{"id":40588,"date":"2024-02-23T15:13:50","date_gmt":"2024-02-23T14:13:50","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=40588"},"modified":"2024-02-23T15:13:37","modified_gmt":"2024-02-23T14:13:37","slug":"estudiar-la-salut-sense-assumir-que-vivim-aillades","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/estudiar-la-salut-sense-assumir-que-vivim-aillades\/","title":{"rendered":"Estudiar la salut sense assumir que vivim a\u00efllades"},"content":{"rendered":"\n

Amelie Baud<\/strong> ha tingut clar el que volia investigar des del tercer any del seu doctorat a la Universitat d’Oxford. En una confer\u00e8ncia, va quedar fascinada per un estudi fet amb porcs que demostrava que els companys socials tenen influ\u00e8ncia en el fenotip<\/strong> de cada individu, \u00e9s a dir, en les caracter\u00edstiques fisiol\u00f2giques, morfol\u00f2giques i de comportament. Ella s’havia especialitzat en biologia computacional i estava fent el seu doctorat sobre les bases gen\u00e8tiques del fenotip.<\/p>\n\n\n\n

La seva passi\u00f3 per aquesta idea de la influ\u00e8ncia social, combinada amb la influ\u00e8ncia del microbioma<\/a><\/strong>, l’ha portat a treballar a l’Institut Europeu de Bioinform\u00e0tica a Cambridge, al Laboratori Europeu de Biologia Molecular a Roma i a la Universitat de San Diego a Calif\u00f2rnia. L’any 2021 va arribar al Centre de Regulaci\u00f3 Gen\u00f2mica (CRG)<\/strong><\/a> del Parc de Recerca Biom\u00e8dica de Barcelona (PRBB)<\/a>, atreta per la concentraci\u00f3 de talent i recursos d’aquestes institucions. Actualment, lidera el laboratori de Sistemes socials i d’hoste-microbioma<\/a> del CRG.<\/p>\n\n\n\n

Al seu grup compta amb 4 estudiants de doctorat i una t\u00e8cnica de recerca. Es pregunten com la interacci\u00f3 social i el microbioma<\/strong>, especialment els bacteris de l’intest\u00ed, influeixen en les caracter\u00edstiques i la salut dels individus<\/strong>. \u201cLes persones no vivim a\u00efllades. Crec que els investigadors han estat ignorant aix\u00f2 en gran mesura. No podem estudiar les persones de manera a\u00efllada, necessitem tenir en compte almenys el seu entorn social i el seu microbioma\u201d, explica Baud.<\/p>\n\n\n\n

Al seu laboratori han descobert que les caracter\u00edstiques i el comportament d’un rosegador, \u00e9s a dir el seu fenotip, es veu influenciat tant pel seu propi microbioma intestinal com pels rosegadors amb qu\u00e8 conviu. Ara estan investigant com aix\u00f2 passa, utilitzant estudis computacionals<\/strong> i estudis experimentals<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u201cNo vivim a\u00efllades. Crec que els investigadors han estat ignorant aix\u00f2 en gran mesura. No podem estudiar les persones de manera a\u00efllada, necessitem tenir en compte almenys el seu entorn social i el seu microbioma\u201d<\/p>

Amelie Baud<\/strong>, CRG  <\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Analitzar com un company social pot influir en les caracter\u00edstiques i el comportament de l’altre no resulta senzill. Cal una forma objectiva de mesurar aquestes caracter\u00edstiques i aquesta influ\u00e8ncia. Per aix\u00f2 usen estudis gen\u00e8tics<\/strong>, perqu\u00e8 permeten descriure b\u00e9 les caracter\u00edstiques dels individus i dels seus microbiomes. La caracteritzaci\u00f3 dels seus gens i dels gens dels bacteris del seu intest\u00ed ajuda a determinar tamb\u00e9 la direcci\u00f3 de la interacci\u00f3, \u00e9s a dir, qui ha influ\u00eft qui<\/strong>. L’estudi de genomes ha perm\u00e8s identificar, per exemple, que els rosegadors que viuen junts comparteixen alguns d’aquests bacteris intestinals.<\/p>\n\n\n\n

En un altre estudi recent han identificat 6 gens candidats a estar implicats en aquesta influ\u00e8ncia social indirecta, com un gen implicat en els patrons de la son. Per fer-ho, han analitzat 170 fenotips relacionats amb el comportament i amb les caracter\u00edstiques fisiol\u00f2giques i morfol\u00f2giques en 1.812 ratolins.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Un repte interdisciplinari<\/strong> <\/h2>\n\n\n\n

Al laboratori de Baud combinen m\u00e8todes computacionals<\/strong> amb estudis experimentals amb rosegadors. L’\u00fas de models animals<\/strong>, molt important en la investigaci\u00f3 en salut<\/a>, permet validar <\/strong>resultats que es poden obtenir gr\u00e0cies als estudis per computaci\u00f3. Alhora que ajuden a comprendre millor aquests resultats, els experiments tamb\u00e9 poden portar a fer-se noves preguntes.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest enfocament interdisciplinari<\/strong> \u00e9s tot un repte, per\u00f2 es pot guanyar molt combinant aquests dos tipus d’estudi. \u201cM’encanta. De vegades \u00e9s dif\u00edcil perqu\u00e8 et situes entre dues comunitats cient\u00edfiques diferents, on \u00e9s un desafiament comunicar la teva ci\u00e8ncia a persones no expertes. Per\u00f2 tamb\u00e9, en creuar camps cient\u00edfics, coneixes \u00e0rees de recerca en les que cal aprendre m\u00e9s. Aix\u00ed que ho continuar\u00e9 fent\u201d, comenta la investigadora.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u201cEn creuar camps cient\u00edfics, com els m\u00e8todes computacionals o l’experimentaci\u00f3 animal, coneixes \u00e0rees de recerca en les que cal aprendre m\u00e9s\u201d <\/p>

Amelie Baud<\/strong>, CRG <\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Uns rosegadors molt especials<\/strong>  <\/h2>\n\n\n\n

Els rosegadors d’aquest laboratori s\u00f3n especials, perqu\u00e8 tots s\u00f3n individus \u00fanics<\/strong>. Habitualment, els laboratoris de recerca biom\u00e8dica<\/a> treballen amb rosegadors que tenen la mateixa informaci\u00f3 gen\u00e8tica, s\u00f3n clons. Per\u00f2 en aquest cas calen individus amb informacions gen\u00e8tiques \u00faniques, que provinguin de pares i mares diferents i tinguin caracter\u00edstiques pr\u00f2pies. Aix\u00f2 permet estudiar com cada individu \u00e9s influenciat pel seu company social o pels bacteris del seu intest\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

El laboratori treballa amb rates<\/a><\/strong>, per\u00f2 inicialment es tenien poques dades del microbioma d’aquests animals. Per aix\u00f2 fa anys que el grup de Baud cataloga els bacteris de l’intest\u00ed d’aquests rosegadors<\/strong>. Els resultats s’afegeixen a una base de dades molt extensa sobre el genotip i el fenotip d’aquests animals que est\u00e0 recopilant un consorci nord-americ\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Aquest consorci est\u00e0 liderat per Abraham Palmer, de la Universitat de San Diego a Calif\u00f2rnia. Baud va treballar al laboratori de Palmer abans d’arribar al PRBB i continua contribuint a aquesta base de dades. Tota aquesta informaci\u00f3 constitueix un cat\u00e0leg molt ric que cont\u00e9 informaci\u00f3 sobre la fisiologia i el comportament de milers de rates. L’equip de Baud i molts altres laboratoris poden fer estudis computacionals partint d’aquesta eina.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Al PRBB sorgeixen col\u00b7laboracions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Al PRBB, Amelie Baud s’ha trobat amb Mireia Vall\u00e8s-Colomer<\/a><\/strong>, que lidera el Grup de Recerca del Microbioma<\/a> al Departament de Medicina i Ci\u00e8ncies de la vida, Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF)<\/a>, un altre centre del parc. Totes dues tenen interessos similars pel que fa al microbioma i utilitzen la bioinform\u00e0tica com a m\u00e8tode d’estudi.<\/p>\n\n\n\n

\u00abHem comen\u00e7at a explorar noves \u00e0rees de recerca juntes\u00bb, explica Baud. Oferiran una posici\u00f3 conjunta de doctorat<\/strong>, dirigit per les dues investigadores i finan\u00e7at pel nou Programa Conjunt en Gen\u00f2mica M\u00e8dica Evolutiva (EvoMG)<\/a>. Al programa EvoMG hi participen tres centres del PRBB: CRG, MELIS-UPF i l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Qu\u00e8 ens pot portar l’estudi del microbioma i de l’entorn social<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L’estudi dels efectes del microbioma<\/a> i de l’entorn social en la salut dels individus \u00e9s un nou camp cient\u00edfic. Es tracta d’una recerca b\u00e0sica<\/strong> que no nom\u00e9s ajudar\u00e0 a comprendre la relaci\u00f3 entre la salut i l’entorn, sin\u00f3 tamb\u00e9 altres interaccions entre el genoma, el fenotip i la salut.<\/p>\n\n\n\n

En aquest tipus de recerca es fan servir moltes dades gen\u00e8tiques, dels rosegadors i dels seus microbiomes. Tamb\u00e9 s’estudien una gran quantitat de variables<\/strong>, com ara el pes, el colesterol, la densitat \u00f2ssia, patrons de comportament\u2026 Per aix\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil predir quins descobriments<\/strong> ens portar\u00e0 en el futur, per\u00f2 \u00e9s probable que es puguin aplicar a molts camps m\u00e8dics.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u201cA partir de la comprensi\u00f3 de com els bacteris de l’intest\u00ed influeixen a l’hoste, amb sort podrem manipular aquest microbioma per aconseguir una millor salut\u201d <\/p>

Amelie Baud<\/strong>, CRG <\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Realitzar estudis similars en humans \u00e9s molt m\u00e9s complex, per\u00f2 ja existeixen alguns estudis en aquesta direcci\u00f3. Aquest tipus de coneixement b\u00e0sic ens pot permetre assolir aven\u00e7os molt importants en medicina en el futur<\/strong>. \u201cA partir de la comprensi\u00f3 de com els bacteris de l’intest\u00ed influeixen a l’hoste, amb sort podrem manipular aquest microbioma per aconseguir una millor salut\u201d, conclou Baud.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El laboratori d’Amelie Baud estudia com l’entorn social i el microbioma intestinal poden influir en les caracter\u00edstiques i la salut dels individus.<\/p>\n","protected":false},"author":32,"featured_media":40568,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[261,265,706,470,291],"new-type":[35],"class_list":["post-40588","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-bioinformatica","tag-crg-ca","tag-genomica","tag-microbioma","tag-perfil-de-grup","new-type-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/40588","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/32"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=40588"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/40588\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":40807,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/40588\/revisions\/40807"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/40568"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=40588"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=40588"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=40588"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=40588"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}