u00b7lules davant la infecci\u00f3 viral.<\/p>\n\n\n\n<div style=\"height:37px\" aria-hidden=\"true\" class=\"wp-block-spacer\"><\/div>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Com ens defensem dels bacteris, virus i fongs que causen infeccions? Qu\u00e8 passa quan ens tornem a infectar pel mateix microbi? En aquest article parlem sobre la immunitat.<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":44259,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[30],"tags":[477,513,411,415,475],"new-type":[35],"class_list":["post-44049","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ciencia-i-societat","tag-bacteris","tag-ciencia-al-descobert","tag-immunologia","tag-vacunes","tag-virus-ca","new-type-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44049","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=44049"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44049\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":44317,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/44049\/revisions\/44317"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/44259"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=44049"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=44049"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=44049"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=44049"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}