{"id":39283,"date":"2023-11-29T11:04:51","date_gmt":"2023-11-29T10:04:51","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=39283"},"modified":"2023-11-29T15:43:47","modified_gmt":"2023-11-29T14:43:47","slug":"lexperimentacio-animal-en-toxicologia-al-segle-xxi-necessaria-o-obsoleta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/lexperimentacio-animal-en-toxicologia-al-segle-xxi-necessaria-o-obsoleta\/","title":{"rendered":"L’experimentaci\u00f3 animal en toxicologia al segle XXI: necess\u00e0ria o obsoleta?"},"content":{"rendered":"\n

La Karolina Kopa\u0144ska<\/strong><\/a> est\u00e0 realitzant el seu doctorat en el camp de la toxicologia computacional al Grup de Farmacoinform\u00e0tica<\/a> (GRIB\/UPF) dirigit per Manuel Pastor<\/strong><\/a>. Recentment va assistir a una Escola d’Estiu sobre enfocaments cient\u00edfics sense animals, i aqu\u00ed comparteix les seves opinions despr\u00e9s del que va aprendre i el que li ha ensenyat la seva experi\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Li interessen els temes relacionats amb l‘avaluaci\u00f3 de riscos toxicol\u00f2gics<\/strong> i la presa de decisions en condicions d’incertesa, i espera continuar contribuint a refor\u00e7ar la recerca sense animals en el futur<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Una \u00e8poca de valors canviants<\/h2>\n\n\n\n

L‘experimentaci\u00f3 animal<\/strong> en toxicologia al segle XXI: \u00e9s encara molt necess\u00e0ria o m\u00e9s aviat obsoleta? Aquesta pregunta \u00e9s molt complexa per diverses raons. D’una banda, vivim en una era de canvis r\u00e0pids, en la qual la tecnologia continua remodelant tots els aspectes de les nostres vides. El segle XXI gira al voltant de la innovaci\u00f3, la transformaci\u00f3 digital i el creixement exponencial del coneixement. D’altra banda, per\u00f2, la conscienciaci\u00f3 sobre l’\u00e8tica i la <\/strong>sostenibilitat<\/strong><\/a> ha augmentat dr\u00e0sticament entre la comunitat cient\u00edfica. En aquest sentit, els valors cient\u00edfics han passat de l’autoprotecci\u00f3 (dels humans) a la necessitat de protegir els humans juntament amb tots els altres \u00e9ssers i el medi ambient<\/a><\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes, juntament amb moltes altres raons, han fet que la comunitat cient\u00edfica es pari a prendre una instant\u00e0nia de les pr\u00e0ctiques actuals aplicades en toxicologia per reavaluar els seus avantatges i inconvenients. Per\u00f2, com que aquest tema \u00e9s molt complex i barreja arguments \u00e8tics, pol\u00edtics i cient\u00edfics, hi ha difer\u00e8ncies entre com diferents persones aborden el tema i qu\u00e8 \u00e9s el que percep com a m\u00e9s cr\u00edtic.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El comen\u00e7ament del meu viatge<\/h2>\n\n\n\n

Personalment, durant els \u00faltims anys he trobat algunes oportunitats que m’han perm\u00e8s submergir-me en aquest tema des de diferents angles. El viatge va comen\u00e7ar ja durant el m\u00e0ster i ha continuat al llarg del doctorat, durant el qual he treballat en dos projectes a gran escala<\/strong> que implicaven la col\u00b7laboraci\u00f3 de diversos socis de la ind\u00fastria, el m\u00f3n acad\u00e8mic i el sector regulador<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

El projecte eTRANSAFE<\/strong><\/a> tenia com a objectiu millorar les avaluacions translacionals de la seguretat dels f\u00e0rmacs <\/strong>mitjan\u00e7ant una gesti\u00f3 integradora de les dades (era una continuaci\u00f3 del projecte eTOX<\/strong> per crear una base de dades toxicol\u00f2giques<\/a> en qu\u00e8 el nostre grup ja havia participat). Vaig tenir la sort de col\u00b7laborar en una tasca centrada en el desenvolupament de m\u00e8todes computacionals<\/strong> per millorar la fiabilitat de la translaci\u00f3 de les dades de seguretat de la fase precl\u00ednica a la cl\u00ednica<\/a>. Durant aquesta tasca, tamb\u00e9 vam descobrir els principals obstacles associats a les an\u00e0lisis translacionals, cosa que em va fer adonar-me de co de complicada \u00e9s en realitat la ci\u00e8ncia translacional.<\/p>\n\n\n\n

Des de l’any passat treballo en el projecte RISK-HUNT3R<\/strong><\/a>, l’objectiu del qual \u00e9s canviar el paradigma actual de l’avaluaci\u00f3 del risc qu\u00edmic. En termes generals, una avaluaci\u00f3 del risc qu\u00edmic<\/strong> \u00e9s un proc\u00e9s en diverses etapes centrat en l’avaluaci\u00f3 de la seguretat de les subst\u00e0ncies<\/strong> (per exemple, qu\u00edmics industrials, ingredients cosm\u00e8tics, pesticides), tenint en compte les seves propietats qu\u00edmiques, els escenaris d’exposici\u00f3 i els perills associats. Durant d\u00e8cades, aquestes avaluacions es basaven en estudis amb animals<\/strong>, a partir dels quals s’estimava i gestionava el risc. L‘objectiu del consorci RISK-HUNT3R<\/strong> \u00e9s allunyar-se d’aquestes pr\u00e0ctiques est\u00e0ndard in vivo<\/em> i desenvolupar nous marcs, basats en la integraci\u00f3 de metodologies de nou enfocament (NAM)<\/strong>, que donin suport a aquesta avaluaci\u00f3 de riscos de nova generaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

El terme \u201cNAM\u201d engloba una varietat de sistemes d’assaig in vitro<\/em> o in chemico<\/em>, eines de modelitzaci\u00f3 in silico<\/em>, basades en coneixement i altres m\u00e8todes innovadors. Bons exemples en s\u00f3n les tecnologies organ-on-a-chip<\/em><\/a> o els sistemes de mapatge in silico<\/em> del transcriptoma. Les NAM es consideren m\u00e8todes d’origen \u00e8tic que agafen dades mecan\u00edstiques de rellev\u00e0ncia humana directa, promovent aix\u00ed les 3R (reempla\u00e7ar, reduir, refinar)<\/strong> de l’experimentaci\u00f3 animal<\/strong>. Per aix\u00f2 la seva aplicaci\u00f3 per provar hip\u00f2tesis espec\u00edfiques d’avaluaci\u00f3 de riscos \u00e9s cada vegada m\u00e9s desitjada pels toxic\u00f2legs i el p\u00fablic.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

He participat en dos projectes a gran escala per millorar les pr\u00e0ctiques de valoraci\u00f3 de la seguretat dels productes qu\u00edmics.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Les meves tasques en aquest projecte se centren en la integraci\u00f3 de dades<\/strong> i l‘avaluaci\u00f3 de la incertesa<\/strong>, dos aspectes que plantegen un repte important tant al personal cient\u00edfic com al regulador. Quant a l’avaluaci\u00f3 de la incertesa, es tracta d’analitzar l’impacte dels factors epist\u00e8mics <\/strong>(desconeixement d’alguna propietat biol\u00f2gica) i<\/strong> aleatoris <\/strong>(variabilitat natural observada en els sistemes biol\u00f2gics) en les estimacions de risc. Com a professional incipient en el camp de la toxicologia, he tingut l’enorme sort de participar en col\u00b7laboracions tan enriquidores, aprendre dels experts i expertes i veure com aporten constantment noves idees. Aquestes interaccions tamb\u00e9 m’han ajudat a refor\u00e7ar els meus coneixements i la meva opini\u00f3 cient\u00edfica sobre diversos temes relacionats, que estic reutilitzant per relacionar la toxicologia, les avaluacions de seguretat i la incertesa dins de la meva tesi doctoral.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Escola d’estiu: una oportunitat i una revelaci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n

El maig de 2023, vaig participar a \u201cl’Escola d’Estiu del JRC sobre enfocaments sense animals en la ci\u00e8ncia: cap a una innovaci\u00f3 sostenible<\/strong>\u201d. A m\u00e9s d’aquesta fant\u00e0stica oportunitat, vaig tenir el privilegi que el PETA Science Consortium International<\/a>, una organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre que promou m\u00e8todes s\u00f2lids d’experimentaci\u00f3 sense animals que protegeixen la salut humana i el medi ambient, em conced\u00eds una beca pel viatge.<\/p>\n\n\n\n

El JRC (Joint Research Centre, o Centre Com\u00fa de Recerca de la Comissi\u00f3 Europea<\/strong>) est\u00e0 situat a Ispra, It\u00e0lia, envoltat de preciosos llacs i muntanyes. La trobada va girar al voltant de diferents aspectes dels m\u00e8todes sense animals, connectant l’\u00e8tica amb els \u00faltims aven\u00e7os tecnol\u00f2gics<\/strong>. En moltes sessions es va abordar l’aspecte normatiu<\/strong> de l’\u00fas de m\u00e8todes sense animals. A continuaci\u00f3 hi va haver pauses tipus \u201cworld caf\u00e8<\/em>\u201d, durant les quals es va crear un espai segur perqu\u00e8 els i les participants entaul\u00e8ssim converses m\u00e9s detallades amb els i les ponents. La reuni\u00f3 va concloure amb una visita a les impressionants instal\u00b7lacions del Laboratori de Refer\u00e8ncia de la UE per a les alternatives als assajos amb animals (EURL ECVAM).<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

La seguretat sempre \u00e9s el primer<\/h2>\n\n\n\n

La primera lli\u00e7\u00f3 important que he apr\u00e8s durant el temps que he treballat en toxicologia \u00e9s que la seguretat sempre \u00e9s el primer<\/strong>. Aix\u00f2 significa que sempre s’ha de seleccionar el m\u00e8tode m\u00e9s apropiat per produir resultats rellevants per a l’\u00e9sser hum\u00e0<\/strong> i prendre les mesures de seguretat adequades. De vegades, aix\u00f2 pot ser una combinaci\u00f3 de m\u00e8todes in vitro<\/em> i in silico<\/em><\/a> fusionats amb les dades ja existents sobre el criteri de valoraci\u00f3 d’inter\u00e8s (el criteri de valoraci\u00f3 \u00e9s l’efecte toxicol\u00f2gic mesurable despr\u00e9s de l’exposici\u00f3 a una subst\u00e0ncia qu\u00edmica). Un bon exemple d’aquests criteris de valoraci\u00f3 avaluats exclusivament amb m\u00e8todes alternatius als assaigs amb animals s\u00f3n la sensibilitzaci\u00f3 cut\u00e0nia i la irritaci\u00f3 ocular.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Sempre s’ha de seleccionar el m\u00e8tode m\u00e9s apropiat per produir resultats rellevants per a l’\u00e9sser hum\u00e0, a fi d\u2019adoptar les mesures de seguretat adequades.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Tanmateix, en el cas de criteris de valoraci\u00f3 m\u00e9s complexos que impliquen toxicitat sist\u00e8mica, encara no \u00e9s possible substituir totalment els experiments amb animals<\/strong>, principalment perqu\u00e8 les MNA actualment disponibles no cobreixen tot l’espai biol\u00f2gic d’aquest criteri de valoraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

En l’actualitat s’est\u00e0 treballant molt per desenvolupar aquests m\u00e8todes per tal de complir les 3R en la major mesura possible. En aquest sentit, l’experimentaci\u00f3 animal continua sent necess\u00e0ria<\/strong>, tot i que amb la possibilitat de ser substitu\u00efda<\/strong> parcialment o fins i tot totalment en el futur.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u00c8tica en els assaigs toxicol\u00f2gics<\/h2>\n\n\n\n

La segona lli\u00e7\u00f3 important va ser la interpretaci\u00f3 d’<\/strong>\u201c\u00e8tica\u201d en el context dels assajos toxicol\u00f2gics<\/strong>. Tot i que la suposici\u00f3 intu\u00eftiva \u00e9s que l’\u00e8tica significa la retirada del patiment animal, no \u00e9s necess\u00e0riament l’\u00fanica interpretaci\u00f3. A l’altra cara de la moneda, l’\u00e8tica tamb\u00e9 significa aplicar els m\u00e8todes que millor representin la biologia humana. Aquesta perspectiva \u00e8tica implica acceptar el fet que, tot i que els sistemes animals han demostrat ser molt efica\u00e7os per protegir la seguretat humana, no sempre representen a la perfecci\u00f3 tots els detalls de la biologia humana<\/strong>. Hi ha moltes raons que expliquen aquesta representaci\u00f3 incompleta, entre elles la coneguda variabilitat entre esp\u00e8cies<\/strong>, per\u00f2 tamb\u00e9 les limitacions per analitzar els mecanismes subjacents de la toxicitat quan s’utilitzen animals o les difer\u00e8ncies en el disseny dels estudis en animals i humans.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, els estudis amb animals consumeixen molts recursos i temps<\/strong>, per la qual cosa poden retardar l’aprovaci\u00f3 o el registre de medicaments o subst\u00e0ncies qu\u00edmiques importants.<\/p>\n\n\n\n

Combinant aquests dos punts de vista, l’experimentaci\u00f3 amb animals s’ha de refinar, reduir o substituir, sempre que sigui possible, per protegir els animals del patiment i generar els resultats m\u00e9s rellevants per a una gesti\u00f3 del risc centrada en l’\u00e9sser hum\u00e0 – entenent que, en certs casos, la substituci\u00f3 dels animals no \u00e9s (encara) possible.<\/p>\n\n\n\n

En resum, tant l‘\u00e8tica<\/strong><\/a> com la <\/strong>sostenibilitat<\/strong><\/a> s\u00f3n valors clau que han de ser presents en cada an\u00e0lisi cient\u00edfica<\/strong>. Estic molt agra\u00efda de formar part de la comunitat toxicol\u00f2gica i estic impacient per afrontar els reptes futurs com a cient\u00edfica en el camp de les alternatives als assajos amb animals.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En aquest article d’opini\u00f3, Karolina Kopa\u0144ska, estudiant de doctorat en toxicologia computacional, ens explica la seva opini\u00f3 sobre l’avaluaci\u00f3 del risc dels productes qu\u00edmics amb metodologies de nou enfocament (NAM) que eviten l’\u00fas d’animals.<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":38753,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[26,32],"tags":[261,629,233,205,561,358],"new-type":[35],"class_list":["post-39283","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","category-vida-cientifica","tag-bioinformatica","tag-desenvolupament-de-farmacs","tag-farmacologia","tag-organismes-model","tag-organoides-ca","tag-upf-ca","new-type-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/39283","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=39283"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/39283\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":39303,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/39283\/revisions\/39303"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/38753"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=39283"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=39283"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=39283"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=39283"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}