{"id":41352,"date":"2024-05-03T12:02:34","date_gmt":"2024-05-03T10:02:34","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=41352"},"modified":"2024-05-27T14:19:49","modified_gmt":"2024-05-27T12:19:49","slug":"creant-cellules-mare-sanguinies-amb-oganoides-embrionaris","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/creant-cellules-mare-sanguinies-amb-oganoides-embrionaris\/","title":{"rendered":"Creant c\u00e8l\u00b7lules mare sangu\u00ednies amb organoides embrionaris"},"content":{"rendered":"\n

Susanne van den Brink<\/strong> \u00e9s una de les pioneres de la investigaci\u00f3 biom\u00e8dica utilitzant organoides embrionaris. Actualment treballa al laboratori de C\u00e8l\u00b7lules Mare i C\u00e0ncer<\/a> dirigit per Anna Bigas<\/strong> <\/a>a l‘Hospital del Mar Research Institute<\/a><\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Els organoides embrionaris<\/strong> \u2013o models embrionaris\u2013 s\u00f3n cultius tridimensionals de c\u00e8l\u00b7lules mare<\/a> que s’assemblen a etapes del desenvolupament embrionari. La majoria dels models embrionaris disponibles actualment reprodueixen nom\u00e9s una part de l’embri\u00f3. Ens permeten comprendre millor el desenvolupament de l’embri\u00f3<\/a><\/strong> i, en el futur, podria ser possible utilitzar-los per crear teixits i c\u00e8l\u00b7lules amb fins de trasplantament.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquesta entrevista, van den Brink explica com est\u00e0 desenvolupant un model embrionari que es podria fer servir per produir c\u00e8l\u00b7lules mare sangu\u00ednies<\/a><\/strong>. Aquestes podrien substituir les c\u00e8l\u00b7lules mare sangu\u00ednies obtingudes de donants en els trasplantaments de medul\u00b7la \u00f2ssia, que s’utilitzen per tractar malalties com la leuc\u00e8mia<\/a>. Tamb\u00e9 parlem amb ella sobre qu\u00e8 significa ser pionera<\/strong> i sobre \u00e8tica cient\u00edfica<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Com va comen\u00e7ar la teva feina amb organoides embrionaris?<\/h2>\n\n\n\n

Durant les meves pr\u00e0ctiques de m\u00e0ster al laboratori d’Alfonso Mart\u00ednez Arias<\/strong> a la Universitat de Cambridge, vam desenvolupar el primer model embrionari de ratol\u00ed<\/strong>, i ho vam fer en part per casualitat. Vam combinar dos protocols de cultiu de c\u00e8l\u00b7lules<\/a> mare i accidentalment vam produir estructures rodones tridimensionals que es van allargar.<\/p>\n\n\n\n

Al principi est\u00e0vem confosos sobre aquestes estructures i vam decidir filmar-les sota el microscopi durant 24 hores. L’endem\u00e0 vam confirmar la sospita del meu supervisor que era una estructura semblant a un embri\u00f3. Est\u00e0vem tan entusiasmats que vam trucar a persones d’altres laboratoris perqu\u00e8 vinguessin i veiessin els nostres resultats. Van ser unes pr\u00e0ctiques molt surrealistes<\/strong>; vaig tenir molta sort.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u00abDurant les meves pr\u00e0ctiques de m\u00e0ster al laboratori d’Alfonso Mart\u00ednez Arias a la Universitat de Cambridge, vam desenvolupar el primer model embrionari de ratol\u00ed, i ho vam fer en part per casualitat\u00bb.<\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Vam publicar el model embrionari el 2014 i vaig continuar desenvolupant aquests organoides durant el meu doctorat a l’Institut Hubrecht als Pa\u00efsos Baixos. Durant el meu doctorat vam col\u00b7laborar amb Alfonso Mart\u00ednez Arias a Cambridge i junts vam desenvolupar la primera versi\u00f3 humana d’aquest organoide<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Vaig decidir venir al PRBB per fer el meu postdoctorat per recomanaci\u00f3 de l’Alfonso (que recentment tamb\u00e9 s’havia mudat aqu\u00ed) i perqu\u00e8 vaig quedar realment impressionada amb les instal\u00b7lacions de microsc\u00f2pia<\/a> que hi ha aqu\u00ed<\/strong>. Al parc hi ha molt bons microscopis, que s\u00f3n compartits per tots els centres de recerca que hi treballen.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Podries explicar-nos m\u00e9s sobre qu\u00e8 s\u00f3n els models embrionaris?<\/h2>\n\n\n\n

Els models o organoides embrionaris<\/strong> s\u00f3n estructures tridimensionals que s’assemblen a certes etapes del desenvolupament embrionari hum\u00e0 o de ratol\u00ed. Els creem al laboratori sense fertilitzaci\u00f3<\/strong>, usant c\u00e8l\u00b7lules mare<\/strong>. Els tipus de models embrionaris amb qu\u00e8 estem treballant s\u00f3n models incomplets perqu\u00e8 no poden produir algunes parts vitals de l’embri\u00f3, com els teixits extraembrionaris o algunes parts del cos. Per tant, no s\u00f3n viables<\/strong> perqu\u00e8 no es poden desenvolupar com a individus.<\/p>\n\n\n\n

Nom\u00e9s es fan servir durant uns dies per estudiar una etapa concreta del desenvolupament embrionari. Laboratoris de tot el m\u00f3n estan desenvolupant diferents models embrionaris que s’assemblen a diferents etapes del desenvolupament o parts de l’embri\u00f3<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Quin tipus de model embrionari utilitzeu?<\/h2>\n\n\n\n

Treballem amb gastruloides <\/a><\/strong>de ratol\u00ed, que imiten part del proc\u00e9s de gastrulaci\u00f3. Durant la gastrulaci\u00f3, l’embri\u00f3 estableix l’eix del cos. S’allarga i comen\u00e7a a definir qu\u00e8 ser\u00e0 el cap, la cua, l’esquerra, la dreta, la part dorsal i la part ventral del cos. Aquesta etapa t\u00e9 lloc entre els dies 6,5 i 8,5 despr\u00e9s de la fertilitzaci\u00f3 en ratol\u00ed i comen\u00e7a el dia 16 en humans<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Mantenim els gastruloides humans en cultiu fins a quatre dies, mentre que els gastruloides de ratol\u00ed es poden mantenir fins a nou dies. Els gastruloides no tenen la part de l’embri\u00f3 que desenvolupa estructures anteriors com el cervell, ni els teixits extraembrionaris que formen estructures com la placenta. Per tant, no s\u00f3n viables, ja que mai no podran implantar-se a l’\u00fater ni convertir-se en un individu complet<\/strong>. Aix\u00f2 \u00e9s molt important des d’un punt de vista \u00e8tic.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

La q\u00fcesti\u00f3 \u00e8tica \u00e9s certament molt important en aquest tipus de recerca, i hi tornarem m\u00e9s endavant. Per\u00f2, primer, ens pots parlar de les aplicacions d’aquests models embrionaris?<\/h2>\n\n\n\n

Es poden fer servir per estudiar el desenvolupament embrionari<\/strong>, per testar la toxicitat de medicaments i aliments<\/a><\/strong> durant l’embar\u00e0s en el desenvolupament embrionari i, en el futur, potser tamb\u00e9 per desenvolupar teixits per fer trasplantaments<\/strong>. Quan els cient\u00edfics i cient\u00edfiques estudien el desenvolupament embrionari solen utilitzar models animals <\/a>com ratolins. Aquests models han estat extremadament \u00fatils, per\u00f2 tenen algunes limitacions. Per exemple, no es poden obtenir embrions de ratol\u00ed en grans quantitats, cosa que dificulta la realitzaci\u00f3 de screenings<\/em> a gran escala (proves de toxicitat i drogues), i els resultats obtinguts en ratolins no sempre s\u00f3n rellevants per als humans<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u00abQuan els cient\u00edfics estudien el desenvolupament embrionari, normalment utilitzen models animals com ratolins. Aquests models han estat extremadament \u00fatils, per\u00f2 tenen algunes limitacions\u00bb<\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Aquest va ser el cas a la d\u00e8cada de 1950 amb la talidomida<\/strong>, un f\u00e0rmac utilitzat per reduir les n\u00e0usees matutines en dones embarassades. Va ser provat en ratolins, per la qual cosa es va pensar que era segur. Per\u00f2 m\u00e9s tard es va descobrir que en realitat \u00e9s molt perill\u00f3s en els humans i va provocar que els nadons patissin greus deformitats. L’\u00fas de models embrionaris humans podria haver evitat aix\u00f2.<\/p>\n\n\n\n

Els organoides embrionaris tamb\u00e9 es poden fer servir per estudiar etapes del desenvolupament embrionari hum\u00e0 que no es poden estudiar amb embrions humans naturals<\/strong>. Avui dia, a la majoria dels pa\u00efsos, nom\u00e9s podem estudiar embrions humans viables (‘restes’ de la reproducci\u00f3 assistida) fins al dia 14, o b\u00e9 utilitzar material d’avorts, que sol estar disponible a partir de la setmana 4. Per tant , el nostre coneixement sobre el desenvolupament hum\u00e0 entre el dia 14 i la setmana 4 \u00e9s actualment molt limitat. Els models embrionaris humans es poden utilitzar per estudiar processos essencials, com la gastrulaci\u00f3, que tenen lloc entre el dia 14 i la setmana 4.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

De qu\u00e8 tracta la vostra investigaci\u00f3 amb models embrionaris? Qu\u00e8 voleu aconseguir?<\/h2>\n\n\n\n

Estem treballant amb el model gastruloide i intentem generar c\u00e8l\u00b7lules mare sangu\u00ednies<\/strong>. Aquestes podrien utilitzar-se en trasplantaments de medul\u00b7la \u00f2ssia per tractar malalties de la sang com la leuc\u00e8mia<\/a>. Aix\u00f2 ens permetria evitar diversos problemes associats amb els trasplantaments de medul\u00b7la \u00f2ssia de donants, com la dificultat de trobar donants immunocompatibles.<\/p>\n\n\n\n

Intentem modelar la regi\u00f3 AGM (aorta-g\u00f2nada-mesonefres) <\/strong>de l’embri\u00f3 de ratol\u00ed, on es produeixen les c\u00e8l\u00b7lules mare sangu\u00ednies<\/strong> durant l’embriog\u00e8nesi. Si tenim \u00e8xit amb el ratol\u00ed, ho intentarem amb c\u00e8l\u00b7lules humanes.<\/p>\n\n\n\n

Si funciona, podr\u00edem produir c\u00e8l\u00b7lules mare sangu\u00ednies personalitzades a partir de c\u00e8l\u00b7lules de la pell d’un pacient. Per\u00f2 com que aix\u00f2 seria car, tamb\u00e9 estem pensant en m\u00e8todes alternatius. Potser podr\u00edem fer 40 l\u00ednies d’organoides embrionaris amb els 40 tipus de sang m\u00e9s comuns; o centrar-nos en els tipus per als quals trobar donants compatibles \u00e9s un repte. Estem col\u00b7laborant amb els bancs de sang catalans i holandesos, perqu\u00e8 ells coneixen millor les necessitats.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Ja \u00e9s possible generar teixits mitjan\u00e7ant cultius d’organoides, models que imiten \u00f2rgans espec\u00edfics. Per qu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s interessant generar aquests teixits utilitzant models embrionaris?<\/h2>\n\n\n\n

S\u00ed, aquesta \u00e9s una pregunta molt bona. Un organoide<\/a> nom\u00e9s reprodueix un \u00f2rgan espec\u00edfic<\/strong>. Un model embrionari<\/strong>, o organoide embrionari, reprodueix una part completa de l’embri\u00f3, incl\u00f2s l’\u00f2rgan d’inter\u00e8s i tots els teixits circumdants<\/strong>. Aix\u00f2 \u00e9s important perqu\u00e8 els teixits interactuen entre si<\/strong>. Per exemple, en el nostre cas, les c\u00e8l\u00b7lules mare sangu\u00ednies es desenvolupen a l’aorta embrion\u00e0ria, i els teixits propers a l’aorta secreten senyals que influeixen en el desenvolupament de les c\u00e8l\u00b7lules mare sangu\u00ednies. Per tant, probablement no nom\u00e9s necessitarem l’aorta, sin\u00f3 tamb\u00e9 les g\u00f2nades i els mesonefres (ronyons embrionaris), que es desenvolupen a prop de l’aorta, per generar c\u00e8l\u00b7lules mare sangu\u00ednies trasplantables.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Hi ha consideracions i lleis \u00e8tiques molt estrictes pel que fa a la investigaci\u00f3 amb embrions humans. Com s’apliquen als models embrionaris?<\/h2>\n\n\n\n

Estic molt interessada en l’\u00e8tica<\/a><\/strong>. La majoria dels cient\u00edfics i cient\u00edfiques que he conegut s\u00f3n molt curosos: volem fer coses que millorin la societat i no volem fer malb\u00e9 la imatge p\u00fablica del nostre camp. A m\u00e9s, abans de fer qualsevol nou experiment, amb humans o animals, hem de passar pels comit\u00e8s d’\u00e8tica<\/a><\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u00abVolem fer coses que millorin la societat i no volem fer malb\u00e9 la imatge p\u00fablica del nostre camp. A m\u00e9s, abans de realitzar qualsevol nou experiment amb humans o animals, hem de passar pels comit\u00e8s d’\u00e8tica\u00bb<\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

A la majoria dels pa\u00efsos, la llei no permet que els embrions humans creats mitjan\u00e7ant fertilitzaci\u00f3 in vitro (FIV) es mantinguin vius m\u00e9s enll\u00e0 del dia 14 despr\u00e9s de la fertilitzaci\u00f3. Aix\u00f2 \u00e9s just abans de la gastrulaci\u00f3. Per als models embrionaris, encara no hi ha lleis a la majoria dels pa\u00efsos<\/strong>, per\u00f2 la comunitat cient\u00edfica generalment accepta les pautes \u00e8tiques de la Societat Internacional per a la Investigaci\u00f3 amb C\u00e8l\u00b7lules Mare (ISSCR)<\/a><\/strong>. Aquestes pautes estableixen, entre altres coses, que els models embrionaris humans mai no s’han de transferir a l’\u00fater d’una persona o un animal.<\/p>\n\n\n\n

Estic treballant amb el govern holand\u00e8s<\/strong>, que comen\u00e7a a redactar la primera versi\u00f3 de la seva llei sobre models embrionaris humans. Redactar aquesta llei \u00e9s molt complicat. El govern est\u00e0 organitzant debats amb la societat. Si es vol obtenir una opini\u00f3 informada del p\u00fablic en general<\/strong>, primer cal dedicar temps a explicar els conceptes, i aix\u00f2 de vegades \u00e9s molt dif\u00edcil.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Aleshores esteu treballant amb models de ratol\u00ed, per\u00f2 no sabeu si ser\u00e0 legal passar a models humans\u2026<\/h2>\n\n\n\n

Exacte. Tot i que probablement estaria perm\u00e8s ja que nom\u00e9s volem modelar la regi\u00f3 AGM<\/strong>, no l’embri\u00f3 complet. El comit\u00e8 d’\u00e8tica creu que \u00e9s \u00e8tic produir gastruloides humans, tot i que modelen embrions humans de m\u00e9s de 14 dies, perqu\u00e8 no tenen teixits embrionaris addicionals i estructures neurals anteriors, per la qual cosa no poden generar el cervell ni es poden implantar.<\/p>\n\n\n\n

En qualsevol cas, personalment tamb\u00e9 estic molt interessada en com l’embri\u00f3 de ratol\u00ed construeix la regi\u00f3 AGM. En intentar crear aquest organoide embrionari de ratol\u00ed, estem aprenent molt sobre el desenvolupament embrionari i adquirint coneixement fonamental<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Quins s\u00f3n els desafiaments m\u00e9s grans de la vostra recerca?<\/h2>\n\n\n\n

Volem construir alguna cosa que ning\u00fa no ha generat fins ara <\/strong>i, per tant, no tenim idea de com fer-ho! L’\u00fanica estrat\u00e8gia possible \u00e9s provar tantes coses com sigui possible. De vegades basem els nostres experiments en coneixement extret de la literatura cient\u00edfica sobre l’embriog\u00e8nesi, per\u00f2 tamb\u00e9 es tracta simplement de provar coses.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u00abVolem construir alguna cosa que ning\u00fa no ha generat abans i, per tant, no tenim idea de com fer-ho.<\/em> I com que som pioneres, no sempre podem predir el que passar\u00e0\u00bb<\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 tenim problemes amb la reproductibilitat<\/a><\/strong>, i aix\u00f2 \u00e9s molt important. De vegades aconsegueixo crear alguna cosa que es veu realment bonica i l’endem\u00e0, encara que faig exactament el mateix, no ho puc reproduir. Ser pionera \u00e9s molt divertit per\u00f2 tamb\u00e9 dif\u00edcil. Cal molta paci\u00e8ncia. I \u00e9s lent.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, hi ha un aspecte rellevant en relaci\u00f3 a les q\u00fcestions \u00e8tiques<\/strong>. Demanem perm\u00eds als comit\u00e8s d’\u00e8tica, per\u00f2, com que som pioneres, no sempre podem predir el que passar\u00e0<\/strong>. Aquest model de gastruloide el vaig fer per primera vegada durant les meves pr\u00e0ctiques – per accident. Aix\u00f2 \u00e9s una complicaci\u00f3 habitual d’aquest camp; de vegades no saps qu\u00e8 far\u00e0s fins que ho has fet.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Parles amb molta passi\u00f3 sobre la teva feina!<\/h2>\n\n\n\n

S\u00ed, vaig pensar molt a canviar de camp, i de fet ho vaig fer durant un temps. Per\u00f2 realment vaig trobar a faltar aquest camp. M’agraden molt aquests organoides embrionaris. Em sembla fascinant <\/strong>que les c\u00e8l\u00b7lules es puguin autoorganitzar espont\u00e0niament en una estructura que constitueixi parts de l’embri\u00f3<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Tenim v\u00eddeos on pots veure els nostres models embrionaris gastruloides formant-se i allargant-se sota el microscopi, i \u00e9s incre\u00efble. Les c\u00e8l\u00b7lules poden fer-ho per si soles i podem veure com interactuen entre si per formar estructures complexes. I els nostres models embrionaris ens ajuden a comprendre millor aquests fascinants i complexos processos que impulsen el desenvolupament embrionari primerenc en ratolins i humans<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Parlem amb Susanne van den Brink sobre la seva investigaci\u00f3 amb models embrionaris i la seva implicaci\u00f3 en els aspectes \u00e8tics i reguladors d’aquesta t\u00e8cnica pionera.<\/p>\n","protected":false},"author":32,"featured_media":41316,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[427,277,686,453,213,635,561],"new-type":[38,35],"class_list":["post-41352","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-cellules-mare","tag-desenvolupament","tag-embrio","tag-entrevista","tag-imim","tag-leucemia","tag-organoides-ca","new-type-a-fons","new-type-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/41352","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/32"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=41352"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/41352\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":42392,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/41352\/revisions\/42392"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/41316"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=41352"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=41352"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=41352"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=41352"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}