{"id":40334,"date":"2024-02-02T18:21:59","date_gmt":"2024-02-02T17:21:59","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=40334"},"modified":"2024-02-28T10:57:38","modified_gmt":"2024-02-28T09:57:38","slug":"reinterpretar-la-historia-amb-lestudi-dels-genomes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/reinterpretar-la-historia-amb-lestudi-dels-genomes\/","title":{"rendered":"Reinterpretar la hist\u00f2ria dels Balcans amb l\u2019estudi dels genomes"},"content":{"rendered":"\n

L\u2019Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF)<\/strong><\/a> <\/strong>i la Universitat de Harvard han coliderat un estudi que caracteritza per primer cop la hist\u00f2ria gen\u00f2mica dels Balcans entre l’\u00e8poca de l\u2019Imperi Rom\u00e0 i el segle XI<\/a>. Identifica la migraci\u00f3 b\u00e0rbara de m\u00e9s rellev\u00e0ncia en aquest per\u00edode<\/strong>. Hi han participat tamb\u00e9 la Universitat del Pa\u00eds Basc, la Universitat de Western Ontario i la Universitat de La Rioja.  <\/p>\n\n\n\n

L\u2019estudi proposa un model per integrar l\u2019an\u00e0lisi de dades gen\u00e8tiques i arqueol\u00f2giques<\/strong>. A trav\u00e9s d\u2019aquest model descriu els fluxos migratoris que durant el primer mil\u00b7lenni van configurar l\u2019ancestralitat dels Balcans. Despr\u00e9s de la caiguda de l\u2019Imperi Rom\u00e0 d\u2019Occident es va produir una forta migraci\u00f3 a aquesta zona de poblacions gen\u00e8ticament semblants a les actuals poblacions eslaves.   <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u201c\u00c9s un fenomen massiu. Parlem de la migraci\u00f3 b\u00e0rbara que probablement t\u00e9 un impacte gen\u00e8tic m\u00e9s gran en aquest per\u00edode.\u201d<\/em> <\/p>

Carles Lalueza-Fox<\/strong>, IBE: CSIC-UPF<\/em> <\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

L’an\u00e0lisi tamb\u00e9 mostra altres fluxos migratoris que demostren que la zona va ser un nus d’encreuament de cultures. En el primer mil\u00b7lenni es van produir migracions als Balcans de poblacions de la pen\u00ednsula d\u2019Anat\u00f2lia i aquesta ancestralitat s\u2019ha detectat als jaciments romans de S\u00e8rbia. Fins i tot s\u2019han trobat genomes de 3 individus d\u2019ascend\u00e8ncia africana, que transmeten la idea d\u2019un Imperi Rom\u00e0 divers i cosmopolita<\/strong>. \u201c\u00c9s un fenomen massiu. Parlem de la migraci\u00f3 b\u00e0rbara que probablement t\u00e9 un impacte gen\u00e8tic m\u00e9s gran en aquest per\u00edode\u201d, explica el Carles Lalueza-Fox<\/a>, un dels autors de l\u2019estudi.  <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
A l’esquerra, representaci\u00f3 del Grup gen\u00e8tic dels Balcans del primer mil\u00b7lenni de l’Era Comuna (E.C.) que apareix a l’article publicat. Cr\u00e8dit a: Pablo Carri\u00f3n i I\u00f1igo Olalde.<\/em>
A la dreta, mapa pol\u00edtic actual extret de D-maps.com. <\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Les poblacions balc\u00e0niques actuals presenten una influ\u00e8ncia gen\u00e8tica eslava<\/strong> d’entre un 30 i un 60%. A m\u00e9s, aquesta influ\u00e8ncia es distribueix de nord a sud i no coincideix amb la distribuci\u00f3 geopol\u00edtica i cultural actual<\/strong>. La troballa obre una reflexi\u00f3 interessant sobre els mecanismes de construcci\u00f3 cultural i identit\u00e0ria dels pobles en una zona que ha viscut molts conflictes en els darrers segles. <\/p>\n\n\n\n

Hem parlat amb Lalueza-Fox de tot aix\u00f2 i sobre com la gen\u00e8tica pot col\u00b7laborar amb altres ci\u00e8ncies, com l\u2019arqueologia i la hist\u00f2ria, per reconstruir el nostre passat<\/a>. Tamb\u00e9 ens explica com la cerca de coneixement ha promogut una col\u00b7laboraci\u00f3 intercultural molt interessant entre equips cient\u00edfics serbis i croats<\/strong>.  <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

La gen\u00e8tica i l\u2019arqueologia es donen la m\u00e0<\/strong> <\/h2>\n\n\n\n

Lalueza-Fox <\/strong>i Miodrag Grbic<\/strong>, bi\u00f2legs, es van con\u00e8ixer al Parc de Recerca Biom\u00e8dica de Barcelona (PRBB)<\/a> i van iniciar a S\u00e8rbia l\u2019estudi gen\u00e8tic dels Balcans. Gr\u00e0cies a la col\u00b7laboraci\u00f3 amb arque\u00f2legs que treballen a l\u2019antiga ciutat romana de Viminacium, <\/em>a l\u2019actual S\u00e8rbia, han aconseguit mostres gen\u00e8tiques de poblacions antigues de la zona. \u201cEn aquest treball hem fet un esfor\u00e7 de posar en contacte genetistes, arque\u00f2legs i historiadors\u201d, comenta Lalueza.  <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u201c<\/em>Els resultats gen\u00e8tics ajuden a anar m\u00e9s enll\u00e0 en les interpretacions del registre arqueol\u00f2gic. Les dades gen\u00e8tiques s\u00f3n m\u00e9s objectives en el sentit que qualsevol genetista, amb les mateixes dades, arribaria a la mateixa conclusi\u00f3\u201d<\/em> <\/p>

Carles Lalueza-Fox<\/strong>, IBE: CSIC-UPF<\/em> <\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Aquestes mostres cal comparar-les amb genomes de les poblacions actuals<\/strong>. En el cas de S\u00e8rbia, els investigadors han genotipat tamb\u00e9 els habitants actuals. Es tracta d\u2019una poblaci\u00f3 de la qual no es tenien dades a causa de l\u2019a\u00efllament pol\u00edtic que ha patit la regi\u00f3 des de la guerra dels Balcans.  <\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s tard van decidir obrir l\u2019estudi a tota la zona dels Balcans i es va unir a l\u2019equip en David Reich<\/strong>, de la Universitat de Harvard. Han analitzat 136 genomes antics<\/strong> i han identificat diversos fen\u00f2mens migratoris importants. En primer lloc, de poblacions de l’Anat\u00f2lia i, m\u00e9s tard, de poblacions d\u2019Europa central, Europa del nord i de l\u2019estepa. Despr\u00e9s, arribada la fi de l\u2019Imperi Rom\u00e0 d\u2019Occident, s’observa la migraci\u00f3 a gran escala de les poblacions eslaves. Es confirma aix\u00ed un per\u00edode de migracions de grups humans \u00e8tnicament diversos que s\u2019ha conegut com les migracions \u201cb\u00e0rbares<\/strong>\u201d. <\/p>\n\n\n\n

\u201cEls resultats gen\u00e8tics ajuden a anar m\u00e9s enll\u00e0 en les interpretacions del registre arqueol\u00f2gic. Les dades gen\u00e8tiques s\u00f3n m\u00e9s objectives en el sentit que qualsevol genetista, amb les mateixes dades, arribaria a la mateixa conclusi\u00f3. Aix\u00f2 s\u00ed, <\/strong>la interpretaci\u00f3 s\u2019ha de fer amb conjunci\u00f3 amb dades arqueol\u00f2giques i hist\u00f2riques<\/strong><\/a>\u201d, comenta Lalueza-Fox.  <\/p>\n\n\n\n

Tot i que confessa que la discussi\u00f3 dels seus resultats ha generat algun cas a\u00efllat de conflicte per motius identitaris, l’investigador ens explica que la col\u00b7laboraci\u00f3 entre els equips d\u2019arque\u00f2legs i bi\u00f2legs croats i serbis ha funcionat molt b\u00e9. Creu que \u00e9s un exemple de com la ci\u00e8ncia pot fer col\u00b7laborar persones de pa\u00efsos amb hist\u00f2ries de conflicte<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Els gens ens expliquen una altra hist\u00f2ria<\/strong> <\/h2>\n\n\n\n

La zona dels Balcans \u00e9s un territori complex quant a la diversitat cultural <\/strong>de les poblacions i els pa\u00efsos que la formen. Ha estat una zona sotmesa a molts episodis sagnants durant els darrers segles a causa de lluites de poder i reivindicacions nacionalistes basades en mecanismes identitaris. Lalueza-Fox ens recorda una cita de Winston Churchill: \u201cLa regi\u00f3 dels Balcans t\u00e9 la tend\u00e8ncia de produir m\u00e9s hist\u00f2ria de la que pot digerir\u201d.  <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u201cLa regi\u00f3 dels Balcans t\u00e9 la tend\u00e8ncia de produir m\u00e9s hist\u00f2ria de la que pot digerir.\u00bb <\/p>

Winston Churchill <\/strong><\/em> <\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Els serbis es consideren els eslaus del sud <\/strong>i se senten m\u00e9s agermanats amb els russos que la resta de les regions. S\u00f3n ortodoxos i la seva llengua \u00e9s d\u2019origen eslau. Altres regions, com Cro\u00e0cia o Romania, reivindiquen la seva her\u00e8ncia llatina i mediterr\u00e0nia, que permea aspectes culturals propis com la llengua i la religi\u00f3.  <\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 aquest estudi mostra com, a nivell gen\u00e8tic, les influ\u00e8ncies eslaves i mediterr\u00e0nies es troben per tot el territori. \u201cNo hi ha una gran difer\u00e8ncia gen\u00e8tica entre serbis i croates, m\u00e9s aviat les difer\u00e8ncies es donen en sentit nord-sud\u00bb, explica Lalueza.  Aix\u00f2 contrasta amb les difer\u00e8ncies culturals que aquests dos pa\u00efsos han desenvolupat per motius hist\u00f2rics i que els han abocat al conflicte durant molt de temps. Les dades gen\u00e8tiques mostren que tant uns com altres s\u00f3n aproximadament meitat eslaus i meitat mediterranis<\/strong>.  <\/p>\n\n\n\n

La migraci\u00f3 eslava entre els segles VI i XI representa entre el 30 i el 60% de l\u2019ancestralitat de les poblacions de la zona dels Balcans. La influ\u00e8ncia eslava \u00e9s major en les poblacions del nord<\/strong>, com S\u00e8rbia i Cro\u00e0cia, i disminueix a mesura que s\u2019avan\u00e7a cap al sud. A la Gr\u00e8cia continental representa entre un 30 i un 40% i arriba fins a les illes gregues, on pot arribar a un 20%. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u201cNo hi ha una gran difer\u00e8ncia gen\u00e8tica entre serbis i croats, m\u00e9s aviat les difer\u00e8ncies es donen en sentit nord-sud\u00bb <\/p>

Carles Lalueza-Fox<\/strong>, IBE: CSIC-UPF<\/em> <\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Els mecanismes de construcci\u00f3 de la identitat<\/strong><\/a> s\u00f3n complexos i es basen en molts factors, com els factors socials, hist\u00f2rics i culturals. L\u2019estudi gen\u00e8tic de l\u2019ancestralitat dels pobles afegeix una capa per a la reflexi\u00f3 i pot ajudar a enriquir les interpretacions hist\u00f2riques d\u2019altres registres, com el registre arqueol\u00f2gic. Una interpretaci\u00f3 hist\u00f2rica dels genomes<\/strong> pot ajudar a entendre el passat, ja que els estudis gen\u00e8tics poden informar d’aspectes socials com les migracions, el poder o la desigualtat. Lalueza-Fox explora precisament aquesta perspectiva en el seu darrer llibre de divulgaci\u00f3 titulat Desigualdad. Una historia gen\u00e9tica<\/em><\/a> <\/em>(Editorial Cr\u00edtica, 2023).  <\/p>\n\n\n\n

Potser l\u2019an\u00e0lisi gen\u00e8tica pot ajudar a combatre algunes idees allunyades dels valors de conviv\u00e8ncia, com idees racistes fonamentades en \u00e8piques hist\u00f2riques<\/strong> que podem reinterpretar amb aquest tipus de dades.  <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un estudi que integra gen\u00e8tica i arqueologia reinterpreta la hist\u00f2ria dels Balcans i identifica la migraci\u00f3 b\u00e0rbara de m\u00e9s impacte gen\u00e8tic en el primer mil\u00b7lenni.<\/p>\n","protected":false},"author":32,"featured_media":40335,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[708,239,346,211,799],"new-type":[38,35],"class_list":["post-40334","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-genetica","tag-genetica-de-poblacions","tag-historia","tag-ibe-csic-upf","tag-paleogenomica-ca","new-type-a-fons","new-type-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/40334","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/32"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=40334"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/40334\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":40422,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/40334\/revisions\/40422"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/40335"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=40334"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=40334"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=40334"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=40334"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}