{"id":34466,"date":"2023-01-09T16:42:46","date_gmt":"2023-01-09T15:42:46","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=34466"},"modified":"2024-01-19T12:28:29","modified_gmt":"2024-01-19T11:28:29","slug":"cultivant-cellules-per-a-la-recerca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/cultivant-cellules-per-a-la-recerca\/","title":{"rendered":"Cultivant c\u00e8l\u00b7lules per a la recerca"},"content":{"rendered":"\n

La biomedicina<\/strong> \u00e9s una disciplina que busca entendre com funcionen els organismes<\/strong> i descobrir com es poden tractar quan enmalalteixen. \u00c9s per aix\u00f2, i per la impossibilitat a nivell tant pr\u00e0ctic com \u00e8tic d’experimentar amb \u00e9ssers humans, que els experiments en biomedicina requereixen de l’\u00fas de c\u00e8l\u00b7lules vives<\/a> al laboratori<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Tots els assaigs cl\u00ednics de f\u00e0rmacs<\/a>, per exemple, comencen amb un experiment in vitro<\/em>, amb cultius cel\u00b7lulars<\/strong>. Aquests ens permeten veure com les c\u00e8l\u00b7lules reaccionen davant d’un nou medicament, o com certes mol\u00e8cules poden ser clau en els processos cel\u00b7lulars, entre d’altres.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes c\u00e8l\u00b7lules en cultiu<\/a> s’obtenen a partir de mostres de teixits o \u00f2rgans i necessiten un medi de cultiu<\/strong> (el seu aliment) per a la seva superviv\u00e8ncia. Aquesta combinaci\u00f3 de sucres, vitamines, sals i antibi\u00f2tics entre d’altres, pot ser tamb\u00e9 restrictiva pel que fa a les c\u00e8l\u00b7lules que hi poden cr\u00e8ixer. D’aquesta manera, els investigadors i les investigadores poden experimentar per veure quins elements o factors s\u00f3n essencials per a una funci\u00f3 o una altra. Per exemple, el 1954 la Rita Levi-Montalcini va rebre un premi Nobel despr\u00e9s de descobrir el factor de creixement clau en el creixement dels axons neuronals en cultiu. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Els cultius cel\u00b7lulars es fan servir a laboratoris de tot el m\u00f3n per entendre el funcionament de les c\u00e8l\u00b7lules, la unitat b\u00e0sica de tots els \u00e9ssers vius.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

A partir dels cultius cel\u00b7lulars es poden obtenir tamb\u00e9 l\u00ednies cel\u00b7lulars<\/strong>. Al contrari que els cultius est\u00e0ndard, els quals passat un cert nombre de divisions deixen de reproduir-se (moment en qu\u00e8 arriben a la senesc\u00e8ncia), les c\u00e8l\u00b7lules de les l\u00ednies cel\u00b7lulars es reprodueixen cont\u00ednuament<\/a>. Aquesta propietat, que es pot desenvolupar de forma espont\u00e0nia o indu\u00efda, fa que les c\u00e8l\u00b7lules siguin immortals<\/strong> i creixin il\u00b7limitadament. A m\u00e9s de les c\u00e8l\u00b7lules modificades gen\u00e8ticament, aquesta caracter\u00edstica \u00e9s t\u00edpica de c\u00e8l\u00b7lules de rosegadors i de c\u00e8l\u00b7lules tumorals. HeLa<\/strong>, va ser la primera l\u00ednia cel\u00b7lular humana, que es va desenvolupar el 1952 a partir de c\u00e8l\u00b7lules tumorals del coll d’\u00fater d’Henrietta Lacks, una dona afroamericana la hist\u00f2ria de la qual ha estat explicada en un llibre<\/a> i fins i tot una pel\u00b7l\u00edcula<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Els cultius cel\u00b7lulars no nom\u00e9s s\u00f3n essencials en recerca b\u00e0sica<\/strong> per entendre el funcionament cel\u00b7lular, aprofundir en el coneixement del genoma i la seva regulaci\u00f3 o provar f\u00e0rmacs. Tamb\u00e9 tenen aplicacions<\/strong> com la producci\u00f3 de virus per a vacunes, la producci\u00f3 d’anticossos, convertir-se en bioreactors per produir f\u00e0rmacs i fins i tot crear teixits artificials per a empelts i trasplantaments. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Pros i contres<\/h2>\n\n\n\n

Com en gaireb\u00e9 tot, treballar amb c\u00e8l\u00b7lules en cultiu t\u00e9 avantatges i desavantatges:<\/p>\n\n\n\n