{"id":42594,"date":"2024-08-07T11:12:58","date_gmt":"2024-08-07T09:12:58","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=42594"},"modified":"2024-08-12T15:33:35","modified_gmt":"2024-08-12T13:33:35","slug":"mark-nieuwenhuijsen-necessitem-les-superilles-per-millorar-la-salut-de-les-persones","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/mark-nieuwenhuijsen-necessitem-les-superilles-per-millorar-la-salut-de-les-persones\/","title":{"rendered":"Mark Nieuwenhuijsen: \u201cNecessitem les superilles per millorar la salut de les persones\u201d"},"content":{"rendered":"\n

El model de planificaci\u00f3 urbana de les Superilles<\/strong> prov\u00e9 de l\u2019arquitecte Ildefons Cerd\u00e0, creador del Pla Cerd\u00e0 de Barcelona l\u2019any 1855. Proposa un model de ciutat amb menys espai per als cotxes i m\u00e9s natura<\/strong>, centrat en el benestar de les persones i la cohesi\u00f3 social. L\u2019Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)<\/a> ha liderat un estudi de revisi\u00f3 dels aspectes fonamentals d\u2019aquest model, que des de l\u2019inici dels 2000 s\u2019ha reformulat i implementat a Barcelona i a altres ciutats europees.  <\/p>\n\n\n\n

Parlem amb Mark Nieuwenhuijsen<\/strong>, director del programa de Clima, contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica, natura i salut urbana<\/a> de l’ISGlobal. El cient\u00edfic \u00e9s el primer autor d\u2019aquest estudi de revisi\u00f3<\/strong><\/a> en el que han participat institucions i universitats d\u2019Espanya, Regne Unit, Bulg\u00e0ria, \u00c0ustria, Su\u00e8cia, Noruega, Alemanya, B\u00e8lgica i Eslov\u00e8nia<\/strong>. Aquesta revisi\u00f3 \u00e9s un punt de partida per a un treball conjunt que es va iniciar a la primera Trobada Internacional de les Superilles, <\/em>que es va fer el mar\u00e7 de 2023 a Barcelona. <\/p>\n\n\n\n

\u201cNecessitem millorar les nostres ciutats, encara hi ha molta c\u00e0rrega sanit\u00e0ria relacionada amb la planificaci\u00f3 urban\u00edstica<\/strong>. \u00c9s per aix\u00f2 que aquests tipus d’enfocaments nous, com les superilles, criden molt l\u2019atenci\u00f3. Som diferents grups d’Europa treballant en aix\u00f2 i en un consorci internacional finan\u00e7at per la Uni\u00f3 Europea\u201d, explica Niuewenhuijsen. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

La necessitat de nous models urbans saludables i sostenibles<\/strong> <\/h2>\n\n\n\n

La poblaci\u00f3 que viu en zones urbanes no para de cr\u00e9ixer. A Europa, m\u00e9s del 70% de les persones viu a una ciutat<\/strong>. L\u2019exc\u00e9s de contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica<\/a>, el soroll<\/a> i la calor acumulada a les ciutats t\u00e9 efectes negatius en la salut de les persones que hi viuen<\/a>. Per exemple, les illes de calor urbanes,<\/a> en zones dominades per l\u2019asfalt i el tr\u00e0nsit, produeixen el 4% de les morts estivals. L\u2019augment de temperatures associat al canvi clim\u00e0tic afegeix gravetat a aquest problema<\/strong> i promou la cerca de solucions de mitigaci\u00f3 sostenibles. <\/p>\n\n\n\n

Per aquest motiu, diverses ciutats europees estan implementant nous models urbans que s\u2019allunyen de la ciutat centrada en els cotxes del segle XX. Una bona planificaci\u00f3 urbana ha de garantir una gesti\u00f3 eficient de la ciutat, per\u00f2 tamb\u00e9 recon\u00e8ixer l\u2019espai com un b\u00e9 com\u00fa i considerar la salut i benestar de les persones.<\/strong> L\u2019augment de <\/strong>natura en les ciutats<\/strong><\/a> <\/strong>pot generar espais m\u00e9s frescos i millorar la salut dels seus habitants. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u201cEls models urbans estan sotmesos a les decisions pol\u00edtiques i quan anem enrere \u00e9s una ll\u00e0stima, perqu\u00e8 necessitem tenir m\u00e9s espais verds a la ciutat per millorar la qualitat de l\u2019aire i reduir el soroll. Hi ha massa gent que est\u00e0 morint a causa de la contaminaci\u00f3.\u201d<\/em> <\/p>

Mark Nieuwenhuijsen<\/strong>, ISGlobal<\/em> <\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Existeixen diversos models urbans  innovadors per fer les ciutats m\u00e9s sostenibles, com les Superilles<\/em> de Barcelona, la Ciutat dels 15 minuts<\/em> de Par\u00eds o els Barris amb tr\u00e0nsit redu\u00eft de Londres<\/em>. \u201cEl model de les Superilles es for\u00e7a \u00fanic i sembla que funciona. Per\u00f2 els models urbans estan sotmesos a les decisions pol\u00edtiques i el canvi de govern a Barcelona ha aturat aquest model. Crec que \u00e9s una ll\u00e0stima perqu\u00e8 necessitem tenir m\u00e9s espais verds a la ciutat per millorar la qualitat de l\u2019aire i reduir el soroll. Hi ha massa gent que est\u00e0 morint a causa de la contaminaci\u00f3<\/strong>\u201d, comenta Nieuwenhuijsen. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El model de les Superilles i el seu impacte en la salut<\/strong> <\/h2>\n\n\n\n

L\u2019Ag\u00e8ncia d\u2019Ecologia Urbana de Barcelona, dirigida per Salvador Rueda, va reformular en els anys 2000 el model de planificaci\u00f3 urbana incl\u00f2s en el Pla Cerd\u00e0 de 1855. Les Superilles <\/strong>es poden implementar tancant quadr\u00edcules de 9 illes al tr\u00e0nsit rodat<\/strong>. Es tracta de pacificar els carrers<\/strong> i substituir l\u2019espai per a cotxes per vegetaci\u00f3, espais de relaxaci\u00f3 i camins per vianants i bicicletes. <\/p>\n\n\n\n

Aquests models es van comen\u00e7ar a aplicar a diferents escales i a diferents barris de la ciutat de Barcelona a partir del 2005. A m\u00e9s, les Superilles s\u00f3n f\u00e0cils d’implementar <\/strong>a la majoria de ciutats i barris, independentment de la seva forma original. Ja existeixen planificacions d\u2019aquest estil a ciutats com Berl\u00cdn, Viena o Bogot\u00e0. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Un esquema de la implementaci\u00f3 d\u2019una Superilla, amb els carrers verds pacificats. Font: article referenciat al final de la publicaci\u00f3.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

L\u2019article de revisi\u00f3 d\u2019aquest model urb\u00e0 recull l’evid\u00e8ncia cient\u00edfica disponible respecte al seu impacte en la salut humana, l\u2019estil de vida, el benestar, el clima i el medi ambient<\/strong>. \u00abEstem interessats a avaluar els impactes d\u2019aquest model urb\u00e0 en termes de reducci\u00f3 de la contaminaci\u00f3 i el soroll, increment de la superf\u00edcie verda, promoci\u00f3 de l\u2019activitat f\u00edsica, salut de les persones, etc.\u00bb, comenta el cient\u00edfic. <\/strong>Per estudiar-ho cal un enfocament interdisciplinari<\/strong> que inclogui camps d\u2019estudi diversos com l\u2019epidemiologia, els estudis socials i pol\u00edtics, l\u2019antropologia o l\u2019economia. <\/p>\n\n\n\n

La revisi\u00f3 feta per aquest grup internacional informa de millores en l\u2019\u00e0mbit ambiental i de salut <\/strong>en les zones urbanes amb aquest model o models similars, com els eixos verds.<\/em> No obstant aix\u00f2, reconeix que cal fer m\u00e9s recerca amb estudis fets a gran escala i en per\u00edodes de temps m\u00e9s llargs. L\u2019article anima a continuar estudiant aquest model i reflexiona tamb\u00e9 sobre alguns aspectes en qu\u00e8 cal parar atenci\u00f3 <\/strong>a l\u2019hora d’implementar-ho, com l\u2019<\/strong>equitat ambiental<\/strong><\/a> i el perill de <\/strong>gentrificaci\u00f3<\/strong><\/a>.<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

El model de les Superilles adre\u00e7a els reptes ambientals i de salut p\u00fablica<\/strong> que es deriven de l\u2019increment de la poblaci\u00f3 urbana i el canvi clim\u00e0tic<\/a>. L\u2019augment de natura i la disminuci\u00f3 d\u2019estressors a les ciutats \u00e9s clau per a millorar la vida de les persones.  A m\u00e9s, \u00e9s consistent amb les pol\u00edtiques i directrius europees com el nou Pacte Verd Europeu<\/a> o la Missi\u00f3 sobre ciutats intel\u00b7ligents i clim\u00e0ticament neutres<\/a>.  <\/p>\n\n\n\n

Si vols saber m\u00e9s sobre la import\u00e0ncia de la natura en les ciutats,<\/strong> pots veure aquest v\u00eddeo breu en qu\u00e8 Mark Nieuwenhuijsen tamb\u00e9 ha col\u00b7laborat. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n