{"id":37372,"date":"2023-07-12T15:21:01","date_gmt":"2023-07-12T13:21:01","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=37372"},"modified":"2023-07-12T15:21:02","modified_gmt":"2023-07-12T13:21:02","slug":"contaminacio-atmosferica-emissions-de-major-impacte-i-malaltia-de-kawasaki","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/contaminacio-atmosferica-emissions-de-major-impacte-i-malaltia-de-kawasaki\/","title":{"rendered":"Contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica: emissions de major impacte i malaltia de Kawasaki"},"content":{"rendered":"\n

Els efectes de la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica<\/strong> en la salut humana coneguts avui dia s\u00f3n molts: en el desenvolupament de nadons<\/a> i infants<\/a>, en l\u2019augment del risc de patir ictus<\/a>, en la salut mental<\/a>, etc. I \u00e9s, a m\u00e9s, la principal causa mediambiental de mort<\/strong>. A l\u2019Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)<\/a> investiguen per con\u00e8ixer m\u00e9s sobre els efectes nocius de la pol\u00b7luci\u00f3 de l\u2019aire i aix\u00ed poder proposar mesures per tenir un m\u00f3n m\u00e9s sa<\/strong>. Aix\u00ed ho demostren amb els dos \u00faltims estudis que han publicat.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El tr\u00e0nsit, els habitatges i el sector agropecuari en les ciutats europees<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Ens referim a part\u00edcules fines (PM2,5<\/sub>)<\/strong> quan parlem d’aquelles part\u00edcules de material present a l’aire que, per la seva mida, poden entrar al tracte respirat\u00f2ri, convertint-les en un perill per a la salut humana. Entre d’altres parlem de part\u00edcules s\u00f2lides o l\u00edquides com pol\u00b7len, metalls o residus de combusti\u00f3. Pel que fa l’\u00f2xid de nitrogen (NO2<\/sub>)<\/strong> \u00e9s un gas t\u00f2xic provinent sobretot dels processos de combusti\u00f3. I tots dos s\u00f3n contaminants de l\u2019aire<\/a> els nivells dels quals a Europa estan per sobre dels recomanats per l\u2019OMS i que provoquen m\u00e9s de 100.000 morts prematures<\/strong> l\u2019any<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

Ara, un estudi liderat per ISGlobal<\/a> ha utilitzat dades p\u00fabliques de poblaci\u00f3, de mortalitat i de qualitat de l\u2019aire de <\/strong>857 ciutats europees<\/strong><\/a> per analitzar quines activitats i sectors<\/strong> s\u00f3n els que m\u00e9s contribueixen a la mortalitat<\/strong> a trav\u00e9s d’aquests dos contaminants.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de processar les dades mitjan\u00e7ant an\u00e0lisis computacionals, l\u2019equip investigador ha observat que les emissions de PM2,5 <\/sub><\/strong> provinents dels habitatges<\/strong> comporten prop de 50.000 morts anuals de mitjana en les ciutats estudiades, mentre que el sector agrari<\/strong>, la ind\u00fastria<\/strong> i el transport<\/strong> causarien prop de 30.000 morts prematures cadascun d’ells.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa els nivells de NO2<\/sub><\/strong> \u00e9s el transport<\/strong> el que m\u00e9s mortalitat comporta (prop de 50.000 morts estimades) i li segueixen, de m\u00e9s lluny, la ind\u00fastria, <\/strong>el sector energ\u00e8tic <\/strong>i els habitatges, <\/strong>amb m\u00e9s de 10.000 morts prematures l’any. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u201cSi observem el conjunt de NO2<\/sub> i PM2,5<\/sub>, el tr\u00e0nsit continua sent el sector amb un major pes tant en la mala qualitat de l\u2019aire com en la mortalitat. Per\u00f2 si mirem nom\u00e9s la mortalitat associada a part\u00edcules PM2,5<\/sub>, veiem una aportaci\u00f3 significativa dels habitatges i del sector agropecuari<\/em>\u201d            <\/em>
Sasha Khomenko <\/strong>(ISGlobal)<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Si ens centrem en les capitals de prov\u00edncia catalanes<\/strong>, trobem difer\u00e8ncies entre els sectors que m\u00e9s contribueixen a la mortalitat deguda a les seves emissions. Per exemple, a Tarragona el sector que m\u00e9s mortalitat representa, tant en les emissions de NO2<\/sub> com de PM2,5<\/sub>, \u00e9s la ind\u00fastria. Per\u00f2 les altres tres capitals segueixen el patr\u00f3 general de les ciutats europees, on observem que el transport \u00e9s el sector que m\u00e9s contribueix a la mortalitat pel que fa el NO2<\/sub> i l’habitatge el que m\u00e9s contribueix pel que fa les PM2,5<\/sub>. Les dades d\u2019aquestes i de la resta de les 857 ciutats europees estudiades es poden consultar a ISGlobal Ranking.<\/a><\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, cal tenir en compte que un estudi analitzant les ciutats en parcel\u00b7les m\u00e9s petites, donaria resultats m\u00e9s precisos, sobretot per a les ciutats de menor mida. Mark Nieuwenhuijsen<\/a><\/strong>, primer autor de l\u2019estudi, afirma que \u201ces requereixen mesures m\u00e9s valentes<\/strong> per a reduir dr\u00e0sticament la contaminaci\u00f3 i les morts associades al tr\u00e0nsit, que continua sent la principal font d\u2019emissi\u00f3. I, al mateix temps, implementar pol\u00edtiques per a mitigar les altres fonts d\u2019emissi\u00f3<\/a> tant de NO2<\/sub> com de PM2,5<\/sub>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Emisions urbanes, agricultura i la malaltia de Kawasaki<\/h3>\n\n\n\n

La malaltia de Kawasaki<\/a><\/strong>, que acostuma a donar-se en infants, es caracteritza per una resposta immunit\u00e0ria contundent<\/strong> contra els vasos sanguinis arran de l\u2019entrada d\u2019un agent no identificat al tracte respiratori superior. Habitualment es manifesta amb l\u2019aparici\u00f3 d\u2019una erupci\u00f3 cut\u00e0nia i febre per\u00f2 es pot complicar i desenvolupar aneurismes o fins i tot provocar infarts o la mort sobtada. I tot i que se sap que alguns factors ambientals, biol\u00f2gics o qu\u00edmics<\/a><\/strong> la poden desencadenar, encara se segueix investigant per con\u00e8ixer les causes i agents que la provoquen.<\/p>\n\n\n\n

La malaltia de Kawasaki presenta patrons estacionals<\/strong>: durant l\u2019hivern de l\u2019hemisferi nord, els casos d\u2019ambd\u00f3s costats del Pac\u00edfic Nord augmenten coincidint amb l\u2019arribada de corrents de vent d\u2019\u00c0sia. Davant d\u2019aquesta coincid\u00e8ncia, un equip liderat per ISGlobal ha estudiat<\/a> les dades de contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica<\/strong> de 20 indrets de l\u2019\u00c0sia Oriental, i les dades de composici\u00f3 qu\u00edmica dels aerosols (metalls i metal\u00b7loides) d\u2019una prefectura de Jap\u00f3 durant 37 dies.<\/p>\n\n\n\n

Els resultats han mostrat que els dies de m\u00e9s alta contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica coincideixen amb m\u00e9s incid\u00e8ncia de la malaltia<\/strong>. Aix\u00ed com tamb\u00e9 s’ha observat que les entrades d\u2019aire mar\u00ed, netegen l\u2019atmosfera i que quan arriben es veuen redu\u00efts els casos de la malaltia de Kawasaki. A m\u00e9s, \u201cl\u2019an\u00e0lisi del contingut en part\u00edcules fines suspeses a l\u2019aire (aerosols), aquelles que s\u00f3n m\u00e9s respirables i poden penetrar m\u00e9s als pulmons, i el seu contingut en metalls (amb capacitat inflamat\u00f2ria) podrien servir com a sistema d\u2019alerta primerenca<\/strong> per a prevenir episodis d\u2019increment de casos de la malaltia de Kawasaki\u201d explica en Xavier Rod\u00f3<\/a><\/strong>, investigador d\u2019ISGlobal i primer autor de l\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les emissions de PM2,5<\/sub> i NO2<\/sub> del tr\u00e0nsit, els habitatges i el sector agrari s\u00f3n les que m\u00e9s contribueixen a la mortalitat prematura per contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica. I aquesta, a m\u00e9s, juga un paper important en l’augment de casos de la malaltia de Kawasaki. <\/p>\n","protected":false},"author":29,"featured_media":37375,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[295,543,376,521,303],"new-type":[35],"class_list":["post-37372","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-isglobal-cat","tag-medi-ambient","tag-pollucio","tag-salut","tag-salut-publica","new-type-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37372","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/29"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=37372"}],"version-history":[{"count":28,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37372\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":37574,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37372\/revisions\/37574"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/37375"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=37372"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=37372"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=37372"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=37372"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}