{"id":38395,"date":"2023-09-29T09:58:43","date_gmt":"2023-09-29T07:58:43","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=38395"},"modified":"2023-11-23T13:13:25","modified_gmt":"2023-11-23T12:13:25","slug":"la-insostenible-lleugeresa-de-ser-sorda","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/la-insostenible-lleugeresa-de-ser-sorda\/","title":{"rendered":"La insostenible lleugeresa de ser sorda"},"content":{"rendered":"\n

A finals de setembre se celebra, des de 1958, la Setmana Internacional de les Persones Sordes,<\/strong> amb el 23 de setembre proclamat el Dia Internacional de la Llengua de Signes, per les Nacions Unides; enguany amb el tema \u00abUn m\u00f3n on les persones sordes puguin signar a qualsevol lloc!\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Segons la Federaci\u00f3 Mundial de Sords, hi ha m\u00e9s de 70 milions de persones sordes a tot el m\u00f3n<\/strong>, que col\u00b7lectivament utilitzen m\u00e9s de 300 lleng\u00fces de signes diferents.<\/p>\n\n\n\n

La Judit Sainz<\/strong> \u00e9s una d’elles. Treballa a l ‘Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF)<\/a> donant suport administratiu a diferents grups de recerca de l’Institut, i en aquest post aprofita per explicar-nos qu\u00e8 significa, en el seu cas, ser sorda, <\/strong>aix\u00ed com reflexionar sobre les discapacitats invisibles en general.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Permeteu-me ser clara: crec que la integraci\u00f3 social de les persones amb discapacitat, sigui quina sigui, \u00e9s essencial per a la nostra societat. Per\u00f2 encara no ho hem aconseguit.<\/p>\n\n\n\n

Segons la meva opini\u00f3, no hi ha una persona millor que una altra, i no n’hi ha cap que sigui \u00abmenys capa\u00e7\u00bb de fer alguna cosa. Tothom, d’una forma o una altra, necessita ajuda d’alg\u00fa m\u00e9s<\/strong>. Aix\u00ed que plantejo una pregunta molt simple: per qu\u00e8 se’ns classifica com a persones discapacitades? <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Tots mereixem, i per suposat tenim el dret, de tenir les mateixes oportunitats que els altres.<\/em><\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

S\u00ed, ens falta un o alguns dels nostres sentits, per\u00f2 aix\u00f2 no significa que siguem persones inferiors. Per exemple, mai t’hauries adonat que soc sorda i que utilitzo audi\u00f2fons si no t’ho hagu\u00e9s dit, o t’hagu\u00e9s ensenyat els meus bonics audi\u00f2fons roses<\/strong> dels quals n’estic tan orgullosa.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El pes de la invisibilitat <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Com que la sordesa no \u00e9s visible <\/strong>i no es pot apreciar a simple vista, a les persones sordes sovint ens resulta encara m\u00e9s dif\u00edcil obtenir ajuda <\/strong>de tota mena que a alg\u00fa amb una discapacitat m\u00e9s visible, per exemple, una persona en cadira de rodes o fins i tot una persona cega. \u00d2bviament, tots mereixem l’ajuda que necessitem a diari, sigui quina sigui la nostra discapacitat – fins i tot les persones sense discapacitat! Cada necessitat \u00e9s diferent<\/strong>. En el cas particular de les discapacitats invisibles, una de les c\u00e0rregues \u00e9s haver d’explicar les nostres necessitats constantment,<\/strong> perqu\u00e8 no s\u00f3n \u00f2bvies. O ser categoritzat err\u00f2niament com a groller, o tonto, per no comportar-se de la manera esperada. <\/p>\n\n\n\n

Us explicar\u00e9 una an\u00e8cdota que em va passar quan vaig comen\u00e7ar a treballar aqu\u00ed al PRBB.  Aix\u00f2 va ser fa 14 anys, i encara no feia servir audi\u00f2fons, ja que la meva audici\u00f3 encara no era tan dolenta (tinc una malaltia degenerativa<\/strong>), o almenys no m’havia adonat que ho era. Treballaba al quart pis, en una oficina amb quatre persones m\u00e9s. Quan arribava als matins, normalment deia: \u00abBon dia!\u00bb. Per\u00f2 mai escoltava cap resposta. Aix\u00f2 em feia sentir molt exclosa<\/strong>, fins al punt que un dia em vaig donar la volta i els vaig preguntar per qu\u00e8 estaven sent tan maleducades. Van respondre que cada mat\u00ed em saludaven. Era jo que no les sentia.  <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

En el cas de les discapacitats invisibles, com la sordesa, una de les c\u00e0rregues \u00e9s haver d’explicar les nostres necessitats constantment, perqu\u00e8 no s\u00f3n evidents a simple vista.<\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El mateix succeeix quan estic treballant i alg\u00fa ve i em diu alguna cosa per l’esquena. Pot ser que no els escolti i, si no els veig, ni tan sols soc conscient que m’estan parlant. Probablement pensin que estic sent mal educada, <\/strong>o si despr\u00e9s interactuo amb ells, sense saber el que passa, es podria confondre i pensar que m\u2019estic fent la tonta. Aquesta \u00e9s, de fet, una batalla constant: no ser titllada de tonta perqu\u00e8 la gent no ent\u00e9n el nostre comportament. <\/p>\n\n\n\n

Hi ha m\u00e9s exemples de \u00abnecessitats invisibles\u00bb per a les persones sordes en qu\u00e8 la societat en general normalment no pensa. Per exemple, cada vegada que una persona sorda ha d’anar a una cita amb el metge<\/strong>, necessita l’ajuda d’alg\u00fa que s\u00e0piga el llenguatge de signes per interpretar. I aix\u00f2 sovint significa haver d’esperar m\u00e9s temps, fins que hi hagi un o una int\u00e8rpret disponible. Afortunadament, la tecnologia ha perm\u00e8s moltes millores, per exemple, a trav\u00e9s de videotrucades, etc., per\u00f2 encara no s\u00f3n suficients. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Entendre’ns els uns als altres<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

\u00c9s important ser conscient dels altres per entendre les seves necessitats. I aquesta entesa, i l’esfor\u00e7 que requereix, ha de venir d’ambd\u00f3s costats<\/strong>. Per exemple, seria interessant per a les persones, no nom\u00e9s les persones sordes, sin\u00f3 qualsevol persona, aprendre el llenguatge de signes, perqu\u00e8 les persones sordes puguin comunicar-se d’una manera m\u00e9s f\u00e0cil amb els altres<\/strong>. Tanmateix, \u00e9s dif\u00edcil, perqu\u00e8 tot i que la llengua de signes catalana (LSC), per exemple, va ser reconeguda com a llengua oficial el 2010 pel Parlament de Catalunya, encara no ha estat aprovada com una activitat educativa permanent del Departament d’Educaci\u00f3. Aix\u00ed, mentre aprenem angl\u00e8s o franc\u00e8s a les escoles com a segones lleng\u00fces, no hi ha opci\u00f3 per aprendre llengua de signes: nom\u00e9s una escola a Barcelona, Tres Pins, ofereix educaci\u00f3 biling\u00fce, essent una de les dues lleng\u00fces la llengua de signes.<\/strong> Per\u00f2 aprendre LSC o qualsevol altre llenguatge de signes hauria de ser accessible per a tothom, no nom\u00e9s per a les persones sordes o aquelles amb familiars sords o amb problemes d’audici\u00f3.  <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u00c9s important ser conscient dels altres, entendre les necessitats dels altres. I aquesta entesa, i l’esfor\u00e7 que requereix, ha de venir d’ambd\u00f3s costats.<\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Crec que haur\u00edem de ser m\u00e9s emp\u00e0tics<\/strong>. No som nom\u00e9s n\u00fameros, no hem de ser deixats de banda o se’ns ha d’exigir que fem un esfor\u00e7 extra en la majoria de les coses en la nostra vida di\u00e0ria. Haur\u00edem de rebre aquesta ajuda extra, que de vegades son coses petites<\/strong><\/strong> que poden marcar una gran difer\u00e8ncia<\/strong>. Per exemple, una cosa tan simple com parlar per tel\u00e8fon era realment dif\u00edcil per a mi. En fer servir audi\u00f2fons i a causa de la posici\u00f3 dels altaveus del tel\u00e8fon, no podia escoltar correctament. Ara, despr\u00e9s de for\u00e7a temps, m’han donat un m\u00f2bil al qual puc connectar els meus audi\u00f2fons a trav\u00e9s de bluetooth<\/strong>, cosa que ho fa molt m\u00e9s f\u00e0cil.<\/p>\n\n\n\n

Un altre exemple d’una cosa senzilla per\u00f2 \u00fatil, en aquest cas per a persones cegues, \u00e9s la veu als ascensors, que indica quan s’obren i tanquen les portes, o el n\u00famero de pis, com passa ara al Parc de Recerca Biom\u00e8dica de Barcelona (PRBB)<\/a> \u2013 tot i que nom\u00e9s en un ascensor.<\/p>\n\n\n\n

En general, crec que algunes coses estan millorant, per\u00f2 no prou r\u00e0pid<\/strong>. Espero que la celebraci\u00f3 del Dia de la Sordesa, que enguany a Catalunya ser\u00e0 el 30 de setembre, dugui a un major reconeixement dels drets de les persones sordes arreu del m\u00f3n.  <\/p>\n\n\n\n

El lema del Dia Internacional de les Lleng\u00fces de Signes 2023 \u00e9s \u00abUn m\u00f3n on les persones sordes de tot el m\u00f3n puguin signar en qualsevol lloc!\u00bb. El fet que hi hagi tanta diversitat de lleng\u00fces de signes mostra el pes considerable que les lleng\u00fces de signes tenen, o haurien de tenir, en la nostra societat. Potser aquest pes, unit, sigui una for\u00e7a per al canvi.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Aquest article d’opini\u00f3 va ser escrit per Judit Sainz (IBE), que ha estat treballant al PRBB durant m\u00e9s de 15 anys.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Judit Sainz, treballadora a l’IBE (CSIC-UPF), fa una reflexi\u00f3 personal sobre la sordesa, celebrant la setmana internacional de les persones sordes.<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":38398,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[32],"tags":[871,211,287,617],"new-type":[35,43],"class_list":["post-38395","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-vida-cientifica","tag-discapacitat","tag-ibe-csic-upf","tag-diversitat","tag-somprbb","new-type-noticies","new-type-recomanem"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38395","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=38395"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38395\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":38503,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38395\/revisions\/38503"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/38398"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=38395"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=38395"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=38395"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=38395"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}