{"id":35967,"date":"2023-04-24T10:32:34","date_gmt":"2023-04-24T08:32:34","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=35967"},"modified":"2023-06-06T00:05:25","modified_gmt":"2023-06-05T22:05:25","slug":"tabita-hunemeier-ibe-es-important-estudiar-les-comunitats-indigenes-a-nivell-genetic-cal-invertir-en-diversitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/tabita-hunemeier-ibe-es-important-estudiar-les-comunitats-indigenes-a-nivell-genetic-cal-invertir-en-diversitat\/","title":{"rendered":"T\u00e1bita H\u00fcnemeier (IBE): \u00ab\u00c9s important estudiar les comunitats ind\u00edgenes a nivell gen\u00e8tic. Cal invertir en diversitat\u00bb"},"content":{"rendered":"\n

La malaltia de Chagas <\/strong>afecta aproximadament 6 milions de persones <\/strong>nom\u00e9s a Am\u00e8rica Llatina<\/strong> i \u00e9s una de les principals causes de mort en aquesta regi\u00f3. Un nou estudi<\/a> ha identificat unes variants gen\u00e8tiques que podrien presentar resist\u00e8ncia <\/strong>a aquesta malaltia. El descobriment va sorgir d\u2019un gran estudi que buscava entendre la hist\u00f2ria demogr\u00e0fica de poblacions de l\u2019Amaz\u00f2nia<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Parlem amb T\u00e1bita Hunemeier<\/strong>, investigadora de l\u2019Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF)<\/a> i de la Universitat de Sao Paulo a Brasil, sobre aquest treball i la seva recerca.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El teu grup es dedica a estudiar gen\u00e8ticament diferents poblacions ind\u00edgenes…<\/h2>\n\n\n\n

En efecte. Cada poblaci\u00f3 t\u00e9 una hist\u00f2ria evolutiva diferent<\/strong>, que aporta molt al coneixement de la hist\u00f2ria de la humanitat. Per\u00f2 fins i tot si no volem pensar en termes evolutius, sin\u00f3 m\u00e8dics, al final, la poblaci\u00f3 actual \u00e9s molt mestissa<\/strong>, hi ha molta barreja, molt\u00edssims llatins vivint als EUA, africans vivint a Europa, asi\u00e0tics vivint a Am\u00e8rica… No obstant aix\u00f2, el 90% de les dades gen\u00e8tiques i gen\u00f2miques que tenim s\u00f3n d\u2019europeus<\/a> (que representen tan sols un 5-10% de la poblaci\u00f3 mundial). Aix\u00f2 significa que a nivell m\u00e8dic i farmac\u00e8utic, tot el que generem \u00e9s per a la ‘poca’ gent d\u2019origen europeu \u2013 que s\u00f3n els que ho poden pagar… Cal invertir m\u00e9s en diversitat<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El 90% de les dades gen\u00e8tiques i gen\u00f2miques que tenim s\u00f3n d\u2019europeus, malgrat que aquests representin menys del 10% de la poblaci\u00f3 mundial<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 s\u00f3n interessants les poblacions natives americanes des d\u2019un punt de vista evolutiu?<\/h2>\n\n\n\n

El poblament d\u2019Am\u00e8rica ha estat molt complex. Fa 15.000 anys un grup de primers americans van entrar pel nord-est<\/strong>, despr\u00e9s d\u2019estar 10.000 anys a\u00efllats a la Beringia, i en 2.000 anys van poblar tota Am\u00e8rica<\/strong>, que \u00e9s enorme. Aquest grup d\u2019individus va haver d\u2019anar adaptant-se a molts ecosistemes diferents, i \u00e9s interessant estudiar aquestes adaptacions a nivell gen\u00e8tic<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, aquestes comunitats han viscut moltes reduccions poblacionals<\/strong> \u2013 que significa que la mida de la poblaci\u00f3 s\u2019ha vist redu\u00efda dram\u00e0ticament (i per tant la variabilitat gen\u00e8tica tamb\u00e9) diverses vegades. Primer, amb l\u2019entrada a Am\u00e8rica, despr\u00e9s amb l\u2019entrada a Sudam\u00e8rica, i la tercera, la m\u00e9s gran, amb la invasi\u00f3 europea fa 500 anys<\/strong>, que va matar un 90% o en algunes regions un 98% de la poblaci\u00f3 ind\u00edgena<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Anteriorment he estudiat poblacions dels Andes i de Mesoam\u00e8rica. En aquest estudi hem estudiat poblacions de l\u2019Amaz\u00f2nia. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Qu\u00e8 fa diferent l\u2019Amaz\u00f2nia i qu\u00e8 heu trobat en aquest estudi?<\/h2>\n\n\n\n

\u00c9s un ambient molt dur<\/strong>. \u00c9s una selva molt tancada, amb molts pat\u00f2gens, no \u00e9s f\u00e0cil aconseguir aliments… Jo hi he estat tres cops, i de deb\u00f2 que no s\u00e9 com poden sobreviure all\u00e0! Creiem que aquestes condicions fan que tinguin un perfil gen\u00e8tic diferent<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Per exemple, en selves tropicals d\u2019\u00c0sia i \u00c0frica, s\u2019ha vist que les poblacions tenen adaptacions a nivell cardiovascular i d\u2019estatura <\/strong>(e.g. una baixa estatura \u00e9s \u2018econ\u00f2mica\u2019 a nivell fisiol\u00f2gic). En les poblacions d\u2019Amaz\u00f2nia, hem trobat aquestes mateixes adaptacions.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 a m\u00e9s, vam veure tres gens relacionats amb el sistema immune de resposta als protozous<\/strong>, i en concret a Tripanosomas cruzi<\/em>, que t\u00e9 una variant espec\u00edfica amb una molt alta freq\u00fc\u00e8ncia en aquestes poblacions<\/a>; fins el 85%, mentre que nom\u00e9s un 20% de la poblaci\u00f3 de la resta de llatinoam\u00e8rica la t\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Qu\u00e8 t\u00e9 aix\u00f2 d\u2019especial?<\/h2>\n\n\n\n

T. cruzi <\/em>\u00e9s el causant de la malaltia de Chagas<\/strong>, una malaltia amb un 40% de mortalitat, end\u00e8mica <\/strong>de tota llatinoam\u00e8rica \u2013 tot i que ara mateix tamb\u00e9 es presenti en altres continents degut a la migraci\u00f3<\/a>. Est\u00e0 vinculada a condicions socioecon\u00f2miques baixes, ja que l\u2019organisme que la transmet (Barbeiro <\/em>en portugu\u00e8s, o Vinchuca en castell\u00e0) fa els seus nius en cases de fang.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes poblacions amaz\u00f2niques<\/strong>, per\u00f2, pr\u00e0cticament no pateixen la malaltia<\/strong>, tot i que la selva estigui plena del par\u00e0sit i del bitxo que la transmet. El fet que tinguin aquestes variants espec\u00edfiques ens va fer pensar que potser estan relacionades amb aquesta resist\u00e8ncia<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Per a confirmar aix\u00f2 vam fer estudis funcionals <\/strong>amb c\u00e8l\u00b7lules de cor, que s\u00f3n les que ataca T. cruzi<\/em>, en cultiu. Algunes d\u2019aquestes c\u00e8l\u00b7lules tenien la variant amaz\u00f2nica d\u2019un dels gens, i altres la variant de la poblaci\u00f3 general. Les vam infectar amb Tripanosomas <\/em>i les c\u00e8l\u00b7lules amb la variant amaz\u00f2nica van ser m\u00e9s resistents a la infecci\u00f3, recolzant la nostra hip\u00f2tesi.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Pot aquest nou coneixement sobre aquests gens implicats en la resposta a Chagas ajudar en la lluita contra la malaltia?<\/h2>\n\n\n\n

Jo penso que s\u00ed! Ajuda a canviar la forma d\u2019estudiar la malaltia, perqu\u00e8 mostra que no \u00e9s una malaltia nom\u00e9s \u2018ambiental\u2019<\/strong>, externa, que dep\u00e8n de l\u2019organisme infecci\u00f3s. Hi ha tamb\u00e9 factors interns <\/strong>que fan que unes persones siguin m\u00e9s resistents que d\u2019altres, o que passin la malaltia de forma m\u00e9s lleu (\u00e9s a dir, que no morin).<\/p>\n\n\n\n

Nosaltres hem trobat tres gens, per\u00f2 probablement hi ha tota una xarxa de gens implicats, i ara cal entendre com funcionen. Aquesta \u00e9s la primera pista. <\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, \u00e9s el primer exemple a Am\u00e8rica d\u2019evoluci\u00f3 guiada per un par\u00e0sit <\/strong>\u2013 com s\u2019ha vist abans a \u00c0frica amb la mal\u00e0ria, o a Europa amb la pesta negra.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Hem trobat el primer exemple a Am\u00e8rica d\u2019evoluci\u00f3 guiada per un par\u00e0sit<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Quin \u00e9s el seg\u00fcent pas?<\/h2>\n\n\n\n

Jo ara tinc ganes d\u2019estudiar altres tipus de pand\u00e8mies a l\u2019Amaz\u00f2nia i Am\u00e8rica<\/strong>, per\u00f2 m\u2019han contactat diverses persones, m\u00e9s cl\u00edniques, per veure si podem col\u00b7laborar. Jo soc genetista de poblacions, no \u00e9s la meva especialitat \u2013 de fet, la part funcional del nostre estudi la va fer un company a Harvard, on tenen laboratoris amb el perm\u00eds necessari per a estudiar par\u00e0sits infecciosos. Per\u00f2 si puc aportar part del meu coneixement per a ajudar a la part cl\u00ednica o funcional<\/strong>, \u00e9s clar que ho far\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Com de dif\u00edcil \u00e9s aconseguir la col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019aquestes comunitats ind\u00edgenes per donar mostres?<\/h2>\n\n\n\n

\u00c9s complicat per varies raons. Per un costat, molts no parlen portugu\u00e8s, i tot i que tenim persones locals que ens ajuden a traduir, \u00e9s una dificultat afegida. Per\u00f2 a m\u00e9s, els ind\u00edgenes no es fien de ning\u00fa que no sigui ind\u00edgena; i amb ra\u00f3! <\/strong>Per exemple, fa un parell d\u2019anys alg\u00fa els va robar mostres: els va prometre que serien per a curar-los la mal\u00e0ria, per\u00f2 les va portar a Am\u00e8rica i les va vendre a Fran\u00e7a i altres parts (fins el 2010 es podien vendre mostres, ara ja no). I tots els ind\u00edgenes saben aquesta hist\u00f2ria… aix\u00ed que s\u00f3n desconfiats.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9, les persones ind\u00edgenes estan tot just comen\u00e7ant a arribar a la universitat \u2013 jo per exemple tinc una estudiant al meu grup. Per\u00f2 fins ara han estat molt a\u00efllats. <\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 per altra banda, tenen una idea molt forta de l\u2019ancestralitat, aix\u00ed que d\u2019alguna manera \u00e9s una mica m\u00e9s f\u00e0cil parlar amb ells sobre aquests estudis evolutius, dels seus avantpassats<\/a>, etc. Per\u00f2 sempre assegurant que all\u00f2 que explicarem no ser\u00e0 una cosa que anir\u00e0 o s\u2019usar\u00e0 en contra de les seves creences. Aix\u00f2 \u00e9s important\u00edssim.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

I voleu fer un retorn a la comunitat d\u2019all\u00f2 que heu trobat?<\/h2>\n\n\n\n

Intentem fer bastant divulgaci\u00f3<\/strong>. Ara, amb alguns estudiants, estem treballant en un llibre amb tots els descobriments i conclusions sobre aquestes poblacions<\/strong> realitzats en els \u00faltims anys a trav\u00e9s de la gen\u00e8tica<\/strong>; coses que els hi poden ser d\u2019inter\u00e8s. I volem traduir-ho a algunes lleng\u00fces locals<\/strong>. Tampoc \u00e9s f\u00e0cil fer aquest retorn i anar a explicar coses a pobles que estan separats entre ells per potser 4.000 km de selva… Jo anir\u00e9 a donar els resultats directament a les dues poblacions a les que vaig anar a buscar mostres, per\u00f2 per a altres poblats ho fem a trav\u00e9s d\u2019associacions de pobles ind\u00edgenes, que saben millor que nosaltres com transmetre la informaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un nou estudi de l\u2019IBE ha identificat unes variants gen\u00e8tiques en poblacions de l\u2019Amazones que podrien presentar resist\u00e8ncia a la malaltia de Chagas. Parlem amb la investigadora principal sobre la import\u00e0ncia d’aquest estudi.<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":36262,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[26,4],"tags":[283,239,211,287],"new-type":[38,13,35],"class_list":["post-35967","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","category-research","tag-evolucio","tag-genetica-de-poblacions","tag-ibe-csic-upf","tag-diversitat","new-type-a-fons","new-type-news","new-type-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35967","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=35967"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35967\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36235,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35967\/revisions\/36235"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/36262"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=35967"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=35967"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=35967"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=35967"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}