{"id":34296,"date":"2022-12-27T13:44:36","date_gmt":"2022-12-27T12:44:36","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=34296"},"modified":"2022-12-27T13:44:03","modified_gmt":"2022-12-27T12:44:03","slug":"noviruses2brain-un-projecte-que-busca-desenvolupar-contrabandistes-capacos-de-travessar-barreres-fisiologiques-per-a-atacar-els-virus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/noviruses2brain-un-projecte-que-busca-desenvolupar-contrabandistes-capacos-de-travessar-barreres-fisiologiques-per-a-atacar-els-virus\/","title":{"rendered":"NOVIRUSES2BRAIN: Un projecte que busca desenvolupar \u00abcontrabandistes\u00bb capa\u00e7os de travessar barreres fisiol\u00f2giques per a atacar els virus"},"content":{"rendered":"\n

El canvi clim\u00e0tic est\u00e0 afavorint les condicions per a la reproducci\u00f3 i disseminaci\u00f3 de malalties infeccioses <\/strong><\/a>t\u00edpiques de climes tropicals, com \u00e9s el cas de les causades pels virus Zika, Chikungunya o Dengue, que es transmeten per la picada d\u2019un mosquit<\/a>. Aquests virus s\u00f3n d\u2019especial inter\u00e8s ja que poden travessar la barrera hematoencef\u00e0lica (BHE) <\/a><\/strong>i penetrar al cervell, on poden causar danys irreversibles. A m\u00e9s, en el cas del Zika, si aquest infecta durant l\u2019embar\u00e0s, \u00e9s capa\u00e7 de penetrar tamb\u00e9 la barrera placent\u00e0ria (BP)<\/strong>, produint danys al cervell del beb\u00e8, el seu naixement prematur o fins i tot l\u2019avortament.<\/p>\n\n\n\n

El projecte <\/a>NOVIRUSES2BRAIN, <\/strong>que ha concedit a la UPF 1,6 M\u20ac del programa europeu FETOPEN-Horizon 2020, t\u00e9 com a objectiu trobar un f\u00e0rmac que sigui capa\u00e7 de travessar tant la BHE com la BP per a poder atacar els virus que arriben al cervell o al fetus<\/strong>. Es va posar en marxa fa gaireb\u00e9 quatre anys i compta amb personal investigador del Departament de Medicina i Ci\u00e8ncies de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF)<\/a>, de l\u2019Institut de Medicina Molecular de Lisboa i del Synovo GmbH a T\u00fcbingen.<\/p>\n\n\n\n

Parlem amb en David Andreu<\/strong><\/a> i en Toni Todorovski<\/strong>, investigadors del MELIS-UPF, per a con\u00e8ixer millor el projecte.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 \u00e9s important generar f\u00e0rmacs contra aquests virus?<\/h3>\n\n\n\n

Els \u00faltims 10 anys, les pand\u00e8mies v\u00edriques<\/a> com la del SARS-CoV-2<\/a>, la grip o la del Zika que va colpejar Sudam\u00e8rica entre 2015-2016, s\u00f3n cada cop m\u00e9s comunes<\/strong>. I malgrat que la recerca amb antivirals \u00e9s intensa, des de 1963 <\/strong>nom\u00e9s s\u2019han aprovat un total de 90 f\u00e0rmacs per a 9 virus humans<\/strong>, unes dades sorprenents quan es comparen amb els existents per a tractar la diabetis o la tensi\u00f3 arterial, per exemple.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s greu encara, l\u2019arsenal de tractaments per a lluitar contra els virus que afecten el cervell \u00e9s encara m\u00e9s limitat. Una de les raons \u00e9s que, malgrat que hi ha antivirals que funcionen relativament b\u00e9 in vitro<\/em>, s\u00f3n incapa\u00e7os de travessar la BHE; cosa que t\u00e9 prou sentit, ja que per a aix\u00f2 est\u00e0 la barrera, per a no deixar que res entri al cervell. El problema \u00e9s que alguns virus s\u00ed que ho aconsegueixen… per\u00f2 els antivirals no, i aix\u00f2 els fa inefica\u00e7os.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Llavors, l\u2019objectiu principal del projecte \u00e9s aconseguir travessar la barrera del cervell?<\/h3>\n\n\n\n

En efecte; amb aquest projecte no pretenem descobrir un nou f\u00e0rmac antiviral, aquests ja existeixen. El que busquem \u00e9s trobar una nova manera d\u2019administrar antivirals per a qu\u00e8 arribin al virus <\/strong>i puguin atacar-lo de manera efica\u00e7. El problema que tenim, doncs, \u00e9s arribar fins a un virus que ha travessat aquestes barreres del cervell o la placenta. Un cop sapiguem arribar fins a ell, tenim f\u00e0rmacs per a eliminar-lo.<\/p>\n\n\n\n

Podr\u00edem dir que dissenyem \u00abcontrabandistes\u00bb <\/strong>que, amb una motxilla carregada d\u2019antivirals ja existents<\/strong>, siguin capa\u00e7os de creuar per llocs on \u00e9s gaireb\u00e9 impossible creuar<\/strong>. D\u2019aquesta manera, un cop a l\u2019altre costat, el paquet (l\u2019antivirus) pot desplegar el seu potencial i actuar all\u00e0 on calgui.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u201cEl nostre objectiu \u00e9s explorar els virus que poden travessar la BHE i la BP i proposar solucions que dirigeixin els f\u00e0rmacs cap all\u00e0 on es trobin aquests virus. Malgrat que \u00e9s un objectiu ambici\u00f3s al qual ning\u00fa s\u2019hi ha enfrontat amb anterioritat, els nostres primers resultats s\u00f3n prometedors<\/em>\u201d<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Per a assolir l\u2019objectiu hem definit tres fases del projecte:<\/p>\n\n\n\n

  1. Desenvolupament de conjugats vectors + f\u00e0rmac <\/strong>(contrabandista + motxilla) d\u2019alt rendiment, la principal \u00e0rea de treball al MELIS-UPF.<\/li>
  2. Assajos in vitro<\/em><\/strong> per a comprovar la penetraci\u00f3 del conjugat a trav\u00e9s de la BHE i la BP, i l\u2019efic\u00e0cia del component antiviral en aquests casos.<\/li>
  3. Assajos in vivo<\/em><\/strong> dels conjugats amb major potencial antiviral a la fase anterior. \u00c9s la fase amb major activitat actualment, i la m\u00e9s complexa ja que, tot i que els resultats in vitro <\/em>puguin ser bons, en passar a in vivo <\/em>solem trobar-nos moltes sorpreses.<\/li><\/ol>\n\n\n\n
    <\/div>\n\n\n\n

    I com aconseguiu que aquest nou tractament travessi la barrera?<\/h3>\n\n\n\n

    El tractament consisteix a desenvolupar un conjugat<\/strong>, \u00e9s a dir, la uni\u00f3 d\u2019un f\u00e0rmac amb propietats antivirals <\/strong>i d’un vector encarregat de transportar-lo.<\/p>\n\n\n\n